La preparació del “belen” era una de les ocasions grans de la infància, just abans d’escomençar les vacacions de Nadal. Ne teníem un de plàstic en les peces clau: un portal en la sagrada família, vaca i burra i un angelet damunt; un altre àngel ficat en equilibri a un arbre davant de tres pastorets al voltant d’una foguera; dos pastors més grans, un en una ovella al coll i l’altre en un feix de llenya; ovelles grans i xicotetes; i els tres reis, los seus camells i patges. Primera generació de la família que en tenia un, lo nostre pare l’havia comprat a Tortosa. En los anys, s’hi van anar afegint figures de diferents formats i estils: ponts, molins, una aiguadera i el seu cànter, gallines, un pou, un carro de dos bous units per un jou, més pastors, més ovelles, palmeres i inclús un caganer que mos va dur una tia que vivia a Barcelona. Continuar llegint… Pessebres trencats de Terra Santa | Viles i Gents
Cada vegada és més freqüent sentir a la radio, a l’Instagram o a la barra del bar que determinades persones de determinades ètnies (sempre molt concretes) han vingut al nostre país per portar la criminalitat, la pobresa i un retard quasi medieval. Per suposat, no dubtem que natres som la societat més avançada de totes, no sigui que ens fem una ferida a la punteta de l’orgull. Continuar llegint… Les dinàmiques d’odi i l’odi dinàmic
