Skip to content

Source: María Roca Cardona: tercera centenaria de este 2020 en Fayón

Source: Jaume Arbiol guanya el premi de recerca Jesús Moncada | Mas de Bringuè

“Mequinensa 1808-1898: 90 anys del segle XIX” del  llicenciat en Història mequinensà Jaume Arbiol Agné, va ser triat pel Jurat com a guanyador entre les quatre propostes presentades, de l’edició de 2020 del Premi de Recerca Jesús Moncada que organitza l’Ajuntament d’aquesta vila
En el transcurs de l’acte, que degut a la pandèmia va ser retransmès pel canal local de televisió i a través de xarxes socials, Antonio Sanjuan, alcalde en funcions, va agrair “el difícil treball” del Jurat i va felicitar els autors dels quatre treballs, amb esment especial al premiat.

Dario Vidallet, regidor de cultura i president del Jurat en substitució de Magda Godia que es recuperava d’una intervenció quirúrgica, explicà que Jesús Moncada posar  Mequinensa  al mapa de la literatura i la llengua en català ” i  va lamentar que la crisi sanitària hagués retardat la commemoració del cinquantè aniversari del trasllat del “Poble Vell” a l’actual nucli urbà per a la construcció dels embassaments de Riba-roja  i Mequinensa.
Andreu Coso, en nom del Jurat format per Chusé Aragüés, Carme Alcover i Ramón Sistac, va destacar del treball premiat “la seva aportació a l’estudi i recerca de la història de Mequinensa, recollint nous continguts a una època del segle XIX que Jesús Moncada recrea àmpliament en la seva bibliografia”.
El guanyador, Jaume Arbiol, que també va intervenir per videoconferència a l’acte, va agrair la concessió del Premi, i va explicar que la idea del treball va néixer en 1999 mentre estudiava segon curs de carrera a la Universitat de Lleida, en concret en l’assignatura d’Història Contemporània d’Espanya. “Ens vam adonar de les dificultats que va viure la nostra zona en el segle XIX, una època apassionant”. El treball s’inicia en 1808 amb la construcció de l’església de la localitat en l’antic nucli urbà, el “Poble Vell”, i amb l’arribada de les tropes franceses a la zona. Després recorre episodis com l’arribada de la pesta groga, amb nombrosos afectats en la localitat, les cruentes guerres carlistes o els problemes amb la justícia d’alguns  mequinensans  en la segona meitat del segle, fets aquests últims reflectits també en la novel·la de Jesús Moncada “Estremida memòria”.
El III Premi de Recerca Jesús Montcada té una dotació econòmica de 3.000 euros i es va crear per a “impulsar el prestigi de la cultura i la història com a eines de recerca, desenvolupament i innovació a partir del treball interdisciplinari, amb la creença que tota societat que vol avançar ha de mirar al seu passat, prendre consciència del seu present i projectar- se cap al futur, així com per a situar a Mequinensa com a epicentre cultural de referència”.

Source: AGORA POR L’ARAGONES – Aplicacions a Google Play

Agora x l’aragonés ye una iniziativa promovida por o Departamento d’Educazión, Cultura y Esporte d’o Gubierno d’Aragón, en o que i partizipan asoziazions, interpresas, comerzians, profesionals, particulars y instituzions.
En os zaguers años, l’emplego de l’aragonés ha creixiu en muitos ambitos d’a soziedat. instituzions, interpresas y particulars se i han embrecau cada vegada más en a suya promozión y espardidura. Manimenos, ye plegau o momentode fer un trango dillá y fer plegar l’aragonés, una luenga con denominazión d’orichen, en toz os rincons d’Aragón.
«Agora x l’aragonés» trata de potenziar l’uso d’a nuestra luenga y espardir-ne a suya riqueza lingüística. Ta ixo, Agora busca creyar un ret de colaboradors, que partizipen en ista difusión y se i embrequen, por a supervivenzia d’a luenga aragonesa.

El Gobierno de Aragón impulsa una aplicación para difundir la riqueza lingüística del aragonés

Desde la Dirección General de Política Lingüística se han desarrollado otras dos iniciativas para promover el uso de las lenguas propias de Aragón

Source: La Constitució del 78 i l’Espanya d’avui | Lo Finestró

Quim Salleras i Clarió (Fraga, 1949), llicenciat en psicologia i en història, es va doctorar el 2006 en història medieval i moderna amb el tema “La Baronia de Fraga (1387-1458)”. Ha aconseguit vincular la seva feina d’historiador amb la vida familiar i la professió de docent a diversos centres de Barcelona. Ha publicat diverses obres i articles en aquesta temàtica. Amb gran esperit investigador i divulgador sobre la història de Fraga i de la Franja, a l’entrevista ens parla de llengua, territori, història i franges amb rigurositat i arguments, com a bon entès en la matèria.

