Skip to content

L’Ajuntament de Calaceit (PP) aprove dues… – Ràdio Matarranya.

L’Ajuntament de Calaceit (PP) aprove dues mocions (una presentada per EC i aprobada per unanimitat, i un altra presentada pel PSOE i parobada en los vots a favor de socialistes i Entesa, i l’abstenció del PP) a favor del català a la Franja i en contra de la nova Llei de LLengues d’Aragó

CHA pregunta a Serrat por el futuro de las asignaturas de catalán y aragonés – Aragón – El Periódico de Aragón.

EFE 06/06/2013

El grupo parlamentario de CHA ha registrado una solicitud de comparecencia para que la consejera de Educación, Dolores Serrat, explique qué va a pasar a partir de este próximo curso con la asignaturas de aragonés y catalán, una vez aprobada la Ley de lenguas.

El diputado de esta formación Gregorio Briz se ha reunido esta semana con el presidente de l’Associació Cultural del Matarranya (Ascuma), Josep Maria Baró, y varios miembros de su junta, dentro de una ronda de entrevistas con las asociaciones que trabajan en todo Aragón por la defensa, reconocimiento y promoción de las lenguas propias, aragonés y catalán.

En este sentido, Briz ha indicado que pudo constatar el malestar de este colectivo por una reforma que elimina la denominación de catalán para la lengua materna que hablan miles de personas en las comarcas orientales aragonesas”, según ha informado CHA en un comunicado.

Además, ha resaltado el malestar de la asociación por cuestiones que se derivarán de la nueva ley, como el futuro de la asignatura de catalán que se imparte desde hace casi 30 años en los centros públicos de la zona.

CHA ha presentado también varias preguntas para conocer la situación actual y futura del profesorado de estas asignaturas.

Convergència i Unió estendrà per tota l’administració local una moció de rebuig a la denominació de LAPAO que ha rebut el català que es parla a la Franja de Ponent després de l’aprovació fa unes setmanes de la reforma de la Llei de llengües d’Aragó. La moció demana al govern aragonès que es respecti i protegeixi el català com a patrimoni de la zona.  De fet la rebolta a la franja es considerable. El passat dissabte representants de 28 ajuntaments de la Franja aragonesa catalonoparlant, la majoria socialistes però també del PAR, Convergència Democràtica de la Franja (CDF) i fins i tot un del PP, a més d’edils de la Chunta Aragonesista, van subscriure a Mequinensa el manifest per a la defensa del català en aquesta zona i en contra de la denominació de Lapao. Avui volem parlar de les diferents iniciatives que es volen tirar endavant , per fer marxa enrere en aquest llei de llengues  que alguns consideren que nomes te un objectiu , eliminar tot allo que fa olor a catala o catalunya. Per aquest motiu hem convidat a la Marta Canales. Ella es la Secretaria genetral de CDC a la Franja.

L’atur registrat a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya de Lleida va baixar al maig en 1.987 persones, el major descens percentual de tot Catalunya (-5,98%) i un dels més destacats de tot l’Estat espanyol, només superat per les Illes Balears, segons les dades que ha fet públiques aquest dimarts el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social. Amb aquest descens, el nombre total d’aturats a les comarques lleidatanes se situa en 31.235 al maig.

Pel que fa al conjunt de Catalunya, l’atur va disminuir al maig en 14.829 persones fins a les 642.166, un 2,26% menys que el mes anterior. En el balanç anual, la desocupació suma al maig 11.234 aturats més que fa un any . Aquesta és la segona caiguda més intensa de l’atur en un mes de maig que s’ha vist a Catalunya des del començament de la crisi el 2008, només superada pel maig del 2010 quan el descens va ser de 18.920 persones en relació amb el mes anterior.
En el conjunt de l’estat espanyol l’atur registrat va baixar el maig per tercer mes consecutiu, amb 98.265 aturats menys, amb el que el total de desocupats es va situar en 4.890.928 (l’1,97 % menys), segons les dades publicades aquest dilluns pel Ministeri. Des del maig de 2012, l’atur a Espanya s’ha incrementat en 176.806 persones, el 3,75 %.

El Matarraña reivindica la multiculturalidad en el V Mercado del Mundo.

La Diputació d’Osca defensa que la llengua que es parla a la Franja és el català i no el LAPAO.

Nova iniciativa a favor del català a la Franja de Ponent. La Diputació d’Osca aprovarà aquest dijous una moció que defensa que la llengua que es parla a la Franja és el català i no el LAPAO, com diu la nova llei de llengües aragonesa. La moció, que també demana la derogació d’aquesta norma, l’ha presentada el grup socialista, que hi té majoria absoluta.

L’objectiu de la proposta és mostrar el rebuig a la denominació de LAPAO, que qualifica de “ridícul històric”. A la moció socialista també es destaca la preocupació pels problemes que pot causar aquesta llei als habitants de la Franja a l’hora de convalidar els seus estudis de català. Miquel Gràcia, vicepresident de la Diputació d’Osca i alcalde d’Areny de Noguera, a la Ribagorça, critica la decisió de les Corts d’Aragó: “Això comporta uns perjudicis directes, com poden ser els acords que teníem a Catalunya de la convalidació del tema del català en determinats nivells quan aquests estudiants aragonesos van a la Universitat de Lleida, a Barcelona, o a treballar a la part catalana“.

Mentrestant, més de 8.000 persones han signat un manifest a internet contra la denominació de LAPAO. El promouen lectors de l’escriptor de Mequinensa Jesús Moncada. Entre els firmants hi ha escriptors com Jaume Cabré i Pep Coll, polítics i també actrius com Montserrat Carulla.

Una trentena d’alcaldes aragonesos de pobles catalanoparlants van reclamar aquest dissabte a Mequinensa que es derogui la llei de llengües de l’Aragó i que continuï l’ensenyament en català.

El Ministerio de Medio Ambiente invertirá 11 millones de euros para regadíos de Fayón.

El Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente ha adjudicado por cerca de 11 millones de euros el proyecto de puesta en riego de la zona regable de la elevación de Fayón.

Con esta inversión se pondrán en riego por goteo una superficie de 1.288 hectáreas, mediante la elevación de recurso hidráulicos procedentes del embalse de Ribarroja, en el término municipal de la localidad bajoaragonesa. Con un plazo de ejecución de 18 meses, las obras e instalaciones proyectadas son: la captación de aguas en el río Ebro y la estación de bombeo con un caudal de diseño de 831l/s., tuberías de impulsión desde la estación de bombeo hasta la balsa de regulación en dos tramos, el primero de 800 mm. de diámetro y 1.270 m. de longitud y el segundo de 800 mm. y una longitud de 855 m., estación de bombeo EB2 que cuenta con tres bombeos diferentes, tubería de impulsión de la balsa de regulación, balsa de regulación con una capacidad de 50.000 m3, estación de bombeo EB3 dimensionada para un caudal de 843 l/s., tres redes remificadas de tuberías hasta hidrantes en parcela e instalaciones para suministro eléctrico de las estaciones de bombeo de automatización y telecontrol.

Los ediles del PAR de Alloza seguirán en el Ayuntamiento.

Nace en Aguaviva ‘El Bergantes no se toca’ contra la presa de laminación.

Tras mantener varias reuniones en las que el ayuntamiento de Aguaviva explicó a los vecinos las características de la presa de laminación que la CHE ha proyectado sobre el río Bergantes, los aguavivanos han consituido un grupo de acción contra la construcción de este embalse. ‘El Bergantes no se toca’ está formada por un grupo de más de 20 vecinos que canalizará todas las actuaciones dirigidas a favor de la protección de este afluente del Guadalope. La plataforma cuenta con el apoyo de las más de 150 personas del municipio que mostraron su rechazo a la presa en las reuniones celebradas en esta localidad bajoaragonesa.

La semana pasada ya se inició de manera espontánea una campaña de firmas en la web www.change.org que ya suma unos 1.700 apoyos, a los que hay que sumar los que se están recolectando de manera presencial en los diferentes establecimientos y comercios del municipio.

La primera medida que solicitará el grupo de acción será que la Confederación Hidrográfica del Ebro amplíe el plazo de información pública del embalse de otros 30 días hábiles, para permitir que los afectados por la obra y la ciudadanía en general puedan ejercer con plenitud de su derecho a conocer más a fondo este proyecto. Desde el grupo destacan que la documentación alcanza tal grado de complejidad y extensión que el plazo dado es insuficiente para que la población conozca todos los datos y pueda realizar las alegaciones correspondientes con el nivel técnico necesario.

Además, los vecinos recalcan el hecho de que ese plazo se ha visto reducido porque la fecha de publicación en el BOE no coincide con la entrada de los documentos en el municipio de Aguaviva.

Otro de los objetivos del grupo es realizar alegaciones para denunciar, explican, el sinsentido que supone la construcción de la presa, el peligro que supone para el estado ecológico del río, las consecuencias medioambientales, patrimoniales y económicas que conllevará para todo su entorno.

Twitter / cesarlasanta: De los creadores del LAPAPYP ….

Reunió d’ASCUMA amb la Chunta Aragonesista | Lo finestró del Gràcia.

 

Aljaferia 1

 

Aljaferia 6El passat 3 de juny, invitats pel Grup Parlamentari de la Chunta Aragonesista, van mantenir una reunió a l’Aljaferia —oficines del Grup— el president de l’Associació Cultural del Matarranya, Josep Maria Baró, i el membres de la Junta, José Miguel Gràcia i Hipòlit Solé, amb els membres de la CHA, Gregorio Jesús Briz, diputat i secretari d’Educació, Miguel Martínez Tomey, responsable d’Asumptes Europeus, Ignacio Belanche —regidor de Vall-de-roures— secretari de FormacióAljaferia 2 i Antonio Garcia, coordinador del Grup Parlamentari.  L’objectiu principal de la reunió va ser l’anàlisi de la situació lingüística de la Franja després de la recent aprovació de la Llei de Llengües per la majoria del PP i del PAR. Ambdues parts van coincidir en els perills que la nova Llei ha introduït en el terreny de l’ensenyament del català i de l’aragonès. En quant a un possible recurs d’inconstitucionalitat d’aquesta Llei, Chunta Aragonesista té la voluntat de portar-lo a terme en el moment que s’aconsegueixi el nombre de diputats suficients. Aljaferia 7L’Associació Cultural del Matarranya manifestà que fins a la data de la reunió, la Chunta Aragonesista és l’únic partit d’Aragó que els ha contactat amb relació a la nova Llei. Chunta Aragonesista es va oferir a portar a les Corts d’Aragó les reivindicacions que ASCUMA els pugui fer arribar en el futur envers la cultura i les llengües pròpies d’Aragó.

 

Aljaferia 3Aljaferia 4Aljaferia 5

 

FESTIVAL DE JOTA ARAGONESA FI DE CURS PENA-ROJA DE TASTAVINS.

ESTIVAL DE JOTA ARAGONESA FI DE CURS PENA-ROJA DE TASTAVINS

Actuaran tots els components de “l’associació Amics de la Música de Pena-roja de Tastavins”, de rondalla, cant i ball, a més a més participaran com intercanvi “la Colla Gegantera i Dolçainera i Esbart Dansaire Rapitenc de Sant Carles de la Ràpita”

FESTIVAL DE JOTA ARAGONESA FI DE CURS PENA-ROJA DE TASTAVINS

 

 

Companys:  no fa gaire, en el curs de les meues investigacions sobre la literatura popular lapao a la Codonyera he arreplegat un text altament interessant, i de molta actualitat. Per això us el faig a mans i us prego de tot cor que en feu la més gran difusió.  Com podreu veure no és pas un text satíric, una temàtica excessivament abundosa en la literatura popular. Ben al contrari és un text de lluita i esperança, èpic, que ve com l’anell al dit en aquests temps bèl·lics que vivim. Ací el teniu:

Himne de Lapaònia

Ara és hora, lapaons,

de lluitar com a lleons,

perquè el PAR, nostre senyor,

declarada ens té la guerra.

Bon cop de lap!

Bon cop de lap,

lapaons de la terra !

Bon cop de lap !

Visca Lapaònia !

Us n’estalvio la música. És la mateixa d’un altre cant èpic popular conegudíssim.

Avant!, Artur Quintana i Font

  AGENDA DE ACTOS CULTURALES           

Día: viernes 7 de junio 2013
Texto:
 

 

CENTRO PIGNATELLI (Paseo de la Constitución, 6)

 

Presentación del libro de José Bada (Coed. Aqua y Gara)

 

Sin la cabecica atada

 

Intervendrán:
 
Albert Moragrega, alcalde de Beceite,
Javier Giralt, profesor titular de Filología Catalana del Departamento de Filología General e Hispánica de la Universidad de Zaragoza,
Chusé Aragües, editoriales Aqua y Gara,
y José Bada Panillo, autor del libro.
 
A las siete y media de la tarde. Entrada libre.
 
 
 
José Bada Panillo, Consejero de Educación y Cultura del primer gobierno democrático de Aragón, ex Presidente del Consejo Superior de Lenguas de Aragón hasta su reciente derogación, recoge con motivo de la Feria del Libro en esta obra una serie de textos propios en relación con las lenguas que se hablan en Aragón: artículos publicados en periódicos aragoneses, otros inéditos, y también otros documentos más institucionales que revelan la difícil andadura del tema de la lengua entre nosotros. Todos ellos referidos “al catalán, que es mi lengua, y a Aragón, que es mi tierra”. El subtítulo de Sin la cabecica atada es significativo: “Clar i català”.
 

Llamar a las cosas por su nombre: catalán o aragonés oriental | Zaragoza Lingüística.

Seguimos con la entrega de las charlas grabadas en los últimos meses en ZL. En esta ocasión se trata de la conferencia que dio nuestro compañero, el Dr. Javier Giralt, a propósito del nombre de la lengua hablada en la zona más oriental de Aragón. De rabiosa actualidad, espero que disfrutéis con este vídeo tanto como nosotros disfrutamos de la charla en vivo.

 

 

Lectors de Jesús Moncada promouen un manifest contra la llei de llengües de l’Aragó – VilaWeb.

Alerten de l’estratègia de desmembrament d’una realitat cultural que uneix els territoris de parla catalana

Reivindiquem el català de Jesús Moncada, no a LAPAO‘. Amb aquest títol un grup de lectors de l’escriptor de Mequinensa ha promogut un manifest de defensa de la llengua i contra la llei de llengües aragonesa. Ja han arreplegat més de vuit mil signatures, entre les quals es destaquen les de Jaume Cabré, Pep Coll, Marcel Fité, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, diputats, batlles i professors universitaris, i gent de tot el país.

El manifests rebutja ‘la ignominiosa llei que promou la fragmentació de la llengua’ i avisa que la LAPAO ‘no és només un insult per als parlants de la llengua catalana’ sinó també ‘una estratègia de desmembrament d’una realitat cultural que ens uneix arreu dels territoris de parla comuna’. Alerta del genocidi cultural, que ‘atempta contra la literatura, esbiaixant un cànon literari comú’, i recorda que Jesús Moncada ‘ha aportat al cànon literari català una gran diversitat de mots i d’expressions del català occidental, per la qual cosa ha enriquit el vocabulari i ha creat lligams entre els territoris de parla catalana que, sistemàticament, s’intenta de trencar’. 

La Franja