La Generalitat ve innecesario distinguir el catalán y el aragonés del área oriental.

Las Cortes de Aragón votan el jueves la ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias que ha generado grandes controversias.

Los mineros de Mequinenza urgen soluciones para desbloquear su situación.

LAPAO, la nova denominació del català de la Franja, trending topic a tot l’estat | Comarques Nord.

A falta d’unes hores de que comence la pròxima sessió plenària de les Corts d’Aragó, la nova Llei de Llengües d’Aragó ha generat molt de rebombori a les xarxes socials. Des d’ahir al tard, twitter va ple de comentaris sobre la denominació que la nova llei farà de les llengües, eliminant la definició de ‘català’ a la parla de la Franja i convertint-la en la nomenclatura LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental). La pròpia sigla no utilitza ni tan sols la parla autòctona per a definir la pròpia llengua, sinó que utilitza el castellà. En la mateixa situació es troba l’aragonès, llengua dels pirineus, i que la nova Llei de Llengües de l’Aragó defineix com LAPAPYD (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica).

L’aprovació de la nova Llei de Llengües de la DGA, que tirarà endavant gràcies als vots del PP i del PAR (coalició de govern), ha aixecat polseguera a twitter i al llarg de les últimes hores han aparegut missatges d’escepticisme, de sorpresa i de rebuig a la llei. De fet, LAPAO s’ha convertit en trending topic a tot l’estat, i des del mateix Matarranya ha hagut missatges en contra de la nova llei. Una vegada més, el nom de la llengua centra tot el debat i no la presència de la llengua en el dia a dia dels habitants de la Franja. Al Matarranya, el català és present a la majoria de cases. En canvi, no ho és a l’escola, on l’ensenyament és 100 per cent en castellà. La nova llei de llengües redefineix les parles i parla de la seua dignificació, però a l’escola no estaran presents ni l’aragonès ni el català.

Curiosa també la imatge que ha aparegut a les xarxes socials amb el títol MAPA (Mapa Aragonés Propio de Aragón), on apareixen les tres llengües que es parlen a Aragó. Per un costat trobem LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental), situada a les comarques del Matarranya, Baix Aragó, Baix Cinca, La Llitera i Ribagorça, i també el LAPAPYD (Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica) als pobles on és present l’aragonès. A la resta d’Aragó, és a dir, als municipis on només parlen castellà, el mapa el defineix com LAPOLLA (Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón), forma amb el que li volen donar un toc bromista a un tema tan seriós com la llengua d’una terra. Una de les coses que xoca de la llengua és que són els regidors de cada municipi els que denominaran la llengua del seu poble.

Supuestos operarios de la revisión del gas hacen su agosto por el Matarraña.

Segre.com: La Peixera.

Correu electrònic: jcal@segre.com · Twitter: @jcalsegrecom · Facebook: www.facebook.com/juancal1/

ARAGÓ NOMÉS té una llengua pròpia: el castellà. Les altres modalitats lingüístiques que tenen la desgràcia d’utilitzar alguns ciutadans del nord i de l’orient aragonès no arriben a la categoria d’idiomes: són sigles. LAPAO i LAPAPIP. “Vostè, en què parla?”, pregunta un veí d’Aïnsa a un de Fraga: “Jo, en lapao”, diu aquest. “I vostè?” “Jo, en lapapip.” Doncs que bé. Deuen estar contents, els científics, lingüistes i antropòlegs de tot el món amb aquest descobriment dels polítics aragonesos. Posats a descobrir, també podrien rebatejar l'”aragonès que es parla a l’àrea de Saragossa” i convertir-lo en la tercera modalitat: el lapàs. D’aquesta forma, es comprendria la inventiva de les Corts d’Aragó, perquè, en cas contrari, si l’únic idioma reconegut com a tal és el castellà i la resta són una espècie de galimaties ridícul, només pot explicar-se per la voluntat d’extingir qualsevol mostra de pluralisme o de varietat. I no és que vagin en contra de l’ara-gonès, sinó en contra del català, però els parlants de la fabla també rebran el seu càstig pel pur fet que el monolingüisme s’ha convertit en una obsessió per als dirigents de la comunitat. Seria ridícul, aquest afany anticientífic, anticultural i antisocial, si no fos tan nociu, si no contemplés una manifesta voluntat d’eradi- car d’Aragó una llengua per la qual no senten cap respecte. I, el que és pitjor, les forces polítiques de l’esquerra actuen amb un complex incompren- sible a l’hora de defensar el dret dels catalanoparlants d’Ara- gó.

Una aplicació per a traduir el LAPAO al català – VilaWeb.

L’empresa DAU Apps de Sabadell no s’ha esperat a l’aprovació, demà, de la nova llei de llengües de l’Aragó per a llançar una aplicació per a mòbils Android que tradueix ‘automàticament i instantània’ el LAPAO (Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) al català i a la inversa. ‘És l’aplicació definitiva que permetrà als habitants de la Franja (Àrea Aragonesa Oriental) i als catalans de poder entendre’s finalment, després de segles d’incomprensió mútua’, hi diuen. Tot i la crisi, afegeixen, l’aplicació és gratuïta ‘perquè, si no, ja se sap que els garrepes dels catalans no la descarregarien’.

El traductor, desenvolupat per DAU Apps per a la ‘Reial Acadèmia de la Llengua LAPAO’, s’ha llançat en paral·lel amb una suposada campanya institucional que porta per lema ‘Parla sense vergonya, parla el LAPAOà’.

Dominio público » Un bodrio de ley para no nombrar las cosas por su nombre.

Que el Partido Popular tiene un problema con las lenguas que no son el castellano parece ya una obviedad. Son demasiados ejemplos. Ya no sorprende que un partido que en Catalunya hace bandera de “la libertad para elegir la lengua curricular”, en otros territorios como Balears, el País Valencià o Aragón suprima esta misma libertad y la niegue para cualquiera que no tenga como lengua inicial el castellano.

En Aragón el Partido Popular da un paso más. Aliado con el PAR, el partido que más años lleva en el gobierno aragonés en coaliciones con PSOE y PP, ha decidido revocar la ley que se aprobó en 2009. Esta era una ley en la que se reconocían derechos mínimos y que después de mucho prometer aprobó el socialista catalanohablante Marcelino Iglesias junto con CHA. Esta ley, absolutamente de mínimos, será borrada del mapa para que PP y PAR aprueben una nueva norma que no es de uso de las lenguas sino de las no lenguas.

Puestos a suprimir derechos, libertades y patrimonio cultural, el gobierno aragonés ha decidido que no está de más suprimir también el nombre de las lenguas. Así que los aragoneses que hablan aragonés (alrededor de unos 20.000) y los que hablan catalán (unos 42.000), han visto que sus lenguas ahora tienen acrónimos por nombre. El aragonés, en este bodrio de ley que se aprueba el jueves en Cortes, pasa a denominarse Lengua Aragonesa Propia del Área Pirenaica y Prepirenaica.

El catalán, una de las obsesiones de los populares, ahora se llama Lengua Aragonesa Propia del Aragón Oriental. O sea, como ha corrido estos días por las redes sociales, ahora los aragoneses que no sólo hablan castellano hablan LAPAPYP y LAPAO. Un ataque más contra la diversidad cultural y lingüística de un país en la que durante siglos el aragonés y el catalán fueron las lenguas principales en la Corte y el pueblo y a las que las políticas educativas y culturales han ido arrinconando, marginando y ahora, por obra y gracia de Luisa Fernanda Rudi, quieren directamente asesinar.

Porque la ley que presenta la consejera de Cultura aragonesa Dolores Serrat (catalana, para más señas, de Ripoll) elimina cualquier derecho educativo, de representación y cultural de los hablantes de aragonés y catalán. La ley obliga a que todos los pueblos tengan su topónimo en castellano, aunque voluntariamente puedan añadir el tradicional. La ley impide que el aragonés y el catalán tengan presencia sistemática en los medios de comunicación públicos. Impide que ambas dos lenguas puedan ser curriculares, o que se puedan usar para enseñar en las aulas. La ley, en resumen, impone una realidad lingüística castellanohablante que en muchos lugares de Aragón no es la real.

Y luego, hablan de imposiciones, cuando la imposición de una imposibilidad, la de desarrollar una vida en la lengua materna patrimonio cultural de Aragón y de muchos aragoneses, es la que marca esta ley de no-lenguas. Esta ley que va contra la Carta Europea de las Lenguas Minorizadas, contra la advertencia directa del Consejo de Europa para mantener al menos la ley anterior de 2009. También va contra las recomendaciones de la UNESCO para el aragonés, una de las lenguas con más peligro de desaparición de Europa y el catalán en Aragón, e incluso contra la Carta de los Derechos Humanos y contra la propia Constitución Española. Una ley que aprobará el gobierno de Aragón y que niega a los aragonesohablantes y a los catalanohablantes, aragoneses igual que los castellanohablantes, sus derechos, todos, incluso el derecho de que su lengua sea nombrada por el nombre que tiene y no por el capricho de los políticos que se pasan por el forro a la comunidad científica.

Jo parlo LAPAO | Lo finestró del Gràcia.

Quan el menyspreu als acadèmics i científics vesa els gots de l’estupidesa. Quan els preceptes constitucionals són paper moll. Quan la ideologia política s’imposa per sobre de la cultura i del sentit comú. Quan la manipulació de la classe governant no té límits. Quan la desinformació inunda una gran part de la societat. Quan es perd el sentit del ridícul. Quan la democràcia s’instrumentalitza  al objecte només de guanyar vots  per obtenir el poder. Quan l’anticatalanisme s’exacerba  i creix dia rere dia… Llavors es pot arribar a la Franja d’Aragó ha haver de dir la bestiesa: “Jo parlo LAPAO”.

On has arribat benvolgut Aragó!

Petición | Paralización de la reforma de la Ley de Lenguas del Gobierno de Aragón | Change.org.

El Govern ni entiende ni comparte la ley de lenguas de Aragón.

Homs subraya que el gobierno que preside Rudi “pretende imponer una realidad a través de una normativa”

Política | 07/05/2013 – 14:23h | Última actualización: 07/05/2013 – 17:08h

TEMAS RELACIONADOS

Francesc Homs

MÁS INFORMACIÓN

• Aragón llamará LAPAO al catalán de la Franja

Barcelona. (Redacción).- El portavoz del Govern de la Generalitat, Francesc Homs, ha intentado no entrar en polémica con el gobierno aragonés tras conocerse que la nueva ley de lenguas de esta comunidad va a cambiar la denominación del catalán que se habla en la zona oriental por el acrónimo LAPAO (Lengua aragonesa propia del área oriental).

Sin embargo, Homs ha remarcado que el ejecutivo catalán “ni entiende ni comparte” la iniciativa del gobierno que preside Luisa Fernanda Rudi al considerar que “es una vía que pretende imponer una realidad a través de una normativa”.

Homs ha subrayado que “la realidad es tozuda” y que “la convivencia lingüística” en la Franja es buena. Por ello, el portavoz considera que es “una forma de distinguirse totalmente innecesaria” y que introduce “elementos de conflicto potencial”.

La cámara parlamentaria de Aragón votará este jueves la ley de lenguas que da al catalán el nombre de lengua aragonesa propia del área oriental (LAPAO) y al aragonés, lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica (LAPAPYP). La normativa se aprobará previsiblemente con los votos del Partido Popular y del Partido Aragonés. El resto de grupos que integran la cámara (PSOE, CHA y IU) acabaron abandonando la comisión en que se tramitaba el proyecto por falta de acuerdo.

El Punt Avui – Notícia: El Parlament en bloc defensa que a la Franja es parla català.

Aragó votarà aquest dijous denominar “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental (LAPAO)” al català

CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP apunten a la intencionalitat política i falta de sentit comú del govern aragonès

Turull ironitza sobre “com anomenaran a partir d’ara al castellà que es parla a l’Aragó”

Una sessió del Parlament Foto: JOSEP LOSADA.

1

Notícies de …

• Barcelona

Darrera actualització ( Dimarts, 7 de maig del 2013 21:33 )

O rete se fa la mofla d’as denominacions de LAPAO y LAPAPYP t’o catalán y l’aragonés | Arredol<%2

SI ÒMNIUM, L’ICE I LA FEDERACIO RAMON LLULL NO DENUNCIEN EL GENOCIDI DEL PP AMB EL CATALÀ A L’ARAGÓ EN SERAN CÒMPLICES.

Carles Terès: És tan ridícul que gent que mai no s’havia mogut ara es pot mobilitzar – Opinió contundent – VilaWeb.

La situació del català a la Franja era lluny de ser òptima abans que el PP arribés al poder. El PSOE es va esperar al final de les legislatures en què va governar per aprovar a l’últim moment la llei de llengües, una llei que era molt tèbia, però que si més no reconeixia el català, el nom de la llengua i algun petit dret. De seguida que han arribat al poder PP i PAR s’han afanyat a derogar-la.

I ho han fet, a més, pressionats per moviments anticatalanistes molt ben connectats. Em consta que alguns càrrecs polítics del govern aragonès, algun diputat i alguns alcaldes d’aquí diuen coses diferents en públic i en privat i reconeixen que allò que parlen és català. Des del meu punt de vista, cal interpretar-ho com una ofensiva contra la llengua dirigida des del PP espanyol. A velocitats diferents, també passa això mateix al País Valencià i a les Illes. La mica de drets que podíem tenir els catalanoparlants ara els perdrem. I no sé com acabarà.

Però també hi ha un element interessant. El català hauria desaparegut de la Franja en qüestió d’anys si no s’hagués tocat la llei de llengües. Ara tinc la sensació que amb una agressió com aquesta es poden despertar algunes veus i això pot fer revifar la llengua. Hi ha un percentatge significatiu de gent que no s’havia mogut fins ara, que probablement no parla ni català ni aragonès, però que no entén això que volen fer. Al meu poble tothom sap que allò que parla és català. Això que volen fer és tan ridícul que aquesta gent que mai no s’havia mogut ara es pot mobilitzar. Tinc aquesta esperança. Que per haver-se passat de voltes els surti la jugada del tot al revés.

A banda, no sé com retiraran els cartells en català amb els noms dels pobles. La majoria són bilingües. Allò que abans es feia amb esprai ara ja venia de l’administració. I això és tan visible que no crec que ho puguin retirar fàcilment.

Carles Terès, escriptor i dissenyador del Matarranya

(Opinió recollida via telefònica)