Skip to content
El vertedero fue denunciado por la Asamblea Local de IU en Fraga el pasado mes de noviembre, abriendo la DGA expediente administrativo por infracción de la Ley de Residuos y Suelos Contaminados en el mes de abril.
 
Fraga, 7 de junio de 2017
La Asamblea Local de IU en Fraga insta al Gobierno de Aragón a que en cumplimiento del expediente abierto el pasado mes de abril, se retiren de manera inmediata los residuos depositados en un terreno al aire libre situado en el Término municipal de Fraga, en la carretera que une la capital del Baix Cinca y Massalcoreig. En el citado terreno se encuentran depositados en su mayoría escombros de obra, situación que fue denunciada por la Formación política y social en noviembre y abriendo la DGA un expediente sancionador por infracción de la Ley de Residuos y Suelos contaminados en el mes de abril.
“Han pasado ya dos meses desde la apertura del expediente administrativo, y aún no se ha limpiado el terreno, las temperaturas de los últimos días son altas y se acentúan las condiciones de insalubridad en el vertedero, es por ello que exigimos una actuación rápida de limpieza total del terreno”.
IU recuerda que el pasado año denunció un total de dieciséis vertederos ilegales, quince de los cuales ya han sido erradicados, el último sobre el que se actuó hace dos semanas en el paraje de Vall de la Mora situado entre Torrente de Cinca y Fraga con la limpieza total de los residuos allí depositados.
IMG_20170607_070109.jpg

Origen: El Bajo Aragón no reconoce su riqueza lingüística

En el último Pleno de la Comarca del Bajo Aragón, desde el grupo de GANAR presentamos una moción que tenía como punto principal aprobar la solicitud para la declaración de la Comarca del Bajo Aragón como zona de utilización histórica predominante de la lengua catalana o lengua aragonesa propia del área oriental de la Comunidad. Cabe mencionar al respecto que, según un reciente estudio de la Universidad de Zaragoza, un 8,4% de la población del Bajo Aragón (2.491 personas) declaran conocer esta lengua, mientras que el porcentaje se eleva al 14,6% (4.321 personas) en los que afirman que lo entienden.

Los objetivos de esta moción eran varios. Por un lado, reconocer una evidencia histórica en cuanto a un patrimonio cultural inmaterial con el que contamos en el territorio, que también es una muestra de identidad colectiva en nuestros municipios, y que por ello goce de una protección adecuada, especialmente en lo que tiene que ver con las diferentes variantes locales. Por otro, reconocer los derechos de los hablantes de esta lengua en el Bajo Aragón, y acabar con el abandono y la desidia que la institución comarcal ha tenido desde su nacimiento hacia la lengua materna de los habitantes de un tercio de los pueblos del territorio.

Así pues, el fin de la proposición no era polemizar en torno a la denominación de la lengua, ni mucho menos, ya que sería una discusión estéril por cuanto existen discursos muy polarizados en este sentido. Es evidente que algunas de las terminologías utilizadas tienen un sentido histórico, cultural y, sobre todo, lingüístico, mientras otras sólo tienen un origen meramente político. Personalmente, no entiendo el término ‘chapurriau’ como algo despectivo, ya que es así como hemos llamado tradicionalmente a nuestra lengua en Aguaviva, si bien el famoso invento del LAPAO fue una ocurrencia anticatalanista que nos dejó en ridículo en todo el país.

Por ello, con voluntad conciliadora la moción recogía ambas terminologías, la de la Ley de Lenguas del gobierno PP-PAR (lengua aragonesa propia del área oriental), y la actual reconocida por el ejecutivo PSOE-CHA (catalán de Aragón).

Sin embargo, los intentos fueron en vano. El resto de grupos centraron el debate únicamente en la denominación de la lengua, quedando el resto de aspectos en algo meramente residual. Los argumentos fueron de lo más diverso, y por qué no decirlo, vergonzoso. “Com-plejo de inferioridad”, “intereses políticos en Catalunya”, “apoyo a la colonización catalana”, “tergi-versación de la historia”, fueron algunas de las lindezas que tuvimos que escuchar desde la bancada del PAR, llegando incluso a ataques personales. Para colmo, incluso la devolución de los Bienes de Sijena fue introducida en el discurso, a pesar de que nada tuviera que ver con el tema en cuestión. El portavoz del PP suscribió las palabras del compañero del Partido Aragonés, e incluso llegó a asegurar que “se merecía un aplauso”. Desde el grupo socialista, en una muestra más de la incoherencia a la que ya nos tiene acostumbrados, se optó por rechazar la denominación actual y apoyar la del anterior gobierno.

¿Qué significado tendría el reconocimiento como zona de utilización histórica predominante? El Estatuto de Autonomía de Aragón establece que en estos territorios “se regulará el régimen jurídico, los derechos de utilización de los hablantes, se promoverá la protección, recuperación, enseñanza, promoción y difusión del patrimonio lingüístico de Aragón, y se favorecerá el uso de las lenguas propias en las relaciones de los ciudadanos con las Administraciones públicas aragonesas.” Es decir, nada que ver con imposiciones ni con los argumentos recogidos anteriormente y espetados por el resto de grupos.

El segundo punto de la moción se basaba impulsar el reconocimiento de la realidad bilingüe del territorio bajoaragonés mediante la adaptación del topónimo de la Comarca en bilingüe (Bajo Aragón/Baix Aragó), de igual modo que ocurre en comarcas vecinas como el Matarraña/Matarranya o el Bajo Aragón Caspe/Baix Aragó Casp. Tampoco en este caso se contó con el apoyo del resto de grupos. El motivo principal que “somos menos pueblos, y sobre todo menos hablantes” como si ello nos obligara a gozar de menos derechos, a pesar de que el propio Estatuto de Autonomía establece que nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua.

Lamentablemente, la moción no salió adelante, ya que PP y PAR votaron en contra, mientras que el PSOE dio libertad de voto a sus consejeros (1 a favor, 3 abstenciones y 7 en contra). Cabe recordar que sólo hace unas semanas en nuestra vecina comarca del Matarranya sí fue aprobada una moción muy similar presentada por el PSOE, contando con un apoyo claramente mayoritario.

Así pues, una nueva oportunidad perdida para trabajar por la conservación de nuestra lengua, mientras seguimos viendo cómo languidece y cada vez son menos los jóvenes que la hablan y cómo se “castellaniza” a pasos agigantados. Por nuestra parte seguiremos luchando, reivindicando su protección, en el caso del Parlar d’Aiguaiva de una de las variantes más ricas y peculiares de toda la zona, a juicio de numerosos lingüistas y estudiosos de la lengua.

Por suerte, sólo un día después conocíamos que el Gobierno de Aragón creaba la Academia Aragonesa de la Lengua y el Institut del Català d’Aragó, marcándose como objetivos la conservación, promoción y defensa de nuestras lenguas propias. Sin embargo, en este territorio mucho deberán cambiar las actitudes de ciertos sectores para que por fin podamos trabajar conjuntamente por nuestro patrimonio cultural y lingüístico.Ω

Balaguer albergarà en uns dies les finals del futbol sala català. L’equip aleví del Matarranya viatge com a campió de les Terres de l’ebre

Origen: L’equip aleví de Queretes, a les finals del futbol sala | Comarques Nord

Origen: Reglament de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua i dels corresponents Instituts | Lo Finestró

(Publicat el dissabte 3 de juny al Diario de Teruel)

El passat 26 de maig el director general de Política Lingüística publicava al BOA l’anunci d’informació pública del projecte de decret del Govern d’Aragó, mitjançant el qual s’aprovaran els estatuts de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua que comprèn els estatuts de l’Institut del aragonès i de l’Institut del català d’Aragó. Encara estem en el termini de presentar esmenes.  Jo ja ho he fet. Em referiré a un parell de les presentades que em semblen importats. Considero que el nom d’Institut del català d’Aragó arrossega una càrrega de secessionisme lingüístic –així m’ho sembla a mi– que no porta enlloc. Gairebé totes les llengües són com arbres amb moltes branques i branquillons: un tronc comú, més o menys estàndard i una sèrie de variants dialectals. El català de la Franja és un branquilló o branquillons del català occidental, una o diverses variants dialectals del català. Tenint en compte el que he dit, hem sembla molt més adient i correcte anomenar l’esmentat Institut com a Institut Aragonès del Català. Entenc que vol significar que serà una institució aragonesa que tindrà la tasca d’estudiar, recollir i aplicar les variants franjolines del català –gramaticals, toponímiques, antroponímiques, etc.– i imbricar-les en l’arbre del català, diguem-ne, comú o estàndard. Lògicament això ens porta a una altra esmena que jo he fet al reglament: “L’Institut Aragonès del català col·laborarà estretament amb l’Institut d’Estudis Catalans a fi i efecte de compartir al màxim les normatives lingüístiques. També podrà col·laborar amb les diverses institucions de les altres llengües de l’Estat i amb altres organismes acadèmics, científics i culturals”. Les Illes Balears, malgrat gaudir d’un català amb força diferències dialectals de tota mena, no han creat cap institució del seu català, s’acullen còmodament a la normativa que emet l’Institut d’Estudis Catalans. Si visiteu les Illes us adonareu que no s’han perdut cap dels trets diferencials del seu català. Contràriament, al País Valencià es va crear en el seu moment l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Fixeu-vos-hi que no es va anomenar Acadèmia de la Llengua Valenciana. Va haver-hi controvèrsia, però al final es va imposar el sentit comú. El mateix projecte de reglament ens dóna bon exemple del nom que proposo per a l’Institut, quan anomena Acadèmia Aragonesa de la Llengua i no Acadèmia de la Llengua Aragonesa. Tinc més esmenes, però ja no em resta més espai.

José Miguel Gràcia    

La PAH espera que el Banco público paralice el desalojo hasta cerrar un alquiler social para la familia afectada.
 
Fraga, 6 de junio de 2017.
 
La defensa de la familia sin recursos ocupante de una vivienda propiedad de la SAREB en Fraga ha presentado ayer lunes un recurso ante el Juzgado de Primera Instancia e Instrucción número 1 de la localidad contra la orden de desalojo prevista para el próximo 29 de junio.
La PAH  espera cerrar un alquiler social que evite el desahucio e insta a Sareb a acabar con la estrategia de intimidación hacia la familia ocupante del inmueble con su negativa a retirar la denuncia en el Juzgado.
Para la Plataforma, “un Banco rescatado con dinero público ha de facilitar el acceso a la vivienda a personas desfavorecidas y no poner trabas en el camino cuando se está dispuesto a llegar a una solución negociada satisfactoria para ambas partes”, es por ello que no entendemos el doble juego de la entidad bancaria , que mantiene un proceso negociador abierto al mismo tiempo que un procedimiento judicial.

 La situació lingüística a la Franja serà objecte d’una Matinal de Llengua que tindrà lloc el dia 14 de juny a les 11 h a la Biblioteca de Catalunya. La inscripció es pot fer en aquest formulari.

A la sessió s’hi presentarà l’estudi Els usos lingüístics a la Franja, 2014, publicat a la col·lecció “Biblioteca Tècnica de Política Lingüística”, que han elaborat tècnics de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i recercadors de la Universitat de Saragossa i del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, obrirà un acte en què les ponències aniran a càrrec dels experts Javier Giralt i Maite Moret (Universitat de Saragossa) i Anna Torrijos i Joan Solé (DGPL). L’estudi s’ha portat a terme en el marc d’un acord de col·laboració entre la DGPL i el Consorci Campus Iberus, que formen les universitats de l’Ebre. El treball ja es va presentar en un acte a la Universitat a Saragossa el dia 31 de maig.

La DGPL va iniciar l’any 2013 un programa de col·laboració amb els territoris del domini lingüístic per tal de dur a terme enquestes d’usos lingüístics als diferents territoris i obtenir dades que poguessin ser comparades. En aquest marc, ha treballat també amb el municipi de l’Alguer en l’execució i l’anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer; amb el Consell Departamental dels Pirineus Orientals i l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà, en l’execució de l’Enquesta de la Catalunya Nord; i amb la Universitat de les Illes Balears i el Govern Balear per a l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears. A banda també ha establert acords d’intercanvi mutu de mètodes i d’informació amb els governs de València i d’Andorra.

MAGAZIN 10 de juny de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora :“El temps en la nostra vida” Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- L’opinió de Pepe Bada.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:40- 14.- Entrevista a la professora d’adults de Favara, Mamen Rasero.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Pepe Bada, Néstor Fontoba, Mario Rius, Alberto Balaguer i Elías Satué.

Origen: Tornem-hi amb la toponímia | Lo Finestró

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 27 de maig)

Darrerament veig que es mouen les  institucions en replegar la toponímia, poble per poble, abans que no se l’enduguen despoblació, desídia i manipulació. Enfront d’aquells que voldrien imposar-nos una toponímia castellana academitzada, cal documentar les formes que diuen els parlants genuïns de cada territori lingüístic –aragonès, castellà, català– i oficialitzar-les, sinó ho tindran magre per persistir. Una toponímia de tot l’Aragó, feta sense prejudicis, això sí, ens retornarà els noms de sempre, i permetrà de conèixer millor la nostra història: presència basco-ibérico-celta, romanització, arabització, occitanització, castellanització –que potser no sempre ho ha estat a costa de l’aragonès: cal donar explicació a topònims d’àrea castellana com Balsa Nova, Castelnou, Santa María d’Horta, el Palao, … –, i molt més. Abans de  posar-nos al tall convé, per estalviar-nos feines dobles, que rellegim les pàgines 47-58 d’Indagacions d’Hèctor Moret, Calaceit 1998. Miraré ara de fer un breu resum de la investigació toponímica al nostre país. L’àrea catalanoparlant, la Franja, és la més treballada, especialment al Matarranya Històric, i més encara a la Ribagorça amb el projecte Toponimia de Ribagorza; el Baix Cinca i la Llitera són les comarques més desassistides. L’àrea aragonesoparlant, l’Alt Aragó, es troba gairebé exhaustivament estudiada a la Ribagorça gràcies a l’esmentada Toponimia de Ribagorza. si bé és llàstima que en les transcripcions dels topònims es faça servir una ortografia patoisanta –això quasi no passa als topònims ribagorçans catalans.  La resta del territori té bastants monografies toponímiques i molts materials desperdigolats per llibres i revistes. Com sol passar quan es tracta d’estudis lingüístics l’àrea més abandonada és la de llengua castellana. Ací trobem algunes comptades monografies (Casp, Valdealgorfa, …) i materials de difícil consulta en llibres i revistes, i això que es tracta d’una àrea, potser no tan interessant com les de l’Alt Aragó, pero déu-n’hi-doret de com ho és. La majoria dels treballs considerats se solen centrar en les fonts orals, i ben poc en les documentals, amb algunes importants excepcions (Giralt, Vázquez, Saura, …). Acabo repetint –vox clamantis in deserto– que poc hauran servit aqueixs esforços toponímics per la normalització dels nostres aragonès, castellà i català, sinó s’oficialitzen els topònims obtinguts.

Artur Quintana

Noticias del Bajo Aragón – un diario independiente

Origen: El barquero deja La Estanca por Pena

Origen: “Els usos lingüístics a la Franja”. Matinal de Llengua . Llengua catalana

PresentacióL’estudi es va presentar a la Universitat de Saragossa

La situació lingüística a la Franja serà objecte d’una Matinal de Llengua que tindrà lloc el dia 14 de juny a les 11 h a la Biblioteca de Catalunya. La inscripció es pot fer en aquest formulari.

A la sessió s’hi presentarà l’estudi Els usos lingüístics a la Franja, 2014, publicat a la col·leció “Biblioteca Tècnica de Política Lingüística”, que han elaborat tècnics de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i recercadors de la Universitat de Saragossa i del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, obrirà un acte en què les ponències aniran a càrrec dels experts Javier Giralt i Maite Moret (Universitat de Saragossa) i Anna Torrijos i Joan Solé (DGPL). L’estudi s’ha portat a terme en el marc d’un acord de col·laboració entre la DGPL i el Consorci Campus Iberus, que formen les universitats de l’Ebre. El treball ja es va presentar en un acte a la Universitat a Saragossa el dia 31 de maig.

La DGPL va iniciar l’any 2013 un programa de col·laboració amb els territoris del domini lingüístic per tal de dur a terme enquestes d’usos lingüístics als diferents territoris i obtenir dades que poguessin ser comparades. En aquest marc, ha treballat també amb el municipi de l’Alguer en l’execució i l’anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics a l’Alguer; amb el Consell Departamental dels Pirineus Orientals i l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà, en l’execució de l’Enquesta de la Catalunya Nord; i amb la Universitat de les Illes Balears i el Govern Balear per a l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears. A banda també ha establert acords d’intercanvi mutu de mètodes i d’informació amb els governs de València i d’Andorra.

La empresa concesionaria del servicio ya está informando a los usuarios de esta nueva parada, que podría ser realidad pasado el verano

Fraga, 2 de junio de 2017.
La Asamblea Local de IU en Fraga ha mostrado su satisfacción por el inicio de la tramitación por parte de los Organismos competentes para fijar una parada de autobús de la línea que cubre el servicio entre Fraga y Lleida en el mismo Hospital Arnau de Vilanova. La empresa concesionaria del servicio, Franja de Aragón, está informando en los últimos días a los usuarios de esta circunstancia, que podría ser realidad una vez pasado el periodo estival.
No habrá una línea específica que cubra el trayecto entre Fraga y el Hospital de Lleida, sinó que será el mismo servicio ordinario el que varíe su recorrido habitual para dejar en el trayecto de ida o recoger en el trayecto de vuelta a los usuarios del centro hospitalario.
La instalación de una parada de autobús en el hospital de Lleida para los viajeros provenientes de la zona oriental de Aragón es una reivindicación histórica de los vecinos y vecinas, junto con el aumento de las frecuencias horarias de los servicios.
IU recogió más de 800 firmas el pasado invierno a iniciativa de los usuarios y usuarias de la línea de autobuses, iniciativa que fue apoyada por el Ayuntamiento de Fraga que a su vez trasladó las peticiones de los vecinos tanto al Director General de Infraestructuras del Gobierno de Aragón como al Director de Fomento del Gobierno español.
 Cabe recordar que el pasado mes de mayo ya se hicieron realidad dos de las peticiones avaladas por las firmas como la recuperación de la línea de autobús con salida de Fraga a las 9.15 en días laborables y el restablecimiento de las tarjetas de abono.

Origen: · PRESENTADOS LOS RESULTADOS DE LA ENCUESTA DE USOS LINGÜÍSTICOS DE LA FRANJA – Lenguas de Aragón

El día 31 de mayo, en el Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Zaragoza ha sido presentados los resultados de la Encuesta de Usos Lingüísticos de la Franja, llevada a cabo mediante un convenio de colaboración entre Campus Iberus y la Direcció General de Politica Lingüistica de la Generalitat de Catalunya, y que continúa la labor iniciada en los años 90 del pasado siglo que dieron como fruto las publicaciones.

Descargar PDF

La Franja