BaixMontseny.info: “Ens diuen que parlem Lapao i això ens genera problemes d’identitat”.
Alcentre de la imatge l’alcalde d’Arbúcies, Pere Garriga, i l’alcaldessa de Mequinensa, Magda Godia Foto: DBM
Els ajuntaments d’Arbúcies i Mequinensa han signat un acord d’agermanament que acostarà el poble del peu del Montseny amb el de la Franja de Ponent. L’acord estableix la voluntat de portar a terme una col·laboració estable que permeti intercanviar experiències en l’àmbit cultural, esportiu i social. També mostra la voluntat de desenvolupar programes d’intercanvi entre entitats de les dues poblacions de manera periòdica, i la decisió d’esdevenir viles agermanades, “amb l’objectiu de construïr, des de la diversitat, un futur de progrés i llibertat pels nostres convilatans”, es diu a l’acord que han signat els alcaldes d’Arbúcies, Pere Garriga, i de Mequinensa, Magda Godia.
Arbúcies té ja agermanements amb Salses, a Catalunya Nord, Vilafranca de Bonany, a les Illes, i Torreblanca, al Païs Valencià. “Feia falta incorporar un poble de la Franja de Ponent. I Mequinensa, per la seva lluita en defensa de la seva identitat i de la llengua catalana, ens va semblar el més indicat. Volem establir llaços en tots els camps i donar suport a les iniciatives que ja esteu portant a terme”.
La delegació de Mequinensa va estar formada per l’alcaldessa, Magda Godia, el tinent d’alcalde, Antoni Llop, i la regidora de cultura, Gemma Nadal. “Som un poble de frontera de parla catalana. Ara ens diuen que parlem Lapao i això ens genera problemes d’identitat. Jo parlo català de Mequinensa”. En aquest sentit, Magda Godia diu que se senten relegats i “defensem la nostra llegua amb arguments científics i culturals”, però el Govern d’Aragó no en vol saber res, etziba l’alcaldessa de Mequinensa. Assenyala també que són conscients del que són, del que volen i del que senten i np volen donar cap pas enrera.
A l’acte hi varen assistir també representants de moltes entitats arbucienques, que varen mostrar la seva satisfacció per l’agermanament i varen iniciar els contactes per tal d’intercanviar visites i activitats. L’acord d’agermanament es va prendre per unanimitat de totes les forces polítiques d’Arbúcies.
El dia que l’Arquebisbe parlà en la llengua dels feligresos | L’ esmolet.
Quan l’Arquebisbe Ureña va entrar a l’església de Sant Bernat entre aplaudiments, va donar les gràcies en català. Me’n vaig alegrar, tot i que m’imaginava que seria un ‘bon dia’ tipus Bruce Springsteen, és a dir, per a quedar bé amb la parròquia (i mai millor dit). De tota manera, ja era molt, vist el menyspreu de l’Església aragonesa cap a les llengües pròpies —res a veure amb els missioners, tan amatents a aprendre idiomes remots. En ser davant l’altar, però, vet aquí que fa el discurs de benvinguda també en català. Dic ‘en català’ perquè és com ell el va designar (res de valencià o d’altres denominacions menys honorables) esmentant l’alegria que li produïa poder-lo usar en aquella part de l’arxidiòcesi. Em va envair una eufòria que, ensopit com sóc, no sol produir-me la festa major. L’Arquebisbe va explicar-nos que procedeix d’un poble d’Alacant, i per això compartia la llengua catalana amb els seus feligresos. Va celebrar la litúrgia en castellà, tret de quan va baixar a donar-nos la pau a gairebé tots els parroquians, que deia «la pau sigue amb tu» amb un somriure ample. Al final de la celebració va fer un altre parlament en català, aquesta vegada sobre els seus orígens rurals. No vaig poder evitar d’espiar de reüll els altres assistents i imaginar la seua estupefacció en veure la màxima autoritat de l’arxidiòcesi usant l’idioma de casa en acte i lloc tant solemne.
Mireu si n’estem, d’avesats a tanta garrotada, que anomenar les coses pel seu nom i usar la llengua dels feligresos es converteix en un acte extraordinari. Però, què voleu que hi faça: em vaig emocionar. Dels vint anys que duc a Aragó, a missa hi he sentit tots els accents del castellà, però mai (tret del dia del meu casament, amb capellà dut des d’Horta), la llengua dels matarranyencs. Algú em comenta sotto voce, que el papa Francesc hi té alguna cosa a veure.
Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 11, setembre-octubre 2013
La Comarca, columna «Viles i gents», 4 d’octubre de 2013
Moviment Franjolí per la Llengua: “LAPAOTROPIA”, l’altra cara del LAPAO, per Carles Terès.
Una jornada reivindica los lazos de unión entre Aragón y Cataluña – Aragón – El Periódico de Aragón.
El PERIÓDICO 29/09/2013
Los Ayuntamientos de Arén y Tremp (Lérida) organizaron ayer una jornada con las Universidades de Zaragoza y Lérida y durante la cual se ha abordado el uso de la lengua catalana en las zonas limítrofes así como las relaciones históricas y sociales que unen a ambos territorios. En concreto se han expuesto los estudios y análisis acerca del origen de los primeros escritos en lengua catalana que datan del siglo XI y provienen de la zona denominada La Terreta, entre los municipios de Arén y Tremp. La jornada de convivencia coincide con la polémica ley de lenguas aprobada este año por el PP y el PAR que niega la realidad catalanohablante de la zona oriental de Aragón y que en la comunidad científica y municipios como Arén han causado una gran contestación.
Los filólogos Maite Moret (Universidad de Zaragoza), Joan Anton Rabella (Instituto de Estudios Catalanes) y Ramon Sistac (Universidad de Lérida) hicieron un recorrido desde estos primeros escritos en lengua catalana hasta la entrada en vigor de la nueva Ley de Lenguas y los compromisos adquiridos en la Nueva Declaración de Mequinenza firmada el pasado 1 de junio. De igual modo han expuesto las interrelaciones que por motivos de proximidad territorial se han generado en esta zona limítrofe entre Lérida y Huesca, así como el valor patrimonial de la lengua catalana en Aragón.
Twitter / MartaKnales: #CDF Cursos de català a #Fraga ….
#CDF Cursos de català a #Fraga nivell C i D _ Convergència Democràtica de la Franja pic.twitter.com/MGAETh3kTv
Gaire meterá la mosica en a devantadera d’os cursos d’aragonés de Nogara | Arredol.
O tradicional acto de devantadera d’os cursos d’aragonés de Nogara contará en iste curso con a participación d’a colla Gaire en un concierto que se ferá en o clamau “Vago d’o conello” en a C /Coso, 182 de Zaragoza. Nogara prencipia asinas un nuevo curso academico, coincidindo con o prencipio oficial d’as fiestas de Zaragoza.
L’acto prencipiará a las 18:00 con a entrega de titols y diplomas ta l’alumnalla que fació cursos en l’anyo 2012/2013. Estianyo, antimás, l’asociación quiere amostrar a nueva cara d’a suya siede, dimpués d’una funda reforma de verano t’adeqüar as clases a la demanda de l’alumnalla actual, cada vegada creixient. A chornada continará con una pasavilla por as carreras d’A Madalena en l’ambient de borina que tien iste vico especialment en as fiestas de Zaragoza. Se rematará en o vago d’o conello, clamau popularment asinas por o debuixo d’un conello de bells quantos metros que bi ha en una d’as suyas paretz, a on que prencipiará o concierto de Gaire.
Ista colla, heredera de Dechusban, tanyerá dende as 19:00 os suyos temas a on que se chuntan sonius pop con instrumentos tradicionals como a gaita u a donzaina, fendo un soniu propio y unico en a scena aragonesa. Dimpués d’o concierto, DJ Orkres y DJ Tina continarán con a mosica mientres bellas horas, punchando temas en diferents luengas y de diferents estilos.
Dende l’Asociación Cultural Nogara quieren prencipiar asinas un curso a on que asperan “poder amostrar aragonés a buena cosa d’alumnalla ta continar contrimostrando que l’aragonés ye vivo y ye d’intrés ta muita chent”. L’asociación antimás anima a “toda l’alumnalla que ha pasau mientres as zaguers dos decadas a amanar-se-ie y poder practicar ista luenga”, lo que consideran que “ye dificil en Zaragoza encara que cada vegada menos gracias a o poder que femos muitas asociacions y personas en esfensa d’a nuestra luenga”.
Twitter / chunta: @Chesusyuste recuerda en el ….
@Chesusyuste recuerda en el Congreso a los mineros de la cuenca de Mequineza en Aragón en su reclamación para que ENDESA use su carbón

Les precipitacions de les últimes hores poden ser molt bones per a un turisme de tardor cada vegada més consolidat al Matarranya. El nostre territori és destí de turisme micològic, de gent aficionada als bolets que aprofite l’estada per a conèixer els pobles, la natura i la gastronomia, i compaginar això amb les eixides al monte. Són moltes les persones arribades des de Barcelona, València i Saragossa que compaginen les visites turístiques amb activitats micològiques, sobretot a partir de les Festes del Pilar i de la segona quinzena d’octubre, que és quan s’inicie la campanya forta de bolets al territori.
Javier Moragrega és president de l’Associació d’Empresaris del Matarranya i explique que setembre és un bon mes per al turisme. “Encara es pot gaudir del nostre paisatge i de les nostres excursions. Encara hi ha gent que té vacances. I a l’octubre es treballe bé els caps de setmana. Tenim la Mare de Déu del Pilar i els bolets”. Moragrega afegeix que “el turisme micològic estire moltíssim. És un micro-segment molt gran que cada vegada té més tirada”. A més, “programes de televisió com ‘Caçadors de Bolets’ a TV3 han apostat fort i donen a conèixer un recurs que és molt bo”.
El president dels empresaris va més enllà, i creu que si el Matarranya té un recurs com el bolet que està tan valorat, n’ha de traure profit. “Hi ha llocs on comencen a acotar. Tenim els casos del Maestrat o Albarracín”, que ja ho fan. Moragrega considere que si “els bolets són un gran recurs, el territori li ha de traure valor. Igual quan natres anem a les ciutats i hem de pagar per aparcar, per què no fer un coto de bolets? Això suposaria un impacte econòmic que pot arribar a ser simbòlic”, diu. Per ara, que plogui de valent, que serà bo per a la campanya micològica.
Arturo Queral és dels ‘Amics dels Bolets’, entitat encarregada, amb la col·laboració de l’ajuntament de Beseit i associacions del municipi, de fer el ‘Dia dels Bolets’, una de les festes de tardor més boniques del Matarranya. Queral diu que la campanya dels bolets “a la nostra zona comence de meitats octubre per avant”, i que el ‘Dia dels Bolets’ s’ha consolidat com una festa de molta fidelitat. Enguany serà els dies 26 i 27 d’octubre. El rovelló és la varietat estrella de la terra, un bolet que “enguany potser coste trobar-lo. Però d’aquí a la festa crec que en trobarem, i bastants”.
Els primers bolets en trobar són rovellons, crueldes, bitxacs i mataparents, passant pels bolets de bestiar i els cabrits, i tancant amb bateons i boletes. “Estos bolets són els que més coneixem al territori”, reconeix Queral. Tenim varietats que “a vegades no les arrepleguem per desconeixement o perquè no les sabem guisar. I d’aquí la importància de les Jornades Micològiques”, concrete el membre de ‘Amics dels Bolets’. A l’hora de recollir-los és molt important una explotació sostenible, com també el respecte amb els bolets i el monte.
En relació al comportament de la gent, Arturo Queral recalque que “natres anem bastant al monte i la gent del territori està molt conscienciada. No destrosse el monte, no xafe espècies o les deixe tirades al monte”. I en relació a les regulacions de coto implantades al Maestrat o a la província d’Osca, el membre de ‘Amics dels Bolets’ creu que quan es cree una figura així “s’ha de comptar amb propietaris i associacions micològiques, amb la realitat del territori”. Al Maestrat van crear la figura per la massificació de boletaires. “Al Matarranya no hem arribat a esta massificació ni a les males pràctiques”, sentencie.