Skip to content

Origen: La Escuela de Idiomas necesita el nivel superior para cubrir la alta demanda | La Comarca

La EOI de Alcañiz cuenta con 61 alumnos que estudian Catalán y es el único centro de Aragón con C1, que tuvo que ampliar plazas

La Escuela de Idiomas (EOI) de Alcañiz es la única de Aragón que imparte el nivel C1 de catalán, el más elevado en la comunidad. Comenzó en el curso 2015-2016 y en tan solo dos años este título ya se ha quedado «pequeño» debido a la alta demanda. Lo ideal sería poder ofertar el último nivel, el C2, una categoría que en Aragón no existe y que para obtenerla los aragoneses deben marcharse a otras comunidades catalanohablantes. Pese a no ofertarse en sus EOI, sí que es la que se exige en Aragón para trabajar como profesor de Catalán en Educación Secundaria (en Primaria solo es necesario el C1). «Hay una gran necesidad de contar con este nivel para formar a nuestros docentes», comenta Maite Moret, profesora de Catalán en la Escuela de Idiomas de Alcañiz y la Universidad de Zaragoza; y conductora de los actos que organiza esta tarde DGA por el Día de la Lengua Materna.

Solo tres centros en Aragón

Mientras esta nueva titulación llega, la valoración de la implantación del nivel C1 en la EOI de la capital bajoaragonesa es muy buena. En Aragón solo hay otros dos centros que ofertan catalán: Zaragoza y Fraga.
Cada año aumentan las matrículas para formarse en Catalán, especialmente en los cursos superiores. Actualmente son 61 las personas que estudian esta lengua en la ciudad. De hecho, en C1 hubo que ampliar las plazas de las 25 iniciales a las 29 actuales para dar respuesta a todas las matrículas.
Los alumnos son personas que residen en Alcañiz o localidades cercanas que hablan catalán porque es su lengua materna y por trabajo necesitan un título que lo acredite (mayoritariamente, para sumar puntos en la bolsa o optar a ser profesor de esta lengua). «Mis alumnos son mayoritariamente maestros o profesores que necesitan el título para trabajar», explica Moret, natural de Mequinenza y quien fue la primera persona en leer su tesis doctoral en catalán en la Universidad de Zaragoza.
Al revés de lo que ocurre en el resto de lenguas como inglés o francés, que se estudian prácticamente de cero, en catalán la mayoría de los alumnos se concentran en los niveles más elevados.

Más exámenes que plazas

El interés por el catalán también se nota a final de curso. En la Escuela Oficial de Idiomas los alumnos pueden obtener un título mediante la enseñanza oficial (asistiendo a clases semanalmente y después examinándose) o solo presentándose a los ejercicios libres en el mes de junio. En este caso, en los niveles más elevados también se ocupan todas las plazas que se ofertan con matrículas libres. Tanto en C1 (25 alumnos) como en B2 (50) se llena el cupo máximo de asistentes.

Origen: Se derrumba el talud Sur del túnel de la Consolación en la N-232 por Monroyo | La Comarca

Origen: Tres Territoris impulsará un nuevo Camino Natural | La Comarca

Origen: El consejero de Cultura de la Generalitat catalana, Santi Vila, visita Valderrobres | La Comarca

Divendres, a les 09h45, va començar un nou espai a Ràdio Fraga impulsat per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca: ‘La llengua al ras’, conduït per Mary Zapater, amb el qual tenim la intenció d’obrir les angorfes i eixorejar les calaixeres de la nostra llengua… S’emetrà quinzenalment, i també es penjarà al Facebook perquè es puga recuperar.
Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

Origen: Lo que el embalse se llevó… | La Comarca

sala-capitular

Recentment he penjat al meu blog el treball Recull de vistes generals de la Sala Capitular de Sixena i uns comentaris. “Es tracta d’un recull d’imatges generals –totes les que hem pogut aconseguir– de la Sala Capitular de Sixena, ordenades cronològicament amb uns comentaris, sorgits de l’observació de les il·lustracions, els quals fan referència a l’estat general de conservació de l’estança, als canvis que s’han anat produint al pas del temps i a algun altre detall que hem considerat d’interès, il·lustratiu o simplement anecdòtic.”

El interessats podeu entrar aquí a la pestanya Sixena i després a “Recull de vistes generals de la Sala Capitular de Sixena pdf”.    

Origen: Recull de vistes generals de la Sala Capitular de Sixena | Lo Finestró

L’aragonés y lo catalán en l’actualidat. Analisi d’o Censo de Población y Viviendas de 2011

Reyes, Anchel ; Gimeno, Chabier ; Montañés, Miguel ; Sorolla, Natxo ; Esgluga, Pep ; Martínez, Juan Pablo

2017
Zaragoza

continue reading…

Origen: Cerdo duroc, queso y cerveza artesana en las XII Jornadas Gastronómicas del Matarraña | La Comarca

Origen: Las comarcas del Bajo Aragón y Matarraña, interesadas en los proyectos de biomasa valencianos | La Comarca

MAGAZIN 4 de març de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Les violències ( de gènere, al deport, a l’escola, a l’empresa ,a les guerres, gratuïta…)”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramon Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Els nostres cuiners. Ruben Martín.
12:40- 12:55.- Espais de naturalesa. Vicente Roc
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Actualitat agrària. Entrevista a l’empresa Agròptima (Aplicacions informàtiques per a l’agricultura). Alberto Balaguer
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40- 14.- Entrevista als QUINTOS 2017 de Favara.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Rubén Martín, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Alberto Balaguer, Lifo Ros, Vicente Roc i Elías Satué.

Origen: Más de 55.000 aragoneses hablan catalán en la comunidad | La Comarca

La Universidad de Zaragoza presenta los datos del informe lingüístico ‘L ´aragonés y lo catalán en l´actualidad’

55.513 aragoneses hablan catalán en la comunidad, tal y como confirmó ayer el informe ‘L ´aragonés y lo catalán en l ´actualidad’, elaborado por la Universidad de Zaragoza y el departamento de Política Lingüística del Gobierno de Aragón en colaboración con autores como el peñarrogino Natxo Sorolla. Se trata, además, del primer estudio que ha analizado el uso de ambas lenguas en todo el territorio aragonés y no sólo en las zonas de uso cotidiano e histórico.

El estudio revela que tanto el catalán como el aragonés (que hablan 25.556 personas en la comunidad), cuentan con hablantes en todo el territorio y que su presencia es histórica en 12 de las 33 comarcas del territorio. A pesar de ello, el problema se encuentra en que sólo el 50% de las personas que los hablan saben escribirlo. Esta situación ha mostrado que se está ante un «problema grave de analfabetismo» en la lengua propia, tal y como desvela el informe, teniendo en cuenta que, poco a poco, se está perdiendo su escritura en sí. A pesar de ello, el director general de Política Lingüística, destacó que esta situación se ha conseguido mejorar en zonas en las que se ha implantado la enseñanza, por ejemplo, de catalán, en las que se ha convertido en un «auténtico bastión» para la población.

En este sentido, otro de los aspectos que ha llamado la atención es que, mientras en el caso del aragonés se está produciendo una ruptura de la transición de padres a hijos, la situación actual del catalán se sitúa entre la estabilidad y el estancamiento. En este caso, llama la atención el caso de la Comarca del Matarraña, la única de toda la comunidad en la que se habla catalán en todos sus municipios -también es destacable el caso de la Comarca de la Ribagorza, la única trilingüe de Aragón teniendo en cuenta que, además de castellano, el 17,5% de sus vecinos declara saber hablar catalán y un 20%, aragonés-.

El estudio también destaca que ahora mismo hay un elevado porcentaje de aragoneses que hablar tanto en catalán como en aragonés en la ciudad de Zaragoza. Concretamente, el 22,6% lo hacen en catalán y el 30,61% en aragonés.
Gerardo Sanz, vicerrector de Política Académica de la Universidad de Zaragoza, destacó que recientemente se ha firmado un convenio entre la Consejería de Educación y la Universidad de Zaragoza para la creación de una cátedra sobre patrimonio inmaterial, en la que entrarían el aragonés y el catalán, así como el folclore y la música, entre otras cosas. Durante la presentación del estudio, incidió además en que es la primera vez que se han analizado «desde un punto de vista científico» las lenguas propias de Aragón, «un valor cultural y nos debemos involucrar», dijo.

Por su parte, José Ignacio López Susín, reiteró el compromiso del Gobierno de Aragón con las lenguas propias de la comunidad, para que se conozcan y tengan un «sustento científico» para su estudio, dignificación y difusión entre la población. Recordó, además, los pocos estudios que se han hecho hasta el momento en materia sociolingüística, como el censo de 1981, en el que se trató de la misma forma que el estudio actual pero del que no se pudo disponer de todos los datos.

Por su parte, los autores del informe, entre los que se encuentran el sociólogo peñarrogino Natxo Sorolla y Chabier Gimeno, destacaron que se trata de un trabajo basado en evidencias científicas. Aseguraron, además, que es un estudio pionero que da fe «de una realidad que estaba en una nebulosa» y que, por ello, el siguiente paso será afrontar un proyecto con el que se pueda afinar más para llegar a las poblaciones más pequeñas. Sorolla señaló, además, que para el estudio se encuestó al 13,6% de la población representativa, entre ella, a los 1.200 vecinos de Alcañiz que confirmaron hablar catalán.

Origen: Un estudi alerta sobre la supervivència del català a la Franja | VilaWeb

El primer estudi sociolingüístic basat en dades del cens de població de l’Aragó ha servit per a saber quin pes té el català a La Franja i quin és el seu estat de salut. Quant al coneixement de la llengua, 55.531 ciutadans de l’Aragó (4,2%) diuen que parlen català, 25.00 d’ells a La Franja. Això s’extreu de l’estudi sociolingüístic ‘L’aragonés y lo catalán en l’actualidat’, que analitza la implantació del català i l’aragonès a l’Aragó. No únicament en dóna xifres, sinó que extreu conclusions poc esperançadores per a la supervivència del català a la Franja.

Segons que explica a VilaWeb un dels autors de l’estudi, Natxo Sorolla, sociòleg i doctor en anàlisi de xarxes i tries lingüístiques, hi ha un trencament de la transmissió intergeneracional del català a la zona nord i sud de la Franja. I si això es confirma és una amenaça per a la supervivència del català. Segons la UNESCO, la transmissió intergeneracional és el factor determinant per a avaluar la vitalitat d’una llengua.

‘Els primers diagnòstics indiquen que la situació del català a la Franja comença a ser greu. Entrem en un punt d’inflexió. Ara mateix tenim les eines i el potencial demogràfic perquè el català sobrevisqui i es reprodueixi, però comença una fase en què es poden perdre aquestes eines’, explica Sorolla. Per això demana que les institucions ajudin més l’escola per alfabetitzar la població de la Franja en català. ‘Veiem que hi ha un trencament de la transmissió en algunes àrees. Fins ara, el coneixement del català s’havia mantingut gràcies a la família, però cada vegada hi té un paper menys important. Per això hem de donar moltes més eines a l’escola per a formar els alumnes.’

El risc, a les zones frontereres
Segons Sorolla, el trencament té causes diverses: ‘En la vida quotidiana hi ha moltes situacions en què el castellà és la llengua de prestigi i útil. La majoria de mitjans de comunicació són en castellà…  I, per diverses raons, es produeix aquest moment clau en què els progenitors decideixen de no transmetre la llengua als fills.’

El trencament es comprova, sobretot, en les zones limítrofes de la Franja, al nord i al sud, terres de frontera influïdes econòmicament i socialment per territoris on no es parla català. El nord fa frontera amb l’aragonès i el sud, amb el castellà.

El català a la Franja i a l’Aragó
L’estudi posa en relleu que el català es concentra territorialment a tota la Franja –vegeu la imatge–, des de la Ribagorça fins al Matarranya, passant per la Llitera, el Baix Cinca, el Baix Aragó-Casp i el Baix Aragó. En aquesta zona, un 53,9% de la població (25.663 persones) declara saber parlar català i un 64,6% (30.768) entendre’l. Vegeu-ne la distribució per zones:

s.

Com que l’estudi s’ha fet al conjunt d’Aragó ha permès als investigadors observar algunes qüestions inèdites en l’estudi científic . En primer lloc, el català no es focalitza tan sols a La Franja, si no que la seva difusió és general a Aragó. El cas més palpable és el de Saragossa, on hi ha més de dotze mil paralants, o ciutats mitjanes com Montsó, Barbastre, Osca o Alcanyís.

El treball ha estat elaborat al Seminari Aragonès de Sociolingüística per investigadors de diverses universitats, com ara Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili), Anchel Reyes (sociòleg), Chabier Gimeno, Juan Pablo Martínez i Miguel Montañés (Universitat de Saragossa) i Pep Espluga (Universitat Autònoma de Barcelona). Vegeu-lo ací:

El català a l’Aragó està en perill d’extinció

Un estudi fet per dues universitats catalanes i la de Saragossa assegura que s’està trencant la cadena de transmissió de pares a fills
Redacció
Rètols bilingües a Fraga

Rètols bilingües a Fraga

Més de 55.000 ciutadans de l’Aragó saben parlar català, i més de 83.000 afirmen que entenen aquesta llengua. Tot i això, hi ha zones del nord i del sud on la llengua presenta un clar símptoma de perill d’extinció.Són les conclusions de l’estudi “L’aragonès i el català en l’actualitat”, que per primera vegada s’ha fet per tot el territori aragonès. Nacho Soralla, de la Universitat Rovira i Virgili, explica que en l’estudi es detecta que, a la zona del nord i del sud de l’Aragó, s’ha trencat la cadena transmissora, de pares a fills, del català i l’aragonès, cosa que situa les dues llengües en perill d’extinció.

“En densitat de població, Montsó, Barbastre, Alcanyís… poblacions o ciutats amb una mica d’influència a la zona de la Franja i que, segurament, tenen emigració de població catalanoparlant de la Franja que han emigrat a aquestes poblacions.”

El treball l’han elaborat a partir de les dades del cens de població del 2011 a tot l’Aragó, i destaca que l’aragonès i el català no es focalitzen només al seu territori històric, sinó que la difusió arriba a ciutats com ara Saragossa o Osca.

Segons els autors de l’estudi, el català presenta una transmissió estable de la llengua, però les dades segregades per àrees mostren “l’inici d’una tendència que indica pèrdues territorials al nord, a Ribagorça i Llitera, i a la zona sud-oest d’Aragó”, a la zona de Mezquín-Bergantes, els pobles catalanoparlants del Baix Aragó.

♦ Gran demanda a les escoles de la Franja per fer activitats en català

Les especificitats territorials a la Franja i, sobretot, la situació de l’aragonès mostren, segons els autors de l’informe, “la necessitat d’una política lingüística d’impacte des del consens de les diferents sensibilitats polítiques” existents a l’Aragó.

“Aquesta ha de ser adequada a cada territori concret, sobretot és necessari consolidar-ne la presència a l’escola per assegurar el dret dels parlants a conèixer la seva llengua materna, el dret dels ciutadans a aprendre aragonès i català i la possibilitat de preservar aquest patrimoni immaterial propi de tots els aragonesos.”
L’informe, que s’ha presentat a la Universitat de Saragossa, ha estat elaborat des del Seminari Aragonès de Sociolingüística per investigadors de diferents universitats, com és el cas de Natxo Sorolla, de la Universitat Rovira i Virgili, el sociòleg Anchel Reyes, Chabier Gimeno, Juan Pablo Martínez i Miguel Montañés, de la Universitat de Saragossa, i Pep Espluga, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

♦ Els ajuntaments de la Franja declaren el català com a llengua d’ús preeminent als seus municipis

DESCARGARREGAR ÀUDIO

El uso del catalán y del aragonés en la comunidad de Aragón

El uso del catalán y del aragonés en la comunidad de Aragón

27/02/2017Duración: 00:07:42 seg

Este 27 de febrero se ha presentado el informe ‘L’aragonés y lo catalán en l’actualidad’, el primero que se hace sobre todo el territorio aragonés, y no solo sobre los territorios de uso histórico de estas lenguas. Aragón Radio lo analiza con Natxo Sorolla, sociólogo y miembro del Seminario Aragonés de Sociolingüística del Grupo de Trabajo de la Asociación Aragonesa de Sociología, que ha elaborado el documento.

Origen: El uso del catalán y del aragonés en la comunidad de Aragón – Cultura y Sociedad – 5 – Especiales – Podcasts y Audios – Aragón Radio – Podcasts y Audios

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja