Source: Tres editorials s’uneixen per a editar “Camí de sirga en còmic” | Mas de Bringuè

Les editorials aragoneses GP Edicions i Gara d’Edizions, a més de de la catalana Trilita, especialitzada en còmic, estan treballant conjuntament en el projecte de llançament de l’adaptació de la novel·la Camí de Sirga de Jesús Moncada al món de la historieta, amb una obra que està preparant el dibuixant i dissenyador gràfic Roberto Morote (Andorra, Terol, 1987). L’obra serà editada simultàniament en castellà, aragonès i català, compta amb l’ajut econòmic del Ministeri de Cultura i de la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó i es preveu que estarà acabada als voltants d’abril de 2021.
D’aquesta manera, els personatges de la mítica novel·la del desaparegut escriptor mequinensà, com Carlota de Torres, Carmela, Honorat del Rom o el vell Nelson cobraran vida i imatge pròpia de la mà d’aquest artista gràfic format a l’Escola d’Art de Barcelona i que al setembre de 2019 va haver de mudar-se per assumptes laborals de la seua parella precisament a Mequinensa, on es va introduir en el món literari i el marc geogràfic i històric que descriu aquesta novel·la.
L’adaptació, que s’editarà en blanc i negre, està en una fase avançada de dibuix i durant el mes de febrer Morote començarà l’entintat.
La traducció del text de Morote al català estarà a càrrec del poeta i investigador mequinensà Esteve Betrià, i la versió en aragonès la realitzarà l’escriptor traductor i editor de Gara d’Edizions Chusé Aragüés.
L’edició està feta i signada conjuntament per les tres entitats editores en règim de coedició mitjançant una UTE, tot i que cadascuna de les versions idiomàtiques anirà en llibres separats. De l’edició castellana prendrà especial cura GP Edicions, dirigida per Daniel Viñuales; de l’aragonesa es responsabilitzarà en Chusé Aragüés, de Gara, i de la catalana s’en farà càrrec Trilita, dirigida per Albert Mestre.
El còmic tindrà unes cent seixanta pàgines. L’edició original de l’obra comptava amb 346.
“Cal esmentar l’esforç de síntesi i de pedagogia de l’autor del còmic, que ha seguit amb text i imatges el fil principal de la història, tot respectant la divisió en quatre parts i un epíleg tal com la va construir Moncada.”- explicà Chusé Aragüés.
La gran epopeya de la Literatura de la Franja
Camí de Sirga continua sent, trenta-tres anys després de la seva primera edició, una de les grans novel·les de la literatura en llengua catalana, traduïda a tretze idiomes, i un dels més preclars, sentits i humans dibuixos de la decadència del món rural enfront de l’embranzida de la modernitat. El seu autor, Jesús Montcada (Mequinensa, 1941-Barcelona, 2005), va construir un ric i esplèndid entramat de personatges i relacions ambientades en l’antiga vila de Mequinensa, nucli miner i d’un intens trànsit fluvial, condemnada a desaparèixer sota les aigües del pantà, i que serveix de metàfora sobre bona part del nostre territori més de tres dècades després.
Actualment, Roberto Morote resideix a Andorra, la seua localitat natal, on desenvolupa el seu treball de dissenyador gràfic confeccionant portades i dissenys per al Centre d’Estudis d’Andorra i realitzant diversos encàrrecs locals. A la primavera de 2019 li va arribar, per part d’alguns coneixedors i amants de l’obra de Moncada la proposta d’adaptar Camí de sirga al còmic, en el marc de la celebració del Saló del Còmic de Barcelona.. I casualment, al setembre de 2019 va haver de mudar-se per assumptes laborals de la seva parella a Mequinensa, la vila natal i literària de Moncada. Llavors va veure que no podia sortejar el destí i havia de fer la feina compromesa.
“Em va venir molt bé trepitjar el terreny i no sols per qüestions tècniques, per veure els espais reals, l’amplària del riu o la disposició dels edificis, sinó sobretot perquè vaig poder parlar amb molta gent gran del poble i ensumar el flaire emocional de la història..
“El treball d’adaptació ha consistit a anar eliminant, llevant i polint. Ha calgut descartar escenes senceres i molts personatges i anar al nucli mateix de la novel·la”.
Una de les qualitats essencials de la novel·la que Morote ha volgut salvar en la seua adaptació al còmic ha estat “la sensibilitat de Moncada amb els personatges. Tots són humans i tots tenen grans motius per a actuar tal com ho fan. A tots els personatges de la novel·la acabes coneixent-los molt bé, i amb els ambients succeeix igual. Amb un sol paràgraf és capaç de situar-te una escena sencera, per això crec que literàriament l’obra és genial”. Un altre dels elements importants als quals Morote vol ser absolutament fidel és el sentit de l’humor. “La novel·la és molt divertida. Montcada tracta els temes, alguns d’ells molt crus, amb un punt de vista on sempre és present l’humor”.
Camí de sirga serà l’òpera prima de Roberto Morote com a autor de còmic. Les previsions inicials dels editors són fer una tirada d’un miler d’exemplars en català, 300 en aragonès i 600 en castellà.
L’obsessió de el president d’Aragó per fer desaparèixer qualsevol rastre de la cultura i llengua aragonesa li està portant en aquesta legislatura a “límits insospitats” fins ara.
Una apropiació cultural indigna d’un partit Democràtic com PSOE i d’un president d’Aragó, responsable actual d’una llengua i cultura mil·lenària.
La donació escenificada dels aragonesismes a Felip VI en la visita a la RAE el 17 de desembre, al costat de la signatura de la col·laboració econòmica amb ella, i calendari de 2021 de Nadal, amb la llista de aragonesismes afegits a l’Espanyol, és una actitud indigna d’un president aragonès.
En la introducció a aquest calendari, la politització intencionada, de tot un seguit d’arguments per justificar aquesta donació està lluny de la imparcialitat que hauria de mostrar un president d’Aragó i doctor en Història.
La llengua aragonesa es diferenciada de l’castellà des del segle XIII, i això no canviarà Perquè el sentiment espanyolista d’un president com Javier Lambán de 750 paraules de super lèxic en la llengua espanyola.
La col·laboració de el Govern d’Aragó econòmica i institucionalment amb la seva promoció és una aberració cultural que només fa avergonyir-nos a tots / tota aragoneses.
Esfendemos as Luengas
Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com
Twitter: @esfende_las
Sergio Rivas Fullola i Sonia Ezquerra Coronas, impulsors de “Fem Memòria Saidí”, projecte de recuperació de memòria oral en format audiovisual a Saidí (Osca), van fer entrega, el passat 31 de desembre de 2020, del resultat d’aquest projecte a l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC), entitat que els va atorgar la “XXIX Beca Amanda Llebot” l’any 2018.
L’IEBC va agrair l’esforç dedicat per “Fem Memòria Saidí” i va destacar la importància d’haver enregistrat en vídeo aquestes entrevistes, que formaran part del patrimoni immaterial aragonès. A més, els responsables de l’entitat van ressaltar que es tracta de la primera iniciativa audiovisual que ha becat aquesta entitat.
Dies més tard d’aquesta entrega, els impulsors del projecte van lliurar, a les persones entrevistades i a les seves famílies, el contingut íntegre de les entrevistes individuals realitzades.
El resultat final del projecte audiovisual “Fem Memòria Saidí” han estat catorze vídeos elaborats a partir d’entrevistes realitzades a una mostra de la gent gran del poble, en els quals es parla de temes com: l’embaràs, la infància, la gastronomia, el treball, les cançons, les supersticions, els remeis o els oficis perduts, entre d’altres. Tal i com va comentar Sergio Rivas, coautor del projecte, “aquestes entrevistes estan realitzades amb la urgència de qui sap que els testimonis vius estan desapareixent i, amb ells, els seus records” i va afegir que “els avis i àvies entrevistades han explicat les seves vivències expressant-se en la variant del dialecte nord-occidental del català que es parla al municipi, anomenada localment com a saidinès“.
L’altra responsable del projecte, Sonia Ezquerra, va destacar la importància i la dificultat d’haver desenvolupat aquesta tasca en l’actual context de pandèmia. “Fem Memòria Saidí ha volgut ser un projecte apoderador, en donar veu i mostrar en imatges als seus veritables protagonistes: les persones grans de Saidí. Se les ha anat a visitar, s’ha passat temps amb elles, s’han sentit escoltades i s’ha posat en valor el seu propi testimoni personal. D’aquesta forma s’ha volgut dignificar el col·lectiu de la gent gran, que ha estat un dels més damnificats durant aquest període d’incertesa que encara ens toca viure. Elles han relatat el seu propi passat, aquell que va succeir de forma paral·lela a les grans fites de la Història en majúscules.” Continuar llegint… Fem Memòria Saidí, finalitza el seu projecte audiovisual d’entrevistes a la gent gran del poble – associació el llibre de la vida
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.