Skip to content

Source: RESOLUCIÓN DE CONVOCATORIA DE SUBVENCIONES EN MATERIA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA – Lenguas de Aragón

Source: Sixena pedra de toc | VilaWeb

Ha canviat de banda, el procés? Això sembla. El procés que ara cal seguir de prop és el de recentralització extrema de l’estat espanyol, de l’Espanya de les autonomies, del cafè per a tothom. Mireu el cas Sixena.

El que sigui que passi a Catalunya a partir del 21 de desembre no serà el procés que hem conegut en els últims cinc anys sinó tota una altra cosa. Mentrestant, des de fa un mes, amb el govern i el parlament clausurats –i Sànchez i Cuixart empresonats durant força dies més, ai–, qui porta la batuta és el govern central. I Sixena n’és l’indici i el símptoma del que pot passar, del que ja està succeint.

Les coses van tan de pressa aquests dies que no hi vull pensar, si les peces conservades fins ara al museu de Lleida s’han traslladat a Osca quan aquestes ratlles es publiquin. El punt és un altre: on anirien? Al museu de Barbastre? I si així fos, on?, als magatzems? Anirien al monestir de Sixena, que no té condicions? Potser a algun museu de la capital mateixa? No se’n diu res, d’això. I mira que el trasllat podria ser aquest dia 11 mateix. En fi, són incògnites d’un cas que s’aprofita del 155 per tirar milles.

Penso més aviat en allò de què no parlem. Dos aspectes substancials que en realitat es redueixen a un: ens importa, veritablement, l’art de Sixena?

Anem al primer aspecte. De moment Sixena és una arma electoral i prou. Ho podem veure als mitjans. Sobre les decisions dràstiques del 155 respecte d’aquesta història, només es demana l’opinió als partits polítics. No li importa, al món cultural? Perquè si així és, si només forma part del combat electoral, pleguem. Reconeguem de forma neta que només interessa com a pedra per a llançar contra l’adversari i seguir-nos mantenint en el paper de víctimes, pobres de nosaltres que hem conservat aquest art i no ens donen ni les gràcies.

L’altre aspecte és que Sixena porta cua. Ja s’han començat a alçar les veus que reclamen el retorn a l’arxiu de Salamanca de la documentació catalana històrica que tant ha costat de recuperar. Són qüestions de la memòria col·lectiva que es poden trastocar molt i molt. Si, com pareix, només importen des del punt de vista de la brega política, malament rai.

Fet i fet, l’afer Sixena s’assembla molt al 155. Potser per això s’han posat en marxa l’un i l’altre a la vegada. El 155 és l’eina més decisiva, ara, de la recentralització de l’estat espanyol començada fa temps, en l’època ja d’Aznar i el naixement de Ciutadans a Catalunya contra l’escola. Fa temps que passa, és que ara el procés s’ha tret la màscara del tot. Les veus que sostenen que el 155 és inconstitucional, com sovint explica aquí el director Partal, no tenen de moment gaire ressò. Veurem què passa ara amb el recurs de Podem al congrés de diputats en aquesta direcció. Sixena s’assembla al 155 perquè també tracta d’establir jurisprudència. I pot establir-ne, i tant que sí.

La pregunta llavors serà: l’estat espanyol està disposat a considerar les reclamacions als seus museus que li poden arribar segons com acabi el cas Sixena? L’estat espanyol també és part del patronat del MNAC. Amb el 155, ha deixat de donar suport al recurs del museu contra el trasllat de les obres conservades a Lleida. Aquest és el canvi substancial del ministeri. De moment, el ministeri no parla del trasllat dels murals conservats a Montjuïc. Ho veurem? Què farà a partir d’ara, l’estat? Si el 155 ha obert la capsa de pandora territorial, Sixena també ho pot fer en el seu ram.

En suma, que en aquesta història no s’hi val a badar. Potser que tinguem clar si l’art de Sixena ens importa o no: després de les obres del museu de Lleida pot venir la reclamació dels murals conservats al MNAC, que seria una desgràcia cultural arrencar i que vés a saber com es conservarien a Sixena. Si no ens importa, deixem-ho córrer; però llavors no fem comèdia, no ho plorem com si fos d’importància cabdal, si us plau.

Source: La revista Rolde celebrà els 40 anys al Palau de Sástago de Saragossa | Mas de Bringuè

Source: La toponímia del Matarranya | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 24 de novembre del 2017)

En les XVII Jornades Culturals i IV Jornades del Patrimoni Cultural que organitza la Comarca del Matarranya en actes i actuacions que se celebren en les diferents viles del territori, demà 25 de novembre a les 7 de la tarde al Saló d’Actes de la Casa de Cultura de Queretes es presenta el mapa toponímic de la població, en què han treballat un grup de persones de la vila durant els dos últims anys i que ha donat com a resultat el treball que exposaran públicament per si es creu convenient fer-ne correccions a partir dels suggeriments que es puguen presentar per a millorar o completar el treball realitzat. A més, també s’exposaran d’altres mapes històrics que s’han trobat publicats del nostre territori. El programa de recollida de la toponímia de la comarca és un projecte conjunt de la Comarca del Matarranya, a través del Departament de Patrimoni, i l’Associació Cultural del Matarranya que consistix en recuperar i situar els noms de lloc del terme municipal de totes les viles del territori. Per això s’han creat equips de treball a cada població per fer possible l’ambiciós projecte. Quan tot això estiga fet, la comarca anirà publicant els mapes toponímics de totes les viles recuperant un patrimoni cultural que s’està perdent per la reducció progressiva de l’agricultura i de la ramaderia i per l’escàs interès sobre el medi que ens envolta.

El que s’exposa dissabte a Queretes serà el primer mapa toponímic del Matarranya publicat seguint el projecte elaborat. El Govern d’Aragó, fa un parell d’anys, també va crear una comissió per recuperar la toponímia sobretot dels dos territoris de llengües minoritzades: l’aragonès i el català, i va presentar el projecte de la Comarca del Matarranya i l’Associació Cultural del Matarranya com un exemple a seguir en el territori aragonès.

Dit això, hem d’afegir que treballs sobre la toponímia del Matarranya ja se n’han publicant uns quants i de ben interessants i que cal recuperar el seu protagonisme aprofitant el nou impuls toponímic ara des de l’entitat comarcal. Em ve ara a la memòria aquell excel·lent treball ‘600 anys de toponímia a la vila de Pena-roja’ (1990) de Desideri Lombarte.

Carles Sancho Meix

Source: L’Audiència rebutja el recurs de la Generalitat per les obres de Sixena, dos anys i mig després de presentar-lo | VilaWeb

MAGAZIN 2 de desembre de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Biografies de…grans filòsofs. Avui Tales de Milet i Sòcrates
11:55- 12:30.- Àgora :“Mascotes i les seves històries” Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Maella. Yolanda Abad
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín i Juan Carlos Valén
13:10- 13:25.- El cine. Lifo Ros
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer-
13:40- 14.- Entrevista a Enrique Satué Oliván, maestro, profesor y escritor aragonés  natural de Sabiñánigo, licenciado en Filosofía y Letras , doctor en Geografía e Historia y autor de ensayos sobre Historia y etnología del Alto Aragón, director del Museo Ángel Orensanz y Artes del Serrablo .“En la página web de la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, están disponibles desde hoy unos 800 archivos sonoros procedentes de la investigación llevada a cabo por el profesor y escritor Enrique Satué, en las comarcas donde se habla aragonés o catalán, que dieron origen a su libro-disco Siente”
Participants: Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, Yolanda Abad, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Lifo Ros, Alberto Balaguer, Marcos Calleja i Elías Satué.

Source: Los juegos de misterio triunfan entre los jóvenes – La Comarca

Source: DGA activará un protocolo ante la epidemia de sarna y no medicalizará – La Comarca

Source: MUSEO HISTÓRICO DE TORREVELILLA – Inici

https://www.facebook.com/MUSEO-HIST%C3%93RICO-DE-TORREVELILLA-1726294154277370/

Per aquet Nadal l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA ha programat dos activitats molt adequades amb la finalitat de promocionar i divulgar el nostre patrimoni cultural, per tal de conscienciar als nostres conciutadans a conservar-lo.

El primer, i juntament amb l’associació de Veïns i Amics del Casc Històric, és potenciar entre les famílies l’acte de CAGAR EL TRONC com a element simbòlic que porta joguines i regals a les xiquetes i xiquets i, de retruc, alegria als seus progenitors. No mos cansarem de remarcar que el caràcter de celebració infantil que des de fa segles revesteix el fet de cagar un Tronc la Nit de Nadal amaga al seu darrere antigues pràctiques rituals precristianes dirigides a propiciar l’abundància i la cohesió familiar al començament del hivern.
Continuar llegint… Activitats de Nadal de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA » Temps de Franja

El cap de setmana del 25 de novembre, la tenista mequinensana Claudia Borbón va aconseguir guanyar el Màster de Tennis de Lleida en les categories infantil i cadet, a les instal·lacions del Sicoris Club.

Continuar llegint… Èxit de la tenista mequinensana al Màster de Lleida » Temps de Franja

Un any més, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, convoca la seua gala anual, que enguany tindrà lloc el dissabte 2 de desembre a Mequinensa, en l’espai Jesús Moncada del Museu de Mequinensa, a partir de les 20:30. L’acte comptarà amb un aperitiu musical, a càrrec de la Rondalla de Mequinensa, per passar tot seguit al lliurament del Premi Josep Galan a la normalització lingüística 2017 i el lliurament de la XXVIII Beca Amanda Llebot. Continuar llegint…. Gala de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca » Temps de Franja

//Artur Quintana i Font

Del 18 de novembre al 10 de desembre la Comarca del Matarranya celebra les XIV Jornadas Culturales, les IV Jornadas de Patrimonio Cultural i les VIII Mostra de teatre popular ‘Aficiona’t’. El programa que n’ha publicat és bilingüe castellà-català. S’hi anuncien vuit actuacions teatrals, tres conferències i dues exposicions (vegeu el programa adjunt). De les vuit actuacions teatrals vuit són en castellà i zero en català.Continuar llegint….La llengua de les jornades culturals del Matarranya » Temps de Franja

Compartim amb vosaltres la invitació al lliurament de premis del Concurs Literari de la Comarca del Baix Cinca juntament amb la inaguració de l”exposició “Patrimoni Oblidat, Memòria Literaria”. Esperem sigui del vostre interès.

 Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA

La Universidad de Santo Tomás, en Manila, ha introducido este curso un ciclo sobre la lengua dentro de una asignatura obligatoria.

Source: Los primeros (y no los últimos) hablantes de aragonés de Filipinas | Noticias de Aragón en Heraldo.es

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja