Skip to content

Source: Un banc per a una comarca

Lo primer pi de Nadal se va ficar al Portal a principis de la dècada de 1970, quan van començar a aparèixer pel poble los primers tractors i “remolques”

Coses de Nadal

Share to WhatsApp

Lo primer pi de Nadal se va ficar al Portal a principis de la dècada de 1970, quan van començar a aparèixer pel poble los primers tractors i «remolques» (l’animal no podie arrossegar tant pes). Eren los quintos de l’any los qui se’n encarregaven. S’ataüllaven lo pi, un de ben «majo», i el dia decidit l’anaven a buscar. Enculaven lo «remolque» al pi, en la portera de radere treta, per tal de que la copa del pi i bona part del tronc, al talla’l, caigués a dins.
Quan arribaven al Portal la operació ere a la inversa. S’enculave el «remolque» mirant de que el tronc que sobreixie quedés just davant del forat i en sogues s’estirave per adreçâ’l. Al mig de la plaça hi havie un petit pou, que durant l’any estave tapat en una arqueta, i ere allí on se ficave. Una volta clavat, s’ajustave en unes falques de fusta que se picaven en un mall per tal de que quedés ben fixat.

L’any 1990, l’Ajuntament va fer tres estructures metàl·liques que anaven al Portal, a la Fonteta i a Santa Llúcia. Així, ja no calie tallar un pi sencer (i alguna pinyera i tot!) cada any, sol eren necessàries les ‘rames’ per omplir los braços de les estructures. No obstant, lo del Portal se va reservar pals quintos, que el van seguir tallant uns pocs anys més. Variant d’un a tres lo número d’arbres que es ficaven, es com s’ha seguit fent durant los últims 29 anys.

Enguany la sorpresa va ser majúscula. Un bon dia va aparèixer un súper arbre (artificial) de Nadal al Portal per substituir al vell. Los canvis, a bé o a mal, no estan exempts de polèmiques, i este no ha sét una excepció. Pel poble s’ha parlat de la estètica de l’arbre, del «gasto» total que s’ha fet en la decoració (això és important!) i de si es ètic haver-lo fet en un any que ha sét i està sent tant dur per molta gent. Que cada un traigo les seues conclusions. Bon Nadal i esperam que millor any nou!

Estela Rius – Viles i Gents

 

Source: Coses de Nadal

Source: La bellesa del desordre més perfecte

Source: ‘Términus’ no és terminal

Source: Veus

Source: 100 números | Lo Finestró

Source: La transmissió lingüística intergeneracional a Castelló de la Plana i la Franja: La rellevància dels usos entre progenitors

La transmissió lingüística intergeneracional a Castelló de la Plana i la Franja: La rellevància dels usos entre progenitors

Visualització       (361.8Kb)

 

Exportar a Refworks
    
Flors i Mas, Avellí; Sorolla, Natxo
Aquest document és un/a article publicat, creat/da en: 2020
Fa 50 anys, a Conflicte lingüístic valencià, Rafael L. Ninyoles situava el trencament de la transmissió familiar del català com a resultat i manifestació externa de conflictes socials i de classes, especialment visibles enmig del procés de modernització econòmica i mobilitat social accelerada del País Valencià dels anys 60 del segle XX. En aquest article partim de dos estudis de cas quantitatius sobre la transmissió intergeneracional de les llengües a Castelló de la Plana i les comarques centrals de la Franja per a actualitzar el seu diagnòstic i matisar la visió d’aquest fenomen com a resultat de decisions dels progenitors imposades verticalment a la descendència. Hi proposem que els usos lingüístics intrageneracionals entre progenitors són un factor explicatiu clau de la interrupció de la transmissió
Flors i Mas, Avellí ; Sorolla, Natxo. La transmissió lingüística intergeneracional a Castelló de la Plana i la Franja: La rellevància dels usos entre progenitors. En: Arxius de sociologia, 42 2020: 265-284

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)

Source: Arrancados cientos de melocotoneros por un virus que inquieta al Bajo Aragón

El Consejo de Gobierno ha aprobado también las modificaciones en el Nomenclátor Geográfico de Aragón que había trasladado la Comisión Asesora de Toponimia de Aragón al Consejo de Cartografía. Se refiere a topónimos de Cretas/Queretes, la comarca de Cinco Villas, Longás/Longars, Valdeltormo/La Vall del Tormo, Fonz y Mequinenza/Mequinensa. Las modificaciones son de uso obligado en la cartografía oficial que elabora o informa el Instituto Geográfico de Aragón y el resto de las administraciones de la Comunidad Autónoma. El listado de modificaciones se publicará en el BOA en los próximos días.

Becas de formación en el IGEAR

Se ha acordado el gasto para la provisión de tres becas de formación, con un importe total de 36.000 euros, con una duración de un año y que desarrollarán las labores en el Instituto Geográfico de Aragón (IGEAR).

Més informació

La Direcció General de Política Lingüística i la comarca de Matarranya han editat un fullet toponímic del municipi, que recull més de 200 entrades

// Redacció

La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó i la Comarca de Matarranya, en col·laboració amb l’Ajuntament de Queretes, han editat un fullet toponímic d’aquest municipi.

S’hi recullen més de 200 topònims, és a dir, els noms autòctons en català d’Aragó, amb els quals s’identifiquen partides, basses, barrancs, fonts, masos, tossals… amb l’objectiu de conservar i protegir un patrimoni lingüístic i cultural que corre el perill de perdre en l’oblit.

La recopilació dels topònims l’ha dut a terme el soci i anterior president d’ASCUMA Juan Luis Camps, en col·laboració amb Andreu Llerda (fill de l’enyorat Antoni Llerda) i Joan Ferràs, i és fruit d’el projecte sobre Toponímia en què està treballant la Comarca del Matarranya juntament amb l’Associació Cultural del Matarranya, amb la finalitat de recopilar els noms amb què tradicionalment s’han identificat els diferents llocs de les poblacions del Matarranya. En el cas concret de Queretes, es van recollir més de 700 topònims. D’ells, se n’han seleccionat 230 per a l’elaboració d’aquesta publicació.

Continuar llegint… El Govern d’Aragó contribueix a protegir el patrimoni lingüístic de Queretes » Temps de Franja

Podeu descarregar-vos el PDF aquí (3Mb)

 

 

Source: Puyalón de Cuchas – Posts | Facebook

Source: Multen joves per destrosses al mobiliari urbà de Fraga

El dijous 17 de desembre el president d’Aragó Javier Lambán anunciava entre fotos de protocol i visita a el rei “Felip VI” inclosa, la signatura de la col·laboració amb la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, amb el seu director Santiago Muñoz Machado, i de l’protocol d’ingrés a la Fundació Pro RAE. Acte en què el president d’Aragó enaltia entre lloances l’única llengua que des del seu punt de vista és “un patrimoni de valor incalculable, i que ens correspon tenir cura a tots els poders públics inclosa Aragó”, el castellà.

En posteriors declaracions i twits va continuar amb les lloances i afalacs a la llengua introduïda des de Castella, amb frases com “és motor de prestigi d’Espanya a tot el món, és qüestió d’Estat i ens concerneix a tots”. Evitant en tot moment nomenar les dues llengües pròpies d’Aragó, aragonès i català.

La notícia no ens agafa per sorpresa, però ens agradaria tornar a fer un altre exercici de recerca pressupostària. Amb quants euros de la seva atapeïda finançament col·labora el Govern d’Aragó en aquesta Fundació?

Des de “Esfendemos as luengas” hem incidit moltes vegades en la reduïda finançament disponible per a les llengües pròpies d’Aragó. Precisament l’any passat la DGPL anunciava que la inversió en 2019 havia estat de només 20 cèntims per aragonesa.

Des d’aquestes mateixes línies ja havíem denunciat diverses vegades el finançament encoberta de la RAE i Institut Cervantes a través de les institucions aragoneses, a més de la inversió directa que s’obté dels pressupostos generals de l’Estat. Ajuntament de Saragossa, DGA i Corts d’Aragó són patrocinadors, i la Conselleria de Turisme intervé en la promoció de l’castellà juntament amb l’Institut Cervantes.

Així i tot, el pressupost per a una llengua tan llorejada com el castellà i amb tants actes protocol·laris, sembla que no n’hi ha prou amb tant patrocinador. A l’octubre ens assabentàvem que Institut Cervantes augmentaria el seu pressupost en 40,3%, fins als 174 milions d’euros, gràcies al fet que els pressupostos generals de l’Estat s’incrementarien en 2021 la seva dotació en 50 milions d’euros nets. Tota aquesta inversió es anyadiría a les comptes sanejats de la RAE, que el govern de Sánchez es va encarregar de fer visible després de la seva visita a l’abril de 2019, per escenificar el “rescat” del seu Govern amb cinc milions d’euros.


Esfendemos as Luengas

Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com
Twitter: @esfende_las
Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

Source: Tancar-nos dues setmanes | Lo Finestró

Si bé l’emergència sanitària actual no ens ha permès la celebració de la gala anual, hem decidit igualment fer  públics els «Premis Galan a la normalització lingüística» i el «Premi Franja: cultura i territori», així com l’atorgament  de la Beca Amanda Llebot.

El premi Franja corresponent a l’any 2019 vol reconèixer la trajectòria del músic i poeta Tomàs Bosque (La Codonyera, 1948). El cantautor matarranyenc, professor de música i actualment resident a Saragossa, va donar a conèixer la llengua de les nostres comarques en diversos recitals en què va participar durant la dècada dels 70, per continuar després i fins a l’actualitat conreant la poesia i l’articulisme en la premsa comarcal, sempre en defensa de la terra i de la dignitat de la llengua catalana a l’Aragó

El premi Galan 2020 ha recaigut en el programa de ràdio Astí estem codirigit per Emilio Rubio i Adrià Soler. El programa va començar emetent-se diàriament per la televisió local Digital Fraga i a través de les xarxes socials durant els mesos de confinament més estricte, per passar a emetre’s actualment a través de les ones de Ràdio Fraga i l’emissora local de Vallobar. És un magazine cultural que es nodreix del talent local, i on les llengües catalana i castellana s’integren amb naturalitat en les diverses seccions del programa en funció de la llengua materna de cada col·laborador.

La Beca Amanda Llebot d’aquest any ha estat atorgada al projecte “Proyecto de trabajo sobre la documentación presente en el Archivo Histórico de Fraga referente a los pozos de hielo: construcción y uso”, presentat per Aránzazu Montanter Satorres, per ésser un treball d’investigació de temàtica actual que contribuirà al coneixement i la difusió de la història de Fraga i per la interessant combinació entre Arqueologia i fonts històriques.

El lliurament efectiu dels premis i de la Beca Amanda Llebot es farà de seguida que la situació sanitària ho permeta.

Aprofitem per a fer-vos saber que hem continuat editant el calendari de paret, aquest any dedicat a la pagesia, i el de butxaca amb la cançó del Tronc de Nadal, malgrat que  no podrem fer l’activitat de tots els anys.  Els distribuirem gratuïtament per als socis, també podreu trobar-los a Ocio y Servicios  i a Llibreria Badía de Fraga.

Finalment, comunicar-vos que hem reflectit les “Paraules boniques” del Dia de la Llengua Materna en una bossa de roba per a la compra, que distribuirem també en breu.

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

Fraga

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja