Skip to content

Source: Movistar restablece, tras 11 días, la totalidad del servicio de telefonía fija en Beceite

Presentem el Cinga Fòrum 2023:

«Patrimoni etnomusical a la Ribera del Cinca: lo ball tradicional»

La primera menció documental de la jota a l’Aragó apareix en un llibre de visites pastorals de la Diòcesi de Tortosa del segle XVIII en relació a Calaceit, en què es prohibeix la pràctica d’aquest ball indecent sota pena d’excomunió. Desoint les advertències moralitzants, la jota va guanyar les places i va acabar pujant a l’escenari. Tanmateix, al territori de la Corona d’Aragó s’hi ballaven també altres danses i, d’altra banda, la jota no ha estat mai un ball exclusiu d’Aragó.

Per això, enguany ens afluixem el mocador i dediquem el Cinga Fòrum 2023 a conèixer la diversitat del ball tradicional a casa nostra. Al maití, podrem escoltar l’investigador en etnografia Lluís-Xavier Flores parlant sobre els balls tradicionals a l’Aragó entre els segles XVIII i XX; a continuació intervindrà Jordi Florensa, Mançaneta, membre de la Rondalla de la Peña fragatina, per exposar els resultats fins a data d’avui del treball de camp que s’està portant a terme sobre la diversitat de la música i el ball tradicionals a la nostra comarca. Tancarà la matinal el coordinador de la candidatura de la jota a patrimoni cultural immaterial Julio-César Valle, que ens parlarà sobre la jota que es balla fora d’Aragó.

Havent dinat, passarem a la pràctica amb un taller de balls tradicionals (jota, fandango, bolero) a càrrec de l’estudiós del folklore Miquel-Àngel Flores. L

a jornada tindrà lloc el dissabte 30 de setembre, a partir de 2/4 de 10 del matí, en la seu de la Comarca del Baix Cinca a Fraga i el taller de ball, en la sala multiusos del Centre de dia de persones grans a partir de les 5.

Us hi esperem!

PROGRAMA

Dia: dissabte 30 de setembre Lloc: seu de la Comarca del Baix Cinca a Fraga 09:30 Recepció de participants
09:45 Presentació de la jornada a càrrec de Pep Labat, president de l’IEBC 10:00 El ball tradicional a l’Aragó entre els segles XVIII i XX. Una proposta de classificació dels gèneres etnocorèutics, a càrrec de Lluís-Xavier Flores, filòleg i museògraf
11:00 Música i balls tradicionals a la Ribera del Cinca, resultats del treball de camp, a càrrec de Jordi Florensa Mançaneta, membre de la Rondalla de la Peña Fragatina
12:00 piscolabis
12:30 La jota como género tradicional más allá de Aragón, a càrrec de Julio César Valle, coordinador de la candidatura de la jota com a patrimoni cultural immaterial de la UNESCO

Lloc: sala multiusos del Centre de dia de persones grans
17:00 Taller de balls tradicionals (jota, fandango, bolero), a càrrec de Miquel-Àngel Flores, estudiós del folklore i professor de ball
(entrada lliure amb inscripció prèvia a iebc.iea@gmail.com o durant la jornada fins a completar aforament)

Organitza: Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Col·laboren: Comarca del Baix Cinca Hogar i Centro de día de personas mayores del IASS en Fraga

Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA
Fraga
iebc.iea@gmail.com

AVÍS LEGAL: Aquest missatge i els seus arxius adjunts van dirigits exclusivament per a un destinatari, i poden contenir informació confidencial sotmesa a secret professional. No està permesa la seva comunicació, reproducció o distribució sense l’autorització expressa de l’INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA. Si no és el destinatari final, si us plau, elimineu el fitxer i informeu-nos per aquesta via.
PROTECCIÓ DE DADES: De conformitat amb el disposat en les normes vigents de protecció de dades personals, el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d’abril de 2016 (RGPD) i la Llei orgànica (ES) 03/2018 de 05 de desembre (LOPDGDD), us informem de que les dades personals i l’adreça de correu electrònic, recollides del propi interessat, seran tractades sota la responsabilitat de l’INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA per a l’enviament de comunicacions sobre la prestació dels nostres serveis i les vostres dades es conservaran mentrestant hi hagi un interès mutu. Les dades no seran comunicades a tercers, llevat d’obligació legal. Us informem de que podeu exercir els drets d’accés, rectificació, portabilitat i supressió de les vostres dades i els de limitació i oposició per al seu tractament, i la no sujecció a decisions individualitzades (inclosa l’elaboració de perfils), directament o per mitjà d’un representant legal o voluntàri a la nostra adreça postal situada al Passeig Constitució s / n Apdo. de correos 116, 22520 Fraga (HUESCA), o enviant un missatge al correu electrònic iebc@iebc.cat. Si considereu que el tractament no s’ajusta a la normativa vigent, podreu presentar una reclamació davant l’autoritat de control a www.agpd.es.

 

CINGA2023.jpg
Adjuncions:
CINGA2023.jpg 5,1 MB

Source: El Mas del Labrador revive su historia con la tradicional fiesta de hermandad

Source: Lledó pide ayuda a las administraciones para poder finalizar su balsa de almacenaje de agua potable

Source: Rescatan en helicóptero a una joven senderista en el Estret del Parrissal de Beceite

Source: Los 6 pueblos del Bajo Aragón-Caspe piden a la CHE que no baje más la cota mínima del pantano

Source: Teruel Existe presenta recursos de alzada contra la línea de alta tensión a Begues

Source: Beceite recupera la red móvil e internet de Movistar, aunque sigue sin teléfono fijo

Source: El agua de Mazaleón continúa siendo no potable tras la última analítica

Diari de Tarragona, 5/9/2023

(Publicat al Diario de Teruel el 12 d’agost del 2023)

Enmig de la indolència estival i les festes majors, lo pacte entre PP i VOX a Aragó ha aixecat certa polseguera. L’empremta ideològica d’ultradreta ha suscitat unes quantes veus crítiques sobretot per la denominació de violència “intrafamiliar” i l’oposició a la llei “trans” i per derogar la Ley de Memoria Democrática de Aragón. Poc s’ha dit, en canvi, del punt 10: “Promover la riqueza y diversidad de nuestro territorio, defendiendo nuestro patrimonio histórico y cultural”, un enunciat trampa que, en realitat, restringís i ataca. Se suprimiran la Direcció General de Política Lingüística i, segons roda de premsa, la recent Academia Aragonesa de la Lengua. S’eliminaran les subvencions —molt mínimes— a entitats “sin ánimo de lucro en materia de política lingüística”, redirigint-les a empreses promotores de fires locals i artesanals: una clara il·legalitat per les ja concedides. I es revisarà la Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón per “prevenir cuantas interpretaciones interesadas perviertan el verdadero espíritu de respeto hacia la libertad de los hablantes”. Mentrestant, a cavall del programa reconqueridor Aragón, Reino de la Luz, part indissoluble d’Espanya “frente a las mentiras y manipulaciones interesadas del nacionalismo catalán excluyente y expansionista”, s’invoquen “la igualdad de los españoles y la riqueza y diversidad cultural” per excloure als propis: aragonès i català de la Franja. També al pacte afegit de PP-PAR, molt preocupat per l’identitari: “señas de identidad aragonesas”, “integridad territorial y cultural de Aragón” i promocionar “las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón sin interferencia de ninguna otra lengua”, contradient l’altre pacte però de nou a l’ombra eterna del veí maleit: “frente a la imposición del catalán, reconociendo la especialidad de los profesores de aragonés”. Faran ara estos professors —per cert, ja reconeguts— les classes de català? Incorporarà el nou govern lo dret a usar les llengües minoritàries a l’administració? Los xiquets podran estudiar l’aragonès i català materns igual que el castellà oficial sense necessitar el “pin parental” actual? Es retolaran los topònims autòctons també en les seues denominacions? Llibertat, igualtat, diversitat cultural i promoció lingüística!

María Dolores Gimeno

 

Source: Les llengües invisibles dels pactes de govern | Viles i Gents

 

Source: El Mundial de Pesca en Fayón completa la oferta hotelera de la comarca

Source: Reabren el túnel de Beceite que sufrió un derrumbe, tras 31 horas de incomunicación

Source: El Matarraña invierte 45.000 euros en una finca para ampliar el albergue comarcal

Source: El cineasta Santiago Ráfales plasma las raíces de Nonaspe en un cortometraje

Los vecinos nonaspinos se implicaron en el rodaje y, recientemente, se quedaron impresionados con el resultado

Nonaspe y su entorno se convirtió en el escenario del rodaje del corto de Santiago Ráfales./ S.R.
Nonaspe y su entorno se convirtió en el escenario del rodaje del corto de Santiago Ráfales./ S.R.

Nonaspe se convirtió en 2019 en el escenario del rodaje de uno de los cortometrajes del cineasta nonaspino Santiago Ráfales, que acaba de ver la luz. El corto ‘Llum Immobil’ se rodó en el campo y las calles de la localidad nonaspina y, recientemente, el director presentó el resultado ante la atenta mirada de sus vecinos. Este trabajo, que inició como un proyecto de la universidad, narra una versión moderna y vanguardista acerca de la leyenda de la Virgen de Dos Aguas, patrona nonaspina. «El acercamiento a las raíces, a mi pueblo, es una vez más una característica de mis trabajos», comenta el cineasta.

La historia que cuenta el cortometraje podría extrapolarse a muchas otras leyendas de santos y el origen de las ermitas. «Cuentan que un pastor vio una luz en una cueva, allí encontró a la Virgen y le ordenó construir cerca una ermita en su nombre», resumía el cineasta nonaspino. Por ello, decidió plasmar este relato a través del formato audiovisual. Una de las lecturas que se pueden sacar de este cortometraje sería trasladar aquella antigua leyenda a lo que podría ser si lo viviera un pastor en la actualidad.

Y para lograr todo ello, los vecinos no tardaron en implicarse. El padre del propio director se encargó del papel del protagonista, el pastor que vive la historia. Pero, además, otros vecinos hicieron de figurantes. También hubo ayuda en la preparación del rodaje. Y, sobre todo, los Amics de Nonasp aportaron un gran apoyo. De hecho, José María Ráfales, presidente de la asociación nonaspina, narra en el corto la leyenda a la que se refiere el trabajo.

Este trabajo se presentó ante los vecinos nonaspinos durante una actividad de los Amics de Nonasp. El director Santiago Ráfales pudo charlar con los presentes y explicarles todo aquello que buscaba transmitir desde un inicio. Sin embargo, Ráfales todavía no tiene intención de presentar o publicar este trabajo. Ahora está inmerso en otras creaciones. Pero no descarta sacarlo a la luz de más espectadores en un futuro.

Un gran triunfo con L’avenir

Como trabajo de Fin de Grado, Santiago Ráfales decidió hablar de sentimientos de adolescencia y de infancia a través de un cortometraje en el que puso una gran carga sentimental, bajo el título de ‘L’avenir’ (El porvenir). Y, quizá por esta parte emotiva, el trabajo, que presentó hace un año, ha recorrido ya diversos países, como México, Alemania, Francia, Grecia o Tel-Aviv. Incluso, se ha llevado el premio ‘La noche del corto español’, en el Festival Seminci; y una mención especial en el Alterna Festival.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja