Origen: Espanya, potser la història d’un fracàs | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 21 d’0ctubre del 2017)
Malgrat l’esforç dels adoctrinadors espanyolistes, que ens han intentat convèncer amb bastant d’èxit d’una Espanya unida de més de cinc cents anys, la veritat és que l’Estat Espanyol neix l’any 1716 quan el primer rei Borbó Felip V de Castella promulga el Decret de Nova Planta, després de derrotar militarment el Principat de Catalunya, al que li treu les seves lleis i administració i, imitant el model centralista francès, l’imposa les de Castella, així com la oficialitat de la llengua d’eixe regne. També es confirma oficialment la numeració ordinal dels reis de Castella com a reis d’Espanya. Aquests fets van ser el principi del projecte de la futura i utòpica nació espanyola. Curiosament pel que fa a la numeració dels reis tot continua igual. L’actual rei Felipe, que només va tindre quatre antecessors amb el seu nom com a reis d’Espanya, regna com Felipe VI, i gairebé tothom ho troba normal, però a molts catalans els costa de pair-ho.
Molts avatars han passat des d’allavons. Raons d’espai m’obliguen a esmentar-ne nomes alguns : prohibició de l’ús públic del català per part de Carlos III; afusellament de Lluis Companys, l’únic cas d’assassinat d’un governant europeu elegit democràticament; franquisme ; reinstauració de la monarquia (a més a més borbònica) per part del dictador i genocida que és acceptada per la Constitució del 78, constitució que es va votar com un nou projecte de nació sota l’espasa de Damocles del soroll de sables (moltes vegades qualificada com “exemplar” i que jo anomeno “possibilista”); gran castellanització de Catalunya des de l’emigració dels cinquanta, amb una integració variable i que accepta el model lingüístic català amb aparença de normalitat fins al segle XXI i a l’ascens d’un partit polític anomenat “Ciutadans”; rebuig de l’Estatut de Catalunya el 2010; multiplicació de l´independentisme quan governa el PP; crisi econòmica i retallades generals en paral·lel a la recerca del “Dret a decidir”; 1-O: insurrecció catalana, represió i 155.
Gràcies, senyor Rajoy (i companyia) per ser l’últim responsable del fracàs d’aquest projecte nacional i que els darrers anys ens ha conduit del fi de l´estat del benestar a l´estat del malestar.
Antoni Bengochea
Lo dimarts 31 d’octubre 
Somos unas cuantas familias que alguno de sus miembros o todos tuvimos que emigrar de nuestros pueblos e instalarnos, voluntariamente o no, en Cataluña. Somos unos cuantos, quizás la mayoría, que nos sentimos tan aragoneses como catalanes. Si, también nos sentimos catalanes. Somos otros cuantos que nos sentimos muy incómodos con el proceso catalán y sobre todo muy incómodos ante los insultos indiscriminados contra Cataluña y sus gentes, donde hemos encontrado acogida, trabajo y prosperidad. Lo malo es que esto, apunto, viene de lejos, no es cosa de hace cuatro días si bien ahora se ha acentuado. Somos unos cuantos que gran parte de los ahorros obtenidos por el trabajo de toda una vida en Cataluña lo hemos invertido en nuestros pueblos, donde quisiéramos también jubilarnos y que seguimos considerando nuestro hogar. No somos simples turistas que pasan unos días y ya no se ven más. Esta inversión ha supuesto la mejora de los núcleos urbanos y también una ayuda en el mantenimiento del nivel de vida de sus habitantes. También somos unos cuantos que tenemos hijos que ya se consideran catalanes, catalanes, algunos manteniendo el amor al pueblo que siempre les hemos inculcado.