Assemblees d’ASCUMA | Lo Finestró.
El dissabte 14 es van celebrar a Calaceit, a la seu de l’Associació Cultural del Matarranya les assemblees General Ordinària i Extraordinària de l’entitat, a partir de les 11 h fins les 14. El president Josep Maria Baró va iniciar l’acte donant la benvinguda als assistents i presentant l’informe d’activitat de l’any 2014, en el qual va fer esment detalladament a l’ampli reguitzell d’actes realitzats en honor i commemoració del 25è aniversari de la mort de Desideri Lombarte per tots els territoris de parla catalana. María Dolores Gimeno, com a vocal responsable de publicacions, donar compte dels llibres publicats i d’aquells que estan en procés o formant part de la llista d’espera. El tresorer, Hipòlit Solé va comentar les xifres econòmiques de l’exercici —Balanç i Perdues i Guanys— les qual van ser aprovades. El fet de haver tancat l’any amb xifres positives no va ser pas degut a l’augment d’ingressos, si no a la reducció de les publicacions. Cal dir també que les subvencions i ajudes pendents de cobrar atansen ja un volum força important. Anna Solé va presentar les Jornades sobre la Pedra Seca que es celebraran a Calaceit, organitzades per la pròpia Anna Solé i coordinades per l’ASCUMA. També es van estudiar dues possibles viles per la celebració de la Trobada Cultural de l’any 2015. I després dels corresponents precs i preguntes es va tancar l’Assemblea Ordinària.
Tot seguit tingué lloc l’Assemblea Extraordinària. Després de les presentacions dels nous candidats a vocals i d’aquells altres que deixaven la Junta, tal com s’estipula als Estatuts, va quedar constituïda la nova Junta per acord majoritari dels assistents. El nomenament del nou president es va deixar en mans de la nova Junta que haurà de reunir-se en breu. Mentre tant l’actual president, complert el període estatutari de quatre anys, exercirà com a president en funcions.
El president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, es complau a convidar-vos a la presentació del llibre La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics, de Joaquim Montclús, editat per l’Institut d’Estudis Catalans.
L’acte comptarà amb la presència de Germà Gordó, conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i hi intervindran Josep Cruanyes, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics de l’IEC, i Joaquim Montclús, autor del llibre.
Dimarts 24 de març, a les 19 hores, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona)
Mas tradueix el monòleg al LAPAO.
Per evitar problemes, el president Mas (Bruno Oro) decideix traudir el seu monòleg del català al LAPAO, amb l’ajuda de Duran i Lleida (Xavi Serrano).
Premi reconeixement a Mercè Gimeno al treball , constància i la lluita en la defensa del català a la franja @omnium Mercè Gimeno Giner
La consellera aragonesa Dolores Serrat, en companyia de María de los Llanos de Luna Foto: Europa Press
La consellera aragonesa de Cultura, la ripollesa Dolores Serrat, impulsora de la Llei de llengües que va convertir el català en la “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, més coneguda per l’acrònim LAPAO, va voler reivindicar la seva catalanitat aquest dilluns a Barcelona, en el marc de l’acte de presentació del projecte cultural Corona de Aragón. Historia y Arte.
Acompanyada de la delegada espanyola a Catalunya, María de los Llanos de Luna, Serrat va visitar el palau del Lloctinent, seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó per donar a conèixer aquesta iniciativa de “diàleg entre territoris”, tot recordant que va néixer a Ripoll, fet pel que se sent “orgullosa de ser catalana, aragonesa i espanyola”, tot assegurant que “no és incompatible” mantenir aquesta triple identitat, fins i tot malgrat ser responsable d’una llei pensada per fer desaparèixer tot rastre legal del català a Aragó.
Serrat, que va disculpar l’absència de la presidenta del govern aragonès, Luisa Fernanda Rudi, “a causa de les dificultats que viu Aragó per les inundacions” provocades pel creixement del riu Ebre, va defensat que el projecte Corona de Aragón. Historia y Arte neix amb una “voluntat integradora per sobre de partidismes, personalismes i àmbits territorials” i va assegurar sentir-se emocionada per presentar el projecte cultural a la seva terra natal.
La invenció del LAPAO li va valdre, a banda de crítiques d’estaments polítics i acadèmics, el rebuig per part de ple de l’Ajuntament de Ripoll.
El Punt Avui – Notícia: La Lapao va néixer a Ripoll.
Per sort encara hi ha veritats immutables, tossudes i resistents a tots els embats polítics, geogràfics, culturals o administratius
No vull dir que la bruta operació de la “lengua aragonesa propia del área oriental”, hagi estat gestada a Ripoll, però sí que ho va ser, segons sembla, Dolores Serrat, consellera de Cultura del govern de l’Aragó, del PP of course, propulsora, defensora i impositora d’aquesta barbaritat, i que va néixer a Ripoll, l’any 1955, segons Google. La qual cosa la du a formar part de la llarga llista d’il·lustres que no són gens benvinguts ni a la seva pròpia terra. Això ve al cas perquè acabo d’arribar de fer una petita estada precisament al cor de la Ribagorça, allà on, justament ara, parlen Lapao. Amb la poca gent amb qui vaig tenir ocasió de parlar, aquesta denominació ni tan sols la coneixien. És a dir, que els més directament afectats ni tan sols eren conscients que els havien canviat el nom de la seva pròpia llengua. Es tractava, de fet, d’un dels llocs que em puc imaginar com dels més recòndits d’Europa. La seva ignorància vers les ximpleries contrastava amb la saviesa que conservava aquella gent per distingir els accents de cada poble, de cada lloc semiabandonat. “Naltros parlem com a Lleida, però a quinze quilòmetres d’ací hi ha un lloc que parlen com valtros, los gironins”, em va explicar un home vell i arrugat, vestit com un pagès. Afortunadament encara hi ha veritats immutables, tossudes i resistents a tots els embats polítics, geogràfics, culturals o administratius. I en aquell racó de la Franja de Ponent, n’hi havia, de veritats d’aquestes. Fa pocs dies he tornat a Campdevànol, on, Déu n’hi do també dels amagatalls que hi ha. La solitud és molt semblant a un lloc i l’altre, els llocs més remots estan completament abandonats o no hi ha joves ni vells tant en una punta com en l’altre del país, i ens entenem amb la mateixa llengua. Heus aquí, però, que en aquesta roda de la vida algú va pensar que li calia un eix innecessari i van fer servir, ni més ni menys, per a tan ingrata tasca, la ripollesa Dolores Serrat. I dic ingrata perquè no ha de ser còmode saber que formaràs part per sempre de la història de la infàmia científica aquella que prefereix la seva ignorant intolerància a les evidències, els de la ciència infusa, vaja. El cert és que els ribagorçans s’avergonyeixen de la Lapao, i els ripollesos de qui la va crear.
El Punt Avui – Notícia: Els atacs que rep el català a la Franja, al Parlament Europeu.
L’ofensiva que ha emprès el Partit Popular contra la llengua catalana –que es va accentuar el 2014 amb l’aprovació de prop d’un centenar de normatives a favor de l’ús del castellà a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears–, i en especial del govern aragonès a la Franja de Ponent, ha posat en peu d’alerta la Plataforma per la Llengua, organització que des del 1993 promou i defensa l’ús del català en tots els punts del seu domini lingüístic. De fet, l’entitat ha posat en marxa una campanya per rebre el màxim nombre d’adhesions de grups i particulars de tots els Països Catalans amb el propòsit de portar-les a la seu del Parlament Europeu d’Estrasburg, on la plataforma denunciarà “el greu ofec que pateix el català sobretot a Aragó, on es vol eliminar, fins i tot, de les aules escolars”, tal com afirmava ahir el seu director, Daniel Mundet. Per això, l’associació ja s’ha posat en contacte amb eurodiputats de parla catalana per rebre el seu suport, com ara Ramon Tremosa i Francesc Gambús, de CiU, o el valencià Jordi Sebastià, de Compromís.
L’acció inclou la posada en marxa del lloc web estimoelcatalà.cat, que permet omplir i trametre les mostres de suport i, a més, participar en un qüestionari interactiu que, “amb un certa ironia”, segons Mundet, demana traduir diverses paraules a la “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental” (Lapao), denominació adjudicada pel PP al català de la Franja ara fa dos anys.