La Franja

Areny, primer poble d’Aragó a favor de la llengua catalana.

L’alcalde recorda que al municipi han fet 25 anys de normalització en llengua catalana

L’Ajuntament d’Areny de Noguera (Ribagorça) s’ha convertit en el primer d’Aragó a votar a favor de dir català a la llengua que es parla al municipi, en lloc d’aragonès oriental, com proposa el nou avantprojecte de Llei de Llengües que prepara el Govern d’Aragó. El PSOE ha presentat una moció que ha estat rebutjada pel Partit Popular. L’alcalde d’Areny, Miguel Gracia, ha alertat de la pèrdua que pot suposar la llei després de més de 25 anys d’escolarització en català. El regidor del Partit Popular s’ha situat en contra justificant que la presència del català suposa una despesa que l’administració pot evitar.

El debat sobre la denominació de la llengua de la Franja de Ponent ha començat el seu periple pels ajuntaments aragonesos. Areny de Noguera ha estat el primer a votar la moció que les pròximes setmanes es debatrà en diferents municipis aragonesos en defensa de la llengua catalana, moció que es va redactar aquest dimarts en una reunió a Benavarri.

El text demana la preservació del català a la Franja i el manteniment en l’educació de la zona oriental d’Aragó després que l’avantprojecte de la Llei de Llengües presentat pel Govern d’Aragó declari com a oficial el castellà en tot el seu territori i estableix l’existència de dues llengües més, “l’aragonesa pròpia de l’àrea pirinenca i prepirinenca i l’aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, fent referència al català.

Normalitzada fa 25 anys

L’alcalde d’Areny, Miguel Gracia, ha recordat que la situació del català a la zona “està normalitzada des de fa 25 anys, ja que s’està ensenyant a les escoles“. Segons Gracia “l’avantprojecte de la Llei de Llengües és un pas enrere molt gran després d’haver aconseguit que es reconegués el que aquí ha estat normal tota la vida”.

El regidor del Partit Popular, Javier Puyané, ha dit que “l’Administració aragonesa no pot mantenir funcionaris a tot arreu que atenguin els documents en català” i ha avisat que “encara no se sap com afectarà en l’ensenyament, però a la Franja “, ha assegurat,” se seguirà ensenyant català “. Segons l’alcalde, la justificació de l’austeritat “no és vàlida perquè el català no suposa cap despesa econòmica”. Miguel Gracia entén la postura del PP com “una cortina de fum per crear un debat fictici allà on hi ha els vots, a les grans capitals, i tapar així les retallades en educació, la supressió de mestres interins i de les beques de transport i menjador “.

A més, l’alcalde troba “il·lògic que l’avantprojecte de Llei de Llengües prevegi que cada ajuntament pugui definir la seva modalitat d’aragonès oriental”. A més, a la Franja es tem pels títols de llengua catalana acordats entre els governs d’Aragó i Catalunya.

Areny de Noguera inicia la defensa aferrissada del català ! directe!cat.

El municipi aragonès és el primer en votar en contra d’anomenar la llengua catalana “aragonès oriental”

L’Ajuntament d’Areny de Noguera (Ribagorça oriental) s’ha convertit en el primer de l’Aragó en votar a favor d’anomenar ‘català’ la llengua que es parla al municipi, enlloc d’aragonès oriental, com proposa el nou avantprojecte de Llei de Llengües que prepara el govern del PP d’Aragó. L’alcalde d’Areny, Miguel Gracia, ha alertat de la pèrdua que pot suposar la Llei després de més de 25 anys d’escolarització en català. El regidor del Partit Popular s’ha posicionat en contra justificant que la presència del català suposa una despesa que l’administració pot evitar.

---

El debat sobre la denominació de la llengua de la Franja de Ponent ha començat el seu periple pels ajuntaments aragonesos. Areny de Noguera ha estat el primer en votar la moció, redactada dimarts a Benavarri, que en les properes setmanes es debatrà a diferents municipis aragonesos en defensa de la llengua catalana. El text demana la preservació del català a la Franja i el manteniment a l’educació de la zona oriental d’Aragó, després que l’avantprojecte de la Llei de Llengües presentat pel Govern d’Aragó declari com a oficial el castellà a tot el seu territori i estableix l’existència de dues llengües més, “l’aragonesa pròpia de l’àrea pirinenca i prepirinenca i l’aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, fent referència al català.

L’alcalde d’Areny de Noguera, Miguel Gracia, ha recordat que la situació del català a la zona “està normalitzada des de fa 25 anys, ja que s’està ensenyant a les escoles”. Segons Gracia “l’avantprojecte de la Llei de Llengües és un pas enrere molt gran després d’haver aconseguit que es reconegués el que aquí ha estat normal tota la vida”.

El regidor del Partit Popular, Javier Puyané, ha dit que “l’administració aragonesa no pot mantenir funcionaris a tot arreu que atenguin els documents en català” i ha avisat que “encara no se sap com afectarà a l’ensenyament, però a la Franja se seguirà ensenyant català”. Segons l’alcalde, la justificació de l’austeritat “no és vàlida perquè el català no suposa cap despesa econòmica”. Miguel Gracia entén la postura del PP com “una cortina de fum per crear un debat fictici on hi ha els vots, a les grans capitals, i tapar així les retallades en educació, la supressió de mestres interins i de les beques de transport i menjador”.

A més, l’alcalde troba “il·lògic que l’avantprojecte de Llei de Llengües prevegi que cada ajuntament pugui definir la seva modalitat d’aragonès oriental”. A més, a la Franja es tem pels títols de llengua catalana acordats entre els Governs d’Aragó i Catalunya.

