Skip to content

MAGAZIN 18 de març de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Com som els espanyols?, com ens veiem?, com ens veuen?”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramon Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- La salut de les llengües d’Aragó. Natxo Sorolla.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- L’opinió sobre l’actualitat de Pepe Bada.
13:25- 13: 40.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
13:40- 14.- Entrevista a José Menéndez Dacal, programador i montador de màquines de confecció; asturià, afincat a Favara en els últims cinc anys. La seva feina l’ha fet viure i viatjar per tot el món: Suïssa, Austràlia, Japó… i més de cinquanta països…
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Natxo Sorolla, Pepe Bada, Yolanda Abad i Elías Satué.

Origen: Arenys de Lledó | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 4 de març del 2017)

Situat a la mateixa riba del riu Algars, en la delimitació de les comunitats d’Aragó i Catalunya, ha estat un poble agrícola i ramader que tendeix actualment cap a l’increment progressiu de la importància del sector turístic. Poble medieval amb la frescor del riu als seus peus i envoltat d’un frondós pinar al que si accedeix de manera suau per varis barrancs. La seua solitud i bellesa ha incentivat l’assentament de joves cansats de la ciutat i l’actual societat que comporta. Un lloc ideal per viure si los recursos son suficients. Si observem la seua piràmide d’edat, la residència dels propietaris de les seues cases, l’envelliment de la maquinària agrícola, i fins i tot lo progressiu creixement del bosc (que vol dir abandó de terres fa poc cultivades) ens sorgiran segur un seguit de preguntes que podem traslladar també a altres pobles del Matarranya. A mi m’han aflorat unes de senzilles, que a més de contestar de manera simple i sense raonar-les massa, deixo per a la reflexió: “lo procés de despoblació actual trobarà un límit equilibrant? Afavorirà este procés un major nivell econòmic de les persones actives residents? este millor nivell econòmic comportarà alhora un millor nivell de benestar i de desenvolupament personal?” Jo personalment crec que sí. Avui mentre escric estes quatre ratlles s’ha inaugurat lo congrés de telefonia mòbil de Barcelona. La comunicació i la informació arriben avui a tots els racons del planeta, per tant l’aïllament ha passat a la història. No així l’aïllament voluntari. Està a les nostres mans desconnectar quan desitgem. Diumenge vaig passejar-me amb lo meu amic Paco per Arenys. Visita a vàries cases estiuenques, precioses. Xerrades informals amb los vilatans que varem trobar pels relaxants carrers. Cap vehicle. Fotografia dels nombrosos indrets medievals: església, casa castell, etc. Una cervesseta al bar del poble i finalment visita al “Mas de la Llum”, situat a la Vall de la Bernarda. Novadora construcció de palla i fang en un racó que t’invita a ser feliç. Tindrem que canviar el xip.

Juan Luis Camp  

Origen: Pepe Serra: ‘Amb les pintures de Sixena no es pot dir: Vinc, m’ho emporto i passa’m el tornavís’ | VilaWeb

Conferencia: LOS LITIGIOS DEL OBISPADO DE HUESCA CON EL REAL MONASTERIO DE SIJENA a cargo de D. ILDEFONSO SALILLAS LACAS, Alcalde de la villa de Villanueva de Sijena. Día: 29 de marzo de 2017 a las 19 horas. Centro Joaquín Roncal, calle San Braulio 5-7 de Zaragoza. Entrada libre hasta completar el aforo.

Origen: Dia Internacional de la Llengua Materna | La Comarca

Des de l’any 2000 cada 21 de febrer se celebra lo Dia Internacional de la Llengua Materna, promoguda per l’UNESCO que és l’organisme de l’ONU per l’Educació, la Ciència i la Cultura. Una celebració carregada de sentit a un país on s’estan perdent les dos llengües més antigues del territori. Perquè és un miracle que avui en dia alguns encara puguem parlar i escriure les velles llengües del vell Aragó, que han pogut sobreviure a les conseqüències del Compromís de Casp –1412– a l’entronitzar la monarquia castellana; més tard, resistint la calamitat del Decret de Nova Planta dels Borbons –1707, 1711–; després, els anys de plom del Franquisme; i ara fa poc, la campanya sense sentit dels impresentables del PP-PAR i la vergonyosa LAPAO, que és la firma estúpida de polítics mediocres, desinteressats per la ciència i la cultura. Un autèntic miracle que, després de tantes contrarietats, les llengües patrimonials d’Aragó segueixin vives.

Fa només unes setmanes, des de les plataformes del poder de l’Espanya centralista, es posaven les mans al cap perquè el barrenat del Trump no hi vol saber res de mantindre el castellà en la influència que deu tenir als EEUU per la molta gent que el parla. De cop i volta, els opressors de les nostres llengües, els que aquí no suporten que una part dels aragonesos visquem en naturalitat la condició de catalanoparlants, han passat a ser els oprimits; a patir en carn pròpia les ofenses dels que es creuen superiors als demés quan, uns i altres, només són monolingües pelats. Aprendran la lliçó ara que algú més poderós que ells menysprea a la llengua castellana?

Felicitem al Govern d’Aragó i al Rector de la Universitat de Saragossa per l’èxit de l’acte central del Dia Internacional de la Llengua materna. Felicitació que cal estendre a tots el centres, professors, alumnes i Associacions que al llarg i ample d’Aragó han programat actes i activitats per celebrar un dia tant senyalat.

Origen: ASOZIAZIÓN CULTURAL BENTE D´ABIENTO: MESA REDONDA “LA LENGUA DE LAS COMARCAS ORIENTALES DE ARAGÓN”

El sábado 11 de marzo de 2017, la Asoziazión Cultural Bente d´Abiento celebró una mesa redonda con el título “La lengua de las comarcas orientales de Aragón.” Moderada por Víctor Longares, contó con la participación de la alcaldesa de Mequinenza, Magda Godia; el profesor y periodista Mario Sasot; la profesora Azucena López y el profesor de aragonés Javier Castel.

Junto a ellos, pudimos conocer la realidad lingüística del Aragón Oriental y debatir acerca de amenazas existentes y oportunidades de futuro para mejorar la situación del catalán en Aragón.

El acto lo abrió José Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, que felicitó a la asociación por esta iniciativa y animó a los presentes a seguir trabajando por las lenguas de Aragón. Invitó a todos conocer la web www.lenguasdearagon.org

Magda Godia explicó diferentes iniciativas llevadas a cabo por su ayuntamiento y la relación de buena vecindad que existe entre los habitantes de Mequinenza y Catalunya. También nos explicó como para ellos no es ningún problema llamar catalán a su lengua y sentirse plenamente aragoneses. El catalán les ayuda a comunicarse mejor con los catalanes, suponiendo una riqueza las peculiaridades de la forma de hablar de Mequinenza.

Mario Sasot nos explicó las actividades que se llevan a cabo en Zaidín, en forma de publicaciones periódicas en catalán y de sus actuaciones musicales con el dúo Recapte y otros cantautores aragoneses en catalán. Después, nos hizo un resumen del estudio realizado recientemente, en base al censo del año 2011, que señala al aragonés como una lengua en peligro de extinción y al catalán con importantes problemas de transmisión generacional.

Azucena López nos explicó su relación con el catalán como alguien no originaria de las zonas catalanoparlantes pero que decidió estudiar catalán por ser la lengua de su familia política. Expuso la necesidad de que dejemos de ver las lenguas como algo que nos enfrenta y nos divide. En su opinión, el conocimiento básico de las diferentes lenguas nos lleva a comprender mejor la cultura a la que pertenecen y convierte a la lengua en un instrumento para comunicarnos, que debe ser siempre su fin.

Javier Castel presentó una situación bastante pesimista del catalán en los pueblos del Mezquín, tanto por dejadez de los propios hablantes como por la acción contraria de aquellos ajenos al catalán. Sin embargo, explicó las fortalezas que presenta la población joven y su labor en la dignificación social del catalán. Animó a los asistentes a ayudarles a recuperar la autoestima de los hablantes y a sentir el catalán como un rasgo importante de la identidad de Aragón, junto con la lengua aragonesa.

La experiencia de esta mesa fue muy positiva para acercarnos a la realidad del catalán en Aragón y nos anima a continuar trabajando en este tema.

Origen: Aragoin 55.513 katalan hiztun eta 25.556 aragoiera hiztun daude

  • Aragoierari dagokionez, gurasoen erdiak hizkuntza transmititzen du eta katalanari dagokionez, gurasoen %80k.
ARGIA @argia
2017ko martxoaren 10a

Lehen aldia da Aragoi osoko ikerketa soziolinguistikoa egin dutela. Argazkia: Vilaweb.

Lehenengo aldia da aragoiera eta katalana, bi hizkuntzak, eta Aragoi osoko biztanleak kontuan hartuta ikerketa soziolinguistikoa egiten dela.

55.513 aragoiarrek hitz egiten dute aragoiera (1.300.000 biztanle bizi dira Aragoin), katalana berriz 25.556k. Idatziz gaitasuna dutenen portzentajea erdira jaisten da, bi hizkuntzak batera hartuta 44.119 aragoiarrek dakite idazten katalanez edo aragoieraz. Alfabetatu kopuru handiena katalan hiztunen artean dago, hainbat tokitan hizkuntza eskolan irakasten baita.

Aragoiera hitz egiten duten biztanleen %30,61 Zaragozan bizi da eta katalana hitz egiten dutenen %22,6. Zaragozan, katalana edo aragoiera hitz egiten duten 19.500 biztanle bizi dira (Zaragozan denera 660.000 herritar dira).

Monzón, Barbastro eta beste zenbait gune urbanotan hiztun kopurua kontuan hartzekoa da. Lehenengoan 1.800 lagunek egiten dute edo katalanez edo aragoieraz, eta bigarrenean 1.450 lagunek. Alcañizen 1.200 aragoiarrek katalanez hitz egiten dute. Hiru herriek 16.000 eta 17.000 biztanle artean dituzte.

Aragoiera hitz egiten duten gurasoen erdiak seme-alabei hizkuntza transmititzen diote, %40k ez du hala egiten eta gurasoen %10ak ez daki hizkuntza, baina seme-alabek bai. Katalanari dagokionez, %80k transmititzen du eta %11k ez.

Berdez aragoiera hitz egiten den eremu nagusia eta urdinez katalana hitz egiten den eremua.
Aragoiera eta katalan hiztun kopuruak herrika.

Origen: El Matarraña celebra su marcha más solidaria | La Comarca

Origen: Maella amanece con nuevos actos vandálicos en el pabellón municipal | La Comarca

Origen: Gracias a nuestros maestros | La Comarca

Origen: Maella amanece con nuevos actos vandálicos en el pabellón municipal | La Comarca

Origen: Arde el interior de una chimenea en una vivienda de La Fresneda | La Comarca

Origen: · SOLICITUD DE OFERTAS PARA LA CONTRATACIÓN DE EDUCADORES/AS, DE CARA A LA PUESTA EN MARCHA DE TALLERES DE SENSIBILIZACIÓN DE LA LENGUA ARAGONESA – Lenguas de Aragón

Solicitud de ofertas para la contratación de educadores de cara a la puesta en marcha de talleres de sensibilización en lengua aragonesa en los colegios, desde la concejalía de lengua aragonesa del Ayuntamiento de Huesca.
Finaliza el plazo el 14 de marzo

Origen: IV Jornada de trabajo: “Muller e luenga aragonesa” – Lenguas de Aragón

Justificación y objetivos

Mujer y lengua aragonesa son dos temas que han representado y todavía representan en la actualidad una doble marginalidad para las personas que lo viven en femenino singular o plural: por un lado, por hablar, escribir e investigar en y sobre una lengua minoritaria y minorizada, como el aragonés; y, en segundo lugar, por hacerlo desde su condición de mujer.

En este sentido, mediante la IV Jornada de trabajo “Muller e luengua aragonesa” se persiguen varias finalidades:

  • Visibilizar y poner en valor el interesante e intenso trabajo de la mujer alrededor de la lengua aragonesa y de sus distintos dialectos.
  • Fomentar el conocimiento mutuo de las mujeres que desarrollan una importante labor a favor de la lengua aragonesa.
  • Propiciar la participación de la mujer en los espacios donde se toman acuerdos y decisiones sobre la lengua aragonesa.
  • Iniciar y avanzar en el estudio de la lengua aragonesa desde una perspectiva de género.

La consecución de estos objetivos enriquecerán, sin duda, los procesos de revitalización, normativización y normalización de la lengua aragonesa porque serán entonces procesos diversos e inclusivos.

***

Fecha: 8 de abril de 2017

Lugar: Museo “Ángel Orensanz y Artes de Serrablo”

Inscripciones: envío de un correo electrónico a la dirección actividadeslenguas@aragon.es, indicando nombre, apellidos, correo y teléfono de contacto, hasta el 5 de abril.

Aquellas y aquellos participantes que deseen certificar la actividad (1.0. créditos de formación) deberán inscribirse, además, a través de la plataforma DOCEO hasta el 5 de abril.

Programa

10:00 h. Recepción de los/as inscritos/as con visita libre al Museo “Ángel Orensanz y Artes de Serrablo”.

10:20 h. Inauguración de la jornada por parte de las autoridades.

10:30 h. Presentación y proyección del documental A muller en a conservazión de l’aragonés, a cargo de Iris Campos Bandres (Universidad de Zaragoza).

11:00 h. Madres, maestras, narradoras… traidoras. Mujeres en el universo de la lengua vasca, a cargo de Jone Miren Hernández (Universidad del País Vasco).

Tanto en la investigación como en las reflexiones que se hacen sobre el euskera pocas veces se ha tenido en cuenta la perspectiva feminista o de género. La conferencia propone hacer un breve recorrido sobre algunas de las imágenes de la mujer que podemos encontrar en el mundo del euskera, pues ellas nos van a hablar del lugar que esta ocupa y la función que cumple en la sociedad y en el mundo cultural vasco. A partir de este repaso, podremos pensar sobre las similitudes o los contrastes existentes en relación a la realidad cultural y lingüística de Aragón.

12:00 h. Pausa-café.

12:30 h. Presentación de experiencias sobre el aragonés en femenino plural:

Brioleta, encuentro de escritoras aragonesas (Yésero), a cargo de M.ª Jesús Acín.

            Equipo de treball de Donisas (Vall de Benás), a cargo de M.ª José Subirá.

14:30 h. Comida

16:00 h. La estela silenciosa y silenciada de las estudiosas del aragonés, a cargo de M.ª Pilar Benítez Marco (Universidad de Zaragoza).

La visibilización de la mujer en el ámbito de la Filología no ha sido, en general, objeto de interés por parte de la historiografía dedicada a recuperar la memoria y el trabajo de aquella en los diferentes campos del saber científico y humanístico. En esta conferencia se intenta rescatar del polvo del olvido y rendir homenaje a aquellas mujeres que nos precedieron en el tiempo y en el estudio de la lengua aragonesa.

17:00 h. Presentación de experiencias sobre el aragonés en femenino plural:

Mullés al canto del llavadó (Fonz), a cargo de Kalu Triviño y Teresa Aguilaniedo.

            A Gorgocha (Ansó), a cargo de Elena Gusano y M.ª José Pérez

17:45 h. Mesa redonda El papel de la mujer en la mujer en la lengua aragonesa: presente y perspectivas de futuro, moderada por María Torres (Universitat de Lleida). Participan Carmen Castán, Lola Gracia, Marta Marín, Tamara Marzo y Paz Ríos.

20:00 h. Clausura de la jornada con el espectáculo teatral Mullers, a cargo del grupo De qué coda Teyatro, en el Centro Cultural “Pablo Neruda” de Biescas.

Organizan:

Dirección General de Política Lingüística (Gobierno de Aragón)

Comarca Alto Gállego

Colaboran:

Instituto Aragonés de la Mujer

Museo “Ángel Orensanz y Artes de Serrablo”, Ayuntamiento de Sabiñánigo.

Ayuntamiento de Biescas

CIFE Sabiñánigo

Origen: · XXVIII SEMINARI AUTONOMIC DE PROFESORS DE LLENGUA CATALANA – Lenguas de Aragón

El pasado 28 de febrero se celebró en el CEIP Fraga 3, Mª Moliner de Fraga, el XXVIII Seminario autonómico para profesores de lengua catalana  de los niveles impartidos de infantil, primaria, secundaria y bachillerato de la Comunidad Autónoma de Aragón. Se inició el acto con una ponencia sobre la “Nueva Gramàtica Catalana” de Vicent Pitarch i Almela, profesor de la Universitat  Jaume I de Castellón.
Seguidamente se debatió sobre las actividades “Camins de la Memòria” en Homenaje a Josep Galán y la publicación “Temps d´Escola”. Sesión muy concurrida con un aforo aproximado de cincuenta personas, entre los asistentes destacamos la presencia de Ramón Sistac de la Universidad de Lleida, de Maite Moret y Javier Giralt de la Universidad de Zaragoza, así como el editor de “Temps d´Escola” Carles Terès y el Presidente de IEBC.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja