Source: Watch | Facebook
La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent(Publicat al Diario de Teruel)
Els sociolingüístics solen dir que quan una llengua se situa davall del 30% de parlants al seu territori, ja no es pot recuperar i va a l’extinció. És una afirmació gratuïta, que no falten llengües que no eren parlades per ningú i ara són majoritàries al territori on es parlen, com el cas ben conegut de l’hebreu, o van en camí de ser-ho, com passa amb l’àrab clàssic, entre d’altres. Però per què ho diuen aquests savis abans esmentats? Potser per a advertir als que ja es troben prop del fatídic 30% –és el cas del català que a Catalunya és a un 34/35%– perquè no badin tant i prenguen mesures efectives de recuperació, però també pot ser que ho advertesquen als que ja són davall del 30% perquè no malgasten energies per a un procés suposadament irreversible, o aneu a saber –tot depèn del tarannà o del color polític del sociolingüista. Molts parlants de llengües discriminades no fan gens de cas del 30% i –si poden!– continuen desenvolupant mesures de foment de la llengua. El plat fort n’és la immersió, que permet de crear neo-parlants de la llengua perseguida en el breu període de temps que cal perquè els humans aprenguem de parlar. I és per això que els wertarrimadascasadoabascals de torn s’esforcen amb gran fermesa a combatre-la, o millor dit: s’hi esforçaven, perquè s’han adonat que la immersió cal que tingui continuïtat a l’escola primària, secundària, universitària, etc., ja que altrament els seus efectes positius per a les llengües sotmeses, desapareixen quasi sense deixar rastre. Com que la continuïtat de la immersió en llengües sotmeses baixa molt a primària, secundària i universitària i la llengua dominant –el castellà– s’imposa, com passa a Catalunya, ja no cal gastar gaires energies als wertarrimadascasadoabascals en combatre-la, i poden esmerçar esforços en mesures coercitives de més profit. Entre nosaltres la immersió en aragonès o en català encara no s’aplica. Quan ho serà, sabent el que passa a Catalunya, no hauríem de cometre els seus errors, i donar a la nostra immersió la continuïtat necessària.
Artur Quintana
Source: Cursos de català a l’EOI d’Alcanyís » Temps de Franja
// Redacció
L’EOI Alcañiz oferta un any més els cursos de català: B2.2, C1.1., C1.2 i C2. Torna a ser l’única Escola d’Idiomes a l’Aragó que tindrà docència del nivell C2 que, a més, s’imparteix de manera semipresencial (un dia de classe i la resta de tasca a través d’una plataforma educativa, amb el seguiment continuat del professorat en el procés d’aprenentatge). Els resultats de l’alumnat (50 matriculats durant el curs 2020-2021 en dos grups) han estat excel·lents i el primer cop que a Aragó s’ha acredita aquest nivell.
Per accedir als nivells B2, C1.1 i C1.2 hi ha una prova de classificació dimecres 15 de setembre a les 16:00. Es pot fer la inscripció per realitzar la prova a partir del següent enllaç: https://www.eoialcaniz.com/index.php/secretaria/admision-y-matricula-presencial/prueba-de-clasificacion.
Per accedir al nivell C2 és necessari presentar el títol de C1 de qualsevol entitat avaluadora de l’idioma (expedit per qualsevol comunitat autònoma).
No han passat ni fins i tot 5 anys des que el 20 d’octubre de 2016 Nacho Escartín, diputat de Podem a Aragó, pronunciés un dels primers discursos en aragonès en les Corts d’Aragó des del segle XV (en aquells temps les Corts tenien una altra funció ). Llavors els diputats de PP es van encarregar de ridiculitzar i protestar per la intervenció en aragonès.
Deien que, tot i que havia estat traduït en castellà, no ho entenien i en no ser una llengua oficial l’aragonès, no tenia el dret a ser emprada en l’hemicicle.
Poc després, el 28 de juny de 2017, les mateixes Corts d’Aragó aprovaven un nou reglament per a les Corts d’Aragó en el qual amb el vot a favor de la Ponència especial de PP (Antonio Torres), Podem (Hèctor Vicent), PAR (Maria Herrero), Ciutadans (Javier Martínez) i IU (Patricia Luquín), es donava llum verd, entre d’altres, a la prohibició de l’ús de les llengües pròpies d’Aragó (aragonès i català) en no ser llengües oficials.
L’excusa de no ser llengües oficials per impugnar aquestes intervencions va ser invalidada poc després pel Tribunal Constitucional, que es va fer valer de l’article 3 de la Constitució, que aborda la riquesa de les modalitats lingüístiques d’Espanya que no són cooficials, però que la Carta Magna considera un “patrimoni cultural que ha de ser objecte d’especial respecte i protecció”. Aquesta sentència dictava jurisprudència des del Parlament Asturià.
Aquesta sentència hauria d’obligar a les Corts aragoneses a canviar la seva normativa, en el mateix sentit que ja la té el Parlament asturià i en igualtat de condicions davant el castellà.
No obstant això, el dijous 9 de setembre es va tornar a repetir el teatret. Demostrant que aquestes Corts i aquest Parlament aragonès no té voluntat de respectar les veus de les llengües pròpies d’Aragó, com Sí havia estat en aquestes Corts de l’antic regne d’Aragó. Interrupcions, crits, falta de respecte, … sempre des dels bancs de la dreta. Per deixar de fer sentir un dels patrimonis més rics d’Aragó, i normalitzar una situació que ja s’hauria d’haver fet fa dècades, com a la resta de Parlaments autonòmics amb llengües pròpies.
L’absència de perspectiva científica fa que aquests hooligans nacionalistes (espanyols) usin la bronca, ja que la invisibilització de l’aragonès a les escoles i IES de tot Aragó no ha permès millorar la percepció sobre aquest tema en 4 dècades.
Esfendemos as Luengas
Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com
Twitter: @esfende_las
DEBATE CONJUNTO (LA VOTACIÓN SERÁ SEPARADA) DE LAS SIGUIENTES PROPOSICIONES NO DE LEY: —- PROPOSICIÓN NO DE LEY NÚMERO 289/21, SOBRE EL USO, PROTECCIÓN Y PROMOCIÓN DE LAS LENGUAS Y MODALIDADES LINGÜÍSTICAS PROPIAS DE ARAGÓN, PRESENTADA POR EL G.P. CIUDADANOS-PARTIDO DE LA CIUDADANÍA (CS). —- PROPOSICIÓN NO DE LEY NÚMERO 297/21, SOBRE LA SUPRESIÓN DE DIFERENTES INSTITUCIONES ASOCIADAS A LA POLÍTICA LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN, PRESENTADA POR EL G.P. VOX EN ARAGÓN.
- Solicitante: PLENO
- F. Celebración: 09/09/2021
- Abrir anexo en PDF:
- Materia: –
DOCUMENTACION APORTADA:
Roberto Morote ha sido el encargado de trasladar la obra al tebeo, con apoyo del Gobierno de Aragón, el Ayuntamiento de Mequinenza, y el Ministerio de Cultura
La obra maestra de Jesús Moncada, Camí de sirga (Camino de Sirga), salta de la novela al cómic en una triple edición en castellano, aragonés y catalán, del trazo del diseñador gráfico Roberto Morote y con el apoyo económico del Gobierno de Aragón, el Ayuntamiento de Mequinenza y el Ministerio de Cultura. Las editoriales GP Ediciones, Gara d’Edizions y Trilita Edicions participan en este proyecto, que difunde el trabajo de Moncada, uno de los máximos exponentes literarios aragoneses.
El director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, José Ignacio López Susín, ha asistido este viernes a la presentación del tebeo en Mequinenza, localidad natal de Jesús Moncada y municipio donde está inspirado su relato. “La versión en cómic de la novela de Jesús Moncada Camí de sirga es una gran noticia porque acercará sin duda la obra del genial escritor mequinenzano a públicos diferentes a los que había llegado hasta ahora”, ha celebrado el director general.
El andorrano Roberto Morote se ha hecho cargo del guion y de los dibujos de la novela gráfica de Camí de sirga, la que es su ópera prima en el mundo del tebeo largo. A través de 176 páginas de viñetas en blanco y negro, Morote condensa el frescor de la obra de Jesús Moncada y relata el devenir de Mequinenza a lo largo de gran parte del siglo XX. López Susín ha felicitado a Morote por su “inmenso” trabajo, y ha aplaudido su capacidad de “trasladar fielmente la obra de Moncada a un lenguaje artístico complejo”.
Camí de Sirga, publicada por primera vez en 1988,es una de las grandes novelas de la literatura aragonesa en catalán y ha sido coronada con los más prestigiosos galardones. Ha sido traducida a más de una decena de idiomas, entre ellos el aragonés, el japonés o el vietnamita, y evoca de manera sentida la desaparición del mundo rural a través de un complejo y rico entramado de personajes y relaciones personales de la antigua villa de Mequinenza. Planteada como un magistral fresco narrativo, confluyen aquí la realidad y el mito, la ironía y la ternura. En este libro, el autor evoca la desaparición de Mequinenza, una ciudad en el encuentro del Ebro y del Segre, que en un tiempo fue el centro de una importante cuenca minera y de un intenso tráfico fluvial y que se ve condenada a quedar sumergida por las aguas de un pantano.
Jesús Moncada
Jesús Moncada Estruga nació el 1 de diciembre de 1941 en Mequinenza (Zaragoza). A los 12 años, Moncada se trasladó a Zaragoza para cursar el Bachillerato, pero es en su infancia mequinenzana donde se halla la base temática y creativa de su obra. Tras realizar los estudios de Magisterio, regresó a Mequinenza para ejercer de maestro hasta que el servicio militar le llevó de nuevo a Zaragoza. De vuelta a Mequinenza, trabajó como maestro y se inició en la pintura y el dibujo. Después, animado por el también mequinenzano Edmón Valles (novelista e historiador) se trasladó a Barcelona, para dedicarse a la literatura y a la pintura. Sus primeros trabajos fueron en la Editorial Muntaner y Simón donde entabló una gran amistad con Pere Calders, persona que le animó a iniciar su propia trayectoria literaria. Moncada es uno de los autores más traducidos de la literatura en catalán
Considerado uno de los autores en catalán más importantes del siglo XX, Moncada recibió varios premios por su obra, entre otros el Premio Ciutat de Barcelona o el Premio Nacional de la Crítica en 1989 por Camí de sirga o la Creu de Sant Jordi, otorgada por la Generalitat de Cataluña en el año 2001. Ese mismo año, recibió también la Medalla de Oro de Isabel de Portugal de la Diputación de Zaragoza. En 2004, recibió el Premio de las Letras Aragonesas, que recogió unos meses antes de su muerte. A este respecto, el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, ha destacado de Moncada que es “sin duda, uno de los mejores escritores aragoneses del siglo XX” y, además, uno de los “mejores autores en catalán de todos los tiempos”.
Además, uno de los programas educativos del Gobierno de Aragón lleva el nombre del autor. El programa Jesús Moncada pretende acercar a los centros educativos una oferta de actividades científicas y humanísticas de animación y difusión del catalán de Aragón, adaptadas a todas las áreas curriculares. Asimismo, mediante la convocatoria de esta iniciativa, el Departamento de Educación, Cultura y Deporte pretende facilitar a los centros escolares el asesoramiento y los recursos que necesiten para que promuevan sus propias actividades y proyectos de trabajo en esta lengua. En definitiva, se trata de fomentar la dignificación del patrimonio lingüístico, concienciar a la comunidad escolar sobre dicha riqueza y apoyar al profesorado que imparte estas lenguas en los centros educativos. El plazo de los centros para este programa en el curso 2021-22, así como el “Luzía Dueso” para la difusión del aragonés, termina el 30 de septiembre de 2021.
*Se adjuntan audios del director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín
Fotos:
Podcasts y Audios relacionados:
El DG de Política Lingüística destaca el trabajo de los agentes implicado 319 KB
El DG de Política Lingüística destaca el trabajo de los agentes implicado- El salto al cómic de la obra de Jesús Moncada es una gran noticia, dice el DG de Política Lingüística 411 KB
El salto al cómic de la obra de Jesús Moncada es una gran noticia, dice el DG de Política Lingüística
La novela de Jesús Moncada “Camí de sirga” ya tiene su versión trilingüe en cómic
A pesar de los gritos constantes de diputados del PP y que los 3 de Vox abandonaron el Pleno, me expresé en castellano, aragonés y catalán, por la protección de nuestras lenguas y variedades lingüísticas propias.
No te pierdas el vídeo ¡y difunde! 🎙🖥❤️https://t.co/ElsojuSoMY
— Nacho Escartín Lasierra (@Laenredadera) September 10, 2021
Acabo de intervenir en las Cortes de #Aragón en castellano, aragonés y catalán. Los diputados del PP no han parado de gritarme en todo el rato. Los 3 de Vox se han ido.
Seguiremos charrando y vivindo, mirando de trobar dialogo y protección d'as nuestras luengas. Habrá vídeo. pic.twitter.com/pDPFj7YdzH
— Nacho Escartín Lasierra (@Laenredadera) September 9, 2021
Sense cap mena de formació o experiència audiovisual, vaig decidir gravar i editar aquest documental per donar veu a la saviesa dels majors. Els ancians són un tresor: escoltem-los.