Skip to content

Source: · I FERIA “AGORA X L’ARAGONÉS” – Lenguas de Aragón

Source: El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya – Javier Giralt i Maria Teresa Moret – Prensas de la Universidad de Zaragoza – Racó Català

Foto
Títol: El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya
Autor: Javier Giralt i Maria Teresa Moret
Editorial: Prensas de la Universidad de Zaragoza
Col·lecció: Estudios
Pàgines: 380
ISBN: 978-8417358242

Source: Arranca con “éxito” la XX Feria de Antigüedades de la Fresneda – La Comarca

Source: La vida vuelve a «florecer» en las calles belmontinas – La Comarca

Source: Miles de visitantes pasearon por la Feria de Antigüedades de la Fresneda – La Comarca

Source: Moretto chanel: Temps de gribes i merles

Avui he estat en mon iaio per la finca dels ombrions. Mon iaio va naixer a la vila de la surullera fa 87 anys. En tan sols 5 anys va ser testimoni de la maleïda guerra civil que va assolar este país. Jo tinc una filla de la mateixa edad en estos moments. Imagino a mon iaio en aquells temps patin les misseries d´una guerra que no va buscar, que se va trobar com tans d´altres, i a la que va tindre la sort de sobreviure. Havent tingut la sort de sobreviure, va quedar marcat, com qualsevol xiquet que patixque les consecuències del pitjor de tots los mals, l´extermini entre essers húmans per no tindre els mateixos ideals, per partidismes polítiques i per interesos económics.
Van ser temps difícils aquells anys, i els que van vindre detrás. No hi ha res pitjor que patir gana i en aquells temps sen va patir molta. De totes maneres que parla de açó no té ni cap ni peus, perque no parlo desde l´experiència, seríe millor que ho contare ell, només vull fer menció per a contextualitzar lo blog que avui se m´ha ocurrit escriure.
Están a la finca (que ere la primera volta a la vida que la vea) hem estat parlan de moltes coses, mentres fea un cop d´ull observan lo que em voltae, un portell s ´havie tornat a fer allí on fa anys que ja va caure, pero la part de pedra que es conservave, m ha dixat ben parat de lo bé que la treballaven, la finca tota herma com podreu compendre, creixen los pins per tot arreu, doncs clar, depues de més de 20 anys sense llaurala com compendreu tot es pert, la naturaleza tard o pronte torne apoderarse quan l ´home dixe de ficar la má. Hi havie una caseta al monte ara assolada, on m´agüelo me contave la de voltes que allí va fer la migdia, que eixa caseta la van alsar los iaios d´ell, los meus bisagüelos ja feen allí la migdia, cuinaven pataques al topí i menjaven conill escabechat.
Caçaven gribes i merles en un métode que avui m´ha vullgut amostrar, estes coses ni a l´escola ni a l´institut, mos van voler amostrar mai. Tampoc ganadería ni a fer l hort, només histories que de poc mos serviran.
La finca no es que sigue molt gran, ni de bon accés, per a l´agricultura actual totalment desaconsellà, pero en aquells temps, ere part del sustent de la casa. Si tinguerem que mantindremos ara d ´ella, encara no sé per a on ni com emprendreu. Suposo que mos tocaríe espabilar, pero vamos que la portariem clara.
De poc val parar rateres si ja no hi han gribes ni merles que poder caçar, ni conills de monte, ni machos ni burros en los que poder treballar. Afortunadament, la vida continue per avant, i no mos encantem, que si nem per atrás, les pasarem una mica putes, fins a que mos acostumen a viure com abans.

Source: Presentació de “Espills trencats” a Fraga | Mas de Bringuè

Invitación Espills trencats bilingüe

Matarranya, 29 de març de 2018 Ja està distribuint un nou número, l’edició corresponent a la primavera de 2018, de la publicació “Qué hacer: Matarraña · Morella y Els Ports · Terra Alta”. Una publicació impulsada per Comunicacions dels Ports i Masmut Produccions que té per objectiu la promoció territorial d’aquestes comarques situades a la confluència d’Aragó, Catalunya i la Comunitat Valenciana. L’edició […]

Source: El Matarranya es promociona a la costa amb un nou número del ‘Qué hacer’ – Ràdio Matarranya

