Skip to content

Origen: Rocío Zapater, premi especial de la Federació Catalana de Futbol a les Terres de l’Ebre – Ràdio Matarranya

rocio zapater premi fcf

La jugadora i entrenadora de futbol femení de Vall-de-roures, Rocío Zapater, ha vist com la seua llarga trajectòria dins d’aquest esport és veia reconeguda per la Federació Catalana de Futbol

La veïna de Vall-de-roures, Rocío Zapater va rebre, el passat 21 de juny, el premi especial de la Federació Catalana de Futbol a la Delegació de les Terres de l’Ebre. El guardó, que va ser tota una sorpresa per Zapater, és un reconeixement a la llarga trajectòria, primer com a jugadora i, posteriorment, com a entrenadora i delegada de futbol femení a ‘Terres de l’Ebre’, de la veïna de Valderrobres. “No m’ho esperava. Va ser tota una sorpresa”, va dir Zapater, que va afegir que “encara que no sóc molt amiga dels premis, la veritat és que és una satisfacció que reconeguin la feina feta”.

Origen: La sierra de los rayos | España | EL PAÍS

Diversos productors agroalimentaris entren una instància a l’Ajuntament demanant al batlle de la Terra Alta que rectifiqui una postura que consideren no s’adequa al sentiment de la població i els comporta efectes negatius

Origen: L’amenaça de l’alcalde de marxar a l’Aragó surt cara als empresaris de Batea | NacióDigital

Este pueblo tendría que acogerse al artículo 141 de la Constitución, al artículo 10 del Estatuto de Autonomía de Aragón y al 17 del Estatuto de Autonomía de Cataluña.

Origen: Los pasos que debe seguir Batea si quiere pertenecer a Aragón | Noticias de Nacional en Heraldo.es

Origen: Gran éxito de la edición más femenina del Matarranya Íntim | La Comarca

Origen: Castellot | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

Ja ben entrada la primavera passada vam pujar a Castellot, que feia un muntó d’anys que no hi havíem estat. Només eixir del túnel i aparcar a la plaça, vam enfilar dret costera amunt cap al Castell. El vam trobar prou restaurat dels mals de la darrera esparterada, i ben endreçat. El gran llenç de muralla que ja de lluny s’anuncia al visitant ha quedat molt ben renovat, només el drenatge no deu haver anat bé del tot perquè ja s’hi fan de mal veure unes grans taques d’humitat. I és llàstima gran que no  hagen restaurat plenament el torreó, vull dir tancant-lo i posant-hi tellat. Tal com l’han deixat s’anirà esfondrant sense remei. No hauria costat pas tant de posar-n’hi. Des de dalt de la fortalesa Castellot recorda prou Morella: dues viles allargassades, contornejant a Morella i que no cal a Castellot, amb carreres paral·leles ajocades al peu del castell, i ambdues amb les corresponents grans esglésies i places de bous.  Una diferència: quan es contempla la clotada, i en part atossalada, que aquestes viles tenen al davant – migjorn en el cas de Castellot- la quantitat de bancals en permanent i desolat guareit és molt més alta a Morella. Fins i tot gosaria dir que a Castellot he vist bancals treballats que quan hi vaig venir la darrera vegada, fa anys dic, eren del tot deixats de la mà de Déu. I això no passa a Morella, on l’activitat agrícola sembla haver-se abandonat completament, o poc se’n falta.  Guaitant cap al nord, a baix del tot de l’espadat, al peu mateix de la cinglera a l’altre cantó del barranc, sorgeix l’ermitatge del Llovedor amb uns degotalls més aviat magres –la forta sequera d’enguany ens han dit uns joves de la vila que ens hem topat ja de camí de tornada. Abans l’Àuria Picuda ens havia acomiadat del Castell amb la cançó:

Jo en volia una parrina,

                        i ella no em volie a mi.

                        I de tant que la volia

                        penso que n’hai de morir.

Només he tingut temps d’escriure’n la lletra i guardar-ne la música en la memòria.

Pérez cree que Aragón no tendrá una Ley de Lenguas hasta que “no haya consenso” sobre su papel en la sociedad

La consejera de Educación, Mayte Pérez, cree que la Comunidad aragonesa no podrá contar con una Ley de Lenguas hasta que haya “un consenso absoluto sobre el papel de la lengua y la labor de las administraciones para garantizar ese derecho”. Apuesta por “proteger al máximo” la lengua como “patrimonio inmaterial.
Redacción

imprimir correo

Pérez ha explicado que los habitantes de la comarca del Matarraña hablan el catalán con normalidad

Pérez ha explicado que los habitantes de la comarca del Matarraña hablan el catalán con normalidad

Zaragoza.- La consejera de Cultura, Mayte Pérez, cree que la Ley de Lenguas no llegará a Aragón hasta que haya un “consenso absoluto” sobre el papel de la lengua y la labor que las administraciones deben desempeñar para garantizar ese derecho de los ciudadanos. Esta ha explicado que la ley “se está modificando” para “garantizar derechos”.

