La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentL’obsessió de el president d’Aragó per fer desaparèixer qualsevol rastre de la cultura i llengua aragonesa li està portant en aquesta legislatura a “límits insospitats” fins ara.
Una apropiació cultural indigna d’un partit Democràtic com PSOE i d’un president d’Aragó, responsable actual d’una llengua i cultura mil·lenària.
La donació escenificada dels aragonesismes a Felip VI en la visita a la RAE el 17 de desembre, al costat de la signatura de la col·laboració econòmica amb ella, i calendari de 2021 de Nadal, amb la llista de aragonesismes afegits a l’Espanyol, és una actitud indigna d’un president aragonès.
En la introducció a aquest calendari, la politització intencionada, de tot un seguit d’arguments per justificar aquesta donació està lluny de la imparcialitat que hauria de mostrar un president d’Aragó i doctor en Història.
La llengua aragonesa es diferenciada de l’castellà des del segle XIII, i això no canviarà Perquè el sentiment espanyolista d’un president com Javier Lambán de 750 paraules de super lèxic en la llengua espanyola.
La col·laboració de el Govern d’Aragó econòmica i institucionalment amb la seva promoció és una aberració cultural que només fa avergonyir-nos a tots / tota aragoneses.
Esfendemos as Luengas
Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com
Twitter: @esfende_las
Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas
Sergio Rivas Fullola i Sonia Ezquerra Coronas, impulsors de “Fem Memòria Saidí”, projecte de recuperació de memòria oral en format audiovisual a Saidí (Osca), van fer entrega, el passat 31 de desembre de 2020, del resultat d’aquest projecte a l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC), entitat que els va atorgar la “XXIX Beca Amanda Llebot” l’any 2018.
L’IEBC va agrair l’esforç dedicat per “Fem Memòria Saidí” i va destacar la importància d’haver enregistrat en vídeo aquestes entrevistes, que formaran part del patrimoni immaterial aragonès. A més, els responsables de l’entitat van ressaltar que es tracta de la primera iniciativa audiovisual que ha becat aquesta entitat.
Dies més tard d’aquesta entrega, els impulsors del projecte van lliurar, a les persones entrevistades i a les seves famílies, el contingut íntegre de les entrevistes individuals realitzades.
El resultat final del projecte audiovisual “Fem Memòria Saidí” han estat catorze vídeos elaborats a partir d’entrevistes realitzades a una mostra de la gent gran del poble, en els quals es parla de temes com: l’embaràs, la infància, la gastronomia, el treball, les cançons, les supersticions, els remeis o els oficis perduts, entre d’altres. Tal i com va comentar Sergio Rivas, coautor del projecte, “aquestes entrevistes estan realitzades amb la urgència de qui sap que els testimonis vius estan desapareixent i, amb ells, els seus records” i va afegir que “els avis i àvies entrevistades han explicat les seves vivències expressant-se en la variant del dialecte nord-occidental del català que es parla al municipi, anomenada localment com a saidinès“.
L’altra responsable del projecte, Sonia Ezquerra, va destacar la importància i la dificultat d’haver desenvolupat aquesta tasca en l’actual context de pandèmia. “Fem Memòria Saidí ha volgut ser un projecte apoderador, en donar veu i mostrar en imatges als seus veritables protagonistes: les persones grans de Saidí. Se les ha anat a visitar, s’ha passat temps amb elles, s’han sentit escoltades i s’ha posat en valor el seu propi testimoni personal. D’aquesta forma s’ha volgut dignificar el col·lectiu de la gent gran, que ha estat un dels més damnificats durant aquest període d’incertesa que encara ens toca viure. Elles han relatat el seu propi passat, aquell que va succeir de forma paral·lela a les grans fites de la Història en majúscules.” Continuar llegint… Fem Memòria Saidí, finalitza el seu projecte audiovisual d’entrevistes a la gent gran del poble – associació el llibre de la vida
Davant l’oportunitat de modificació de l’Estatut demanem la Oficialitat – Esfendemos as Luengas
gen. 28
// Marina d’Algars
Això die mon pare moltes voltes, especialment quan alguna cosa superava les seues expectatives de sorpresa. Ara que ja no hi és, penso molt en les frases que construïe per interpretar el món. Per què? Perquè cada dia necessito un temps per situar-me, aprendre a viure i buscar la cosa més pareguda a la veritat entre el bombardeig d’informació que mos arriba per les xarxes i els mitjans de comunicació. I com una inspiració en venen les seues sentències i penso: Tenia raó, mon pare!
Avui he après una lliçó a cop d’indagar en solitud sobre el deepfake (lo fàcil que seria dir vídeos manipulats utilitzant intel·ligència artificial). Soc una de les trenta mil persones anònimes que han vist un anunci de cervesa a YouTube (sense comptar els mils i mils que l’han vist a la TV). La persona que parla, a l’anunci, ni és ella (manipulació a partir d’una altra cara, treball increïble per aconseguir el moviment dels llavis, l’expressió…), ni està viva, ni mai va dir les paraules que ixen de la seua boca. No estic en contra de les noves tecnologies, sí en contra de com s’han introduït a les nostres vides sense un codi ètic, polític…
Continuar llegint… «Pot ser verdat, i no haver passat mai» » Temps de Franja
#FranjaEnMoviment #REINVINDIQUEMLATOPONIMIA de Calaceit #ElMatarranya. Exigim a l'Ajuntament de Calaceit que incorpori als carrers i a les entrades del poble la toponimia en la nostra llengua, en #Català #FemFranja #SomElMatarranya #SomFranjadePonent pic.twitter.com/lHSS2BFKO5
— Moviment Franjolí (@movfranjoli) January 26, 2021
Source: Demèrit | Lo Finestró
Source: Endavant Lo Trinquet! » Temps de Franja
Endavant Lo Trinquet!
// Artur Quintana i Font
L’any 2009 na Montserrat Martínez i en Rafael Lorenzo, aleshores directors de l’Instituto de Estudios Turolenses, en presentar la col·lecció Lo Trinquet, de llibres en llengua catalana d’autors terolencs o vinculats a la província, van declarar que: L’Instituto vol així contribuir amb veu pròpia al tan necessari estudi i foment de la llengua catalana a Terol i de la cultura aragonesa que conforma. Així consta a la pàgina 9 del primer llibre de la col·lecció publicat: Artur Quintana i Font (Ed.): Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua catalana dels orígens als nostres dies. Fins ara s’han publicat 6 trinquets: Marta Momblant Ribas: Fora de temps, fora de lloc. (Lo Trinquet 2); José Miguel Gràcia Zapater: Pasqual Andreu lo Florit. (Lo Trinquet 3); Desideri Lombarte i Arrufat: Les aventures del sastre Roc d’Arça. (Lo Trinquet 4); Cesc Gil i Lombarte: Menú: la cuina del cor. (Lo Trinquet 5) i Susana Antolí: Senderes de gebre. (Lo Trinquet 6). A la solapa d’aquest darrer Trinquet, publicat l’any 2015, s’anunciava la publicació com a número 7 de Lo Trinquet del llibre Desideri Lombarte i Arrufat: Poesia completa, obra que per malfadats problemes d’edició segueix sense publicar. Finalment l’IET ha decidit d’inaugurar amb Poesia completa d’en Desideri Lombarte una nova col·lecció d’Obres completes d’autors terolencs. Amb aquesta venturosa decisió queda obert el pas a nous llibres de la col·lecció Lo Trinquet, el número 7 del qual, ja a punt d’eixir, és el poemari Aplec d’en Juli Micolau, a la solapa del qual figura: En premsa Lluís Rajadell: Terra agra (Lo Trinquet 8), i : En preparació les obres següents:
- Josep Miquel Gràcia: D’arbres i progressies.
- Artur Quintana, Sigrid Schmidt. Estampes de família I. 1789-1950.
- Ramon Mur: Sadurija. Versió catalana de Juli Micolau.
- Hèctor Moret, Maria Teresa Moret (Eds.): Antologia de la prosa catalana del Matarranya Històric. Dels orígens als nostres dies.
- Vicent Pallarés (Ed.): Antologia de la poesia del Matarranya Històric 2009-2021.
- Josep Miquel Gràcia: Viles pobles i mes.Les tres llunes.
- Hèctor Moret. Breu Diccionari d’escriptura i escriptors contemporanis en català a l’Aragó.
- Epistolari aragonès d’Artur Quintana.
Esperem que millori el ritme de publicació Lo Trinquet, i que nous autors s’hi vagen afegint.
El Consell de Redacció de Lo Trinquet. Josep Miquel Gràcia, Artur Quintana, Carles Sancho.
Els títols publicats a la col·lecció des de 2009 fins avui. / Carles Terès
Source: La Historia de Aragón contada por Petronila | Facebook
https://www.facebook.com/groups/237952203050445/permalink/1683387281840256/