Skip to content

Concert

Institut d’Estudis del BaixCinca

Moltes gràcies a tots els que ens vau acompanyar a la presentació del cançoner el dissabte i ahir a la paradeta del dia de faldeta! En penjarem algunes fotos!!

D’altra banda, us informem que avui, a les 19h30, al pati de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de Lleida, hi haurà ‘La Franja: veu i cant’, un espectacle de música i literatura amb els cantautors Antoni Abad i el Dou Recapte. També es llegiran textos d’Isidor Cònsul, Mercè Ibarz, Francesc Serès i Jesús Moncada, entre altres.

mitjançantFacebook.

L’ASCUMA organitza un taller de català per a millorar el vostre nivell i traduir el blog, la web i documents del vostre negoci turístic o empresa al Matarranya i al Baix Aragó.
 
El taller és gratuït, finançat pel GAL Bajo Aragón-Matarranya (OMEZYMA). Obtindreu un certificat d’assistència.
 
A més, us ajudem a preparar-vos per als exàmens oficials: Us podeu matricular ja a la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, el termini s’acaba el 30 d’abril.
 
El curs és intensiu de 40 hores i tindrà lloc al Centre d’Adults de Vall-de-roures en dilluns de 16,30 a 19 h i en dijous de 17,30 a 20 h.
 
Comencem el 6 de maig al 20 de juny.
Inscripcions fins al 3 de maig: A l’ASCUMA (tel. 978 851521) o al Centro de Adultos de Vall-de-roures (a l’Institut de Secundària) de 16 a 20 h de dilluns a dijous. 
 
ANIMEU-VOS-HI!!!


ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilidad Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521

Últims passos del PP i el PAR per a arraconar el català i l’aragonès | Xarxes socials i llengües.

Divendres es revocarà la Llei de llengües a Aragó. La Llei de 2009 (PSOE i CHA) va ser aprovada en el 8è any del govern Iglesias, i no va aportar grans novetats a la realitat aragonesa, excepte pel fet que reconeixia l’existència del català i l’aragonès a Aragó. Amb tot, una qüestió tant descafeïnada com esta no va ser admesa per reacció aragonesa i divendres la Comissió de Cultura votarà el projecte de Llei de 2013 de les dues llengües d’Aragó, rebatejant lo català i l’aragonès com a LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica). Molt en sintonia en los últims moviments del PP per tombar el decret de mínims a Balears o la vehicularitat del català a l’escola catalana, a Aragó tomba el nom de la llengua.  El fet de fer-ho recent celebrat Sant Jordi, dia d’Aragó i del llibre, no és casual.

L’oposició (PSOE, CHA i IU) va proposar esmenes per a recuperar el sentit comú a la Llei, però van abandonar la Comissió en l’enrocament del PP i PAR, fet inaudit a les Corts d’Aragó. Divendres la Comissió tirarà endavant lo projecte de Llei, i només quedarà pendent de ratificació pel Ple de les Corts per a tornar a ocultar el català i l’aragonès sota els eufemismes de LAPAO i LAPAPYP. Aragó tornarà a l’època en què només tenia dues llengües: lo ‘parlar bé’ i lo ‘parlar mal’ (A. Quintana)

AGENDA PARLAMENTARIA DEL DÍA 26.04.2013

26.04.2013
10:30
Comisión de Educación, Universidad, Cultura y Deporte    

1. Lectura y aprobación, si procede, del acta de la sesión anterior.

2. Debate y votación del Proyecto de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

Enmiendas presentas al proyecto de ley.

Charrar, cantar e chugar. Diya d’a Luenga Materna 2013.

 

Charrar, cantar e chugar. Diya d’a Luenga Materna 2013

Zaragoza, Centro Joaquín Roncal, sábado 27 de abril

El sábado 27 de abril, el Centro Joaquín Roncal (plaza San Braulio, 5, Zaragoza) será escenario de la celebración del Día de la Lengua Materna (Diya d’a Luenga Materna). En un acto organizado por Rolde de Estudios Aragoneses, con el apoyo de Unesco Aragón, y la colaboración de las asociaciones culturales Bente d’Abiento y O Trango y de la Fundación CAI-ASC, así como con la participación de otras entidades, centros escolares, grupos musicales… se dará a conocer la labor en las escuelas, tanto de Zaragoza como de otras localidades aragonesas, en relación con la enseñanza de la lengua aragonesa y, por extensión, del trabajo de educadores y alumnos, en una puesta en valor del activo que suponen las lenguas minoritarias en nuestro territorio.

El Día Internacional de la Lengua Materna, 21 de febrero, fue proclamado por la Conferencia General de la Unesco en noviembre de 1999. Desde  2000, esta fecha es observada con el objetivo de promover el multilingüismo y la diversidad cultural. Las lenguas son el instrumento de mayor alcance para la preservación y el desarrollo de nuestro patrimonio cultural tangible e intangible. Toda iniciativa para promover la difusión de las lenguas maternas servirá no solo para incentivar la diversidad lingüística y la educación multilingüe, sino también para crear mayor conciencia sobre las tradiciones lingüísticas y culturales del mundo e inspirar a la solidaridad basada en el entendimiento, la tolerancia y el diálogo.

En esta ocasión, la celebración se ha trasladado a una fecha más próxima al final del curso escolar, para poder mostrar con más fidelidad esa labor. Música, trabajos audiovisuales, juegos, bailes… formarán parte de un acto lúdico y participativo.

Será en el Centro Joaquín Roncal de Zaragoza (San Braulio, 5), el sábado 27 de abril a partir de las 18,30 horas, con entrada libre hasta completar aforo.

Presentación en Huesca/Uesca de “El aragonés: una lengua románica”.

Centro Cultural Matadero, 24 de abril, 20 horas

La colección de fascículos El aragonés: una lengua románica, que El Periódico de Aragón viene entregando los domingos, bajo coordinación de Rolde de Estudios Aragoneses y Consello d’a Fabla Aragonesa, será presentada el miércoles 24 de abril en Huesca/Uesca (Centro Cultural Matadero, 20 horas), con la presencia de diferentes miembros del Consejo de Redacción de esta obra.
El aragonés: una lengua románica es una obra divulgativa que acerca el pasado, presente y futuro de la lengua aragonesa, a todo tipo de públicos, está siendo objeto de una notable acogida por parte de los lectores de El Periódico. Historia, gramática, literatura, historia… forman parte de este ambicioso proyecto que cuenta con el patrocinio de Zaragoza Cultural y la colaboración del Instituto de Estudios Altoaragoneses y la Universidad de Zaragoza.
«Luenga de fumo» alcanza este mes de abril su novena edición. Esta programación cultural que organiza el Consello d’a Fabla Aragonesa en colaboración con el Área de Cultura del Ayuntamiento oscense, se inscribe dentro del ciclo Aragón Tierra Abierta y pretende difundir y promover la cultura en aragonés a través de diversas actividades, todas de entrada libre.
El pasado día 20, Luis Machuca presentó cuentos en aragonés en la Biblioteca Municipal Antonio Durán Gudiol.
Posteriormente a la presentación de El aragonés, una lengua románica, el próximo fin de semana participarán Ángel Ramírez (cuentos en aragonés, sábado 27 a las 12 en la Biblioteca Municipal Ramón J. Sender) y la Coral Oscense (música en aragonés, domingo 28 a las 19:30 en el Centro Cultural del Matadero).

Moviment Franjolí per la Llengua: Entre l’aragonès i el català; el cas de Benasc.

En un context de recentralització de l’estat espanyol i tensió política pel cas català, es pot dir que la Franja està patint (com la resta de Països Catalans) els danys colaterals d’aquesta situació per la seva condició d’especifitat lingüística i cultural dins d’un Aragó que nega la seva condició multicultural, a imatge i semblança del que fa l’estat espanyol. Amb un govern autonòmic negador d’aquesta pluralitat i anihilador de la llengua catalana dins el seu territori, que vol encabir acientíficament dintre de la llengua aragonesa, ens pareix que, avui més que mai, s’ha de refermar la condició de la catalanitat franjolina i de la diferent filiació lingüística entre les llengües aragonesa i catalana. I per això, que millor que mostar el cas dels parlars de Benasc a l’Alta Ribagorça (el benasqués o patuès), a mig camí entre l’aragonès de transició al català, alguns lingüistes el situen a una banda o l’altra segons criteri.
Una curiositat lingüística que ens presenta l’historiador valencià Vicent Baydal d’una manera molt interessant, tot i que obviem que també cerqui uns paral·lelismes amb el cas del País Valencià i la relació de llengua i nació vers Catalunya que creiem fora de lloc. Reproduïm parcialment el seu article a continuació afegint un vídeo on es reflecteix el parlar de Benasc i l’enllaç al final del post original del blog Vent de Cabylia.

L’alt ribagorçà o benasqués: català o aragonés?

L‘altre dia, en parlar de l’expansió medieval del català i l’aragonés cap al sud, vaig comentar que al nord de Tamarit de Llitera (conquerida entre 1106 i 1149) hi ha molts encreuaments d’isoglosses i una transició gradual entre les dos llengües, el que prova que s’hi havien desenvolupat progressivament a partir del romanç antic, mentre que al sud d’aquella població la frontera lingüística era ben nítida, el que evidencia que foren idiomes trasplantats per nous pobladors. Però encara no havia sentit directament un d’eixos parlars de transició i ara ho he pogut fer gràcies a la bona faena d’Iberolingua, que ha donat a conéixer l’Archivo Audiovisual del Aragonés, un fons audiovisual de gravacions a persones que parlen l’esmentat idioma. Doncs bé, hi ha diversos exemples d’alguns dels parlars de transició que es conserven en la zona nord-oriental d’Aragó, bàsicament en la comarca històrica de la Ribagorça, on hi ha pobles en què es parla català occidental i en d’altres aragonés oriental, però amb tantes influències, préstecs i estructures comunes que es fa difícil establir el límit on acaba una llengua i on comença l’altra. Si no ho creieu o si no vos en podeu fer una idea, mireu estos vídeos de persones parlant en benasqués o alt ribagorçà, això és, la variant més nord-oriental de la llengua aragonesa: 

                                   (Documental en benasqués sobre l’hospital del poble)


Impressionant, no? Este alt ribagorçà o benasqués sembla català nord-occidental de pobles catalans com El Pont de Suert o aragonesos com Benavarri, i fins i tot, en algunes coses, recorda al valencià de la zona nord-occidental, d’alguns pobles dels Ports i el Maestrat. Tanmateix, també comparteix característiques amb el baix ribagorçà, que podeu sentir en el vídeo que pose a continuació i que majoritàriament -hi ha alguna excepció- és clarament aragonés, un aragonés oriental de transició cap al català, però al cap i a la fi aragonés. Així les coses, pel que fa a l’alt ribagorçà, hi ha autors, com Pompeu Fabra, Joan Coromines o Manuel Alvar, que han defensat la seua inclusió dins del català, però d’altres, com Joan Veny i Antoni Badia, el consideren part de l’aragonés. Tant és així que encara d’altres prefereixen no decantar-se per una opció o per l’altra i el classifiquen, simplement, com a benasqués o patués (que és el nom que li donen els seus parlants), declarant que és un parlar de difícil classificació, en contrast amb l’aragonés de transició al català i el català de transició a l’aragonés. Podeu veure gràficament esta darrera postura en l’últim dels mapes que enllace a continuació.

XX Chornadas d’as Luengas d’Aragón (Charradas).

  • Centro Joaquín Roncal (Pza. Sant Braulio 5-7
  • Charradas en o Centro Chuaquín Roncal (Pza. San Braulio 5-7) totz os diyas a las 19:30h
    Lunes 6 de mayo Experiencia d’o primer Centro lingüistico feito en Aragón. Ponent:Chorche Paniello
    Martes 7 de mayo Presentación d’o libro Tradiciones, costumbres y lengua en Fuencalderas. Ponents:
    José Arbués, Fernando Romanos y Chusé Raúl Usón.
    Miércols 8 de mayo Gartxot: Largometrache d’animación en euskera. Soztitolau en aragonés por Fernando Romanos y Chabi Lozano. Ponents: Asisko y Mixel, guionistas y directors. (www.gartxotfilma.com)
    Chueves 9 de mayo Atras luengas minoritarias en Aragón. Ponents: Asociación Zarabene (Senegal) y Asociación cultural Raíces Andinas (Bolivia)
    Viernes 10 de mayo L’asturianu, luenga chirmana de l’aragonés. Ponent: Carlos Pulgar, d’a Xunta pola esfensa de la llingua asturiana

Encara pagues per veure pel·lis a Internet? – Viles i gents | Xarxes socials i llengües.

Article publicat a la columna Viles i gents de La Comarca, 18/4/2013.

Encara pagues per veure pel·lis a Internet?

 La veritat és que el títol del Viles no explica la preocupació que tinc. Però d’alguna manera havia de cridar l’atenció de l’audiència.  En tot cas… tu encara pagues per veure pel·lis per Internet? Encara no has descobert que a la vida moderna no cal pagar per accedir a la videoteca més gran del món? Tu no sé què faràs… Però jo SÍ, encara pago. Perdona el sarcasme inicial. Però de quan en quan pago per veure pel·lis. Sí, sí, pago. No sempre. Depèn de la situació i l’accessibilitat del que vull. Però no em costa cap horror pagar un preu raonable per veure una bona pel·li. Pago molt gustosament los dos o quatre euros que val veure pel·lis legalment a les webs d’Internet, per anar a algun cine del Matarranya, per llogar un DVD…  És raonable!

En tot cas, fa unes setmanes vaig pensar en lo tema. Vaig començar a mirar El Planeta dels Simis.  Una pel·li de ciència ficció de l’any 1968. Legalment era complicat arribar a la joia, i no estava disposat a pagar per veure eixa antigualla. Però no em va ser difícil trobar la pel·li en accés lliure il·legal a Internet. I la vaig anar mirant quan podia i per parts.

Me va sorprendre tant lo frikisme en què a finals dels 60 s’imaginaven la societat del futur, que vaig continuar en la segona part. I en la tercera. I fins completar la llarga saga de cinc pel·lícules, lo remake de 2001 i la preqüela que es va estrenar el 2011. Vaig passar de ser un complet desconeixedor del tema a estar esperant la seqüela que s’estrenarà l’any que ve. Tot de manera il·legal i a cost zero.

Això és negatiu per a la indústria cultural? En cap cas. A canvi de què podia accedir de bades a estes pel·lis, l’any 2014 la pel·li tindrà un espectador més al cine. Si haguera hagut de pagar per veure la primera pel·li possiblement l’haguera substituït per un capítol dels Simpson a la televisió. I eixe espectador de cine no existiria. La cultura ha eixit guanyant.

Viles i Gents :: :: April :: 2013.

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 13 d’abril del 2013)

Es fan rutes com la del mossàrab al Serrablo, o per ací del mudèjar, o literàries al Matarranya: Brauli Foz, Desideri Lombarte, Llorenç Vilella …, o dels vins o del pernil. Poc conegudes són les rutes lingüístiques, i això que són d’allò més interessants. D’aquestes ha aparegut l’any passat una esplèndida guia Els parlars del Pirineu. Un viatge lingüístic per totes les valls del sud de la serralada de n’Eugeni Casanova. De la seua mà podreu seguir la ruta lingüística que va del Cap de Creus al de Higer amb tota la riquesa que els Pirineus ofereixen: català, aragonès, basc, amb múltiples variants, i amb la major o menor penetració del castellà. Per a seguir la ruta només cal que no tingueu pors ni temors a preguntar a tothom que us trobeu pel camí per qüestions lingüístiques. La guia d’en Casanova us en donarà un munt d’exemples: si hi ha algú que parla basc; si dieu en aragonés betiecho o bediello, o muxardina o martual; o si dieu na Carme o sa taula com els mallorquins. No cal que els seguiu tots, perquè no acabaríeu, però sí que us podeu especialitzar en alguns, com ara el tema de les fronteres lingüístiques, és a dir, anar resseguint els primer pobles que parlen basc, o la frontera entre català i aragonès, o fins on arriben els imperfets amb -eva, -iva. Això sí, heu de parar bé l’orella i no tenir, repeteixo, pèls a la llengua a l’hora de fer preguntes ben directes –Saleu o no? Los xiquets parlen el mateix basc que la gent gran, o només batua o castellà? Però com en dieu del vostre parlar: català, xapurriau, patuès?-,- que gairebé sempre us seran contestades amb tota amabilitat, i us hi afegiran tot de paraules enriquidores que no esperàveu. La darrera pregunta a segons quin lloc us podrà costar més d’un moc. Però és l’excepció: no us immuteu i continueu preguntat. En traureu molt de profit. Esperem que en Casanova publiqui aviat la ruta lingüística de la vessant nord del Pirineus, que promet ser molt estimulant.

Artur Quintana i Font

mitjançantTemps de Franja 117.

Calaceite cierra su feria oleícola con más de 3.500 visitas.

La DPT millorarà la carretera que connecta Arenys de Lledó i Calaceit | Comarques Nord.

La Feria del Aceite plantea a partir de hoy los objetivos inmediatos del sector.

Destaquem com a activitat principal d’este cap de setmana la 26ª Fira de l’Olivera i l’oli de Calaceit. La fira arrencarà el divendres amb una xerrada informativa sobre les noves normatives en matèria d’olis, seguida de la inauguració de l’exposició de Francesca Calaf, ‘L’esperit de la terra’. Al llarg del dissabte i el diumenge els visitants podran passejar pels diferents expositors i gaudir tant de les activitats programades com de la gastronomia de la localitat.

 

I ja per el Dia de Sant Jordi s’han organitzat diverses activitats en diferents pobles:

 

      Areyns de Lledó muntarà un stand amb roses i llibres per a la seva venda durant tot el dia. A les 18:00 h hi haurà un espectacle de màgia.

      Calaceit, la vespra presentarà el llibre de poesia Arrels de Francesca Calaf, i el dia de Sant Jordi durant el matí en els porxos de l’ajuntament es vendran llibres, roses i plantes. A la tarda a les 18:30 h s’ha organitzat una activitat d’animació infantil.

      També Queretes celebra este dia amb expositors de llibres, plantes i roses, menjar popular i concursos de jocs de cartes i morra.

      Montroig per la seva banda realitzarà a la tarda lectures tant per a adults com per a nens.

      Pena-roja de Tastavins també festeja este dia amb una caminada pels camins del terme que s’iniciarà a les 8:00 h.

      Finalment, Lledó, serà l’amfitriona de l’II Quedaran les paraules…  Al llarg del dia es muntaran llocs per a la venda de llibres, roses i plantes. A les 12:00 h s’iniciarà la lectura dels poemes que en aquesta ocasió seran de l’escriptor de La Freixneda, Juli Micolau.

 

 

COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA

Departamento de Cultura

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja