Skip to content

Origen: · EL 22 DE MAIG, HOMENATGE EN FRAGA A JOSEP GALÁN – Lenguas de Aragón

Programa  – Dilluns, 22 de maig de 2017

10:00 Obertura i recepció d’autoritats, alumnat i professorat al Castell de Fraga.
10:45 Vídeo testimoniatge del pensament de Josep Galan recollit per Pep Labat.
11:00 Recreació de l’obra de Josep Galan a càrrec dels centres escolars*.
• Toca manetes
• Les cançons de la nostra gent
• Refranyer fragatí
• Mort a l’Almodí
12:30 Actuacions
• Duet musical a càrrec de Enrique Jiménez i Jordi Viñes
• Rondalla Peña Fragatina 13:30 Aperitiu musical amb degustació de productes de la zona
*Activitats d’esbarjo per als xiquets petits al pati del Castell
Organitzen: Ajuntament de Fraga, Comarca del Bajo Cinca/Baix Cinca, Institut d’Estudis del Baix Cinca – IEA, Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó

Origen: · 12 DE MAYO, DIA DE LA ESCUELA DEL ARAGONÉS – PATUÉS – Lenguas de Aragón

Programa:

Viernes 12 de mayo

17,30 Chocolate y torta para todos

18,00 Actuaciones en video y en directo de los alumnos de Patués del CRA Alta Ribagorza

(acompañados por sus profesores Carmen Castán y Mª Carmen Bernal)

19,00 Entrega de los premios literarios Villa de Benasque en categoría infantil y juvenil

Palacio de los Condes de Ribagorza (Benasque)

Mas Información

PRESENTACIÓN DE LA ENCUESTA DE USOS LINGÜÍSTICOS DE LA FRANJA

V JORNADA DE TRABAJO
Presentación de la Encuesta de Usos Lingüísticos de la Franja / L’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja
31 de mayo de 2017; 11:00
Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Zaragoza
Organizan: Campus lberus, Generalitat de Catalunya (Direcció General de Política Lingüística). Colaboran: Universidad de Zaragoza, Gobierno de Aragón (Dirección General de Política Lingüística)

Resolución del Director General de Planificación y Formación Profesional y del Director General de Política Lingüística, de 26 de abril de 2017, por la que se autorizan centros para la impartición de lenguas propias de Aragón (Aragonés y Catalán de Aragón) a partir del curso 2016-2017.

Autorització als centres de Aragó en zones d’ús predominant del català i l’aragonès per a impartir classes. Les autoritzacions que abans eren gairebé entre cada centre i el seu inspector, ara ja estan regulades legislativament i apareixen al BOA. Estan tots els centres on estudia algun nen d’un poble catalanoparlant o aragonesòfon, i per tant,  autoritza també als IES que reben alumnes catalanoparlants.

Origen: El Sportin Alcañiz se lleva los tres puntos del San Roque valderrobrense | La Comarca

Origen: Rescatan en Torre del Compte una cría de cárabo común | La Comarca

Origen: La tirolina de Fuentespalda será apta para personas con movilidad reducida | La Comarca

Una de les mesures indispensables per a la supervivència d’una llengua minoritzada és tenir programes on s’empri aquesta llengua en la Televisió pública, una altra és el seu reconeixement i visibilitat. A Aragón TV no es compleix ni una cosa ni l’altra. Programes com “Aragón en Abierto”, d’emissió diària des de totes bandes d’Aragó, hauria de ser reflex de la realitat lingüística d’Aragó, amb sensibilitat i reforçant la consciència dels parlants d’aragonès i català a Aragó. No obstant això vídeos com aquest ensenyen la realitat diària de la nostra televisió pública, desconeixent l’existència de la varietat “foncense” de l’aragonès, evitant cridar la llengua amb el seu nom “aragonès” o “aragonès foncense” i reforçant la diglòssia entre els seus parlants patrimonials.

MAGAZIN 13 de maig de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora :“És possible educar sense adoctrinar? Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramon Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
12:55- 13:10.- Els esports. Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Festes de San Isidro. José Francisco Bielsa, president del Círculo Agrícola San Isidro.
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40- 14.- Entrevista a Ramón Paz Rodríguez. Ara porta el Bar Restaurant “El Farolet”, però té algunes aficions molt, molt interessants…
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Luis Valén, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, Mario Rius, Ramón Oliver, José Francisco Bielsa, Lifo Ros, Ramón Paz i Elías Satué.

Origen: Un brogit impetuós | La Comarca

Origen: Cientos de personas acuden a la feria más multitudinaria del Matarraña | La Comarca

Origen: Planters de frontera | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 4 de maig del 2o17)

Cada primavera els hortolans, atents al calendari, compren llaors noves, fan planters dels romanents de l’any anterior o van al viver a provir-se’n; i així, plantant-ho, reprenen l’etern cicle de la renovació. A mi, pels voltants de Sant Jordi, aprofitant lo viatge de cap de setmana a casa dels pares –a casa—, em toca fer la gran compra als vivers de Móra la Nova, una gran extensió de terreny plantat a la vora de l’Ebre, tocant al pont modern que connecta les dos Móres i congrega llauradors de tota la zona. La tipologia és diversa: los d’edat avançada, encara àgils, que són los predominants; matrimonis de compres a la capital de comarca; algun jove; i qui com jo va per delegació del pare hortolà. Enguany hi havia dos parelles de “neorurals” estrangers; no devien de ser un cas esporàdic, perquè l’establiment exposa la llista traduïda a l’anglès: tomatoes, lettuce, eggplants, peppers…, i tenen pràctica en identificar les varietats senyalant-les al catàleg, a la manera de les iconografies religioses medievals. Cal fer-se entendre també en les denominacions dialectals: la meua albergenya és la seua aubergínia –i l’albergínia de Pompeu Fabra—; los meus fesols verds són les seues bajoques –mongetes tendres en estàndard—; los meus melons d’aigua o d’Alger, allí síndria o meló de moro, no ho sé; les “pepineres” són les mateixes –i ni l’Alcover-Moll les recull!—. Los venedors ressolen d’altres dubtes terminològics preguntant-te d’a on vens: Nonasp, Maella…?, i és que, eficients i bons coneixedors de l’ofici, consideren les diferències estacionals en funció de les zones, primerenques o tardanes, o les preferències locals per una varietat concreta: fesols de mata, d’emparrar o nanos?, tomàquets híbrids o de conserva? Durant l’espera, vas fent conversa, agermanats tots per les hortalisses, la terra i la llengua, i hi ha qui diu que coneix la teua vila o que hi ha estat algun camí. Dolça sensació d’una frontera inexistent, en temps de banderes aixecades als dos costats –estelades o constitucionals, segons costat—, ignorant la comunitat que oferís la quadribarrada autonòmica de l’antiua Corona.

María Dolores Gimeno

Origen: C’s se une a Podemos y al PSOE para blindar el uso del catalán en Aragón – EL DIESTRO

La Franja