Skip to content

Origen: Mas de Bringuè | De Saidí al món

jornadas

La Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, en col·laboració amb l’Associació de Periodistes d’Aragó organitza, entre els mesos de novembre i desembre de 2016,  tres jornades de treball per a professionals de la Comunicació, l’objectiu de les quals és donar -lis  a conèixer amb més claredat  i profunditat  la realitat plurilingüe d’Aragó i dotar-los de les eines necessàries per a poder informar amb rigor sobre aquestes qüestions.

Les Jornades tindran lloc los dies  21 i 28 de novembre i el 12 de desembre de 2016, de 15 a 17 hores, a la seu de l’Associació de Periodistes d’Aragó, carrer 5 de Març número 9, de Saragossa.

La primera sessió, que tindrà com a títol “La realitat lingüística d’Aragó, una aproximació històrica i legal” serà impartida per Amaya Gàllego, periodista.

La segona, que correrà a càrrec del periodista Rubén Ramos tindrà per títol: “Camino de nada? La llengua aragonesa.

Finalment, lo 12 de desembre, Màrio Sasot, professor jubilat i periodista, parlarà de “La gran desconeguda: la llengua catalana a l’Aragó”.

Los professionals o estudiants de Periodisme interessats en assistir-hi  poden inscriure’s a través del correu electrònic:   actividadeslenguas@aragon.es , fent constar el nom i cognoms, entitat o empresa a la que pertanyen i correu electrònic.

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 29 d’0ctubre del 2016) Enguany es compleixen vint anys de la desaparició de la gran Pilar Lorengar, la soprano saragossana que va triar Berlín per  d…

Origen: Pilar Lorengar, la Cendrolina aragonesa de Berlín | Viles i Gents

Origen: Una hora más en Morella

Origen: Monroyo pone en valor los productos del territorio

Origen: Multa a Aguaviva por verter aguas residuales sin depurar

Origen: Reabierto el tráfico en el Puente de la Bota de la N-232

P

Origen: Bárbara Latorre, la aragonesa que comparan con Messi | Noticias de Fútbol en Heraldo.es

Origen: Concert per les llengües d’Aragó. Camille + Eixam

Con motibo d’o 24 Cabodaño d’a Carta Europeya d’as Luengas Rechionals u Minoritarias tos queremos combidar a o conzierto de Camille (Rock/Saragossa) i Eixam (Pop-Rock/Matarranya) que faremos en o Centre Cívic Can Basté de Noubarris. Ye organizau de conchunta con Colla de Charradors “O Corrinche” y o Rolde Aragonés de Barzelona.
Tos i esperamos!

https://www.facebook.com/events/168162386979239/

https://eixam.bandcamp.com/

http://camilleursus.bandcamp.com/

24 CABODAÑO CARTA EUROPEYA D’AS LENGUAS RECHIONALS U MINORITARIAS

A Carta Europeya d’as Luengas Rechionals u Minoritarias ye un tractau europeo (CETS 148) preso en Estrasburgo o 5 de nobiembre de 1992 ta ra esfensa y promozión de todas as luengas d’Europa que careixen de ran d’ofizialidá, u que mesmo estando ofizials en belún d’os firmáns no’n son en atros, u que estando ofizials en o siñal ye en manifiesta febleza. O Consello d’Europa tien como fin cusirar os dreitos mans y a democrazia pluralista, meyan o dreito. I fan parte más Estaus que no los d’a Unión Europeya. Se calcula que, si fa u no fa, 40 millons de ziudadans d’a Unión fan serbir por un regular una luenga rechional u minoritaria istorica.
(Fuen: Vikipedia Aragonesa)

Divendres 4 de novembre, 

Centre Cívic Can Basté

Passeig de Fabra i Puig, 274

08031 Barcelona

Tel. 93 440 66 51

https://canbaste.wordpress.com/

Qüestió de noms

A l’Aragó es parlen avui en dia dues llengües, aragonès i català, que són la continuació, transmesa sense interrupció de generació en generació, del llatí que van dur al nostre país els conquistadors romans a finals del segle tercer abans de Jesucrist. Tan  lícit/vàlid és anomenar-les llatí en el moment actual, com aragonès i català des de finals del segle tercer abans de Jesucrist.

Artur Quintana i Font, La Codonyera, Diada de Tots Sants del 2016

El govern qualifica la decisió de ‘despropòsit’ i ha dit que ‘esgotarà totes les vies legals’ perquè l’obra segueixi a Catalunya

Origen: La jutgessa d’Osca ordena al MNAC la devolució de les pintures murals de Sixena | VilaWeb

MAGAZIN 5 de novembre de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Es pot viure sense religió? ”. Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Mª Gloria Albiac, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Tulipanmania (locura pels tulipans); la primera bombolla económica moderna.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonaps. Mario Rius
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:40- 14.- Entrevista a Guillermo Cañardo, metge voluntari a l’ASTRAL (vaixell arranjat per a salvar emigrants al Mediterrani), de l’ONG PRO ACTIVA OPEN ARMS.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Mª Gloria Albiac, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Néstor Fontoba, Alberto Balaguer, Mario Rius, Marcos Calleja i Elías Satué.

Origen: Una exposició que cal veure | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel)

Ramon Llull va morir fa 700 anys. Amb aquest motiu hi han hagut molts d’actes a França, Itàlia, el Nord d’Àfrica, …, i sobretot a Catalunya, Mallorca i València. S’hi ha tractat del Llull que per primera vegada escriu en una llengua popular, el català, de tots els temes que fins aleshores eren reservats al llatí; en conseqüència, doncs, del Llull fundador de la literatura catalana; del Llull que en ple segle de les Croades contraposa la tolerància i el diàleg a la guerra, o la raó al fanatisme; del Llull traductor de l’àrab, del català, del llatí; del Llull pedagog, teòleg, filòsof, … . Tot això i molt més –els punts suspensius no són pas buits de contingut– trobareu a l’exposició que des del setembre i fins a l’onze de desembre es pot visitar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona amb el títol La màquina de pensar: Ramon Llull i l’ars combinatoria. Us en ben recomano la visita –encara en queden dies. Només entrar ja quedareu corpresos a la vista de les dotze imatges a tot color del Breviculum, manuscrit del segle XIV on es descriu la vida d’en Llull i que ara se’ns ofereixen en moviment: així veureu en Ramon aprenent la llengua àrab, peregrí a Sant Jaume i Rocamador,  escrivint l’Ars combinatoria, navegant per la nostra mar, encarcerat a Tunis o apedregat a Bugia, … . Les nombroses altres sales de l’exposició presenten la lògica combinatòria de l’ Ars Magna que Llull va estudiar en profunditat, maldant per aconseguir una descripció total del món, i que, divulgada per en Nicolau de Cusa al Renaixement i en Wilhelm Leibniz a la Il·lustració, fa d’en Ramon Llull el pare dels ordinadors. En paral·lel a la descripció i comentari a aquesta màquina lul·liana de pensar per tot el curs de l’exposició,  s’ofereixen també múltiples exemples dels camps on Llull ha influit: pintures, esculptures, músiques, altres màquines de càlcul i pensament, prosa, poesia, teatre, i el tot acompanyat d’ una bona bibliografia –manuscrits, primers impresos, la Moguntina i llibres actuals- i documentació lul·liana.

Artur Quintana i Font

Origen: Hemeroteca científica Catalana

Casanova, Emili / Aparicio Guadas, Pep (2014): Camins, terres i paraules. II Jornades sobre els altres parlars valencians de base castellano-aragonesa. Énguera, 2013. Énguera; València: Denes, 556 p. Text complet
José Enrique Gargallo i Gil 436-438

Origen: Les escoles de la Franja i Catalunya competiran per inventar el millor joc en català  – Racó Català

Més d’una cinquantena d’aules ja s’han inscrit a la 3a edició del Concurs Tísner

Ja són més de cinquanta les aules d’escoles de la Franja de Ponent i Catalunya que s’han inscrit a la tercera edició del Concurs Tísner de Creació de Jocs de Català. L’objectiu de la competició? Que l’alumnat i els mestres explotin la vessant lúdica i creativa de la llengua catalana i inventin el millor joc en català. Les creacions han de ser jocs inèdits pensats per a poder-hi jugar de manera col·lectiva i s’han de presentar en format maqueta i amb les instruccions d’ús corresponents. Els integrants del jurat, els membres del qual es faran públics els propers mesos, valoraran tant el concepte del joc, com l’estètica, la dinàmica, l’originalitat i la integració de la llengua en el seu funcionament.

Les escoles es poden inscriure fins el proper 11 de novembre i el guanyador del concurs s’anunciarà en un acte festiu que se celebrarà el diumenge 14 de maig de 2017 i del qual se’n desconeix encara l’emplaçament i el nom del presentador. L’edició passada, la final del Tísner va tenir lloc a l’estació del Nord de Barcelona i el mestre de cerimònies va ser el periodista Roger de Gràcia.

Però, qui va ser Tísner? 

El concurs pren el nom d’Avel·lí Artís Gener, àlies Tísner, que al llarg de la seva vida va ser des d’escenògraf, periodista, ninotaire, director artístic en una agència de publicitat i corrector, a escriptor de teatre, novel·la, narracions i prosa.

Origen: La Fresneda mejora la red de cañerías

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja