La Franja

Origen: Lluís Rajadell presentà el llibre de “Batiste” a Saragossa | Mas de Bringuè

Lluís Rajadell

El passat 23 de febrer,  el periodista i escriptor matarranyenc Lluís Rajadell va presentar el seu llibre “La ternura del pistolero. Batiste el anarquista indómito” a la llibreria “La Pantera Rossa” de Saragossa.

L’acte, al que hi van assistir unes 40 persones,  va estar organitzat i  presidit per Juan José Soro i Manuel Baile, responsables de la editorial Comuniter, l’empresa que ha publicat el llibre.

Davant d’un públic atent i interessat, Rajadell desgranà els principals episodis de la vida de Juan Bautista Albesa i Segura, ‘Batiste’,  “un home del seu temps, carregat de contradiccions, estimat per uns i molt odiat per altres” – digué l’autor del llibre.

Acompanyat d’interessants imatges recollides durant la seua intensa i llarga etapa de recopilació d’informació sobre el personatge, Lluis Rajadell recordà els seus orígens humils, el seu exili laboral a Barcelona, el seu retorn a Vall-de-roures, el seu  poble natal i la seua presa de consciència obrera que aviat desembocaria  en una militància apassionada en el món llibertari d’abans de la Guerra Civil.

També recordà un dels projectes socials més importants que protagonitzà Batiste amb la creació a Barcelona de la Colònia per a xiquets fills de republicans a l’antiga  Masia de la Beguda. L’exili a França i la obscura etapa de Batiste com a presumpte col·laboracionista amb el govern pro-nazi de Vichy va ser un dels fets que més va cridar l’atenció del públic.

Juan José Soro,  editor de Comuniter, qualificà el llibre de Rajadell, com “una obra necessària  per a conèixer una realitat important de la Història de la Guerra Civil Espanyola, com va ser l’organització de col·lectivitats obreres anarquistes en diferents punts del Front d’Aragó”.

Origen: N. Sorolla: La llengua aragonesa: l’últim estàndard (Viles i gents) | Xarxes socials i llengües // Origen: La llengua aragonesa: l’últim estandard | Viles i Gents

Publicat a La Comarca, 24/2/2017

Natxo Sorolla

La cançó més coneguda en aragonès diu “S’ha feito de nuey, tu m’aguardas ya, lo peito me brinca en tornar-te a besar”. L’han versionat fins i tot los Jarabe de Palo. La Corona d’Aragó funcionave administrativament en llatí, aragonès i català. En aquell moment al Matarranya es parlave català, i els pobles veïns, que ara parlen castellà, usaven l’aragonès. D’aquí venen los seus fiemo o galdrufa. Podeu fer una ullada al llibre sobre Torrecilla d’Artur Quintana (2004) “El aragonés residual del bajo Valle del Mezquín: pa San Antón ni buaira ni dorondón”. Però la llengua aragonesa es va anar arraconant al llarg de la història, fins el Pirineu, a on sobreviu actualment.

Per a natres este rader renaixement de les llengües (a partir dels anys 70) va ser en un context d’hegemonia social de la llengua i mos va donar els Desideri Lombarte i els Jesús Moncada, en una llengua que ja s’havie estandarditzat modernament. Però en lo cas de l’aragonès, la vitalitat ere menor, i el procés d’estandardització encara no havie arribat. Francho Nagore va fer l’obra d’estandardització durant los anys 70, i la seua obra orbite al voltant del Consello d’a Fabla Aragonesa (CFA).

Però en un procés de canvi promogut per associacions, parlants i escriptors, l’any 2006 se va promoure lo II Congreso de l’Aragonés (2006), que va desembocar en la creació un nou estàndard (promogut per l’Estudio de Filología Aragonesa). Però els partidaris de Nagore no ho van acceptar, i han coexistit los dos estàndards. Per si no és poc, a l’òrbita de Benasc, en la parla de transició més pròxima al català, també es va crear la Sociedat de Lingüistica Aragonesa (SLA), que prefereix un estàndard més proper a les varietats locals. En este procés de divergència i lluita, mentre pareixie que s’aproximaven l’EFA i la SLA, la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, amb membres més propers a les tesis del CFA, proposave una resolució pactada, que finalment van acceptar tots los actors: tres lingüistes externs (d’Astúries, d’Occitània i un romanista suís) farien una proposta. Lo dia 16 de febrer es va presentar esta proposta. Esperem que sigue l’estàndard definitiu per a la llengua aragonesa.

Origen: La A-1412 entre Maella y Mazaleón sigue “encallada” y sin presupuesto | La Comarca

Origen: La Escuela de Idiomas necesita el nivel superior para cubrir la alta demanda | La Comarca

La EOI de Alcañiz cuenta con 61 alumnos que estudian Catalán y es el único centro de Aragón con C1, que tuvo que ampliar plazas

La Escuela de Idiomas (EOI) de Alcañiz es la única de Aragón que imparte el nivel C1 de catalán, el más elevado en la comunidad. Comenzó en el curso 2015-2016 y en tan solo dos años este título ya se ha quedado «pequeño» debido a la alta demanda. Lo ideal sería poder ofertar el último nivel, el C2, una categoría que en Aragón no existe y que para obtenerla los aragoneses deben marcharse a otras comunidades catalanohablantes. Pese a no ofertarse en sus EOI, sí que es la que se exige en Aragón para trabajar como profesor de Catalán en Educación Secundaria (en Primaria solo es necesario el C1). «Hay una gran necesidad de contar con este nivel para formar a nuestros docentes», comenta Maite Moret, profesora de Catalán en la Escuela de Idiomas de Alcañiz y la Universidad de Zaragoza; y conductora de los actos que organiza esta tarde DGA por el Día de la Lengua Materna.

Solo tres centros en Aragón

Mientras esta nueva titulación llega, la valoración de la implantación del nivel C1 en la EOI de la capital bajoaragonesa es muy buena. En Aragón solo hay otros dos centros que ofertan catalán: Zaragoza y Fraga.
Cada año aumentan las matrículas para formarse en Catalán, especialmente en los cursos superiores. Actualmente son 61 las personas que estudian esta lengua en la ciudad. De hecho, en C1 hubo que ampliar las plazas de las 25 iniciales a las 29 actuales para dar respuesta a todas las matrículas.
Los alumnos son personas que residen en Alcañiz o localidades cercanas que hablan catalán porque es su lengua materna y por trabajo necesitan un título que lo acredite (mayoritariamente, para sumar puntos en la bolsa o optar a ser profesor de esta lengua). «Mis alumnos son mayoritariamente maestros o profesores que necesitan el título para trabajar», explica Moret, natural de Mequinenza y quien fue la primera persona en leer su tesis doctoral en catalán en la Universidad de Zaragoza.
Al revés de lo que ocurre en el resto de lenguas como inglés o francés, que se estudian prácticamente de cero, en catalán la mayoría de los alumnos se concentran en los niveles más elevados.

Más exámenes que plazas

El interés por el catalán también se nota a final de curso. En la Escuela Oficial de Idiomas los alumnos pueden obtener un título mediante la enseñanza oficial (asistiendo a clases semanalmente y después examinándose) o solo presentándose a los ejercicios libres en el mes de junio. En este caso, en los niveles más elevados también se ocupan todas las plazas que se ofertan con matrículas libres. Tanto en C1 (25 alumnos) como en B2 (50) se llena el cupo máximo de asistentes.

Origen: Se derrumba el talud Sur del túnel de la Consolación en la N-232 por Monroyo | La Comarca

Origen: Tres Territoris impulsará un nuevo Camino Natural | La Comarca

Origen: El consejero de Cultura de la Generalitat catalana, Santi Vila, visita Valderrobres | La Comarca

Origen: Lo que el embalse se llevó… | La Comarca

Recentment he penjat al meu blog el treball Recull de vistes generals de la Sala Capitular de Sixena i uns comentaris. “Es tracta d’un recull d’imatges generals –totes les que hem pogut aconseguir– de la Sala Capitular de Sixena, ordenades cronològicament amb uns comentaris, sorgits de l’observació de les il·lustracions, els quals fan referència a l’estat general de conservació de l’estança, als canvis que s’han anat produint al pas del temps i a algun altre detall que hem considerat d’interès, il·lustratiu o simplement anecdòtic.”

El interessats podeu entrar aquí a la pestanya “Sixena” i després a “Recull de vistes generals de la Sala Capitular de Sixena pdf”.    

Origen: Recull de vistes generals de la Sala Capitular de Sixena | Lo Finestró

PDF

L’aragonés y lo catalán en l’actualidat. Analisi d’o Censo de Población y Viviendas de 2011

Reyes, Anchel ; Gimeno, Chabier ; Montañés, Miguel ; Sorolla, Natxo ; Esgluga, Pep ; Martínez, Juan Pablo

2017
Zaragoza

continue reading…

Origen: Cerdo duroc, queso y cerveza artesana en las XII Jornadas Gastronómicas del Matarraña | La Comarca

Origen: Las comarcas del Bajo Aragón y Matarraña, interesadas en los proyectos de biomasa valencianos | La Comarca

MAGAZIN 4 de març de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Les violències ( de gènere, al deport, a l’escola, a l’empresa ,a les guerres, gratuïta…)”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramon Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Els nostres cuiners. Ruben Martín.
12:40- 12:55.- Espais de naturalesa. Vicente Roc
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Actualitat agrària. Entrevista a l’empresa Agròptima (Aplicacions informàtiques per a l’agricultura). Alberto Balaguer
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40- 14.- Entrevista als QUINTOS 2017 de Favara.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Rubén Martín, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Alberto Balaguer, Lifo Ros, Vicente Roc i Elías Satué.