MAGAZIN 24 de febrer de 2018.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:55.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana. (A les 11:20, Mari Carmen Albiac, presidenta de Sarabastall, ens informarà sobre la “20 ena Cursa contra la Fam”.)
11:55- 12:30.- Àgora :”L’esperança i la desesperança davant d’aquesta vida i davant de l’altra”. Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Actualitat cunícola. Michel Campanales
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª “Lo Gravat”
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40- 14.- Entrevista a… Isabel Martínez, portantveu de la Plataforma de defensa dels serveis públics del Baix Aragó. Tema: Hospital d’Alcanyís
Participants: Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Josep Mª Ráfales, Michel Campanales, Néstor Fontoba, Lifo Ros, Marcos Calleja i Elías Satué.


El proppassat dilluns, 19 de febrer, el Doctor Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili) va impartir al “Seminario Permanente de Investigaciones Lingüísticas” del Grupo Psylex (Universitat de Saragossa) una ponència titulada “Impacto de las relaciones sociales en las lenguas minorizadas. El aragonés y el catalán.”
La hipòtesi fonamental de les seves investigacions ‒i que el ponent va facilitar a la audiència mitjançant comparacions amb situacions de la vida quotidiana‒, és que són xarxes socials de petita escala i amb finalitats específiques (com les que s’estableixen entre companys a l’aula o entre afeccionats a un esport) les que determinen les nostres interaccions lingüístiques, és a dir, que fem ús d’una determinada llengua per tal de parlar amb una determinada persona i en un determinat entorn comunicatiu. Una conseqüència d’aquest fet és que només podem realitzar una visió exacta de l’ús de les llengües minoritàries si parem atenció a aquestes xarxes socials, que no sempre es tenen en compte a l’hora d’analitzar en quina mesura es parla en una regió determinada.
Dues imatges de la ponència. / Maite Moret