Estas han sido unas declaraciones de la consejera que vienen a colación de que el instituto de Valderrobres vaya a iniciar para el próximo curso el proyecto “Lo llibre gran del Matarranya”, un proyecto que incluye el catalán en las aulas.

Pérez ha explicado que los habitantes de la comarca del Matarraña y de otras comunidades limítrofes con Cataluña o la Comunidad Valenciana hablan el catalán “con normalidad” y que lo que hay que hacer “es no crear un problema donde no lo hay”. Por ello, ha asegurado que el Gobierno de Aragón “protegerá al máximo ese patrimonio inmaterial que es la lengua”.

“La lengua siempre ha sido un elemento de conflicto y yo siempre intento trasladar ese mensaje de normalidad, por lo que el Gobierno no va a crear de esto un conflicto ni un ariete político”, ha concluido Pérez.

Origen: Aguaviva crea una muestra de cortometrajes | La Comarca

Aldeas minúsculas engalanadas con espectaculares monumentos caracterizan esta comarca turolense en la frontera con Castellón y Tarragona

Origen: Las aldeas de Matarraña en Teruel: Puro asombro | El Correo

Origen: Valderrobres reconstruirá una antigua torre defensiva del siglo XV | La Comarca

El próximo 10 de agosto se publicarán en el BOA las convocatorias de los premios literarios Arnal Cavero (en aragonés) y Guillem Nicolau (catalán). El Gobierno de Aragón cumple así su compromiso de dotar a estos galardones con 3.000 euros cada uno de ellos y de convocarlos por separado. En el siguiente enlace podréis encontrar más detalles: http://www.lenguasdearagon.org/%C2%B7-el-gobierno-de-aragon-convocara-este-mes-los-premios-literarios-en-aragones-y-catalan/ El plazo de presentación de originales comenzará una vez publicada la orden en el BOA y acabará a los 20 días naturales.

Dirección General de Política Lingüística / Direczión Cheneral de Politica Linguistica / Direcció General de Política  Lingüística

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Nova campanya per fer arribar agendes escolars en català als centres de la Franja

Nova campanya per fer arribar agendes escolars en català als centres de la Franja

Per segon any consecutiu, el Moviment Franjolí col·labora en l’edició d’unes agendes en català per a l’alumnat de la Franja conjuntament amb el casal Jaume I de Fraga. La iniciativa és impulsada per la Plataforma per la Llengua.
Enguany s’ha endegat una campanya de donatius per fer arribar agendes en català a tots els alumnes de les escoles i instituts de les comarques franjolines.
L’alumnat de les escoles de la Franja podrà tenir novament una agenda escolar en llengua catalana. La Plataforma per la Llengua, el Moviment Franjolí per la Llengua i el Casal Jaume I de Fraga tenen previst editar les Agendes de la terra per als alumnes de primària i de secundària. La voluntat és editar-ne novament 4.000 exemplars
Per cada aportació de 5 euros, es podrà enviar una agenda més a les escoles de la Franja. Així, les persones que ho vulguin poden fer les seves aportacions entrant al web de la Plataforma per la Llengua. Aquests donatius serviran perquè els nens i nenes facin servir una eina pedagògica en català, en el seu dia a dia i per dignificar el català a l’àmbit educatiu de la Franja de Ponent.
Les agendes proposen continguts basats en diferents iniciatives socials, a més de posar en relleu diferents dates de l’àmbit lingüístic català i d’afavorir la inclusió de dades referencials de la Franja, com els mapes comarcals, referències a autors franjolins o la toponímia pròpia i correcta. Entre les novetats, hi ha el decàleg ‘Una llengua viva és una llengua que es parla’ i el calendari escolar i festiu adaptat a l’administració aragonesa.
L’any passat les entitats van repartir 3.500 agendes que, amb la col·laboració de les associacions de pares i mares, van arribar a l’alumnat amb total normalitat i van significar un pas cap a la normalització del català, la llengua pròpia del territori.
El català és la llengua pròpia de les comarques de la Franja, i ha de ser un patrimoni a conservar per part dels pares, les mares, les escoles i l’Administració. Que els nens i nenes facin servir una eina pedagògica en català, en el seu dia a dia, és una manera necessària i bona de dignificar el català a l’àmbit educatiu de la Franja de Ponent.

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja