Des del Seminari Aragonès de Sociolingüística hem redactat una reflexió pública sobre la supressió definitiva de les denominacions de català i aragonès a la legislació aragonesa, a partir de la supressió de l’article 4 de la Llei de Patrimoni Cultural, que estava vigent des de 1999.

Article original a l’Heraldo de Aragón (10/2/15)

Los derechos civiles de los hablantes de aragonés y catalán, bajo mínimos a partir del 1 de enero de 2015

Seminario Aragonés de Sociolingüística: Natxo Sorolla (URV), Chabier Gimeno (Unizar), Rosa Bercero (U. de Oxford), Ceci Lapresta (UdL), Antonio Eito (Unizar), Josep Espluga (UAB), Ánchel Reyes. Investigadores en las Lenguas de Aragón: Javier Giralt (Unizar), Maite Moret (Unizar).

La Ley aragonesa de Presupuestos, aprobada el pasado 30 de diciembre (Ley 14/2014), además de tratar los temas fiscales que le son propios, incorpora cambios legislativos en segundo plano que le son ajenos. Entre estos cambios se encuentra la supresión del catalán y el aragonés en la Ley de Patrimonio Cultural Aragonés (Ley 3/1999). Este tipo de maniobras habitualmente intenta ocultar temas espinosos de cara al debate público. Y la política lingüística, por más que debería tratarse desde un espíritu abierto, inclusivo y de protección del patrimonio, ha dado con importantes debates y polémicas, en las que el Gobierno se ha visto envuelto de forma innecesaria, como el ya famoso LAPAO. El origen histórico del catalán en Aragón es avalado por la Universidad de Zaragoza, la Real Academia Española de la lengua o el Consejo de Europa.

En el antiguo redactado de esta Ley de Patrimonio se afirmaba que “el aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración” (artículo 4). En 2013 se aprobó la segunda Ley de Lenguas de Aragón (Ley 3/2013), en la que de forma destacada, no se nombraba las lenguas que pretendía proteger. Aunque a lo largo de la ley se reiteraba el reconocimiento del uso, la protección y la promoción de las “lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón”, estas no eran definidas, y tan sólo parecía especificarse que estas lenguas eran dos (y no más) en la definición de las “zonas de utilización” de “la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica” y de la “lengua aragonesa propia del área oriental”, y es por ello que calaron en la opinión pública los acrónimos de LAPAO y LAPAPYP.

La Ley de Patrimonio permitía resolver esta carencia, definiendo cuáles eran estas dos lenguas de acuerdo a los estudios filológicos. El articulado se aprobó el año 1999, cuando gobernaban los socios PP y PAR, como actualmente, y con el voto favorable de todos los partidos en la oposición. Las coincidencias hacen que Javier Callizo fuese consejero de Cultura en ese momento (PAR), y actualmente ocupe el cargo de Director General de Patrimonio Cultural.

El nuevo redactado elimina las denominaciones de catalán y aragonés de esta Ley, para apuntar que “además del castellano, Aragón tiene como propias, originales e históricas las lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la Comunidad Autónoma”, liquidando por completo cualquier referencia a cuáles son las lenguas a proteger por la legislación lingüística en Aragón.

El único mecanismo posible por el que la Ley de Lenguas puede resolver esta indefinición de lo que se protege es la Academia Aragonesa de la Lengua. Pero esta institución inexistente no cuenta aún con sus Estatutos, que debían ser aprobados ocho meses después de la entrada en vigor de la Ley, por lo que lleva más de un año de retraso (diciembre de 2013).

Únicamente mediante el reconocimiento del catalán y el aragonés, objetos de protección y promoción por parte de la legislación aragonesa como lenguas propias de Aragón, es posible iniciar los mecanismos de estabilización de estas comunidades lingüísticas, además de la reversión de los procesos de sustitución de este patrimonio aragonés.

Ingenieros de Rover Alcisa realizan estudios para iniciar las obras de la N232.

Info.

Homenatge 1.0, nou disc!

Estil personal i crítica al disc del músic de Ponent Àngel Soro

Ponent. 2015. El cantautor de Ponent Àngel Soro torna a fer un Homenatge a Manuel de Pedrolo i a Maria Mercè Marçal, així com a Víctor Mora o Prous i Vila, Salvador Puig Antich o Desideri Lombarte. Homenatge als Casals Populars, al filòleg fragatí Josep Galan, a Guillem Agulló i a la lluita de les persones i dels pobles per ser lliures. 15 anys des del seu primer concert al 1999, justament aquest 2014 serà un aniversari especial amb la publicació del nou disc, amb estil personal on barreja rock, rap, folk, etc. El seu primer disc publicat ara fa 10 anys amb l’ajuda de Bullanga Records “L’Efecte Espiral”, serà reeditat de manera limitada per acompanyar el Nou Disc.

Aquesta nova aventura comptarà amb la participació del tècnic Joel Marc Romero i la col·laboració de les cantants Euria Ederra, Garbiñe Romero i Zulma Ramírez, així com del músic fragatí Josep Mesalles, el guitarrista reusenc J. A. Prieto, l’activista cultural basca Olatz R. de Azua,el cantant Gotzon Campo i  DJ OGT del Baix Camp.

Taksim, solidaritat amb Turquia
El músic ponentí presentà aquesta setmana per mitjà de col·lectius i associacions culturals de Turquía, el tema anomenat Taksim, nom de la plaça central d’Istanbul focus de les tensions de les darreres setmanes. El tema es pot trobar al canal de Youtube Catmusic amb anglès i turc, tot i que hi ha haurà una traducció al català. Aquesta cançó és un poema escrit al 2010, quan alguns dels músics del col·lectiu es trobaven de ruta per Turquia i que ara han volgut adaptar, per fer arribar un missatge de solidaritat davant la situació que ocorre al país.

Guanyarem, el videoclip supera les 3000 visites

Música èpica per un poble lliure i sostenible.

El poema musicat de Prous I Vila (Reus 1899) titulat Guanyarem, ha set l’escollit per veure la llum aquest 2013 en format videoclip, com a crida davant el moment que viu el nostre poble. El poema ha set musicat per Àngel Soro i compta amb la veu femenina de la cantant E.Ederra. El videoclip compta amb la participació del tècnic de so Joel Marc Romero i la co-direcció del mateix cantautor i del fotógraf i càmera Casimir Jover. I participen Gerard J, Garbiñe R. Marc T, Txetxu T i Gotzon Campo i es podrà llegir a més traduït al castellà, anglès, alemany, basc, francès, italià i turc, crida a la solidaritat internacional.

Andrés Rodríguez. Periodista i redactor de La Manyana, Diari de Ponent

El passat mes de gener es van convocar els premis literaris d’Aragó: “Premio de las Letras Aragonesas 2014”, “Premio Miguel Labordeta 2014” i “Premio Arnal Cavero-Guillem Micolau 2014”. Tal com va aprovar el govern PP-PAR el febrer del 2013, aquests tres premis són honorífics, això sí, als guanyadors se’ls lliurarà un magnífic diploma. Algú podria pensar que només amb estímuls crematístics es podia fomentar la creació literària? I per això es diu a la convocatòria “el premio és honorífico, entregándose un diploma acreditativo”; heus aquí la clau de l’èxit. No entenc com es van declarar deserts l’any passat. Tot i que, d’altra banda, el govern no es mostra pas del puny estret quan diu al decret que: “La obra premiada estará libre de derechos de edición para que pueda ser publicada”. Queda prou clar, doncs, que no vol perjudicar els autors apropiant-se dels seus drets. Amb aquest estímul no restarà de braços caiguts cap persona amb afició a l’escriptura; és més, empenyerà a escriure aquells aragonesos que no ho han fet mai, cercant el diploma honorífic i la llibertat de publicar les seues obres en qualsevol editorial, amb la qual, de ben segur, podran arribar a avantatjosos acords. Continuar llegint… Surrealistes premis literaris del govern d’Aragó | Lo Finestró.

ORDEN de 14 de enero de 2015, del Departamento de Educación, Universidad, Cultura Deporte, por la que se convoca el “Premio Arnal Cavero-Guillem Nicolau 2014”.
Mediante Decreto 22/2013, de 19 de febrero, del Gobierno de Aragón, se han regulado los premios a la creación literaria y al sector del libro de Aragón, entre ellos el “Premio Arnal Cavero-Guillem Nicolau”, dirigido a estimular la creación literaria en cualquiera de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón.

Bases del Premi (arxiu pdf)

La Portellada contará con una feria dedicada a la horticultura y floricultura.

Maella inicia las obras del futuro albergue municipal y centro de ocio.

RECREACION DE LA BATALLA DEL EBRO, EN FAYÓN.

Al-Miknasiyya: Aproximació a la toponímia rural de Mequinensa.

Al-Miknasiyya: Tres flors per la llibertat. Història de les dones Veleta..

Al-Miknasiyya: La vella sèquia del marge esquerra del Segre i el seu molí.

Natxo Sorolla: “La nova Llei de Llengües diu que s’ha de protegir una cosa que no se sap molt bé què és” | Comarques Nord.

El Govern d’Aragó s’ha carregat l’últim rastre legal del català i de l’aragonès. El passat 31 de desembre de 2014 es va publicar la Llei de Pressupostos amb un paquet de reformes legislatives aprovades per les Corts d’Aragó. Entre elles s’incloïa la supressió de les denominacions de les llengües minoritzades com a català i aragonès a la Llei de Patrimoni Cultural del 1999, denominant-les ara lenguas aragonesas con sus modalidades lingüísticas de uso predominante en las áreas septentrional y oriental de la comunidad autónoma. L’aprovació de la nova Llei de Llengües d’Aragó -també popularment coneguda com a Llei de no Llengües, ja que no li pose nom a les llengües d’Aragó- ja va portar molta controvèrsia al territori. Quines llengües ha de protegir una llei que no diu quines llengües es parlen a Aragó? Què assignatura hauran d’impartir els professors? Quines competències hauran de tindre els professors d’este llengües? Ningú ha reflexionat sobre estos aspectes?

El sociolingüista Natxo Sorolla, natural de Pena-roja, va concretar en una entrevista per a Ràdio Matarranya que “la nova Llei de Llengües parle de respectar i potenciar les llengües d’Aragó. Però en cap moment les defineix. Diu que s’han de protegir, però no diu quines llengües són”. La llei de 1999, ratificada l’any 2009, reconeix l’aragonès i el català com les llengües minoritàries d’Aragó, cosa que no passe amb la normativa actual. I ara “hem de protegir una cosa que no sabem molt bé què és”. Per tant, “no se sap si això servirà per a protegir” les llengües o, en definitiva, “per a negar les pròpies llengües. No se sap si facilitaran esta protecció de la llengua o ho dificultaran encara més”. Sorolla va posar d’exemple la situació del català al IES Matarranya, “on està complicat inclús fer català com a assignatura optativa, una cosa de mínims. La llengua s’ha de potenciar dins de les aules. Però si no tenim esta base, tindrem grans dificultats per a protegir-la”.

. La llengua i els conflictes identitaris

La escassa o nul·la presència de la llengua dins de les aules pot esdevindre, en el pitjor dels casos, un procés de substitució lingüística irreparable. Sorolla va apuntar que “pot ser el Matarranya no té tants de problemes en substitució lingüística, però sí que les trobem a les comarques del nord”. I si es produeix “esta substitució, a la llarga podríem trobar problemes seriosos de cara al futur”. El sociolingüista del Matarranya també va fer menció a la percepció que tenen fora de la Franja sobre la realitat de la llengua, com si hi hagués una disputa constant entre el blanc i el negre. Una imatge que, al seu entendre, “promouen els mitjans de comunicació”. Conflictes com els dels Bens de la Franja, que es venen com una disputa ferotge entre Aragó i Catalunya i dels quals els veïns del territori a vegades passen de llarg. “Els grans mitjans de comunicació són els que projecten la imatge que els interesse sobre les nostres comarques”, va considerar.

I si preguntem sobre la repercussió que està tenint el procés sobiranista de Catalunya sobre la unitat de la llengua, Natxo Sorolla ho té bastant clar. “És una discussió bastant interessant. Hi ha qui diu que el procés de Catalunya ajudarà a la Franja a reconèixer la seua llengua”. Però Sorolla considere tot el contrari. “Crec que dificultarà el procés de normalització de la llengua. L’anticatalanisme està molt generalitzat. Ara, a través de la llengua es promou el conflicte. La realitat és la que és. Catalunya seguirà el seu procés. Natres esperem que això tingue un efecte mínim, perquè les llengües estan al marge del procés”. Tot i això, el conflicte lingüístic s’ha tornat a posar de manifestat a la Franja, el País Valencià i Ses Illes amb la irrupció del front sobiranista català.

. Els partits i les seues contradiccions

Durant esta entrevista, Ràdio Matarranya també va preguntar sobre els missatges que es venen des de Saragossa i els que s’escolten al territori. Natxo Sorolla va recordar que “l’any 1999 el PAR defensava el català”. Ara és tot el contrari. De fet, ha estat el partit que ha abanderat la nova Llei de Llengües d’Aragó. Sorolla creu que “això està passant perquè els interesse distanciar-se de la seua coalició a Saragossa. El PAR són els més anticatalanistes de tots. Però al territori, les coses són molt diferents. Aquí tenim un PAR que, al menys, la presidència comarcal defense el català”. Després trobarem gent d’altres partits que són partidaris, però també te trobes militants que no tenen la qüestió tan clara. És difícil posar uns límits”. Curiós també és, per a Natxo Sorolla, el cas de CHA. “A Saragossa està favor del català i del reconeixement de la llengua. I a Benavarri (a la Ribagorça), els representants de Chunta van votar en contra del català”.

Al-Miknasiyya: Joan Barter: un compositor mequinensà a la Catedral de Barcelona.