La Franja

Origen: Sant Antoni, el gran patrón que llega con sus dichos | La Comarca

Origen: X Premi Franja. Cultura i Territori 2016 | Lo Finestró

X Premi Franja. Cultura i Territori 2016

—Explicàveu un dia que hi ha molts de grans escriptors de les terres de l’Ebre que precisament paguen la llunyania respecte a la capital. Us atreviríeu a fer-nos un possible canon o si més no una llista extensa de recomanacions?
—Al sud som escriptors ebrencs. Autors de territoris que abracen des del pantà de Riba-roja fins al Delta, estenent-se cap a la Franja de Ponent, Matarranya, Terra Alta, els ports de Morella, Vinaròs… Tots tenim en comú un territori, una conca i una manera de parlar. Però atenció: no som escriptors locals. Els grans pioners van ser gent com Desideri Lombarte, a qui tinc una especial devoció; Jesus Moncada, imprescindible geni de la narrativa catalana que hem de redescobrir

Continuar llegint… Sílvia Mayans: ‘Les terres del sud són les grans desconegudes a la resta del país’ | VilaWeb

Origen: 10ª Recreación Histórica Batalla Del Ebro, Fayon

Origen: Concert MAUT (folck electrònic -Saragossa)

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Quim Arrufat: “La independència de Catalunya no suposarà un tall de relacions afectives amb els nostres orígens”

Quim Arrufat: “La independència de Catalunya no suposarà un tall de relacions afectives amb els nostres orígens”

Quim Arrufat és membre del Secretariat Nacional de la CUP, un dels tres primers diputats que va tenir la formació al Parlament de Catalunya i fill de la comarca del Matarranya. El seu pare és de Valljunquera i la seva mare d’Alcanyís, tot i que van emigrar cap a Catalunya com tantes altres famílies de la zona.

 

Marcel Pena

 

-Quina relació tens amb el Matarranya?

Queda molt poca gent de la família de Valljunquera perquè la majoria van emigrar, com va passar a tot el Matarranya. Durant la Guerra Civil, Valljunquera tenia 1.200 habitants, i ara en són 360. A més que és una població molt envellida.

-Segueixes l’actualitat política del Matarranya?

La segueixo, tot i que no hi passa gaire cosa. La gent jove té més vinculació amb les capitals properes com Tortosa, Barcelona o Saragossa. De cop es buida la vida intel·lectual i política de la comarca. El Matarranya no és el centre de res; està en mig d’Alcanyís i Tortosa, entre Saragossa, Barcelona i Castelló. Costa molt centrar esforços en una situació com aquesta

-El Matarranya és una mica com la Franja, però a petita escala: territori històric dividit en comarques i províncies que no respecten els límits culturals.

El procés de comarcalització de l’Aragó va voler imitar les comarques de Catalunya i el País Valencià, però ho va fer de tal manera per a que quedessin pobles catalanoparlants fora del Matarranya. D’aquesta manera van aïllar encara més la realitat cultural. Van considerar que la llengua no era un element determinant a l’hora de cohesionar una comarca per donar-li més entitat.

-Què falta a la Franja per enfortir la seva vinculació política amb el Principat?

Durant el franquisme és va construir una línia de ferrocarrils que anava de Tortosa a Alcanyís, i que passava pel costat de Valljunquera. Avui dia, en canvi, és una via verda preciosa. Aquest és un exemple de com de desconnectat ha quedat el Matarranya respecte al Principat, i que ha provocat l’èxode massiu que pateix.

Per altra banda, políticament hi ha un component de rebuig a Catalunya pel fet del xoc de nacionalismes que al Matarranya s’ha alimentat molt. És una comarca molt conservadora, on el marc de socialització nacional i cultural ha estat sempre enfocat cap a Espanya. Al ser terra de frontera, han volgut difondre el discurs de “a nosaltres ens va malament perquè als catalans els hi va bé”. No, el Matarranya no s’enfonsa per culpa dels catalans, sinó per la política franquista envers l’apropiació de terrer, per no tenir infraestructures comunicatives que la deixen enmig del no res… En canvi, aquell discurs ha quallat i dificulta molt l’enllaç popular i sociològic amb la resta de PPCC.

-Quin paper hi hauria de jugar l’Esquerra Independentista, com a moviment que té els Països Catalans com a referència, en aquesta recuperació?

Hi hauria de jugar un paper conjunt amb altres moviments culturals i lingüístics. Reivindicar la unitat de la llengua i defensar el mateix cos cultural, social i polític. Però l’Esquerra Independentista no pot practicar el mateix discurs a Gràcia que al Matarranya, perquè la realitat és molt més precària: hi viu molt poca gent, no hi ha futur per al jovent, pel xoc de cultures… A la Franja, el moviment socio-polític que intenti recuperar el territori econòmicament, cultural i educativa, és qui s’endurà els sectors progressistes de la comarca, que a la vegada és l’únic que pot reconstruir la idea dels Països Catalans a la Franja.

 

-També s’ha intentat fer des de Catalunya, però les iniciatives encetades mai han acabat d’assentar-se.

L’aterratge d’institucions culturals catalanistes a la Franja sempre s’ha fet pensat des d’una òptica catalana o valenciana, però no pas franjolina. En canvi, també hi ha hagut gent que ho ha fet des de la Franja. El meu pare va ser membre fundador de l’Ascuma, l’Associació Cultural del Matarranya, però se’n va sortir quan es van adherir al Instituto de Estudios Turolenses. Ell no reclamava que l’Ascuma formés part de les institucions catalanes, perquè era conscient de la realitat, però tampoc volia supeditar-se a estructures provincials espanyoles com la Diputació de Teruel. L’ideal seria mantenir una realitat autònoma, defensar un punt de vista propi per a la Franja.

-Però hi ha una mancança de noves organitzacions que defensin aquest punt de vista a la Franja.

Costa molt perquè no hi ha generacions juvenils que es quedin a la Franja. Un tipus d’iniciativa molt potent seria que els habitants de la Franja en l’exili, la emigració, fossin els grans promotors dels projectes culturals.

Estació de Valljunquera (Font)

 

-La creació d’estructures supracomarcals seria eficient per articular el territori?

Tot el que té a veure amb la recuperació de la cultura i l’activació econòmica hauria de passar els límits comarcals per unificar poblacions catalanoparlants. Deixant de banda els Ajuntaments, que difícilment ho faran, s’ha d’establir un moviment ciutadà que reivindiqui la consciència de ser part de la Franja.

-A part de la llengua, què més uneix el Matarranya i les comarques veïnes?

El paisatge, sens dubte. Té un paisatge molt característic, com definia molt bé Desideri Lombarte en els seus poemes. Trobem un tipus d’agricultura molt típic d’allà, arrelat en la cultura àrab. El paisatge marca la identitat.

-Com a persona que ha participat en la vida parlamentaria, existeix realment la voluntat del Parlament aragonès de reconèixer el català com a llengua oficial?

El seu discurs a favor del català és retòrica. Els partits progressistes de l’Estat espanyol, quan parlen de plurinacionalitat en realitat es refereixen a una atenció democràtica a les demandes de diferents col·lectius, en aquest cas lingüístics i culturals. M’explico: ells no creuen que hi hagi d’haver plurinacionalitat, però com a demòcrates són més receptius a les demandes populars. Això no és plurinacionalitat. Si s’ho creguessin de veritat, defensarien la llengua i la cultura digui el que digui la gent. Si el compromís de plurinacionalitat existís, l’educació del Matarranya hauria de ser tota en català. En canvi, cada hora de classe en català que s’arrenca és una victòria dels pares i mares davant un Govern que pot ser més o menys receptiu a la demanda. Però això no és plurinacionalitat ni pluriculturalitat. Per tant, és un recurs discursiu.

-Però hi ha gent que reivindica que l’Aragó és trilingüe.

Això no té res a veure amb entendre l’Aragó com a multicultural. En realitat només pretenen cobrir els espais progressistes. Si realment fos cert, la DGA hauria de tenir una conselleria amb continguts propis en català, per exemple. Això només s’aconseguirà si es planta la pròpia gent de la Franja.

-És a dir, reivindiquen la cultura de la Franja només ideològicament?

Això és un problema que sobrepassa la Franja. A Espanya, els sectors progressistes es declaren plurinacionals, però tenen zero credibilitat perquè no reconeixen les sobiranies múltiples. Com a mínim, existeixen tres realitats històricament ratificades, que són Euskal Herria, Galícia i els Països Catalans, que han de tenir sobirania pròpia encara que les seves decisions vagin en contra de l’Estat espanyol. Això seria plurinacionalitat.

I pluricultural seria que allà on és parla èuscar, gallec o català, l’idioma vehicular fos aquest. Aragó és una plasmació d’aquesta negativa.

-Per què no hi ha assemblees locals de la CUP a la Franja?

No n’hi ha a la Franja ni pràcticament a la resta de Països Catalans llevat del Principat per una raó: l’acceleració del procés independentista. La construcció dels Països Catalans és un procés lent. Quan al Principat s’activa l’independentisme, activa una acceleració que deixa la resta de territoris políticament desubicats.

Tot i així, hi ha molta gent de la Franja que participa en l’Esquerra Independentista. En termes proporcionals, deu tenir un percentatge de representació més alt que cap altre territori dels Països Catalans.

-Llavors el procés ha fet més evident la separació política autonomista?

Ha fet evident la diferència quant a estructures econòmiques i oportunitat política. Les Illes i el País Valencià no tenen una burgesia que hagi intentat competir amb Madrid amb un projecte de país contrari, i que fruit de perdre la competència, s’hagi fet independentista. A les Illes i el País Valencià la burgesia local es va afiliar al PP, i ha col·laborat amb Madrid per destruir el territori. A Barcelona la burgesia ha intentat col·laborar amb Madrid durant diferents períodes històrics, però ha quedat al marge en els últims 40 anys on els han pres tot el poder econòmic, polític i legislatiu. Llavors decideix fer-se independentista. Aquesta és la diferenciació amb la resta de Països Catalans.

-Com es pot tornar a equiparar la situació política entre Catalunya i la resta dels Països Catalans?

Primer s’ha de superar l’actual situació: esdevenint independents o bé que perdi l’opció independentista i hi hagi una crisi sociopolítica que torni a anivellar tots els Països Catalans. Si s’assoleix la independència de Catalunya, Espanya en pot sortit renovada o, com ha passat en els últims 500 anys, que es tanqui encara més i es torni menys democràtica. Això provocaria que molta gent a les Illes i al País Valencià evidenciés les dues opcions que tindrien: romandre en aquesta Espanya o apropar-se al model de la República Catalana.

-Molta gent de la Franja pensa que amb una frontera estatal d’acabaran les relacions amb Catalunya.

El concepte clàssic de l’estat que territorialment agafa tot el poder i marca molt el canvi de frontera ja no existeix. Tenim l’exemple de l’Hospital de la Cerdanya, que atén pacients de la Catalunya Nord i de la del Sud.

A no ser que Espanya prohibeixi per als territoris catalanoparlants tot allò de la Catalunya independent, dubto molt que s’arribés a la situació que planteges.

A més, que Catalunya va acollir molta emigració aragonesa i franjolina. A qui se li acut que cap independència suposarà el tall de relacions a nivell afectiu amb els nostres orígens? No és concebible.

-El que sí que podria passar és que la independència de Catalunya sigui un factor positiu per a la llengua a la resta de territoris catalanoparlants.

En aquest cas, tindrem una situació molt curiosa: una República catalana amb només la meitat de la població catalanoparlant, construïda des de la pluralitat lingüística, rodejada de territoris amb alts percentatges de parlants. Aquí l’Estat espanyol pot tenir un dels principals problemes, perquè Catalunya tensarà positivament la resta de comunitats catalanoparlants.

-Com per exemple?

S’hauran de mantenir els drets que existeixen actualment. Barcelona és la capital universitària, econòmica i cultural no només del Principat, sinó també de la resta de territoris. Per a la Franja ho és bastant més que Saragossa. A la República catalana, Barcelona seguirà exercint aquest paper, i esperem que amb un millor sistema universitari, més drets socials que permetin l’accés als estudis, una qualitat de l’ensenyament més alta…

-Gràcies Quim, per aquesta conversa que hem mantingut #AlaFresca…

Natxo Sorolla En estos temps convulsos de Trump, l’emergència de l’extremadreta europea, la redefinició de l’esquerra al sud d’Europa o el sobiranisme a Catalunya, les enquestes i el mètode tradici…

Origen: Dir, fer, i l’efecte Netflix | Viles i Gents

Origen: ‘La Barraca de San Antón’ vuelve a Monroyo | La Comarca

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 6 de gener del 2017) Mai he comprés per què l’educació es considera una primera necessitat (com la sanitat) i la cultura no. Fins i tot la facció esquerran…

Origen: El preu de la Cultura | Viles i Gents

Origen: La Comarca del Matarraña pone en marcha el Punto de Información Catastral | La Comarca

Origen: La Cañada de Verich ampliará las captaciones de agua | La Comarca

Origen: Fallece un camionero al volcar en la N-211 entre Caspe y Mequinenza | La Comarca

Origen: Torna a les escoles de la Franja el Projecte Moncada | Mas de Bringuè

 

Fotos: Tallers “Exposició de Màgia” i Projecte “Càmara, acció” del grup Arnolfini. (Projecte Moncada anys 2002-2011)

El Departament d’Educació, Cultura i Esport del Govern aragonès continua amb la seua línia de recuperació de programes que ajuden a la difusió de les llengües pròpies d’Aragó amb la reaparició a les escoles de la Franja, després de cinc anys desaparegut, del Projecte d’Animació Cultural Jesús  Moncada.

Aquest any 2017, més de 60 centres dels territoris bilingües i fronterers a questes zones podran gaudir d’activitats paral·leles a les classes d’aragonès i català que s’imparteixen en alguns centres de la comunitat. Per a això ha augmentat la dotació del programa d’aragonès Luzía Dueso i s’ha recuperat enguany el projecte Jesús Moncada d’activitat s en català que es va eliminar durant la passada legislatura del govern PP-PAR.

En el pressupost de 2016 s’han destinat 20.000 euros a aquests programes (un 330% més que en el d’anys anteriors); d’ells s’han utilitzat 6.000 euros per atendre despeses contretes en el curs 2015/16 que no havien estat satisfets. D’aquesta manera, per al curs 2016/17, s’han destinat els 14.000 euros restants per a tots dos programes, una dotació realment minsa per a cobrir els objectius i demandes d’ambdós programes.

El catàleg d’activitats recull dues modalitats. Una primera amb activitats curriculars d’animació que es realitzen a l’aula i en horari lectiu i que s’integren en les diferents àrees. Entre elles es realitzen conta contes, projecció de pel·lícules, reciclatge, pintura, poesia, teatre, origami, horts escolars, cuina, etc. La segona modalitat consisteix en que els centres desenvolupin durant tot el curs els seus propis projectes vinculats a la llengua (elaboració d’un diccionari, realització de vídeos  curts, etc).

Tots els centres que han sol·licitat alguna de les activitats, en els dos programes, han estat atesos i se’ls ha concedit almenys una de les peticions. El Departament d’Ensenyament  ha facilitat així que tots els centres hagin pogut participar en el programa escollit, prioritzant el repartiment d’iniciatives a aquells que ofereixen l’aragonès o el català, a alguns dels quals se’ls ha concedit més d’una activitat.

Al programa Luzía Dueso, han presentat sol·licitud centres alt aragonesos on s’imparteix l’aragonès, com són Jaca, Villanúa, Biescas, Caldearenas, Senegüé, Broto, Pla,  L’Aínsa, i  Benás. En el cas del Jesús Moncada ho han fet els centres escolars de Primària o Secundària  dels municipis de Queretes, Calaceit,  El Torricó,  Maella, Torrent de Cinca, Tamarit de Llitera, Albelda, Vall de Roures,  Graus, Aiguaviva de Bergantes,  La Freixneda, Montsó, Mequinensa, Pena-roja de Tastavins,  Fraga, Saidí i Benavarri.

També s’han concedit activitats de tots dos programes a centres educatius de Saragossa, Utebo, Alcanyís, Carinyena, Tarazona, Ejea, Sabiñánigo, Graus, Peralta d’Alcofea, Osca, Pinsoro, Tarazona, Utebo, Used i Calamocha.

Concretament a Saragossa, el Departament de Català de la E.O.I número 2 ha programat per a la primavera una actuació del Duo Recapte.

Origen: Literatura fotogràfica | La Comarca

L’espai digital està essent víctima d’una invasió colossal de fotos i vídeos. Confesso que jo també hi contribueixo, a aquesta infecció. Com no tinc temps per a escriure (a banda dels articles que alguns teniu la paciència de llegir), em dedico a copsar les imatges que em sorprenen, generalment detalls minúsculs, banals, transfigurats per una llum insòlita. La llum, ho sap tothom, és la base de la fotografia. Podem passar cent vegades per un lloc i, un dia, la posició del sol o uns núvols oportuns ens ho mostrarà d’una manera nova, excitant, evocadora. Evocació, vet aquí el poder principal de les imatges. No calen paraules —eixes paraules que no tinc temps d’escriure— perquè davant d’allò es desencadenen certes sensacions que produeixen el mateix efecte que la literatura. Però n’hi ha tantes, de fotos, que han perdut la força que podrien tenir. Res de nou en aquesta civilització nostra: l’excés d’oferta n’anul·la l’interès. Malgrat saber que és absurd, no puc estar-me’n de compartir-les. Mai falten amics o “seguidors” (quina paraula més escruixidora) que posen un “m’agrada”, igual que jo procuro fer amb ells. Afortunadament, de tant en tant, entremig de la saturació de les xarxes, hi trobo l’obra de grans fotògrafs, la majoria desconeguts per a mi. Ombres violentes, paisatges urbans, horitzons desolats, rostres que expliquen més que una novel·la de mil pàgines. És aleshores que entenc el que significa tenir talent.

Com he dit al principi, fer fotos és una manera d’escriure. Es pot fer per a consum propi, per a aixecar acta de les cabòries de cada moment i, si s’escau, poder revisar-les més avant. Però quan s’escriu amb el desig de comunicar, d’expressar, de crear alguna cosa que rosega per dins, aleshores no es pot negar que hi ha la voluntat de ser llegit.

O sigui que possiblement continuaré engreixant el ciberespai amb les fotos que omplen els meus calaixos. Ho sento.

Carles Terès

Origen: Desarraigo rural | La Comarca