“Esfendemos es luenguas” recomana acompanyar el currículum de les llengües pròpies d’Aragó amb polítiques de socialització en català i aragonès
Després que al maig aparegués en el BOA les reformes fetes pel Govern d’Aragó en el currículum aragonès d’educació, creiem que, encara que és un bon principi, no resoldrà els problemes de substitució lingüística, i que cal acompanyar-lo amb polítiques de conscienciació i socialització pel que fa a les llengües pròpies d’Aragó.
Som conscients que sense polítiques d’immersió i foment d’aquestes llengües, no s’aconseguirà revertir la situació generada durant segles de minorització.
La socialització i ús de les llengües minoritàries no és una facultat innata que apareix de sobte en a carrer, només perquè un parell de voluntaris insisteixin en això.
Propostes com a “Parella en aragonès” o estades de “pràctica”, són des de fa dècades subvencionades per institucions locals i autonòmiques catalanes i basques (¡algunes inter-mancomunitats!).
L’educació i l’alfabetització d’adults no pot deixar de la mà d’un voluntarisme que no pot més. Sabem de l’experiència i dificultats d’aquest tipus d’educació, fins i tot en territoris on les llengües minoritzades gaudeixen de suport econòmic.
La situació social de llengües com l’aragonès i el català a Aragó, i la seva evolució, no cal estudiar-la d’aquí a alguns anys, o esperar els resultats de les escasses classes incloses en el currículum de les llengües pròpies d’Aragó.
Per l’experiència d’altres territoris semblants a nosaltres, amb moltes similituds, ja sabem els passos a donar. Hi ha un munt d’estudis que saben com abordar la pressió d’una llengua tan potent com el castellà. En els mitjans de comunicació, en a carrer oa casa.
Us posem tres exemples amb vídeos de campanyes començades a Catalunya, Galícia i Govern basc CAV per fomentar l’ús de les seves llengües minoritàries. Malgrat els esforços en educació durant aquests darrers 30 anys, l’ocupació al carrer no augmenta proporcionalment:
En el cas del català a Catalunya, mentre que el coneixement parlat és del 84,7%, l’ús de la llengua a casa és 45% i al carrer del 50%.
El repte és superar les barreres, per exemple, per a l’ocupació de l’euskera en una població de menors de 20 anys on el 70% ja sap euskera. Una pujada de 50 punts en 30 anys fruit de l’ensenyament. Però que els trams d’edat superiors no aconsegueixen augmentar el 20% d’ocupació al carrer, i una mica més a la feina, oa casa. Problemes de socialització que són els grans reptes que l’aragonès y el català a l’Aragó hauràn d’abordar, també, el més aviat possible.
Mentrestant veiem la reacció a aquest problema en ajuntaments com el de la Vall d’Echo (PSOE) amb la seva nova pàgina (valledehecho.es) sense ni un gest a l’aragonès cheso, ni tan sols una activitat. Molt ens temem que és un tema que cal afrontar de seguida.
