La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent// Patrici Barquín
Qualsevol podria pensar que és paradoxal (ja estem, ja m’ha pegat lo sol al cap i no faig més que escriure paraules rares com si fos espavilat) que a un mitjà escriga una crítica als mitjans, però, en realitat, no es tracta tant de fer una crítica a tots los mitjans, sinó, i per puntualitzar, una crítica als mitjans de comunicació de masses. Que no soc tan estúpid com per a criticar a la revista que me proporciona el Ferrari retolat: «llegiu el Temps de Franja» en lo que me passejo per Fraga els dies de fira.
I és que eixos mitjans de masses, i no tracto de revelar res que no sapiguem, són los que, vulguem o no, acaben construint lo pensament comunitari o col·lectiu i ho fan situant lo focus d’atenció en allò que interessa a una minoria per sobre d’allò que afecta a una majoria.
És per això, que de forma recurrent, trobem notícies que ens parlen de robatoris de poca xolla, que a més a més són excepcionals; com el robatori de carteres, mòbils, bosses…, presentats com si eixir al carrer fos com caminar per un camp de mines. De la mateixa forma, ens presentaran l’ocupació o l’okupació, com els hi agradar escriure, com una lacra social que passa de forma recorrent al nostre voltant i generant unes autèntiques paranoies socials. Continuar llegint… Mitjans – Temps de Franja
// Carles Terès
El proppassat 14 de juliol, el grup de voluntaris que treballen la toponímia de Torredarques, va recuperar un monòlit conegut popularment com «la Milla romana». Es tracta d’una pedra tallada amb quatre cantons i acabament triangular, situada a la vora mateix de l’antic camí de Mont-roig, a uns 500 metres del nucli urbà. Curiosament, en direcció a Sorita i a una distància d’aproximadament una milla romana (1.480 m), hi havia una mena de peiró que podria ser la continuació d’aquesta fita, tot i que les persones consultades no recorden haver-la vist dreta, només la base. Seguint aquesta via, a trossos encara empedrada, es connecta amb lo camí vell de Sorita, que dona accés a la vall del Bergantes i que és una ruta alternativa al port de Torre Miró (1.249 msnm) cap al mar, ja que en èpoques no gaire llunyanes quedava tallat per la neu al pic de l’hivern. Però açò són només conjectures que caldrien ser estudiades per part d’experts. A la part superior s’hi veu gravada amb alguna mena de punxó una creu rudimentària, però pel seu aspecte sembla posterior a la factura de la pedra. Com a curiositat, els més veterans recorden que don Nicolás, un bon mestre que tenien quan eren infants, els deia que allò era un menhir i que calia conservar-lo.
Continuar llegint… Recuperació d’un possible mil·liari a Torredarques – Temps de Franja