| Llibre de testaments (1398-1429) d’en Pere Oriola, notari de Fondespatla. Edició i estudi lingüístic (3.28 MB ) |  |
La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent«Querida abuela»
// Carles Terès*
Així, amb un “Querida abuela”, començava les cartes que li enviava a la iaia Rosario de Queretes. Però va arribar un dia que vaig sentir que aquella “abuela” no era ma iaia, ni jo el “nieto” que signava. Fins allavons només havia escrit en castellà; i haig de dir que treia notes molt altes en redacció, però una cosa eren los deures de classe i l’altra explicar a la iaia les meues coses. Aquell dia, doncs, vaig agafar una altra quartilla i vaig provar d’emprar les nostres paraules, les de Queretes. Així va ser, si fa no fa, lo meu “primer camí”.
Continuar llegint…«Querida abuela» » Temps de Franja
El treball guanyador de la V Beca Joan Veny, obra del filòleg Esteve Valls, està publicat dins la col·lecció “Biblioteca Tècnica de Política Lingüística” i ja es pot consultar en el web de Llengua catalana. La publicació digital porta per títol La llengua escapçada. Un estudi sobre l’autonomització dels parlars nord-occidentals a la cruïlla catalanoaragonesa. Valls hi analitza l’impacte de la frontera administrativa en l’evolució del català a banda i banda de la Franja tot demostrant que la pèrdua dels trets lingüístics propis de la Franja es deu més a la pressió de la llengua castellana que no pas de la catalana. continue reading…
// María José Sahún
A la Vall Mitjana del Noguera Ribagorçana, davant dels municipis de Sopeira, Areny de Noguera i Pont de Montanyana, es troba la Terreta, que es la part catalana de la vall; un conjunt de llogarets que des de 1970 pertanyen al municipi de Tremp (Pallars Jussà). En un d’aquests, La Torre de Tamúrcia, antigament pertanyent al desaparegut Ajuntament d’Espluga de Serra, el proper divendres 2 d’agost i tot el dissabte 3, es desenvolupa les desenes jornades “Coneix la Terreta”, un espai on es presenten recerques, llibres i documentals de temàtica pirinenca i franjolina que permeten reflexionar sobre la zona i sobre el Pirineu i la Franja.
Les activitats comencen a l’església de Sant Josep el divendres a les 18 hores amb la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic que aquest any està dedicada a la pedra seca, una tècnica constructiva que l’any passat fou reconeguda per la UNESCO com a patrimoni immaterial de la humanitat. Aquesta Mostra promoguda per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Muntaner entre altres entitats té una de les seus a la Terreta . Continuar llegint… La Terreta, Capital cultural del Pirineu » Temps de Franja
🎓La formación no para en #verano. Época en la que @unizar ofrece su catálogo de cursos en sus distintas sedes repartidas por #Aragón. La pasada semana, el DG de #PolíticaLingüística les acompañó en #Jaca y presentó el libro “La normalización social de las lenguas minoritarias”. pic.twitter.com/w8rLVmA3AX
— Gobierno de Aragón (@GobAragon) July 24, 2019
Archivos adjuntos
Información adicional
El lector trobarà en aquest estudi una doble aportació: d’una banda, l’edició acurada d’un text antic inèdit, redactat entre els anys 1398 i 1429, i de l’altra una visió general de la llengua en què està escrit, un llenguatge jurídic ple de formulismes, on els arcaismes i els dialectalismes hi troben acollida, amb l’explicació dels condicionants externs que els afavoriren o els determinaren; qüestions complexes i suficientment estudiades que permeten al filòleg iniciar un recorregut per cada un dels nivells de l’anàlisi gramatical. Per últim, un complet apartat onomàstic i l’estudi de la toponímia menor de la zona, que de ben segur ajudarà a completar els treballs ja iniciats sobre els noms de lloc de la comarca.
Source: El negacionisme a Montsó i a Torí | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel)
El negacionisme, rebuig a una realitat empíricament verificable, està molt de moda darrerament. Pensem en el negacionisme del canvi climàtic, de l’Holocaust o de l’existència de territoris aragonesos de llengua catalana, entre tants d’altres. A principis de segle Facao, coneguda associació negacionista –nega que a l’Aragó hi haja territoris de llengua catalana, pròpia i històrica– sol·licità de la Fira del Llibre Aragonès de Montsó un stand per a presentar-hi publicacions negacionistes. La Fira, encara que coneixia el negacionisme de Facao, va atorgar-li un stand, i per més que rebés queixes contra la presència de Facao, no en va fer cap cas. L’stand de la FACAO segueix present avui en dia a la Fira de Montsó. Enguany l’editorial italiana Altaforte, vinculada a l’associació ultradretana Casa Pound –el nom al·ludeix al gran poeta nordamericà Ezra Pound admirador i col·laborador del Duce–, sol·licità i obtingué del Saló del Llibre de Torí un stand per a presentar-hi les seues publicacions negacionistes –nega l’Holocaust i exalta el feixisme–, malgrat que el Saló coneixia el negacionisme d’Altaforte i la seua vinculació feixista. Les queixes no trigaren a aplegar al Saló: li anunciaren que si Altaforte hi era present no hi assistirien, entre d’altres, el col·lectiu bolonyès Wu Ming, en Carlo Ginzburg, en Piotr Cywinski, Director del Museu Memorial d’Auschwitz-Birkenau, el dibuixaant de còmics Zerocalcare o l’Associació de Partisans. També la Regió i l’Ajuntament de Tori demanaren al Saló que no acceptés la participació d’Altaforte. Resultat: el Saló retirà l’autorització a Altaforte de participar-hi. Francesco Polacchi, director d’Altaforte, i membre de Casa Pound, presentà a fora del Saló les seues publicacions, entre les que destacava un llibre sobre l’ultradretà Matteo Salvini, i difonia també obres com Léon Degrelle, fascism per Dio e la patria –Degrelle era cap de les SS belgues i es refugià a Espanya on el Caudillo sempre el va protegir–, mentre declarava que tenia tot el dret a la llibertat d’expressió i a participar al Saló. Se li va argumentar que el feixisme no és una expressió, sinó un crim. Re, coses que passen.
Artur Quintana i Font
Source: Ascuma celebra 30 años de trabajo por una lengua y cultura propia
Joaquim Monclús, segundo por la izquierda, durante la presentación del libro sobre Vicente Ferrer Ramos. / Pablo Marqués
La Asociación Cultural del Matarraña premia el trabajo del cantautor fabarol Ángel Villalba y recuerda la vida de Vicente Ferrer Ramos con un monográfico sobre su vida
La Asociación Cultural del Matarraña (Ascuma) celebró este sábado una nueva edición de la Trobada Cultural, una jornada de hermandad y convivencia que sirvió para reivindicar la importancia de la lengua catalana en la historia de este territorio y de toda la Franja de Aragón.
La localidad de Valderrobres centró la totalidad de los actos de la 29 edición de la Trobada Cultural, una jornada en la que, además, Ascuma celebraba su 30 cumpleaños. Una efeméride que contó con la compañía de la Plataforma per la Llengua de Cataluña, que también celebraba su 25 aniversario.
«Velamos por la cultura y la lengua de esta zona», explicó el presidente de Ascuma, Joaquim Montclús, que también mandó un mensaje a los políticos. «Hay que hacer un esfuerzo para conservar la lengua y la cultura propia. Si no hacen más por conservar la lengua, se perderá y esto se traducirá en un gran problema económico para la zona».
La jornada del sábado arrancó por la mañana con una charla sobre el trabajo realizado por la Asociación Cultural del Matarraña durante los últimos 30 años en la Casa de Cultura de Valderrobres. Después se presentó el libro de Francesc Teixidó ‘Les mesures tradicionals i antigues de la Franja’ y la Asociación Clarió explicó su proyecto ‘Lo Bres’ destinado a los niños y niñas que nacen en el Matarraña.
Antes de la comida de hermandad, el periodista y escritor Lluís Rajadell presentó la reedición ampliada de ‘1956, l’any de la gelada’, una interesante publicación que narra las vivencias de los vecinos de la zona del Matarraña ante un fenómeno meteorológico que arrasó las cosechas agrícolas. Inmediatamente después el profesor del IES Matarraña, Francisco Celma, presentó un taller interactivo sobre meteorología.
Por la tarde, Ascuma entregó el Premi Franja de ‘llengua, cultura i territori’ al cantautor y activista fabarol Ángel Villalba, que se mostró ilusionado ante tal reconocimiento y que agradeció con una actuación.
Recuerdo a Vicente Ferrer Ramos
El presidente de Ascuma, Joaquim Montclús, tuvo la oportunidad de presentar en sociedad su nuevo libro ‘Vicenç Ferrer Ramos, mestre i referent’. Una publicación que profundiza en la vida y vivencias de uno de los personajes más ilustres, y a la vez desconocidos, de la comarca del Matarraña. «Fue un maestro muy especial y con unas dotes pedagógicas que nadie ha tenido. Ha sido, y sigue siendo, un referente en toda esta zona y especialmente en Valderrobres», comentó Montclús.
La obra cuenta la historia de Ferrer Ramos desde sus inicios y también alguno de los episodios menos conocidos de este maestro, que tuvo un papel importante en el ascenso de Lluis Carulla y su empresa, Gallina Blanca. «Antes de hacer el libro nadie pensaba que Vicente Ferrer Ramos podía ser tan importante», contó Montclús.
Durante la presentación, Montclús estuvo acompañado por Manolo Siurana, presidente de la Fundación Valderrobres Patrimonial, y Lorenzo Latorre, director del colegio público Vicente Ferrer Ramos, que no dudaron en agradecer el trabajo realizado por el autor del libro. «La pieza que acaba de escribir Joaquím es muy importante para construir el puzle de nuestra historia. Yo soy maestro de profesión y esta obra sirve para poner en valor nuestro trabajo, que para mí es el más bonito del mundo», indicó Manuel Siurana.
Por su parte, Latorre destacó la importancia de una publicación que servirá para explicar a los alumnos de la escuela el porqué del nombre del colegio en el que estudian. «Pese a ser el director de la escuela, no tenía prácticamente ni idea de quién era Vicente Ferrer Ramos. Ahora sé que su historia es apasionante y los alumnos podrán conocer mucho más sobre él gracias a Joaquim».