(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 13 d’abril del 2013)
Es fan rutes com la del mossàrab al Serrablo, o per ací del mudèjar, o literàries al Matarranya: Brauli Foz, Desideri Lombarte, Llorenç Vilella …, o dels vins o del pernil. Poc conegudes són les rutes lingüístiques, i això que són d’allò més interessants. D’aquestes ha aparegut l’any passat una esplèndida guia Els parlars del Pirineu. Un viatge lingüístic per totes les valls del sud de la serralada de n’Eugeni Casanova. De la seua mà podreu seguir la ruta lingüística que va del Cap de Creus al de Higer amb tota la riquesa que els Pirineus ofereixen: català, aragonès, basc, amb múltiples variants, i amb la major o menor penetració del castellà. Per a seguir la ruta només cal que no tingueu pors ni temors a preguntar a tothom que us trobeu pel camí per qüestions lingüístiques. La guia d’en Casanova us en donarà un munt d’exemples: si hi ha algú que parla basc; si dieu en aragonés betiecho o bediello, o muxardina o martual; o si dieu na Carme o sa taula com els mallorquins. No cal que els seguiu tots, perquè no acabaríeu, però sí que us podeu especialitzar en alguns, com ara el tema de les fronteres lingüístiques, és a dir, anar resseguint els primer pobles que parlen basc, o la frontera entre català i aragonès, o fins on arriben els imperfets amb -eva, -iva. Això sí, heu de parar bé l’orella i no tenir, repeteixo, pèls a la llengua a l’hora de fer preguntes ben directes –Saleu o no? Los xiquets parlen el mateix basc que la gent gran, o només batua o castellà? Però com en dieu del vostre parlar: català, xapurriau, patuès?-,- que gairebé sempre us seran contestades amb tota amabilitat, i us hi afegiran tot de paraules enriquidores que no esperàveu. La darrera pregunta a segons quin lloc us podrà costar més d’un moc. Però és l’excepció: no us immuteu i continueu preguntat. En traureu molt de profit. Esperem que en Casanova publiqui aviat la ruta lingüística de la vessant nord del Pirineus, que promet ser molt estimulant.
Artur Quintana i Font