El próximo martes 21 de febrero se celebra el Día Internacional de la Lengua Materna, auspiciado por la UNESCO para sensibilizar sobre la importancia de las lenguas en el mundo. Este año, el acto central en Aragón lo celebraremos en el Aula Magna del Paraninfo de la Universidad de Zaragoza a las 18 horas y contaremos con la presencia del Rector de la Universidad de Zaragoza y la Consejera de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón. Además de intervenciones institucionales, tendremos música en vivo y proyecciones que completarán lo que esperamos sea un evento amable en el que esperamos contar con vuestra presencia y a cuyos efectos os adjuntamos la invitación formal.
En molts llocs comparen la comarca del Matarranya amb “La Toscana” italiana o amb “La Provença” francesa. Aquí no parlen ni italià ni francès, aquí parlen com diuen ells el barrejat, a cavall de d’Aragó, el País valencià i Catalunya no podia ser d’una altra manera.
Us proposem una ruta per quatre dels pobles més representatius de la comarca: Beseit, Val-de-Roures, la Freixneda i Calaceit. Tots ells reconeguts com alguns dels pobles més bonics d’Espanya, la veritat és que no els falta raó.
Beseit
Municipi aproximadament de 650 habitants situat a la comarca del Matarranya pertanyent a Aragó. Aquesta vila és un racó amb una gran riquesa arquitectònica, el casc urbà està declarat “Bé d´Interès Cultural” i es troba envoltat d´un paisatge natural espectacular que ressegueix el riu Matarranya i s´endinsa al Parc Natural dels Ports. En el terme neixen tres dels rius més importants de la zona,i es troba una “Zona d´especial protecció de les aus” amb diversos senders i rutes per gaudir d´aquest entorn.
Història Beseit està situat on al s. VIII els àrabs van crear dos nuclis de població, Abu Zeit i Zeit. Al s. VIII, llavors passar a mans dels templaris, qui van deixar força empremta en l´arquitectura del municipi. Al s. XVII Beseit va arribar a tenir 9 molins de paper. Donat la seva posició geogràfica va patir coma escenaris de les diferents guerres. Arribada la Guerra Civil fortes van ser les destrosses i van caure moltes edificacions. Arribats temps més tranquils el poble prosperar, i la indústria de paper va ser un puntal en la seva economia.
Val-de Roures
És el conjunt monumental més important i impressionant de tot aquest territori de l’Ebre, reunit a un costat del riu Matarranya. Entrant pel Pont de pedra gòtic i la Torre-portal de Sant Roc, l’Ajuntament manierista, la plaça amb palaus varis i tot el nucli històric coronat per l’Església gòtica de Santa Maria la Major i el Castell-Palau.
Fou senyoriu de la Mitra de Saragossa i està declarat Conjunt d’Interès Cultural.
La Freixneda
Declarat Conjunt Històric Artístic, com els de Vall-de-roures, Calaceit i Ràfels, fa d’aquesta població una visita obligada. Destaca la part alta de la vila, amb l’Església de Santa Maria la Major i les restes del castell Calatrau així com un conjunt de cases en ruïnes que recorden el pas de la guerra. A la part baixa destaquen els seus carrers i façanes bellíssimament restaurades, la plaça de l’Ajuntament, amb la Casa Consistorial, i l’antic portal (Arc de Xifré).
Calaceit
Declarat Conjunt Històric Artístic, és un dels més complexes i interessants del Matarranya. El configuren tot un seguit de palaus i edificis públics, articulats al voltant de la plaça Major i l’Església parroquial, entre carrers i porxos. Destaca la Casa de la Vila, la Capella de la Mare de Déu del Pla, la Casa de la Justícia, l’Església Parroquial de l’Assumpció, la Capella de la Mare de Déu del Pilar i Portal de Maella, el Museu Joan Cabré, l’antic Portal d’Horta i el Portalet de Sant Antoni. A les construccions predomina la pedra i el ferro forjat en les arcades, portes, finestres i balconades.
Francesc Serés és un escriptor de Saidí, Baix Cinca, i establert a Olot, on treballa com a director de la Residència Faber. Serés forma part d’un grup d’escriptors franjolins en llengua catalana apareguts els últims anys, com Josep Anton Chauvell, la seua conveïna Mercè Ibarz, Jesús Moncada o Carles Terès. “La densitat fa sospitar”, confessa rient Serés. En els seus llibres ha deixat immortalitzades moltes històries pròpies de molts pobles de la Franja que, segons Serés, “no s’havien explicat mai”. Precisament això, les històries sense explicar, són el que per Serés fan de la Franja un territori tan favorable per la literatura.
Francesc Serés a les portes d’una antiga casa familiar a Saidí.
Un estudio del Seminario Aragonés de Sociolingüística revela la presencia de comunidades de hablantes de aragonés y catalán en ciudades de tamaño mediano de Aragónsurgidas de la inmigración de catalanoparlantes o aragonesoparlantes.
El informe, que será presentado el próximo día 27 en el Edificio Paraninfo de Zaragoza, analiza la situación sociolingüística de la Comunidad y, en particular, cuántos hablantes de las dos lenguas minoritarias existen.
La investigación parte de los datos del censo de 2011 y en ella han colaborado profesores de las universidades de Zaragoza, Rovira i Virgili de Tarragona y Autónoma de Barcelona.
Entre los aspectos analizados, figuran los censos de hablantes de catalán y aragonés, sus características socioeconómicas, nivel de uso de ambas lenguas y transmisión familiar de las mismas. El trabajo ha sido desarrollado en el seno del Seminario Aragonés de Sociolingüística, dependiente de la Universidad de Zaragoza.
Entre sus conclusiones, figuran los primeros indicios de la “erosión” del catalán al sur de la Franja o el fenómeno de los “nuevos hablantes”, que se incorporan al aragonés y el catalán sin que estos idiomas hayan sido sus lenguas maternas.
El Consejo de Gobierno ratificó ayer el convenio para el apoyo e impulso a las lenguas propias de la comunidad y patrimonio inmaterial
El protocolo firmado entre la Universidad y el Departamento de Educación, Cultura y Deporte servirá para establecer una colaboración en cuestiones como el apoyo a la investigación, la realización de actividades de difusión e incluso la creación de cátedras instrumentales.
La colaboración se centrará específicamente en acciones destinadas a apoyar e incentivar proyectos de investigación en diferentes, apoyar la realización de tesis doctorales, trabajos de fin de carrera y fin de máster en estos ámbitos. También permitirá o participar en la convocatoria de becas y ayudas de investigación y realizar colaboraciones y favorecer el contacto con otras universidades para que se produzca el intercambio de experiencias e información. El protocolo será el marco para que ambas instituciones puedan promover, diseñar y organizar actividades de comunicación y formativas y todo tipo de publicaciones en cualquier soporte así como actividades culturales, de difusión cultural, científica, social o humanística.
El dissabte 18/2/17, el Conseller Vila inaugurarà a Arnes La Ruta de les Bruixes, un itinerari literari que recorre diferents carrers del poble i basada en la novel·la del mateix nom de David Martí. La visita continuarà a la Llibreria Serret de Vall-de Roures , llibreria integrada a la xarxa de llibreries acreditades per la Generalitat de Catalunya.
as de Nonaspe por lo que esperamos que el alcalde nos aclare las razones por las que el Ayuntamiento ha contratado de forma directa estas obras”, concluyó Rovira.
MAGAZIN 18 de febrer de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Tradició i progrés ”. Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramon Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- José Francisco Brunet, concejal de cultura de l’Ajuntament de Favara, ens presentarà el Carnaval.
12:40- 12:55.- El sociòleg Natxo Sorolla.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- L’opinió de Pepe Bada.
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:40- 14.- Entrevista al maellà Raúl Blai Gil, enginyer de camins, Canals i ports; ha viscut a Austràlia i ara treballa a Irlanda.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Luis Valén, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Natxo Sorolla, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Pepe Bada, Alberto Balaguer i Elías Satué.
This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.