El català, normalitzat al carrer, inexistent a l’administració

Passejant pels carrers de pobles com Areny de Noguera es fa evident que l’ús del català parlat, en la seva variant dialectal del Pirineu, està del tot normalitzat. Per això a les poblacions situades a l’est d’Aragó on es parla català viuen intensament, aquests dies, el debat sobre la proposta del Govern aragonès d’anomenar aquesta llengua com a aragonès oriental. Els veïns asseguren que parlen català, i no cap altra varietat, i lamenten que la Llei de Llengües pugui fer perdre la promoció de la llengua pròpia de la Franja que des de fa 25 anys s’ensenya a les escoles de la zona gràcies a l’aprovació de declaració de Mequinensa, l’any 1984, impulsada pels alcaldes. Així s’afegia l’assignatura de català a les escoles de la Franja, encara que la resta de l’ensenyament és en llengua espanyola. També funciona en castellà l’administració, fins i tot la municipal.

Augmenta el rebuig al projecte de Llei de Llengües del PP-PAR « Lo finestró del Gràcia.

L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), reunida ahir a la Facultat de Filologia de Salamanca, amb motiu del XVI Col·loqui Internacional, ha decidit adherir-se al manifest de la Universitat de Saragossa (Departament de Filologia) en contra del projecte de Llei de Llengües del PP-PAR. Així mateix l’AILLC ha acordat adherir-se també a la crida del Rolde de Estudios Aragoneses.

Es tenen notícies que tots els departaments de Filologia de la Universitat de Lleida s’adheriran en breu al manifest de la Universitat de Saragossa.

La bestiesa i l’estupidesa del Govern PP-PAR ha estat immenses, per això la gran taca d’oli de rebuig de la comunitat científica s’estén per tot arreu. Si el PP i el PAR tinguessin un gram de vergonya retirarien el projecte immediatament. Si no ho fan, passaran a la història dels malencerts acientífics. La mofa a la consellera de Cultura és incommensurable.

El president de la Diputació de Lleida emviarà un escrit de protesta.

mitjançantMaella realiza una reforma total de sus piscinas tras un hundimiento.

Avals internacionals per a la denominació de “català” a la llengua de la Franja « Xarxes socials i llengües.

Fa temps que vaig començar a recopilar els avals de tot tipus que té la denominació de català a la Franja. Les últimes propostes que amenacen en traure-li fins i tot lo nom a la legislació aragonesa fan necessari reviscolar tots estos avals per al nom de la llengua, i renovar-los en la incorporació d’alguns de nous. Destaquen lo Manifiest de la comunitat científica internacional del REA, Camilo José Cela l’any 1965 (via Pep Espluga) i la comunitat de wikipedistes de les principals llengües.

Avals lingüístics i acadèmics

• Universitat de Saragossa:
  • Martín Zorraquino, María Ángeles, Fort Cañellas, María Rosa, Arnal Purroy, María Luisa i Giralt Latorre, Javier (1995). Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón. Zaragoza: Departamento de Educación y Ciencia. Universidad de Zaragoza.
    • Text que avala la denominació
  • Javier Giralt Latorre, professor titular de Filologia Catalana a la Universitat de Saragossa:
    • Disglosia funcional y actitudes lingüísticas en la Litera (Huesca)
      • “Dentro del territorio aragonés, su máximo exponente lo encontramos en una extensa franja situada en la zona oriental de la región, que abarca desde los Pirineos hasta el Matarraña turolense y que se caracteriza por la convivencia que en ella se da entre el castellano y el catalán (o variedades de estas lenguas).”
    • “En el siglo XVI, en Albelda también se hablaba catalán”. Diario del Altoaragón, 20/03/2009
  • Rosa M. Castañer Martín, M. Pilar González Olivera, Javier Simón Casas.  Aproximación al estudio de la entonación aragonesa.
    • “Se comienza con unas explicaciones preliminares acerca del grupo investigador aragonés en el proyecto AMPER y se ofrece un panorama general de la situación lingüística de una región en la que, además del castellano, lengua materna de la mayor parte de sus habitantes, se hablan otras variedades lingüísticas aragonesas y catalanas, cuestión que deberá ser tenida en cuenta en el desarrollo de las investigaciones.”
• Institut d’Estudis Catalans
• Acadèmia Valenciana de la Llengua: Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià
  • “D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia…), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals).”
• Real Academia de la Lengua Española (RAE): La lengua de los valencianos(1975):
  • Que el valenciano es una variante dialectal del catalán. Es decir, del idioma hablado en las islas Baleares, en la Cataluña francesa y española, en la franja de Aragón, en la mayor parte del País Valenciano, en el Principado de Andorra y en la ciudad sarda de Alguer.
  • Aval de Camilo José Cela (1965) al nom de la llengua a la Franja
• Manifiesto de la comunidad científica internacional a favor del reconocimiento y dignificación de las lenguas minoritarias de Aragón (Rolde de Estudios Aragoneses). Més de 100 signatures de científics.

Avals legislatius i polítics

• Ensenyament en català a la Franja:

  • Alcover, Carme; Quintana, Artur (2004) “L’ensenyament de la llengua catalana a l’Aragó”. Serra d’Or, número 530. Febrer de 2004.
  • Alcover, Carme; Quintana, Artur (?) Plans reguladors d’Ensenyament de l’Aragonès i el Català a l’Aragó. Saragossa: ROLDE – Gobierno de Aragón.
  • Llarga història de docència de l’assignatura de llengua catalana les escoles de la Franja i experiències d’ensenyament bilingüe (castellà – català) a escoles i Instituts de Fraga i Tamarit.
• Llei de patrimoni cultural (Aragó)
  • El aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural propia y serán especialmente protegidas por la Administración.
    • Vots a favor: PAR, PSOE, CHA y IU. En aquell moment governava l’Autonomia la coalició PP – PAR. El PAR es va desentendre del vot d’abstenció del PP i va votar a favor de la Llei.
• Llei de llengües d’Aragó (2009)
  • Artículo1. 2. El aragonés y el catalán son lenguas propias originales e históricas de nuestra Comunidad Autónoma.
• Altres lleis:
  • …
• Comarques i Ajuntaments:
  • Comarca del Baix Aragó – Casp: LENGUA Por unanimidad de la toda la comunidad científica, entre la que podemos destacar a la Real Academia Española de la Lengua y a la Universidad de Zaragoza, la lengua que se habla en los pueblos del Baix Matarranya de la Comarca (Faió/Fayón,  Nonasp/Nonaspe, Favara/Fabara y Maella) forma parte del catalán noroccidental, más concretamente del conjunto de hablas tortosinas, bastante heterogéneas, que constituyen una zona de transición hacia el valenciano.
  • Ajuntament de Fondespatla: En la parte oriental de la comunidad autónoma de Aragón en la que se incluye Fuentespalda, se localiza una franja territorial, denominada Franja oriental de Aragón, en la cual se emplean variedades y modalidades lingüísticas de la lengua catalana.
  • Comarca del Matarranya: El ciclo festivo en el Matarraña, Usos y Costumbres Sus costumbres y simbología se comparte en todas aquellas tierras y comarcas pertenecientes al dominio lingüístico catalán.
    
    • Además, el vicepresidente también destacó que “el catalán es una lengua aragonesa” y que “esperamos que esta iniciativa que hoy comenzamos pueda ir consolidándose a lo largo de los años como una de las actividades propias de ‘Sant Jordi’ en el Matarraña”. (enllaç)
  • Alcaldes i regidors del PAR al Matarranya.
  • Comarca del Baix Aragó: La Ginebrosa. Su topónimo procede del término “ginebre”, enebro en catalán, en referencia a la abundancia de este arbusto en la zona.
  • Comarca del Baix Cinca: El Justicia recibió en la sede de la Comarca del Bajo/Baix Cinca a los ciudadanos. Problemas derivados de(l) (…) uso del catalán en las instituciones.
  • Comarca de la Llitera: nuestra riqueza idiomática sonde se convive diariamente y sin tensiones entre el castellano y el catalán.

Avals socials

• Recerca elaborada pel Instituto Aragonés de Estadística sobre la situació sociolingüística del català a Aragó, actualizant les recerques dels anys 90.
  • Lo 86,9% de la població de la Franja està d’acord en l’afirmació “El parlar de les Illes Balears, el de Catalunya, el de la Comunitat Valenciana, el d’Andorra i el de les Comarques Orientals d’Aragó són maneres diferents de parlar la mateixa llengua.” Pocs dubtes hi ha a la Franja sobre la identitat popular del català amb el català dels altres territoris.
• Viquipèdia en català:
  • El català és una llengua romànica parlada per més d’onze milions de persones a Catalunya, al País Valencià (tret d’algunes comarques de l’interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l’Aragó), la ciutat de l’Alguer (a l’illa de Sardenya), la Catalunya del Nord i el Carxe, un petit territori de Múrcia poblat per immigrants valencians.
• Wikipedia en castellà:
  • Se habla en algunos territorios de España: Cataluña, zonas orientales de la Comunidad Valenciana (donde también recibe la denominación de valenciano), Islas Baleares, Franja Oriental de Aragón y en el sector oriental de la sierra o paraje del Carche, perteneciente a la Región de Murcia; Francia (Rosellón) e Italia (ciudad de Alguer); así como en Andorra, donde es la lengua oficial.
• Wikipedia en anglès:
  • It is the co-official language not only of Catalonia but also of two other Spanish autonomous communities, the Balearic Islands and Valencia (where it is known as Valencian (valencià, IPA: [valensiˈa])). It also is a co-offical language of the Spanish city of Alghero. Outside Spain, it is the only official language of the nation of Andorra, and it is one of the official languages of the Italian island of Sardinia. It is also spoken, with no official recognition, in the Spanish autonomous communities of Aragon (in La Franja) and Murcia (in Carche), and in the historic Roussillon region of southern France, roughly equivalent to the current département of the Pyrénées-Orientales (Northern Catalonia).
• Wikipedia en aragonès:
  • Distribución cheografica: (…) En Aragón oriental (Francha de Levant), as comarcas de A Litera y o Matarranya, en torno a lo cinquanta por ciento d’a Ribagorza, Baixo Cinca y Baixo Aragón-Casp, an no ye oficial, anque dende 1990 ha ganau cierto reconoiximiento en a lechislación autonomica.
• Wikipedia en francès:
  • Le catalan (en catalan : català) est une langue romane² parlée par environ 10 000 000 de personnes^{N 1} dans d’anciens territoires de la couronne d’Aragon : en Catalogne, dans la Communauté valencienne (où on le nomme traditionnellement valencien, valencià), aux Îles Baléares, dans une petite partie de l’Aragon (la Franja de Ponent), en Andorre, dans la majeure partie des Pyrénées-Orientales et à Alghero en Sardaigne.
• Wikipedia en alemany:
  • Gesprochen in: Spanien (in Katalonien, Valencia, auf den Balearischen Inseln, in der Franja de Ponent und im Carxe), Andorra, Italien (in Alghero auf Sardinien), Frankreich (in Nordkatalonien)

Avals per la denominació toponímica de “La Franja”

• Denominació utlitzada pel món cultural de la Franja
• Denominació utilitzada en àmbits acadèmics:
  • Martín Zorraquino, María Ángeles, Fort Cañellas, María Rosa, Arnal Purroy, María Luisa i Giralt Latorre, Javier (1995) Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón. Zaragoza: Departamento de Educación y Ciencia. Universidad de Zaragoza.
• Denominació utilitzada per la Real Academia de la Lengua Española: de la franja de Aragón
  • La lengua de los valencianos (1975):

La denominació legal del català als altres territoris de llengua catalana

• Catalunya (Estatut): La llengua pròpia de Catalunya és el català.
• Illes Balears (Estatut): La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.
  
• Catalunya del Nord (Loi Deixonne, 1951): Elle autorise l’enseignement facultatif de certaines langues régionales : le basque, le breton, le catalan et l’occitan.
• Andorra (Constitució): La llengua oficial de l’Estat és el català.
• L’Alguer (Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna): La medesima valenza attribuita alla cultura ed alla lingua sarda è riconosciuta con riferimento al territorio interessato, alla cultura ed alla lingua catalana di Alghero, al tabarchino delle isole del Sulcis, al dialetto sassarese e a quello gallurese.
• País Valencià:
  • Estatut d’Autonomia: La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià.
  • AVL: D’acord amb les aportacions més solvents de la romanística acumulades des del segle XIX fins a l’actualitat (estudis de gramàtica històrica, de dialectologia, de sintaxi, de lexicografia…), la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d’altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l’Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals).

La Mañana – Francesc Serés lamenta que desde Zaragoza le digan en qué lengua habla y escribe.

Lleida – Francesc Guillaumet  2012-06-21

La propuesta del Gobierno de Aragón de cambiar el nombre del catalán que se habla en la Franja por el de “lengua aragonesa propia del área oriental” ha irritado no sólo a muchos hablantes, sino a personas representativas del mundo cultural y político de la Franja y Catalunya. Sin ir más lejos, el escritor de Saidí Francesc Serés, Premi de la Crítica Serra d’Or y Premi Nacional de Literatura, mostró ayer su estupor ante la propuesta y manifestó que no es lógico que “gente castellanoparlante de Zaragoza me diga a mi qué lengua hablo y en qué lengua escribo”.

Serés calificó de “despropósito, menosprecio y barbaridad” la pretensión de la consejera de Educación, Cultura y Deportes de Aragón, Dolores Serrat, de querer cambiar el nombre de la lengua y lamentó que a estas alturas aún se tenga que dedicar tiempo a parlar de estas cosas. Para Serés, autor de títulos como Contes russos, la medida que quiere impulsar el Gobierno de Aragón demuestra un “gran resentimiento político” y recordó que la cuestión de la unidad y el nombre de la lengua ya “están fuera de toda discusión. De hecho, el escritor de Saidí considera que aún hay gente que tiene “vergüenza” de admitir que en una parte de Aragón se habla en catalán. “Es como si fuese un demérito y tienen que buscar un eufemismo”.
Francesc Serés aseguró que los escritores de la Franja “tenemos muy claro” el nombre de la lengua y manifestó que quizás la propuesta del Gobierno de Aragón sirve para “tapar otras cosas”. El mismo adjetivo que Francesc Serés utilizó la escritora de la Franja Mercè Ibarz para referirse al cambio de nombre de la lengua. “Es una barbaridad”, dijo la también escritor de Saidí. Para Ibarz, la propuesta es “simplemente un aparato político que se pone en marcha por encima de cualquier razón”. La escritora también dijo que a pesar de las leyes, el catalán “va tirando en la Franja por el mismo peso de la realidad” y reclamó a las autoridades que “no se ataque más a la inteligencia ni se creen problemas falsos donde no los hay”.
Protesta del IEC
Quien también salió ayer en defensa de la unidad de la lengua y del nombre del idioma fue el Institut d’Estudis Catalans. La máxima autoridad lingüística del catalán (equivalente a la RAE española) recordó que la comunidad académica internacional sabe que el catalán es la lengua que se habla en Catalunya Nord, Andorra, Principat de Catalunya, la Franja, País Valencià, Baleares, el Carxe y l’Alguer. Dice también el IEC que la Carta Europea de les Llengües Regionals Minoritàries compromete a las autoridades a respetar el área geográfica de cada lengua y las relaciones entre los territorios en la que se habla. En este sentido recordó que el Comité de Ministros del Consell d’Europa recomendó al Estado que aplique reglas de protección para el catalán y el aragonés de Aragón usando estas mismas denominaciones. Por todas estas razones el IEC apoya la declaración e protesta impulsada por la Iniciativa Cultural de la Franja y declara que en ningún caso se puede considerar que el Institut d’Estudis Catalans sea una autoridad lingüística externa a Aragón, puesto que tiene atribuciones sobre el conjunto de los territorios de lengua catalana. Además, recuerda la máxima autoridad lingüística, el IEC cuenta entre sus miembros con representantes de la Franja.

El ministro Wert dice que ambos son la misma lengua

El ministro de Educación, Cultura y Deporte, José Ignacio Wert, afirmó ayer que, a su entender, el catalán y el aragonés oriental (la denominación con la que la nueva Ley de Lenguas que impulsa el Gobierno de Aragón impone al idioma) son la misma lengua.
En los pasillos del Congreso y expresándose en catalán, el ministro de Cultura dijo: “tengo la impresión, por la gente de la Franja que conozco, que es la misma lengua, pero no es más que una impresión”. El ministro hizo estas declaraciones en catalán, una lengua que aprendió gracias a las lecturas y a la conversación con amigos catalano-hablantes.
Mientras arrecia la polémica, la consejera de Educación, Cultura y Deportes de la Diputación General de Aragón, Dolores Serrat, evitó ayer pronunciarse al respecto. LA MAÑANA se puso en contacto con el departamento de Educación de Aragón para recabar la opinión de la consejera tras la polémica generada por su anuncio de que el catalán pasaría a denominarse “lengua aragonesa propia del área oriental” en la nueva Ley de Lenguas que prepara el Ejecutivo de Luisa Fernanda Rudi. Desde Educación, Cultura y Deporte explicaron que no habría declaraciones. Curiosamente, la consejera Dolores Serrat es natural de Ripoll y conoce a la perfección la lengua catalana y la realidad lingüística de Aragón.

#“Quan l’aragonès oriental sortia a la mar”…”

 Como ya ha ocurrido con otras polémicas, como el viaje del rey a Botsuana, las redes sociales iban llenas ayer de comentarios irónicos sobre la pretensión del Gobierno de Aragón de denominar “aragonés oriental” a la modalidad del catalán que se habla en la Franja.
Quim Monzó fue uno de los twitteros que se lo tomó con más humor y no dudó en cambiar la letra de una conocida habanera de Ortega Monasterio (El meu avi) para referirse a la cuestión: “Quan l’aragonès oriental sortia a la mar, els nois de Calella feien un cremat…”. Además de Quim Monzó muchas otras personas del mundo cultural, periodístico y social de Catalunya salieron al paso de la pretensiones aragonesas de cambiar el nombre de la lengua. El humorista Berto Romero escribió: “Hoy me he levantado sabiendo hablar aragonés oriental”, mientras que Polònia, el programa de sátira política de referencia de TV3 escribía a través de su twit: “Som tan moderns que aquesta setmana emetrem el Polònia en aragonés oriental. En subtítols, això sí”.
Otra de las personas que twitearon sobre la polémica fue la periodista leridana Txe Arana, que a través de su cuenta de Twitter dijo: “Insisteixo pk parlo també en aragonés oriental, perquè m’entengui tothom…”. Por su parte, el escritor Bienve Moya, dijo en Twitter: “Cada vez que paso por los Ports o por el Matarranya me parece entender y hablar el aragonés oriental. No lo hubiese dicho nunca!
También el líder de Unió, Josep Antoni Duran Lleida, denunció ayer la “ofensiva” de los gobiernos del PP en Baleares, Aragón y Valencia por negar la “unidad” del catalán.
En dos tweets, el también presidente y portavoz del grupo de CiU en el Congreso se refirió así al borrador de la nueva ley de lenguas de Aragón, según el cual los más de 50.000 aragoneses de las comarcas orientales a partir de ahora se considerarán que hablan “aragonés meridional” o “septentrional”, y no catalán. En uno de estos tweets, Duran denuncia la “ofensiva” de los gobiernos del PP en las Baleares, Aragón y Valencia por negar la “unidad” del catalán, “no contra criterios políticos, sino contra criterios científicos”. En otro de estos apuntes en las redes sociales, Duran se pregunta qué lengua utilizaba en su pueblo, “desde que comencé a hablar”, en alusión al hecho de que nació en la Franja de habla catalana.

Dimarts vinent presento “Sobre la Llei de Llengües a Aragó. Català vs. aragonès oriental” « Xarxes socials i llengües.

Dimarts vinent m’han convidat a Lleida per a debatre sobre la situació sociolingüística a la Franja: “Sobre la Llei de Llengües a Aragó. Català vs. aragonès oriental”. És profitós compartir reflexions sobre estos temes. Espero que mos veigam.  Més informació.

Taula rodona sobre les agressions al català

Davant les constants agressions que està patint el català arreu del territori, les organitzacions de l’Esquerra Independentista, representades a Lleida per la CUP, Arran, SEPC i Casal Independentista l’Ocell Negre, es plauen en convidar a la ciutadania a una jornada de reflexió.

En concret, el dilluns 9 de Juliol es durà a terme una taula rodona que sota el títol “Ja n’hi ha prou! El català a l’escola i a la Franja, ara i sempre!” provarà de posar llum sobre les diferents agressions que a dia d’avui està patint la llengua.

Així, comptarem amb la presència de Natxo Sorolla, sociòleg, Jordi Solé i Camardons, sociolingüista i Josep Jaumejuan, mestre i exdirector de les Escoles Alba. Igualment, convidem a participar-hi a totes aquelles persones interessades en el tema o que considerin que tenen reflexions interessants per aportar.

Taula Rodona:
“Ja n’hi ha prou! El català a l’escola i a la Franja, ara i sempre!”

Ponents:

-Natxo Sorolla (sociòleg)
Títol de la intervenció: “Sobre la Llei de Llengües a Aragó. Català vs. aragonès oriental”

-Jordi Solé i Camardons (sociolingüista)
Títol de la intervenció: “Ens volen liquidar!”

-Josep Jaumejuan (mestre i ex-director de les Escoles Alba)
Títol de la intervenció: “L’Escola Catalana: Un model d’immersió lingüística”

Moderador: Cecília Gaspà (filòloga).

Lloc: Sala de Juntes del Rectorat.
Hora: 19.30h
Data: dilluns 9 de juliol

Convoquen: Casal Independentista l’Ocell Negre, Sepc, CUP i Arran

Sinceritat « Lo finestró del Gràcia.

(Artur Quintana m’ha enviat aquest article per a puiblicar-lo)

“He observat que del PP i del PAR em podrem dir moltes, i cap de bona: que són uns grans tergiversadors, que estan enderiats en destruir aquest patrimoni aragonès que són les llengües minoritzades, que sempre se’n pensen de més recargolades i absurdes sempre que vagen, sobretot, contra el català d’Aragó, i en general, etc. etc., però mai no podrem dir que no siguen sincers. La prova és que quan la votació de la Llei de Llengües van dir, clar i castellà, que la Llei només duraria sis mesos, just el temps que els faltava per a guanyar les eleccions. Quan tindrien el poder el primer que farien seria el genocidi del català —i de passada de l’aragonès, només que això ho van dir de forma més velada, quan declaraven que deformarien a favor del castellà la Llei de Llengües del PSOE tan paupèrrima. El genocidi del català el van proclamar en veu ben alta, especialment la diputada calandrina del PAR, María Herrero, que s’esgargamellava amb allò que a l’Aragó no es parla català, ni mai s’hi ha parlat ni s’hi parlarà. Tothom ho sabia el que farien, i, és clar que això els va ajudar molt en obtenir la victòria. “A por ellos [és a dir: a por natres]!”, publicaven,  i molts van estar encantats de votar-los. Van fer el mateix que els nacionalsocialistes alemanys que ja abans de tenir el poder proclamaven que en tenir-lo procedirien al genocidi dels jueus. Naturalment molts per això mateix els van votar. I els nacionalsocialistes no van defraudar gens els votants. Com el duet Rudi-Serrat tampoc no ho farà. No cal encaparrar-s’hi.

I demà per celebrar-ho me’n vaig a Madrid per a dur-los la bona nova que aviat ja no se sentirà parlar català a l’Aragó, i per poc malament que ho facen els partits, a tota la Península i part de l’estranger.”

Que no mos furten la llengua, astí en català.

El tercer dilluns de juny la consellera d’Educació, Universitat i Cultura d’Aragó Dolores Serrat del  Partit Popular i el cap de patrimoni d’Aragó Javier Callizo del Partit Aragonès Regionalista van presentar un avantprojecte de llei que amb tota seguretat derogarà l’actual llei de llengües de l’estatut d’Aragó. Aquests dos partits que governen actualment l’Aragó tenen tota la intenció de tramitar aquesta nova llei el més aviat possible per posar-la en funcionament el curs vinent.

Una croada que fa anys que existeix, però que la dreta espanyola té subtilment a la reserva per imposar-la en moments de feblesa, en contextos de confusió social, de crisi ètica i econòmica, com darrerament ha demostrat a les Illes Balears i ara a l’Aragó. La finalitat és clara, intentar d’acabar de nou amb la noció de Països Catalans, amb l’ús públic de la llengua catalana i acontentar els sectors de la dreta més retrògrada.

L’avantprojecte de llei diu que s’afavorirà la voluntarietat i dóna “llibertat” als ciutadans de la franja per expressar-se com vulguin, però sense garantir l’alfabetització.  Això és com si a una persona assedegada li diuen que té permís per beure aigua enmig del desert i li prenen la darrera ampolla.  Fins ara els catalanoparlants de l’Aragó ens hem sentit com ciutadans de segona, i ara ni tan sols ens permeten sentir-nos així.  Preferim despertar indiferència, que ens ignorin, que ens apartin, que ens rebutgin… qualsevol actitud de les que han tingut fins ara, abans que aquest imperiós desig que se’ls ha despertat per “ajudar-nos”.

La Franja de Ponent té uns 60.000 habitants, dels quals un 64% tenim el català com llengua d’ús principal. Un 98% d’habitants l’entenen sense problemes i un 88% és capaç de parlar la llengua. Però tot i això els aragonesos i els espanyols ens han insultat tant que ens hem cregut els seus insults, quan ens han dit que érem uns ignorants que parlàvem un chapurreau, un aiguabarreig dels qui no saben parlar. Aquest és el principal problema dels habitants de la Franja, desconeixem els nostres orígens i hem escoltat tants cops discursos espanyolistes i aragonessistes per part de l’administració, que hem acabat avergonyint-nos de qui som en realitat.

Cal exigir l’ensenyament de la llengua i en la llengua, garantint els mitjans pressupostaris i els recursos humans necessaris als centres educatius.  I sobre tot, cal assegurar que el català sigui la llengua vehicular en el currículum educatiu.  La Franja necessita oficialitat de la llengua per poder aplicar una política lingüística que permeti la seva supervivència.

Després d’anys de marginació cultural i econòmica del territori catalanoparlant, degut a la ineptitud local de més d’un dirigent polític i amb la voluntat d’afavorir altres zones més castisses, després de l’aprovació d’un estatut ridícul en quant a normalització lingüística es refereix per por a ser excessivament criticats pels qui no accepten la realitat sociolingüística de la Franja, després d’aconseguir que les anomenades escoles trilingües de l’Aragó utilitzessin el català en un 30% de les matèries, desprès de tot aquesta misèria, començarem des de zero amb més força que mai.

Berta Menén Ortín  i Josep Mesalles Vilanova, Fraga. Carta tramesa a l’Accent

Las lenguas de Aragón « Zaragoza Lingüística.

Tras la derogación por parte del Gobierno de Aragón de la anterior Ley de Lenguas (no implementada) y la presentación del borrador de la nueva ley, las reacciones por parte del ámbito de la cultura y la universidad no se han hecho esperar. En primer lugar, los propios compañeros del área de catalán, explicando el flaco favor que se hace a los hablantes y a las lenguas de Aragón con esta normativa acientífica y confusa:

http://www.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fwp.me%2Fp2qmiP-3C&h=0AQFmWbDb

Desde un estilo distinto, Daniel Gascón, escritor y antiguo alumno de la casa, lo explicaba también de forma clara:

http://www.heraldo.es/noticias/cultura/2012/06/27/la_neolengua_193414_308.html

Y ayer mismo nuestro compañero el Dr. Aliaga, secretario de nuestro Departamento de Lingüística General e Hispánica, publicaba también una colaboración en el Heraldo:

http://www.unizar.es/prensa/noticias/1207/120704_z0_menosprecio.pdf

Desde este foro quiero manifestar yo misma mi estupefacción por la forma en que se están haciendo las cosas en este ámbito. Las lenguas maternas son una de las cosas más íntimas e importantes de una persona. Legislar sobre ellas,obviamente, es complejo, porque toca un tema muy sensible. Es urgente que los legisladores, por lo tanto, se dejen asesorar por los investigadores.

Zarra o CPR de Fraga | Arredol.

Una conseqüencia mas d’os retalles executaus contra a Educación Publica aragonesa dende o Gubierno d’Aragón, ye o zarre y desaparición d’o Centro de Profesors y Recursos de Fraga (CPR). O viernes venient 13 de chulio se procederá a o zarre d’os locals d’o CPR y a la entrega d’a clau a o Concello.

Dende o CPR explican: “creyemos que cal estar allí con as nuestras chambretas verdas y contrimostrar nuestro refuse a los retalles en educación que, como ya sabetz, continan o suyo curso”.

Y adhiben, “a desaparición d’o CPR suposa o desmantelamiento d’o centro de referencia de formación d’o profesorau y d’emparo lochistico a totz os prochectos que se desembolican en as aulas y que tanto han contribuiu a que a nuestra escuela haiga amillorau muitismo en os zaguers 20 anyos.”

Ta rematar, dende o CPR Fraga convocan “o proximo viernes 13 de chulio a las 12.00 horas en a puerta d’o CPR de Fraga ta protestar, una vez mas, por ista agresión a o nuestro sistema educativo publico”.

Fuent: http://arainfo.org/2012/07/los-recortes-de-la-consejera-serrat-suponen-el-cierre-del-cpr-de-fraga/

El Consejo Superior de Lenguas rechaza la ley del PP y el PAR – Aragón – El Periódico de Aragón.

A. IBÁÑEZ 05/07/2012

Los miembros del Consejo Superior de Lenguas, máximo órgano asesor en materia lingüística del Gobierno de Aragón, rechazó ayer por unanimidad el borrador del anteproyecto de Ley de Lenguas presentado hace unos días por el Ejecutivo autonómico. Este texto niega el reconocimiento del catalán como lengua propia de la comunidad y sitúa al aragonés en pésimas condiciones para su protección.

Los integrantes de este órgano –que también desaparece con la ley que propone el Ejecutivo autonómico– rechazan el texto, entre otras cuestiones, porque no se cita a las lenguas aragonesas por su propio nombre y porque se suprimen las academias que debían normativizar y velar por el uso del aragonés y el catalán (que en la nueva ley se denomina aragonés oriental y septentrional. En los próximos días emitirá un comunicado este órgano explicando las razones detalladas del rechazo a este proyecto.

Miembros del ente apuntaron que desde el Gobierno de Aragón tampoco se ha pedido consejo sobre la norma, pero emitirán un informe. Es el segundo varapalo al Ejecutivo sobre este asunto, después de que el Consejo Escolar de Aragón también rechazar el contenido de la ley.

La BBC» Blog Archive » La planificació lingüística del PP o la minorització del català.

El mes de març, la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, reclamava un «bilingüisme integrador i equilibrat» en totes les comunitats amb una llengua oficial a més del castellà, tant en l’àmbit institucional com en el de l’educació.

Un repàs a algunes de les accions del Partit Popular (i actors afins) des del 2010 en matèria de política lingüística permeten veure el cinisme d’aquestes declaracions i l’estratègia planificada de minorització (i substitució) del català pel castellà. Resta lluny del meu ànim tenir un esperit victimista respecte de la situació de la llengua, però una cosa és lamentar-se tothora i una altra no denunciar l’assetjament polític i jurídic a què es veu sotmès el català.

Tal com es pot veure en l’infograma, des de la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 s’han prodigat accions que afecten l’arquitectura institucional que s’ha construït al voltant del català. L’exemple més clar és la liquidació de la Direcció General de Política Lingüística de les Illes i la degradació del rang del català de requisit a mèrit en la funció pública. Més recentment, acabem d’assistir a l’esperpèntica roda de premsa de Dolores Serrat, consellera d’Educació del Govern aragonès, que no ha dubtat a qualificar el català de la Franja com a aragonès oriental «para que no se confunda con otras lenguas». El Govern d’Aragó segueix d’aquesta manera els postulats de grups radicals secessionistes, tal com denuncia el sociòleg Natxo Sorolla.

Vista la situació, podem esgargamellar-nos i qualificar d’esperpèntics –com jo mateix he fet unes línies enrere– i de ridículs segons quins posicionaments; fins i tot podem mostrar la nostra perplexitat. Però suposo que tenim clar que això no serveix per a res, i que cal fer front a les agressions que pateix la llengua al llarg del territori d’una manera més determinant. Proposo tres eixos d’actuació:

1. Denúncia sistemàtica a nivell internacional per via governamental, institucional i també individual. Cal utilitzar la xarxa de delegacions de la Generalitat de Catalunya a l’estranger i tots els mecanismes al nostre abast per guanyar complicitats. Em fa l’efecte que en aquests moments hi ha més gent que opina que, més que víctimes, som botxins (aquí teniu un exemple ben il·lustratiu que implica involuntàriament al Messi ).
2. Des de Catalunya hem d’excel·lir en recerca, en condicions laborals, en estudis, en serveis, etc. El Principat ha de ser pol d’atracció de gent de les regions limítrofes que vegin en aquest país un lloc on fer possible les seves expectatives. Les repercussions sociolingüístiques són més que evidents si, posem per cas, perpinyanesos i fragatins orienten les seves vides cap a Catalunya.
3. I finalment, cal un pronunciament inequívoc de la coalició que dóna suport al Govern català en relació amb el PP. No es poden establir pactes amb un partit que aspira a anorrear la llengua, ni tan sols sota l’argument de la greu crisi econòmica que vivim. Perquè la crisi econòmica no és la causa, és la conseqüència d’una altra crisi més profunda, la de valors. Els governs s’haurien de regir per valors, i si ho supeditem tot una altra vegada a l’economia no haurem entès res; en canvi, estic convençut que posant els valors (polítics, econòmics, cívics, democràtics, lingüístics, etc.) que uneixen el sobiranisme en primer terme, albirarem un horitzó il·lusionant.

Alfredo Sancho: ‘Si li dic català, munten un Cristo. Són la caverna absoluta’ – VilaWeb.

Alfredo Sancho (PSOE), el batlle de Benavarri (Ribagorça), és castellanoparlant. I expressa en espanyol la seva indignació per la voluntat del govern d’Aragó de liquidar el català de la Franja de Ponent. Malda per mantenir el català en la normalitat, però topa, cada vegada més, amb ‘la caverna absoluta’. Dimarts es va reunir amb els batlles de Bonansa, Montanui, Areny de Noguera, Sopeira, Viacam i Lliterà i Tolva per fer front comú contra l’avantprojecte de llei de llengües del govern de Rudi, i per demanar que es mantingui l’ensenyament del català a l’institut de Graus. Sancho en parla en aquesta entrevista amb VilaWeb.

– La llei de llengües crea un problema on no n’hi havia. N’ha parlat amb la consellera Serrat?
– En vaig parlar dilluns. Em va dir que havia tingut molts problemes amb això a Ripoll, d’on és originària. I em va dir que la llei de llengües no era un tema filològic. Ah, si el problema no és filològic, ja ho entenc tot perfectament. Doncs és un invent, això, li vaig dir.

– Què li va respondre?
– Que no l’havia entès bé, que volia dir que no volia obrir un debat filològic. Doncs si no és filològic, què és? Urbanístic?

– El veig enfadat.
– M’enfilo per les parets, i ja veus que parles amb un castellanoparlant, que entén que això és la normalitat. Em sembla una barbaritat que ens vulguin imposar això, quan mai no hi ha hagut cap problema, i que es vulguin carregar el català. El que no poden fer de cara, ho fan de facto. Tots els que defensen que això s’ha de dir d’una altra manera, perquè els sona malament que es digui català, no fan res per al manteniment de la llengua; cap activitat, res. Si la iniciativa és en castellà no hi posen cap problema. Però si ho vols fer en català… Diguem-ne benavarrès. Si li dic benavarrès, tampoc no fan res, i hi posen pegues. I si li dic català, munten un Cristo. Són la caverna absoluta.

– Neguen el nom a la llengua. Això és més que una anècdota.
– És que no li han posat ni nom. L’avantprojecte diu que a l’Aragó es parla un idioma pirinenc i pre-pirinenc amb les seves modalitats i un aragonès septentrional amb les seves modalitats, que se suposa que és el català. I diu coses tan bèsties com que dues terceres parts d’un ajuntament poden decidir què és allò que es parla en el poble. No hi ha nom, no hi ha projecte curricular, no té cap rigor científic, no es diu quina acreditació ni capacitció ha de tenir el professorat ni tampoc se sap quina acreditació tindrà l’alumnat quan acabi aquestes modalitats. Perquè ara acaben català, i el poden convalidar amb el nivell B. Però a partir d’ara, en comptes de català en direm benavarrès? Com l’homologarem?

– I ara us trobeu amb el problema que els estudiants no podran continuar el català a secundària. Com us vau assabentar que l’institut de Graus deixarà de fer català?
– Ho vam saber a través del centre, perquè va desaparèixer l’optativa de català en les preinscripcions.

– Com pot ser?
– Cada any la direcció provincial d’ensenyament truca per demanar si es vol continuar fent l’optativa de català. El claustre de professors va ratificar que es continués l’ensenyament del català, i la comissió de coordinació pedagògica també. Però el director provincial va cridar el director de l’institut, el va fer anar a Osca i li va dir que res de català, que no s’impartiria. Que com a projecte lingüístic dins de l’organització sí, però com a optativa com fins ara, no.

– Heu parlat amb el director?
– M’hi vaig entrevistar i m’hi va posar traves, dient que havia estat una il·legalitat durant quinze anys. Vaig parlar amb el director provincial, i em va dir el mateix. Veig que el que volen fer és carregar-se’l per raó ideològica principalment i, de manera secundària, per una raó econòmica.

– La direcció de l’institut al·lega motius econòmics.
– Si és per un tema econòmic, li ofereixo al director de corresponsabilitzar-m’hi. I parlaré amb tothom, perquè siguin conscients de la fragilitat en què es troba el català, i perquè no els costi diners; els dies que hagin de fer les dues hores de català els pagaríem el menjador sense problema. I el transport no els costa diners. Només haurien de pagar les quatre hores de la professora de català.

– Quants estudiants de Benavarri demanen de fer català a secundària?
– El 99% dels alumnes del poble. Si l’institut estigués a Benavarri estaria clar: es faria el projecte lingüístic, es faria vehicular i cap problema. Però a Graus, que no és zona d’influència del català, és impossible de fer-ho així. Cal dir que a l’optativa de català la meitat dels inscrits eren de Benavarri i, la resta, de la zona de Graus; també els interessa, perquè van a Lleida, a Barcelona…

– Què hi diuen les associacions de mares i pares i els professors?
– Sé que les AMPEs, en el claustre i en el consell escolar, i alguns professors van dir a la direcció provincial que, ja que era il·legal l’ensenyament de català, dimitís en bloc tot l’equip d’inspecció escolar a Osca, perquè durant quinze anys ha estat informant d’horaris de català i als butlletins hi ha la nota de català, que serveix també per fer un certificat homologat amb el nivell B de la Generalitat. Tot això és il·legal? I fins ara ha funcionat?

La Trobada Cultural del Matarranya, enguany la 22na., que celebrarem a Valljunquera dintre de la Setmana Cultural del poble. Els actes que tenim organitzats els detallarem aviat: una gyncama infantil, una taula rodona sobre la història del territori, presentacions de treballs…

També ens complau comunicar-vos que en decurs de la jornada (desprès de dinar) farem entrega del 5è. Premi Franja, Cultura i Territori, el qual, com ja sabeu s’ha atorgat al Duo Recapte pel projecte d’animació a les escoles de la Franja “Jesús Moncada”.

Dintre de l’apartat de les presentacions tindrem el llibre de José Miguel Gràcia, Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers editat per l’Instituto de Estudios Turolenses dintre de la col·lecció Lo Trinquet, i el nou disc de l’Àngel Villalba, Olivera d’Aragó, que els socis podreu comprar al preu reduït de 10,00 €. (Estarà a la venda el mateix dia de la Trobada, però podeu realitzant una comanda per correu electrònic o  per telèfon, i us el farem arribar).

Associació Cultural del Matarranya