1_A la Franja fa temps que veus autoritzades alerten del risc de substitució lingüística degut al trencament generacional de la transmissió del català. Com trobes la salut de la llengua, avui dia, a Fraga i, en general, a la comarca del Baix Cinca (ús al carrer i institucions, entitats en defensa de la llengua, etcètera)?

La pregunta és molt profunda i per a especialistes. La meva condició d’historiador del Cinca em fan interessar més pels canvis de llengua produïts en moments crítics de la nostra història, com la Reconquesta al segle XII, la castellanització després de les guerres de Catalunya, les imposicions franquistes, o el “galimaties” de les lleis d’ensenyament després de la Constitució espanyola del 1978.

Recordo que, quan va néixer el Partit Aragonesista (PAR), paral·lel a l’esmentada constitució, comptava inicialment amb tota la meva simpatía.  De la mateixa manera que els nacionalistes andalusos, gallecs o catalans, per exemple. Creia en la participació del poble en la vida política. La meua ingenuïtat va canviar el 1990. Continuava una ideología franquista, a més dels empressonaments fins als anys 60 per motius ideològics que estaven presents a les depuracions conservades a Lleida, Barbastre i Osca (Huesca). Vaig constatar com el PAR va canviar de discurs cap a una ideologia que era impossible d’assumir per aragonesos bilingües. No eren defensors ni de la Constitució en el tema de modalitats lingüístiques. I no cal dir el rebuig dels aragonesos cultes residents a la zona pròxima a Catalunya. En el nostre cas agermanats a Lleida, on estaba la diòcesi.  Un sentiment semblant observava en aragonesos residents a Catalunya, arrelant als seus fills a una cultura bilingüe i trilingüe. Lluny de solucionar-ho, encara ho van agreujar  més potenciant un guerra de llengües, segregacions de diòcesis i el menysteniment del fragatí. Continuar llegint… Moviment Franjolí per la Llengua: Joaquim Salleras (historiador de Fraga): “S’ha donat un mal ús a conceptes com Franja, regne o Corona d’Aragó”.

Source: Fórnoles marcando la hora del mundo | Contalles de Fórnols

PREÁMBULO

De manera excepcional, el texto que podéis leer a continuación lo he escrito solamente en español. La razón por la que no lo he escrito en “chapurriau” es que contiene muchos tecnicismos, que estudié en castellano y cuya versión en mi lengua materna desconozco.

EL MERIDIANO CERO

En 1884, con el fin de adoptar un único meridiano de referencia en todo el mundo, se celebró una conferencia internacional en Washington D. C., en la que se estableció como meridiano 0° (meridiano cero o primer meridiano) el meridiano de Greenwich, llamado así porque atraviesa el Real Observatorio londinense, situado en el distrito de Greenwich. La elección se hizo por dos razones: porque Londres era la capital del imperio más importante de la época y porque el meridiano 180°, que determina el cambio de día, está en una zona muy despoblada.

Láser proyectado desde el Real Observatorio de Greenwich, que marca la trayectoria del meridiano cero

El meridiano de Greenwich es una línea semicircular imaginaria que une los polos de norte a sur y divide el mundo longitudinalmente en dos hemisferios: el hemisferio oriental (este) y el hemisferio occidental (oeste). A partir de ese meridiano, la Tierra se divide en gajos, como si de una naranja se tratase; al este del meridiano cero, hay 180 meridianos y al oeste, otros 180. De este modo, hay un total de 360 meridianos, separados un grado entre sí, que corresponden a los 360 grados que tiene la circunferencia de la Tierra.

Meridiano de Greenwich

La primera utilidad del establecimiento del meridiano cero es la fijación del sistema horario en todo el mundo. El término “meridiano” viene del latín meridies, que significa “mediodía”. Así, cuando el sol se halla en vertical sobre el meridiano cero, son las doce del mediodía en Londres y cuando está sobre el meridiano 180° son las doce de la noche y se produce el cambio de fecha. En cuanto al horario del resto de lugares, depende de la distancia a la que se encuentren del meridiano cero y de su ubicación este u oeste. Como el sol sale por el este y se pone por el oeste, en los lugares que están en el hemisferio oriental (como Asia) es más tarde que en Londres y en los que están en el hemisferio occidental (como América) es más temprano. En cada hemisferio hay 12 husos horarios (franjas imaginarias delimitadas por dos meridianos desplazados 15° uno respecto del otro, que corresponden a un período temporal de una hora), de modo que la diferencia horaria entre el meridiano 0° y el meridiano 180° es de 24 horas.

Mapa mundial de los husos horarios

Mención aparte merece el hecho de que en España, desde 1940, sea una hora más tarde que en Inglaterra, a pesar de que el meridiano 0° atraviesa ambos territorios. Pero eso es harina de otro costal y ahora no voy a detenerme en ello. Si a alguien le interesa saber más sobre ese asunto, le recomiendo que lea este artículo.

Husos horarios utilizados en Europa durante los meses de invierno

La segunda utilidad del establecimiento del meridiano cero es conocer la longitud de un punto cualquiera sobre la superficie terrestre, es decir, la distancia que existe entre un punto cualquiera y el meridiano de Greenwich. Este dato, junto al conocimiento de la latitud, nos permite saber la localización exacta de cualquier punto del planeta. La latitud, como la longitud, es la distancia que existe entre un punto cualquiera sobre la superficie terrestre y una línea de referencia. Pero, mientras que la línea de referencia de la longitud es el meridiano de Greenwich, la línea de referencia de la latitud es el ecuador (o línea ecuatorial o paralelo cero). El ecuador es una línea circular imaginaria, equidistante de los dos polos geográficos, perpendicular al eje de rotación de la Tierra y al meridiano de Greenwich, que divide horizontalmente el mundo en dos hemisferios: norte y sur. Como se trata de una línea circular (y no semicircular, como el meridiano 0°), a partir del ecuador hay 90 paralelos en el hemisferio norte y otros 90 en el hemisferio sur; 180 en total, numerados desde 0° (en el ecuador) hasta 90° (en los polos norte y sur). Tanto la latitud como la longitud se miden en grados (°), minutos (‘) y segundos (”). Por ejemplo, la iglesia de Fórnoles está situada en las coordenadas geográficas 40°53′42″N 0°00′12″O.

Coordenadas geográficas

EL MERIDIANO DE FÓRNOLES

Una curiosidad digna de ser tenida en cuenta al hablar de nuestras peculiaridades es que el meridiano de Greenwich pasa por el extremo occidental de la comarca del Matarraña, atravesando de norte a sur los términos municipales de Valjunquera, Fórnoles, Ráfales y Monroyo.

Monumento conmemorativo del meridiano de Greenwich, situado en el Km 1058 de la carretera N-420 (Valdealgorfa)

Según los mapas topográficos de 1884, la línea del meridiano cero rozaba el casco urbano de Fórnoles, pero los americanos desplazaron un poco esa línea cuando crearon el Sistema de Posicionamiento Global (GPS), a mediados del siglo XX. Concretamente, movieron la línea 5,3 segundos hacia el este. Desde entonces, el casco urbano del pueblo está muy cerca de la longitud 0º, pero a unos 200-300 metros al oeste.

Independientemente de todos esos mapas y del establecimiento del meridiano de Greenwich como el primer meridiano, Fórnoles estaba donde está desde hacía varios siglos y sus relojes de sol marcaban alegremente la hora local. Sus constructores jamás se imaginaron que, por una casualidad sobrevenida, a partir de un día de 1884, esos relojes marcarían la hora del mundo con una precisión casi absoluta. A continuación, podéis ver tres relojes de sol que hay en Fórnoles, situados a 10-13 segundos al oeste del meridiano cero.

Reloj de sol, situado en la fachada de la casa La Jaima (longitud 0°00′10″O)

Reloj de sol, situado en la torre de la iglesia (longitud 0°00′12″O)

Reloj de sol, situado en el cobertizo de la plaza (longitud 0°00′13″O)

En la primavera de 2005, tuve la fortuna de contemplar, desde el balcón de mi casa, un espléndido arcoíris que apareció en un cielo todavía plomizo tras una tormenta. Además de su innegable belleza, me pareció muy curioso que ese arco de colores se situase exactamente sobre la línea imaginaria del meridiano 0°. Desde mi perspectiva, el extremo norte del arco se apoyaba sobre el pajar derruido de la era del tió Felicísimo; y el extremo sur, sobre la punta de las eras de la Bassota. Ese arcoíris, como el láser proyectado desde el Real Observatorio de Greenwich, estaba dibujando la trayectoria del primer meridiano.

Extremo norte del arcoíris, apoyado sobre el pajar derruido de la era del tió Felicísimo

Extremo sur del arcoíris, apoyado sobre la punta de las eras de la Bassota

Vista de Fórnoles desde el pajar derruido de la era del tió Felicísimo, situado en la longitud 0°00′00″

Pedro J. Bel

Source: El Matarraña, el secreto mejor guardado de Teruel

Source: Llengües d’Aragó: pressupost participatiu » Temps de Franja

// Redacció

Pròximament s’aprovarà el pressupost de la Comunitat Autònoma per a 2021. Ens agradaria poder compartir amb vosaltres l’esforç i el treball per l’aragonès i el català d’Aragó i en aquest sentit destinar una part dels recursos a aquelles accions que sigui possible dur a terme, tant per la situació sanitària com pressupostària, i que us interessin especialment, fent en la mesura que sigui possible un pressupost participatiu.

Si la idea us sembla interessant us demanarem que ens feu arribar abans del 15 de desembre, en el formulari enllaçat a sota, les dos accions que considereu prioritàries. Tractarem de destinar recursos a aquelles que encaixin en les nostres possibilitats pressupostàries, que administrativament es puguin tramitar i que hagin estat més proposades.

Formulari:

Llengües d’Aragó: Pressupost participatiu

Source: Centenari de Joan Bodon | Lo Finestró

Mira aquest butlletí al teu navegador.

Temps de Franja

Revista aragonesa en català d’actualitat i reflexió

N. 121 • 26 de novembre de 2020

Associacionisme i economia d’Albelda

// Josefina Motis

En un recent article d’actualitat, el Diario del Alto Aragón ha posat de relleu la vida del poble d’Albelda en una conversa amb la alcaldessa Mª Ángeles Roca. En l’article es dona especial importància a la convivència i al manteniment i record d’antics costums i tradicions a través de l’associacionisme que ha caracteritzat sempre aquest poble.

L’esmentat article és una bona ocasió per a observar l’activitat social del poble, formada actualment per deu associacions. Hi trobem, per exemple, la Penya Lo Magrè, sempre present en celebracions i manteniment de costums, dedicada a promoure la Festa del Tossino, que ha arribat a tenir fins sis mil visitants i que ha estat declarada d’interès Turístic d’Aragó.

Llegir-ne més.

El govern d’Aragó signa vuit convenis amb sindicats i entitats socials per a la promoció de les llengües pròpies

// Màrio Sasot

El Consell de Govern ha aprovat avui la signatura de vuit convenis de col·laboració amb els sindicats i entitats socials i empresarials CCOO, CEOS CEPYME Osca, UGT; Gremi d’Editors d’Aragó, Fundació PLENA INCLUSIÓ, OSTA, STEA i UAGA, , que tenen per objecte dur a terme accions conjuntes per a la promoció i difusió de les llengües pròpies d’Aragó.

Llegir-ne més.

Lingüística ficció, o com “el chapurriau” (sic) ve de l’occità

// Joaquim Torrent

Recentment la revista La Comarca, editada a Alcanyís ha publicat un pseudoarticle de la senyora María José Gascón, titulat “La preocupación de nuestros antepasados”, que no és més que una pila i una mescla informe de falsedats, manipulacions i simplificacions sense cap ni peus, que posen en relleu el sectarisme, manca d’objectivitat i incultura de qui ho ha perpetrat, qui pretén fer-nos creure que el que ella anomena “chapurriau”prové en línia directa de l’occità , al qual a més no identifica i el fa “aragonès”. Pura ficció!

Llegir-ne més.

Dubtes de tardor*

// Raquel Llop

Arribe la tardor i en ella el balanç d’este estiu tan diferent als que havíem viscut fins ara. Un estiu poc estiu podríem dir. Un estiu descafeïnat, desconfinat. S’acabe l’estiu i m’envaïx la càlida imatge dels tons taronges que van minjant-se a poc a poc aquell verd estiuenc. Enguany m’ha agarrat a casa. A l’únic puesto de tot lo món al que m’atrevisco a dir-li així. A voltes, ni tan sols la vila sencera és ca meua, tanco el perímetre al carrer de la Torreta, que m’ha vist créixer i volar del niu. Carrers i carredonets que han quedat congelats per una pandèmia que ningú va preveure (bé, no entrarem al debat).

Llegir-ne més.

La soledat dels museus*

// José Miguel Gràcia    

Les persones que tenim el costum de visitar els museus més propers  –si vivim en una gran ciutat o en pobles on n’hi ha de qualsevol tipus­–, o quan viatgem per l’Estat espanyol, tenim constatada la mínima quantitat de persones que entre les seves preferències està la de tombar per les sales dels museus o altres monuments artístics i històrics. D’aquesta afirmació hauríem d’excloure, per que fos del tot certa, aquells llocs emblemàtics popular i turísticament, i alguns altres singularíssimes; en qualsevol cas aquests els podríem comptar amb els dits d’una mà.

Llegir-ne més.

Cabdill*

//Antoni Bengochea

Seguint la moda de parlar del “CAUDILLO”, voldria recordar alguns dels tòpics que es donaven per segurs en la etapa de la dictadura “cabdillista”, i que bona part de la dreta hispànica actual encara dona per bons. El primer seria que Francisco Franco era un gran militar. Quan jo era jove, els partidaris del líder feixista sempre et recordaven que Franco era el general més jove pràcticament del segle XX, i que va guanyar una guerra amb moltes dificultats, per les ajudes que tenien els “rojos”  d’una Rússia totalment entregada.

Llegir-ne més.

«Treballar en pijama»*

// Natxo Sorolla

Hau imaginat mai treballar en pijama? Poder descansar al llit si esteu sobrepassats per la jornada laboral? Estalviar-tos hores de cotxe? Potser sou uns dels afortunats a qui l’alerta sanitària tos ha fotut a treballar des de casa. O potser esteu vivint com una penitència no fer el cafè en los companys. Sigue un miracle o una plaga, el cert és que el teletreball cada vegada tindrà més presència. I «treballar a distància», en la major part dels casos, serà treballar des de casa. Treballar des del kilòmetre 0 de les nostres vides privades. La realitat del teletreball tampoc és tan idíl·lica i lliure com se sol dibuixar.

Llegir-ne més.

Volem los nostres trens!*

// Estela Rius

A mitat mes de març del 2020, quan es va decretar l’estat d’alarma al nostre país, RENFE va suprimir quatre de les vuit freqüències ferroviàries que tenien parada a Nonasp. Van al·legar esta supressió degut a la baixa ocupació dels trens durant lo període del confinament, dient que ere temporal i que quan se tornés a la normalitat, se recuperarien.

Llegir-ne més.

Donar-se de baixa

Temps de Franja
Major, 4. Calaceit (Terol) T. 978 851 521 redaccio@tempsdefranja.org

El Consejo de Gobierno ha aprobado la firma de convenios de colaboración con CC OO, CEOS CEPYME Huesca, UGT; Gremio de Editores de Aragón, Fundación PLENA INCLUSIÓN, OSTA, STEA y UAGA,

La Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, prevé en varios de sus artículos la colaboración con otras administraciones, así como con entidades sociales y culturales, para llevar a cabo los fines de dignificación, información difusión promoción y conocimiento de la realidad lingüística de Aragón.

En este sentido, en los últimos años, se han firmado una treintena de protocolos de colaboración con entidades locales y, recientemente, un compromiso de trabajo conjunto con casi sesenta colectivos de todo el territorio aragonés.

Hoy, el Consejo de Gobierno ha aprobado la firma de ocho convenios de colaboración con entidades sociales, sindicales y empresariales, que tienen por objeto llevar a cabo acciones conjuntas para la promoción y difusión de las lenguas propias de Aragón, la promoción de la igualdad entre las personas que incluye la igualdad en el uso de las lenguas propias, la participación en el programa “Agora x l’aragonés”, la incorporación de las lenguas propias, en la medida de lo posible, en aquellas campañas y actividades que se lleven a cabo, la utilización de la representación gráfica de la lengua aragonesa de uso institucional, el apoyo a la formación de trabajadores y empresarios en las lenguas propias de Aragón, etc.

Estas acciones, que siguen abiertas a otras entidades que deseen sumarse, se inscriben también en el cumplimiento de objetivo de desarrollo sostenible nº 17 “Alianzas para lograr los objetivos”, y forma parte de la responsabilidad social corporativas de estas entidades.

Para el Gobierno de Aragón la voluntad de trabajo en común es un valor en sí mismo y una garantía de resultados en favor de un mayor reconocimiento social y de pervivencia de nuestras lenguas propias, tal como establece la Constitución española y nuestro Estatuto de Autonomía.

Para más información, visite la noticia en Aragón Hoy

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja