La Franja

Origen: El PAR exige ayudas para los espacios naturales protegidos | La Comarca

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Declaració sobre el litigi dels béns de Sixena

Declaració sobre el litigi dels béns de Sixena

El recent conflicte entre Aragó i Catalunya sobre la ubicació i exposició de les obres d’art  del monestir de Sixena (presents al museu MNAC de Barcelona i al de Lleida) és un nou episodi d’un vell enfrontament entre els dos territoris veïns, amb el patrimoni històric i cultural com a escenari, amb la Franja al bell mig. El govern aragonès és l’encarregat de reclamar per via judicial que les pintures murals i altres objectes de valor artístic procedents del monestir tornin a Sixena i acusa la Generalitat d’espoliar i retenir els seus béns, que són a Catalunya des de 1936 (en el cas de les pintures) i els objectes que hi arribaren com a resultes de les compres de 1983, 1992 i 1994.

 

Per tot plegat, fem notar les següents consideracions:

1.    Atenent a l’antecedent històric, quan en un context d’enfrontament bèl·lic i forta conflictivitat social, marcat al nostre territori per l’anticlericalisme de les forces anarcosindicalistes, les autoritats republicanes de la Generalitat de Catalunya feren un esforç l’any 1936 per salvaguardar un patrimoni que s’incloïa dins dels límits eclesiàstics catalans, donant-li el valor històric i cultural que mereixia. Sense aquella actuació i la posterior restauració i preservació, les obres no haurien arribat als nostres dies en l’estat que mostren actualment.

2.    Totes les parts implicades han de tenir el màxim interès en què les obres siguen exposades correctament, així com garantir el seu estat i conservació en les millors condicions.

3.    L’actual situació és fruit de la segregació duta a terme a mitjans del anys 90, en intentar fer coincidir els límits eclesiàstics amb els polítics, obviant la influència cultural i social del bisbat de Lleida sobre el territori. L’actuació, feta amb urgència, no preveia les conseqüències immediates com l’emplaçament de les obres d’art.

4.    Experts en la restauració i conservació d’obres d’art com Gianliugi Colalucci, Rosa Gasol, Pere Rovira o Olivier Poisson, entre altres, han alertat del perill que suposaria moure les obres, a la vegada que han lloat l’estat en que es troben als museus catalans.

5.    Creiem que el Govern aragonès no es mou per raons culturals a l’hora de reclamar les obres, sinó que en el fons hi trobem una mostra més dels interessos que volen atiar el conflicte entre territoris veïns per interessos polítics que s’estan duent a terme els darrers anys.

Des del Moviment Franjolí per la Llengua considerem que més enllà d’interessos i conflictes polítics, l’interès ha de raure en el gaudi general d’unes obres de gran valor històric i cultural. Això s’ha de considerar des del punt que les fronteres administratives no coincideixen amb els límits cultural i històric. Per tant, segons el nostre parer, les obres que es troben al Museu de Lleida i al Museu Nacional d’Art de Catalunya han de romandre-hi, com un vestigi més dels lligams culturals, socials i econòmics que a dia d’avui encara uneixen Catalunya amb els territoris separats per un excés de cel autonomista. 

A continuació afegim la llista de signants inicials:

Signants col·lectius:

CASAL JAUME I DE FRAGA – ACPV

CENTRE D’ESTUDIS COMARCALS DEL SEGRIÀ (CECS)

GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ A LA PAERIA DE LLEIDA

INTERSINDICAL-CSC

POBLE LLIURE

Signants individuals:

– Òscar Adamuz (activista cultural i membre del Moviment Franjolí). CATALUNYA

– Anna Arqué (Portaveu ICEC als PPCC). CATALUNYA

– Joan Baptista Vives Solervicens. CATALUNYA

– Carles Barrull (historiador). FRANJA

– Jacinto Bonales (historiador). CATALUNYA

– Albert Botran (diputat de la CUP al Parlament). CATALUNYA

– Mireia Boya (diputada de la CUP al Parlament per l’Aran, Pirineus, Franja i Ponent). ARAN

– Marta Canales (Presidenta del Casal Jaume I de Fraga). FRANJA

– Iris Carnicé Blanco (periodista). CATALUNYA

– Paco Cerdà i Esteve (regidor de CiU a la Paeria). CATALUNYA

– Jordi Creus (editor de la revista Sàpiens). CATALUNYA

– Carme Culleré i Llavoré (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA

– Paulí Fantoba (exregidor de Calaceit). FRANJA

– Marcel A. Farinelli (historiador). L’ALGUER

– Guillem Fuster (portaveu de Poble Lliure). CATALUNYA

– Francesc Gabarrell Guiu (regidor de la Crida-CUP Lleida a la Paeria). CATALUNYA

– Conxita Garcia Fontcuberta (Calaceit). FRANJA

– Quim Gibert (psicòleg i membre del Casal Jaume I de Fraga). FRANJA

– Marta Gispert i Rocasalbas (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA

– Montserrat Higueras (coordinadora nacional sectorial de dones ANC). CATALUNYA

– Pau Juvillà (regidor de la Crida-CUP Lleida a la Paeria). CATALUNYA

– Jordi Latorre i Sotus (alcalde de Torrefarrera i vicepres. de la Diputació Lleida).CATALUNYA

– Josep Mesalles (professor). FRANJA

– Joaquim Montclús i Esteban (historiador de Calaceit). FRANJA

– Joaquim Montclús Garcia (estudiant). FRANJA

– José Ramón Noguero (estudiant i membre del Moviment Franjolí). FRANJA

– Marcel Pena (periodista i membre del Moviment Franjolí). FRANJA

– Sergi Perelló (Vicesecretari general de la Intersindical-CSC). CATALUNYA

– Antoni Postius i Terrado (regidor de CiU a la Paeria). CATALUNYA

– Francesc Ricart (membre del Casal Jaume I de Fraga). FRANJA

– Rosa Maria Salmerón i Pallarés (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA

– Cristina Simó i Andreu (regidora de CiU a la Paeria). CATALUNYA

– José Luis Soler (gestor de turisme i promotor cultural). CATALUNYA

– Joaquim Torrent (geògraf i membre del Moviment Franjolí). CATALUNYA

– Francesc Viadel (Periodista). PAÍS VALENCIÀ

– Josep A. Vilalta (militant de la CUP Torà). CATALUNYA

Origen: Los empresarios del Mezquín premian la Iniciativa Empresarial | La Comarca

La fiesta consiste en hacer «cagar» regalos al tronco de Navidad cantándole una canción

Origen: El Galeró de Arens hace «cagar» al ‘Tronc de Nadal’ | La Comarca

Origen: Les pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable | Lo Finestró

Les pintures i obres d’art de Sixena: un relat interminable

El acto congregó a numeroso público llegado incluso de comarcas vecinas como el Bajo Aragón y el Matarraña

Origen: Monedero reivindica en Fabara un estado más igualitario | La Comarca

El canvi de Bisbat i la gelada del 56 van centrar les ponències de l’edició d’aquest any en les que van participar Hilari Muñoz i Lluís Rajadell Les Jornades sobre la Història de Queretes, organitzades per l’Associació Cultural Medievo i que aquest any estaven dedicades a la dècada dels anys cinquanta, van ser, una vegada […]

Origen: Los veïns de Queretes recorden els anys 50 a través de les Jornades d’Història – Ràdio Matarranya

Origen: La DGA no ha convocat enguany els premis Guillem Nicolau i Arnal Cavero | Mas de Bringuè

Ignacio López Susín

Los premis literaris en Llengua Catalana i Aragonesa, el “Guillem Nicolau” i “Arnal Cavero” respectivament, que havien sét desnaturalitzats i desvaloritzats durant la legislatura del govern PP-PAR,  no han estat  convocats en el primer any del govern PSOE- CHA, tot i que en aquest últim període s’havien redactar i aprovat unes noves bases reguladores i l’antiga adjudicació independent per a cada llengua per a que es poguessen tornar a lliurar.

Les raons d’aquesta situació han estat, segons fons de la Direcció General de Política Lingüística  del govern aragonès, les dificultats legals  plantejades des dels organismes d’Intervenció de la Comunitat Autònoma  per a  convocar uns premis amb dotació econòmica i el no haver trobat cap empresa que hagués volgut esponsoritzar ambdós premis.

Des d’alguns sectors associatius de la Franja han lamentat aquesta decisió pel que representa de fre a la recuperació d’una situació ja prou endarrerida i es mostraven disposats a oferir a la D.G.P.L. un llistat d’empreses arrelades a les zones bilingües que podrien estar disposades a col·laborar en aquesta iniciativa.

Per la seua banda, el Director General de Política Lingüística, Ignacio López Susín, comunicà a  Temps de Franja que per a l’any 2017 s’estan buscant noves fórmules jurídiques, ja presents en altres comunitats autònomes, “que permetixquen convocar uns premis remunerats en forma digna” .

Origen: Llengua llemosina | Lo Finestró

 (A publicar al Diario de Teruel)

El llemosí o llengua llemosina és un terme utilitzat a començaments del segle XVI per designar el català com a parent de l’occità, i més concretament, mitjançant un dels seus dialectes propi de la regió de Limotges. Als regnes de Mallorca i València s’utilitzava per designar el català arcaic o trobadoresc, tot i que en el transcurs dels segle XVI es va començar a aplicar tímidament al català contemporani.  Al segle XIX, a les Illes i al País Valencià va tenir un bon acolliment com a oportunitat de denominació unitària de la llengua evitant susceptibilitats per referències geogràfiques i dialectals. Alguns incloïen també l’occità. Tot i que, al segle XIX i principis del XX,  els estudiosos de romanística van anar desmuntant la identitat entre occità i català i el mot llemosí caigué en desús per la seva inexactitud històrica, filològica i altres motius. El mateix Marcelino Menéndez Pelayo, partidari del terme “lemosin”, el 1889 va defensar el de català. Posaré dos exemples de la utilització del terme llemosí: quan Mariano de Pano (1883) parla dels fets miraculosos de la fundació de Sixena a un illot enmig del pantà, format pel riu Alcanadre i del conveni entre les viles de Sena, Urgellet i Sixena per construir una capella, diu que l’esmentat conveni de 1183 està escrit en “limusin”, tal com es recull en la transcripció del Prior Moreno (Segle XVII), “Remembrança de la convinença entre los omes de Xixena, sena y urgellet sobre la image de la verge santa maria madona nostra que puis no vol estar en la sglesia de Xixena”[…]poseula e monteu en la capella de madona santa maria, per ço veygue de lluny e se pusgue fer pregaries; pero be crehem ques miracle que vol star en Xixena en lo pantano, puis ally es posada.” Prova fefaent que al segle XII es parlava català en aquelles viles. Un altre exemple més recent, però ja no tant: quan jo era petit, la señora Loretana Margelí Lorenzo de la Codonyera, amb certa il·lustració autodidacta –germana d’Antonio Margelí, capellà, organista i musicòleg a Madrid– amb la qual teníem una bona relació, perquè mon pare li treballava uns camps a mitges i ma mare li cosia, m’explicava que la llengua de la Codonyera –no deia català– era el “limusin” o derivada d’aquest. Tal vegada sense voler em deia que era català.

José Miguel Gràcia

El consistorio se encuentra en el proceso de selección de un técnico para impulsar el proyecto de navegación en el embalse

Origen: Fayón contratará a varios guías y a un ADL para el sector turístico | La Comarca

Origen: La pluralitat lingüística d’Aragó, a examen al Centre de Premsa de Saragossa | Mas de Bringuè

Una quinzena de periodistes provinents de diferents punts d’Aragó i amb  diferents situacions professionals assistiren, a la sala de conferències de l’Associació de Periodistes d’Aragó a Saragossa, a un seguit de tres Jornades de Treball que portaven com a tema: ”Informar  sobre pluralitat lingüística a l’Aragó”.

Les Jornades estaven patrocinades i organitzades per la Direcció General de Política Lingüística de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports del  Govern d’Aragó, en col·laboració amb l’Associació de Periodistes d’Aragó.

Les sessions,  que  van tindre lloc los dies  21 i 28 de novembre i el 12 de desembre de 2016, tenien com objectiu donar a conèixer als professionals de la comunicació i la informació   la realitat plurilingüe d’Aragó i dotar-los de les eines necessàries per a poder informar amb rigor sobre aquestes qüestions.

En la  sessió que obria el cicle, la qual  tenia com a títol “La realitat lingüística d’Aragó, una aproximació històrica i legal” intervingué  en primer lloc el director general de Política Educativa, Ignacio López Susín, que parlà dels diferents canvis, avenços i retrocessos, que dins de l’Estatut d’Autonomia i altres àmbits de la legislació aragonesa havia tingut el reconeixement i el suport de les llengües minoritzades en aquesta comunitat autònoma. La periodista Amaya Gàllego parlà de l’origen històric  de l’aragonès i de les principals fites assolides per aquesta llengua en les primeries del segle XX. .

En la segona sessió, el periodista Rubén Ramos exposà el tema: “Camino de nada? La llengua aragonesa.” on parlà de la precària situació d’aquesta llengua i del tradicional menyspreu  que ha tingut fins i tot entre els mateixos parlants. També despertà força l’ interès  dels assistents la tensió existent entre els partidaris de la elaboració d’un aragonès comú vàlid per a totes les varietats o mantindre l’ús de les varietats de forma aïlllada una de l’altra.

Màrio Sasot va iniciar la seua exposició titulada “La llengua catalana a l’Aragó, la gran desconeguda”,  fent una mapa de situació d’on es parla el català a l’Aragó, i quines característiques presenta al llarg de la Franja . Va descriure un panorama de la llengua escrita, des de l’edat mitjana fins l’actualitat i donà a conèixer els principals escriptors aragonesos en llengua catalana, així com intel·lectuals,  periodistes i altres personalitats rellevants d’origen franjolí.

Va ser destacat, en l’apartat de precs i preguntes, l’ interès que  els periodistes assistents van mostrar durant les jornades per conèixer la situació i l’existència d’aquestes llengües a l’Aragó i coincidiren en la necessitat de que des dels mitjans de comunicació hi haja més visibilitat i sensibilitat cap  aquesta part important del nostre patrimoni.

El proper 17 de desembre, un/a responsable de “Esfendemos as luengas” signara a Donosti el Protocol per a la garantia dels Drets Lingüístics, un document que serà una eina de renovació i adequació de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics redactada en 1996.

Les entitats participants han determinat de manera conjunyeix els 4 objectius específics que recull el protocol.

1. Reivindicar que la garantia de la diversitat lingüística i l’assegurament del desenvolupament de les llengües són pilars fonamentals per a la pau i la convivència.
2. Crear una eina efectiva per a la igualtat lingüística i el desenvolupament de les llengües en situació de desavantatge.
3. Presentar les comunitats lingüístiques com a subjectes dins d’aquest procés i reivindicar el seu paper de garants d’una gestió justa de la societat
4. Convertir Donostia i de la Capital Cultural Europea en referents d’aquest procés.

Un procés entre agents socials, organitzacions i experts per a l’elaboració d’un protocol destinat a garantir la igualtat entre les diferents llengües, i a la presentació de les conclusions del mateix durant el Cim internacional. El Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics (PGDL) serà fruit d’un procés d’acord, combinant els enfocaments científic, acadèmic i social, de cara a construir una eina que permeti revertir la situació de les llengües minoritzades i construir una Europa basada en la igualtat entre les comunitats lingüístiques. De manera que aquest protocol serà traslladat a fòrums i instàncies internacionals perquè institucions de diferent caràcter ho utilitzin com a instrument regulador del seu compromís amb la diversitat lingüística.

Els promotors del Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics són el Kontseluia i la Fundació DSS2016, que s’encarregaran de presentar-ho a Donosti, Capital de la Cultura 2016. A més dels promotors, el comitè organitzador està compost per la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística ELEN, Linguapax, el Centre Europeu per a les Qüestions de Minories (ECMI), el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), el Comitè de Traducció i Drets Lingüístics (PEN International) i l’Organització de Nacions i Pobles No Representats (UNPO).

Esfendemos as Luengas Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com Twitter: @esfende_las Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas