Us convidem a la presentació del llibre Espills trencats (Gara d’Edizions- Govern d’Aragó) de Màrio Sasot, que va guanyar el Premi Guillem Nicolau 2017, lliurat pel Govern d’Aragó al millor llibre de l’any en català d’autor aragonès. L’acte es farà el divendres, 25 de maig de 2018, a 2/4 de 9 del vespre, a l’Espai Foc (via de Massagué, 5-7) de Sabadell.

A més de comptar amb la participació del mateix autor, tindrem l’acompanyament musical del Duo Recapte. Al final de l’acte, hi haurà degustació de pastes del Matarranya i vi bo de nous, d’aquesta mateixa comarca.

L’activitat és gratuïta, però cal reservar plaça amb anterioritat al telèfon 93 725 17 39 debut al limitat espai del local.

L’acte, organitzat per Òmnium Sabadell amb la col·laboració de l’Espai Foc, serà presentat pel membre d’Òmnium amb ancestres matarranyencs Josep Boltaina.

L’obra – És la crònica personal –reflex de fragments de vida–, d’un noi amb inquietuds, fill d’una família de Saidí establerta a Saragossa. Ressegueix els anys de formació del protagonista, la primera joventut, l’estada a Finlàndia, el servei militar a Jaca, els anys d’activisme polític a Saragossa i l’etapa d’activisme social, polític i cultural a Santa Coloma de Gramenet, uns anys que el marcaren intensament a molts nivells, sense trencar mai els lligams amb el Saidí natal. Les correries d’Andreu, el protagonista, reflecteixen al mateix temps els darrers anys del franquisme i els primers temps de la Transició.

L’autor – Nascut a Saidí (Baix Cinca. Osca) el 1951. Llicenciat en Filologia Romànica i en Ciencies de la Informació. Ha treballat de catedràtic de Lengua i Literatura Castellanas  a l’IES Andalàn. És corresponsal de la Vanguardia a l’Aragó. Ha dirigit durant 11 anys la revista mensual Temps de Franja, editada per tres associacions culturals de la Franja, Ha coordinat, del 2000 al 2011, el Proyecto de Animación Cultural en las escoles de la Franja “Jesús Moncada”, organizat pel Departament d’Educación del Govern aragonès.

El Duo Recapte– El recapte era antigament un àpat molt comú a les comarques de la Franja, fet amb una gran varietat d’ingredients, molt de temps, dedicació i paciència, i que és tot un compendi de saviesa popular.

Aquest grup musical, format per Antoni Bengochea (veu) i Màrio Sasot (bandúrria), tenen també quelcom d’amalgama de cultures, temes o punts de vista diversos sobre la tasca i el sentir poètics. Tot això s’uneix amb un fil conductor comú, antic, quasi mil.lenari, com és la llengua catalana parlada a les comarques orientals del territori aragonès, des de la conca del Noguera Ribagorçana, passant per les les terres del Baix Cinca fins al Matarranya terolenc. La selecció de poemes que fan Antoni Bengochea i Màrio Sasot en la seva producció artística, inclou a molts autors de la comarca. La música que acompanya els poemes és una diversa barreja de gèneres, estils i melodies, i van, des de cançons del cantautor saidinès Anton Abad; la tocata en re menor de Johan Sebastian Bach; jotes populars aragoneses com La Olivera o Porque no nos ven hablar; l’exòtica Inner Light dels Beatles; fragments de Viatge a Ítaca o la mítica Abril del 74 , de Lluís Llach, Càntigues d’amigo del Segle XIII o el Cant dels Ocells .

D’esquerra a dreta: Sánchez, Verón, Pérez i Moret.

FOTO: Nacho López Susín

El passat 3 de maig tingué lloc a la sala dels cristalls de l’Intitut Aragonès d’Art i Cultura Pablo Serrano de Saragossa un interessant col·loqui titulat “Crítica en silueta: el cas de les Llengües d’Aragó”, dins del Seminari “Crítica i Contracrítica. Comunicació cultural a Espanya.”

Moderat pel periodista d’Heraldo i vicedegà de la Universitat “San Jorge”, José Verón, intervingueren els professors Hèctor Moret i Coso, Antonio Pérez Lasheras y José Ángel Sánchez Ibáñez.

Pérez Lasheras explicà que l’estudi separat i independent de les literatures locals i nacionals va ser un invent romàntic, que abans, des dels temps antics i clàssics, l’objecte d’estudi era la Literatura Universal. “A Espanya triomfà el corrent de la crítica que encapçalava Menéndez y Pelayo, en front de les teories més localistes que propugnava Menéndez Pidal, el qual va estar a punt d’encetar un estudi sobre la llengua aragonesa que la Guerrra Civil va interrompre.”

Lasheras assenyalà que a l’Aragó, durant tota l’Edat Mitjana, es parlaven vuit u nou llengües, entre elles el provençal, l’àrab, el mocàrab, el portuguès, l’italià, una mica l’hebreu, a més del català i l’aragonès, diversitat que anà desapareixent dràsticament a partir del segle XV.

El professor de la Universitat de Saragossa va concloure negant taxativament la validesa del binomi llengua – identitat.

Una literatura amb dues cares: el català a l’Aragó

El professor, escriptor i gestor cultural mequinensà Hèctor Moret es centrà en la producció literària en català d’autors aragonesos des de 1970, i hi distingí dos grups diferenciats: els residents a Catalunya que han publicat en editorials comercials (Jesús Moncada, Mercè Ibarz i Francesc Serés), tots ells traduïts a altres llengües, i per altra banda els que han escrit des dels territoris catalanòfons d’Aragó, la majoria de les obres dels quals han estat editades per institucions polítiques o associacions culturals aragoneses. Moret també analitzà somerament els trets literaris i lingüístics i els motius temàtics de cadascú d’aquests dos grups i afirmà que “tots aquests escriptors en conjunt han inclòs la geografia dels seus territoris natals i persones i personatges des pobles de la Franja en algunes de  les seues obres.

Finalment el professor universitari José Ángel Sánchez , parlant del lloc i el paper de la crítica cultural de la literatura en aragonès, explicà que aquesta s’ha mogut sota una òptica i dins d’àmbits molt endocèntrics.

Com a autor de crítiques i ressenyes literàries mensuals sobre obres en aragonès des del suplement “Artes y Letras” de Heraldo de Aragón, Sánchez defensà fer aquests articles en castellà “lo qual equipara aquesta literatura amb les obres ressenyades de qualsevol altra llengua en aquest mateix suplement.

També recomanà fer una anàlisi d’aquestos textos en llengua aragonesa “sense elogis ni triomfalismes excessius o exagerats, i cal relacionar-los amb el context d’obres d’altres llengües i cultures”.  “També convindria ampliar la bateria de temes, tos i estils equiparant-se així  les obres  que s’analitzen escrites en castellà.

Jam Session poètica

Després de l’acte esmentat, els assistents pujaren a la terrassa del cinquè pis, on va tindre lloc una lectura de poemes a càrrec dels propis autors amb l’acompanyament musical del guitarrista Pedro Rojas Ogàyar , on entre altres intervingué l’escriptora nonaspina Merche Llop amb dos poemes del seu últim llibre Esclat , un llegit en català i altre en castellà.

FELIP BERENGUER

Vàries desenes de persones, en torn a seixanta, acudiren a la presentació de la novel·la biogràfica de Màrio Sasot “Espills trencats”, guanyadora del Premi “Guillem Nicolau 2017” atorgat pel Govern aragonès, al cinema Parcerisa de Saidí el passat 30 d’abril.

Moltes d’elles ja venien amb el llibre comprat dies abans aprofitant el dia de la Fira i la presència d’exemplars als quioscs  de la vila i l’autor ja va tindre que signar exemplars a la porta abans d’entrar a uns quants lectors puntuals i ansiosos.

Des de la petita taula que presidia l’acte, l’alcalde de la vila, Marco Ibarz destacà l’abundant activitat cultural que desenvolupa habitualment  Màrio Sasot i la seua participació en actes i institucions culturals del poble, entre elles en la rondalla local San Anton, que dos dies abans, el 28 d’abril, oferí en aquell mateix local, un concert de pols i pua.

Seguidament, el professor i escriptor veí de Saidí, Vicente Casasús, assenyalà el caràcter “real” i no fictici dels fets que en el llibre de Sasot es narren, “on lo que apareixen són persones, no personatges” i valorà la valentia i la honestedat de l’autor a l’hora de contar-los.

Sasot agraí la resposta del públic i de l’Ajuntament del seu poble natal  davant la publicació d’aquet llibre, on va voler recollir fets de la seua vida passada amb el poble com a primer punt de referència, per a explicar-se a ell mateix “com hai arribat a ser el que sic”. Al mateix temps comentà anècdotes i  dedicà el llibre “a algunes de les persones del poble que ixen en aquestes pàgines i en el transcurs d’aquests annus, ja ens han deixat”.

Després d’un interessant col·loqui, els assistents van poder prendre un pica-pica, gentilesa de l’Ajuntament.

Bona resposta del públic a l’actuació de la rondalla “San Anton”

També va tindre molt bona afluència de públic el concert de pols i pua que va donar la secció instrumental del grup de jota San Anton de Saidí al cinema del poble el passat 28 d’abril.

Començà l’actuació el grup invitat, la rondalla San Jorge de Bellver que delectà al públic am peces melòdiques inoblidables com “Resistiré”, “Mi gran noche” o “Y nos dieron las diez”, amb uns arranjaments molt delicats i adients.

A continuació, el grup local inicià la seua part amb unes peces tretes del folklore aragonès; continuà amb melodies clàssiques com “Romance anónimo” i “Torna a Surriento”, i finiren amb un tema dels Beatles (“Hei Jude”) i “Los ojos de la española”. Finalment, les dues rondalles, sota la direcció del seu professor, Miguel Ángel Hervás,  atacaren dos temes conjunts: “La vida es bella” i  la ranxera “Homenatge a Jorge Negrete”, que arrencaren els entusiastes aplaudiments del públic.

Un moment de l’actuació.