El llibre de “la col·lectivització de Queretes” es presenta a Barcelona | Lo Finestró.
Recordo que el dimarts, dia 1 d’abril, a les 19,30 es presentarà a la Universitat Central de Barcelona, carrer Aribau, 3, sala 2, el llibre, 1er de la col·lecció “L’Aladre”, dirigida per José Ignacio Micolau Adell, Queretes. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938), dels historiadors Encarnita i Renato Simoni. La presentació anirà a càrrec dels autors, i Germà Colon, Artur Quintana i Carles Terès.
Francisco Foz (Fórnols): Mis memorias. Andanzas de un veterinario rural (1818-1896) | La Franja.
Una tataraneta de F. Foz, que viu a Barcelona ha descobert les memories del seu antepassat. La qualidat literaria del texte, i l’interés del contengut, han mogut a la Institución Fernando el Católico a publicar eixe llibre.
Francisco Foz, va naixer i va viure a Fórnols hasta els 36 anys. Quan teníe 10 anys, son tío Braulio Foz lo va considerar inepte per als estudis i va provocar que son pares l’ hi compraren un ramat de bestiá i fore pastor. Als 16 anys va dixar lo bestiar i se va dedicar a llaurar la terra. Mes tard va ser guarda del termes de Fórnols, Rafels i La Portellada. Se va fer recaudador de contribucións y anave, a peu, a liquidar los “recibos” a Teruel (82 hores de camí d’anar i tornar). Va tindre una botiga de roba a Fórnols, a on despatxave la seua dona. Ell va fer de botiguer ambulant, en una mula, per totes les viles de la contornada. Va pendre lo determini d’estudiar, contra la opinió de son tío Braulio,i de la seua dona, que ho cosideraven una “calaverada” més del seu nebot. A Saragossa, per a financiarse els estudis,va treballar com a barber,estanquer y hostaler.S’havie casat als 18 anys, en una xiqueta de 14, per a lliurarse d’anar a la guerra dels carlistes. En total va tindre 11 fills dels que només n’hi van acampar 4, los atres 7 van morir de menuts o de jovenets. Los supervivents han derivat en una llarga dinastía, a Barcelona, de homens brillants, sobre tot en medicina, catedratics i investigadors. Un bisnet, Amadeo Foz Tena, ha descubert i donat nom a una bacteria la “Psychrobacter Fozii”.
Francisco done moltissima informació de lo que va passar per les nostres viles a les guerres carlistes. Represalies, que van patir de Cabrera, a qui ell va coneixer personalment.
No tinc comisió per promocionar el llibre, pero lo recomano per que es molt bò. I es d’un atre fornolenc il-lustre, del que no en teníem noticia. I, entre “mussols”, mos ajudem.
Joaquim Maurín, nat a Bonansa, Ribagorça, el 1896 és una figura cabdal de l’època republicana que desenvocaria en guerra civil. Va passar bona part de la seva joventut a Lleida on exercí de mestre. Sempre des de posicions obreristes, fou militant de la CNT, de la Federació Catalano-balear del PC, del BOC (Bloc Obrer i Camperol) i del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista).
Va ser un dels dirigents obrers i intel·lectuals d’esquerres més importants del seu moment, amic i camarada d’Andreu Nin, ha deixat obres molt importants que són testimoni important d’uns temps apassinants i terribles. En una d’aquestes obres, “Revolución y contrarevolución” (1935), entre d’altres temes fa una recopilació dels fets dels 5 i 6 d’octubre a Barcelona i Catalunya, quan, després d’una vaga general, el govern de la Generalitat de Lluís Companys va proclamar “l’Estat català dins de la República Federal Espanyola”.
En el text, sempre seguint la seva visió revolucionaria esquerrana, el president Companys i els seu govern d’ERC és acusat de traidor al recelar de les forces de l’Aliança Obrera i no armar-les, així com de no presentar batalla a l’exèrcit espanyol, al que superava en nombre, una vegada proclamat l’Estat català també, diu Maurín, forçat per les masses populars que reclamaven la República catalana.
En aquest text tampoc no surt ben parat el llavors Conseller de governació, Josep Dencàs, que és titllat pel ribagorçà de “feixista”, amb aires de “generalíssim” i “seguidor de Hitler”. Maurín també destaca la mala relació de Dencàs amb Companys com una de les causes de la derrota de la insurrecció.
El dirigent comunista fa una anàlisi de les contradiccions polítiques i de classe que existien en aquella societat catalana dels 30, on la Lliga, ERC i la CNT (FAI) no sempre jugaven el teòric paper que les seves respectives classes socials representaven, en un difícil equilibri i, no ens oblidem pas, tenint davant un govern a Madrid governat per Lerroux (el bienni negre) i on havia entrat feia poc temps la CEDA, partit considerat per les forces republicanes com a antirepublicà, reaccionari i filofeixista.
En definitiva, deixem aquí un enllaç de l’excepcional document de Joaquim Maurín sobre aquests fets d’octubre (pàg. 128 del llibre; “La insurrección en Cataluña”) i d’altres temes, com l’organització de l’estat que ell visualitzava com a confederal dins una Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria que incloiria l’estat espanyol i Portugal amb les Repúbliques independents que en formaren part (entre elles la catalana).
ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521
http://www.tradicionarius.cat/
Preu: 10 €
Anticipada 8 €
Amics del C.A.T. 5 €
Manifestació pel delta de l’Ebre | Lo Finestró.
“L’Ebre sense cabals és la mort del Delta”. Manifestació el diumenge 30 de març a Deltebre. El diumenge es tornarà a veure la samarreta blava amb un nus blanc que fa tretze anys que es van posar milers de ciutadans per frenar el Pla Hidrològic espanyol. Ja han anunciat la seu assistència diverses associacions.
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.