Vall-de-roures – 28 de març de 2018 L’acte de presentació va reunir més de 100 persones i diversos representants polítics  La casa de la cultura de Vall-de-roures va acollir el passat dissabte 25 la presentació de la nova Associació Cultural Amics del Chapurriau. Una agrupació que naix amb l’objectiu “de defensar i promocionar el ‘chapurriau‘, una […]

Source: L’Associació Cultural Amics del Chapurriau es presente a Vall-de-roures – Ràdio Matarranya

Source: Aguaviva reúne a más de 150 tamborileros en el XIIº Encuentro de Tambores, Bombos y Cornetas

Source: La feria del vino y el mercado medieval, excelente maridaje en Cretas – La Comarca

Source: Izarbe y Lorien, los nombres en aragonés que más se ponen en nuestra Comunidad – Aragón_hoy

La Dirección General de Política Lingüística ha incluido un en la página web www.lenguasdearagon.org un registro de nombres en aragonés para darles difusión
De los 226.090 niños y niñas nacidos en la Comunidad entre 1996 y 2015, un total de 4.216 eligieron nombres aragoneses

Guía nombres aragonés

De los 226.090 niños y niñas nacidas en Aragón entre 1996 y 2015, un total de 55.503 tienen su nombre en una lengua distinta del castellano, de ellos 6.405 son en vasco y 4.216 eligieron para sus hijos nombres arraigados en nuestra Comunidad: nombres de vírgenes (Izarbe, Iguazel, Obarra, Tremedal, Pueyo, Candelera, Casbas, Guayén, Nieus, Pineta, Pilar/Pilara, Altabás…), santos o santas (Bisorio, Urbez, Lizer, Orosia, Alodia…) o incluso de montes, ríos, sierras o ibones (Acher, Ainielle, Arriel, Astazu, Ixeya, Anayet, Lizara, Mascún, Uruel, Zinca…). Estos son los datos estadísticos que la Dirección General de Política Lingüística ha incluido en la página web www.lenguasdearagon.org para dar a conocer los nombres propios en aragonés. Esta iniciativa se enmarca dentro de las acciones con motivo de la celebración del Día de la Lengua Materna, instituido por la UNESCO, que se celebró el 21 de febrero, pero cuyas actividades se extienden a lo largo de los siguientes meses.

 

El nombre propio es uno de los derechos de la persona, y así está recogido en la Declaración Universal de los Derechos del Niño adoptada por la ONU en 1959. Además, en el año 2003, las Cortes de Aragón aprobaron una Proposición no de Ley a fin de que se distribuyera un índice onomástico de nombres propios en aragonés y catalán, las lenguas minoritarias de Aragón (según establece el artículo 4 de la Ley 3/1999, de 10 de marzo, del Patrimonio Cultural Aragonés), fácilmente accesible, con objeto de garantizar el derecho de todos los ciudadanos a elegir para sus descendientes un nombre en estas lenguas.
El archivo de nombres puede consultarse en http://nombresenaragones.lenguasdearagon.org. Según este, los nombres más usuales (datos de 2015) en aragonés son:
·       Izarbe: 500 (101 en Huesca, 378 en Zaragoza y 21 en Teruel)
·       Lorién: 383 (149 en Huesca, 225 en Zaragoza y 9 en Teruel)
·       Lizer: 129
·       Francho: 90
·       Orosia: 88
·       Alodia: 78
·       Urbez: 54
·       Ánchel: 41
·       Chabier: 37
·       Zilia: 33
·       Iguazel: 29
·       Chesús: 29
·       Bizén: 12
·       Chusé: 8
Por años, el uso de nombres aragoneses arroja este resultado:
AÑO
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
aragonés
86
114
86
178
134
138
190
154
180
240
311
242
230
268
298
287
267
240
295
278
no castellano
1482
1540
1525
1751
1762
1952
2207
2496
2601
2826
3221
3357
3880
3787
3761
3695
3285
3309
3408
3658
vasco
136
164
169
146
201
223
259
286
248
398
264
412
522
375
430
490
373
327
318
304
% aragonés
0,95
1,25
0,95
1,85
1,40
1,35
1,85
1,40
1,60
2,1
2,2
1,88
1,68
2,05
2,30
2,27
2,22
2,05
2,59
2,55
total
9.259
9.288
9.139
9.568
9.921
10.347
10.363
10.998
11.458
11.628
12.380
12.858
13.675
13.062
12.940
12.610
11.980
11.662
11.602
11.352
TOTAL 1996-2015:                          226.090
TOTAL ARAGONÉS:                      4.216
TOTAL VASCO:                              6.405
TOTAL NO CASTELLANO:           55.503
TOTAL CASTELLANO:                170.587
En la página web del Instituto Nacional de Estadística pueden hacerse búsquedas por nombres y poblaciones donde, por ejemplo, se ve (datos de 2017) que en la provincia de Zaragoza viven 225 personas con el nombre de Lorién, con una edad media de 8,3 años, o 378 niñas con el nombre de Izarbe, cuya edad media es de 8,4 años, lo que denota que los nombres aragoneses están siendo puestos por matrimonios jóvenes.
Los nombres en aragonés han sido utilizados tradicionalmente, aunque su visualización ha sido escasa, pero es habitual que los nombres de vírgenes se utilicen localmente para las niñas. Así, Escagüés en Echo, Guayén en la Vall de Benás, Puyeta en Ansó, Lagunas en Cariñena, Corona en Almudévar y Pilar y Pilara (documentada en el Registro Civil de 1876 de La Hoz de la Vieja) en muchos sitios de Aragón.
Entre otras curiosidades, Goya era conocido como Francho Goya, así aparece en la correspondencia con su familia y a veces firmaba así. Otros nombres aragoneses también tienen una larga tradición como Malena, Olaria, Zilia, Climén, Vizién, Lorién, Orosia, Pueyo, etc, que están recogidos en la toponimia. Mientras que Chuan, Polito, Chorche, Silván, Chaime o Chusé re recogen en nombres de casas de muchos lugares del Alto Aragón.
Enlace a la guía de nombres: http://nombresenaragones.lenguasdearagon.org/wp-content/uploads/2018/02/LlibreUnNomxTu-2018-web.pdf

Source: “Vall-de-roures”, de tota la vida | Xarxes socials i llengües

(Publicat a la columna Viles i gents, de La Comarca, 30/3//2018).

Natxo Sorolla

det1927Per als noms de pobles (topònims) sóc bastant tolerant. Escric lo nom del meu poble en la grafia històrica “Pena-roja”, parlant uso lo topònim castellanitzat “Penyaroja”, i séntigo simpatia quan alguns al Baix Matarranya li diuen “Penyarròia” en una ò com una casa. A tot lo Matarranya se combinen topònims tradicionals i topònims en castellà, i uns respecten les tries dels altres. Però hi ha un corrent que no tolere lo nostre topònim històric Vall-de-roures. L’argument és senzill, i fals: «mai s’ha dit Valderrobres». Encara que entre la gent gran encara és fàcil sentir “Valldarrores”. Però l’argument se repeteix periòdicament.

Estos dies ha vist la llum una perla, editada per Prensas de la Universidad de Zaragoza: «”Sie manifesta cosa a tots hòmens”. El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol)», elaborat pels professors Javier Giralt i Mª Teresa Moret (Unizar). Han editat 50 pergamins notarials que es van escriure entre 1305 i 1392 al Matarranya, a on s’observe que tenim una tradició escrita antiga en la nostra llengua. De fet, ere la llengua normal de l’administració, a diferència de l’actualitat. Però tornant al tema: als textos històrics apareix 9 vegades lo topònim «Vall-de-roures», 11 vegades «Val-de-roures», i no apareix cap vegada «Valderrobres». Expliquen que el so “ll” se solie representar tant per dos «ll» com per una sola «l», seguint la tradició llatina (pàgines 149-151). Per això combinen tant «Vall» com «Val».

Com a exemple, l’any 1359 escriu lo notari Sanxo Cervelló «Sie a tots manifesta cosa com yo en Roy Péreç de Baçtan, escuder et batle en Vall-de-roures et en la tinença». Entenc que algú actualment se séntigue més còmode en la denominació castellanitzada. Però no entenc que algú no tolero la denominació històrica del seu poble, o encara més, la considero forastera. Tota la vida van escriure Vall-de-roures. És la nostra tradició local. Perquè els pergamins, allà a on no es van cremar, continuen conservant la memòria de «tota la vida».

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja