La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentOrigen: I ha res més autèntic que una llengua viva? | Viles i Gents
Aquestes vacances de la Setmana Santa he pogut constatar una vegada més l’ambient cada cop més turístic de la comarca del Matarranya. Si fa trenta o quaranta anys era visitada gairebé exclusivament per catalans, ara és més nombrosa la concurrència de gent del País Valencià o de l’Aragó, fins i tot de visitants d’altres comunitats de parla castellana. Als visitants els agrada tastar les coses típiques que ofereix la comarca: els paisatges dels rius i de la muntanya o dels camps d’oliveres i ametllers; l’arquitectura pròpia tan homogènia i característica, de vegades rústica, però també monumental i que compta amb esplèndids conjunts urbanístics, o la gastronomia i la rebosteria. Però també la cultura, la història, la etnologia o el folklore.
Però res hi ha més típic, més característic i més autèntic que la llengua que es parla des de gairebé mil anys a la zona. Només els elements de la natura són més antics que la nostra maltractada i fuetejada llengua. Paradoxalment a una bona part d’aquests turistes que ens visiten (cada cop menys, tot s’ha de dir) no els agrada tastar aquest element tan propi de la nostra terra, amb el que fan una excepció, i suposo que és perquè li troben dos defectes: formar part de la llengua catalana i estar viu (si fos una peça de museu etnològic, com un aladre de fusta, una sàrria o un trill de pedrenyera, molts es mostrarien més interessats). Fa poques setmanes que la Institució Comarcal del Matarranya ha demanat al Govern d’Aragó que reconegui com pròpia la llengua catalana i que reconegui que forma part del seu Patrimoni (del Matarranya i de l’Aragó). Aquesta declaració hauria de ser fonamental per reconèixer el nostre patrimoni lingüístic i començar a fer realitat aquell apartat de la Constitució Espanyola que diu que les llengües seran “oficials als territoris on es parlen”. De moment la pilota és al Govern d’Aragó i la nostra llengua té nom i aquest no és LAPAO (espero que no sigui només de moment). Què ens falta per a què la Constitució es pugui complir? Podrem ser finalment parlants “normals”?
Antoni Bengochea
López Susín ha hecho esta reivindicación en el marco del IV Seminario Multidisciplinar sobre Plurilingüismo en España.
Origen: Lectures en català i aragonès al Pignatelli, per Sant Jordi | Lo Finestró
El dia 23 d’abril, a les 12:30 del matí, a la seu del Govern d’Aragó (edifici Pignatelli), al pati número 1 anomenat “música para enamorar” van tindre lloc les lectures en català i en aragonès. L’esdeveniment va ser tramés en directe per l’emissora de ràdio en aragonès “Chisla Radio”.
Les lectures en català van ser desenvolupades per: Tomàs Bosque Peñarroya, Pere Labrador Fuster (ambdós de La Codonyera), Mario Sasot (Saidí), Antonio Bengoechea (Calaceit) i Mercè Martí (Beseit).
El programa va ser presentat pel mateix Tomàs Bosque i es van llegir poemes i textos fragmentaris del seu llibre Melodia provençal. Poesia, música i prosa. Per exemple: Voldria fer, Coples de la pena d’amor, Lluna trista, A golps creixem, Remei pocasolta, Lo meu idioma, etc…
Tomàs va obrir i va tancar l’acte. En un principi va presentar a tots els companys (afegint el seu origen, les terres del Mesquí i del Matarranya) i també a la nostra llengua, el català, com una llengua d’Aragó. Va concloure les lectures cantant “a cappella” dues cançonetes populars a la nostra terra: “La masovera” i “Roda la mola”, repetint el públic la “tornada” (abans es van repartir fotocopies d’aquestes cançons entre el públic).
Tot l’acte va discorre amb total normalitat. Només s’ha de destacar la protesta d’una persona del públic. Aquest individu va acostar-se a un cantó de l’escenari amb la intenció d’aturar l’acte. Les raons que va esposar, entre d’altres, eren: per què es parlava en català si era el dia d’Aragó…?, el català no té res a veure amb la nostra terra…, i qüestions amb relació a raons polítiques barrejant llengua amb identitat territorial. Per últim, brandia un programa oficial dels actes programats pel Govern d’Aragó on només apareixia, a les 12:30″: Chisla radio. La radio en aragonès”. Com la seua actitud pujava de to, es va avisar a la policia (policia nacional). Els agents, junt amb un responsable de l’organització, van impedir que aquesta persona tallare l’acte i van raonar amb ell. Aquest acte havia sigut programat pel G. d’Aragó i per tant cap persona podia tallar el seu desenvolupament. Van amostrar un programa (posterior) on sí es podia veure: “lectures en català i aragonés”. Aquest programa modificat es va fer també abans del dia 23 i distribuït digitalment (amb enllaços digitals) entre els mitjans de comunicació. Finalment va imperar el sentit comú i aquesta persona va recapacitar. S’ha de dir que tot aquest enrenou no va ser apreciat per públic ni pels lectors que no es van assabentar de res, atès que tot va ocórrer fora de l’escenari.
Els companys lectors de l’aragonès van ser capitanejats per Anchel Compte i van llegir textos fragmentaris de la seua obra “No deixez morir la mia voz” i d’altres.
Moviment Franjolí per la Llengua: Decàleg per la conscienciació lingüística del català a la Franja
maig 1Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Decàleg per la conscienciació lingüística del català a la Franja
Decàleg per la conscienciació lingüística del català a la Franja.
La situació de la llengua catalana a la Franja de Ponent és molt precària. El trencament generacional de la llengua per via familiar és un fet a molts indrets del territori. L’escassa presència del català a l’escola, a les institucions públiques o als mitjans de comunicació fa d’agreujant.
Des del Moviment Franjolí per la Llengua i el Casal Jaume I de Fraga_ACPV llancem conjuntament una campanya per a fomentar l’ús social i la dignificació del català, així com la conscienciació lingüística dels catalanoparlants de la Franja.
El català és la llengua pròpia de la Franja, un patrimoni cultural a preservar i un vehicle de comunicació vàlid per a qualsevol afer de la nostra vida. Les nostres actituds i usos lingüístics són bàsiques per mantenir viva la flama de la llengua.
Aquest decàleg està emmarcat dins dels actes de la campanya de Sant Jordi d’Enllaçats per la Llengua: “Llengua normalitzada, literatura sense fronteres”.
L’Octavi Serret fa més de tres dècades que n’és propietari de la llibreria Serret de Vall-de-roures (Avgda. Hispanitat, 21), adscrita a la xarxa de llibreries de la Generalitat de Catalunya, havent esdevingut un punt de distribució de premsa i un focus cultural de primer ordre tant al Matarranya com a la resta de la Franja i les terres veïnes catalanes i valencianes (terra de cruïlla). Aquesta tasca de difusió literària i d’activisme cultural ha estat reconeguda recentment amb la distinció de la Creu de Sant Jordi. L’Octavi sempre té una activitat extraordinària, d’una vida dedicada al món de les lletres.
Marcel Pena
-Primer de tot, felicitats per la Creu de Sant Jordi.
Moltes gràcies. Es una cosa que no penses que te pugue passar.
-La llibreria Serret porta més de 30 anys sent referent de la literatura en català a la Franja. Com creus que han evolucionat els hàbits de lectura dels franjolins en este temps?
Hem anat a més perquè hem potenciat aquesta literatura, començant pels xiquets. Estan acostumats a veure només llibres en castellà, però jo els he ensenyat que poden triar el que vulguen, català o castellà. A partir d’ahí, s’ha de seguir fent pedagogia per a que això funcione.
-Quin és el tipus de llibre més demandat?
Els llibres que em demanen solen ser novetats, però normalment sóc jo qui els recomana. A la gent li agrada deixar-se recomanar. A més, amb el club de lectura, utilitzo les ferramentes digitals, la llibreria virtual i les crítiques de la web per arribar a la gent que li interessa.
-Què creus que aportarà la Creu de Sant Jordi al teu negoci?
Tindre un recolzament com una Creu de Sant Jordi m’ajudarà molt. L’any passat vam passar un primer trimestre molt dolent, després de cinc anys seguit d’una baixada de ventes. Gràcies al club de lectura i creant una fidelitat amb els clients a través de descomptes, hem remuntat el vol. El reconeixement de la Creu de Sant Jordi em dóna més força per seguir fent el treball que m’apassiona, que és recomanar llibres i fomentar la lectura en català.
-Quines són les especialitats literàries de la llibreria?
La nostra especialitat és la literatura en llengua catalana feta per autors del Matarranya i les Terres de l’Ebre. Tenim moltíssim material d’escriptors de la Franja dels últims 22 anys, des que es va recuperar el Premi Guillem Nicolau. A més, a través de la Fira del Llibre Ebrenc, vam afegir autors ebrencs en un intercanvi on jo vaig aportar els autors del Matarranya i la Franja.
-Què té el Matarranya, Maestrat i Terres de l’Ebre per ser un territori tant prolífic pel que fa a històries i autors?
És un territori molt ric que et permet desconnectar, i que a més dóna per a molta literatura. Els coneguts com “autors del boom” dels anys 70, sud-americans com Carlos Fuentes, Vargas Llosa, Gabriel García Márquez, van vindre al Matarranya en busca d’un punt on créixer literàriament. Avui en dia, encara vénen molts artistes forasters a instal·lar-se als masos, per aïllar-se i formar-se intel·lectualment.
-Com afecten les polèmiques de caire polític i lingüístic entre Aragó i Catalunya al consumidor de cultura del Matarranya?
Ara estem en un moment dolç. Els problemes van vindre a la legislatura anterior, però ara ja no hi ha cap conflicte. Aquí al Matarranya, els polítics han aprovat considerar el català llengua d’ús històric, també els del PP i el PAR.
Que se m’hagi donat a mi una Creu de Sant Jordi també és una demostració del moment que vivim. Estic rebent felicitacions de gent que no m’hauria imaginat mai que es pogués alegrar per una Creu de Sant Jordi en defensa de la llengua catalana. Ara es viu un clima molt més acceptable. Però hem de seguir treballant perquè sigui una bassa d’oli. La cultura és l’únic vehicle que tenim, mentre la política ho acaba trastocant tot.
-Quines novetats ens recomanaries de cara a Sant Jordi?
He preparat un PDF on incloc totes les recomanacions que faig per aquest Sant Jordi als meus clients. Però crec que els dos llibres que més es vendran són Argelagues de la Gemma Ruiz, a qui tindrem el dia 29 signant llibres a la llibreria, i La filla del capità groc de Víctor Amela. Aquest últim ha fet una edició especial per Sant Jordi, amb una guia amb el recorregut que es fa al llibre pels Ports de Morella, de Beseit i la resta de pobles del Matarranya.
Recomanacions literàries per aquest Sant Jordi d’Octavi Serret
Origen: · TROBADA VIVIR EN ARAGONÉS EN PANTICOSA – Lenguas de Aragón
O días 26, 27 y 28 de mayo. Informazión en trobadavivirenaragones@
Las conclusiones de este trabajo se han obtenido a partir de los datos recogidos en 57 escuelas de la provincia, tanto del alumnado y sus familiares, como de maestros y maestras de distintas disciplinas, y de las aportaciones práctica totalidad de los docentes que han impartido aragonés desde que esta enseñanza se implantase en el curso 1997-98
La Facultad de Ciencias Humanas y de la Educación acoge este miércoles, 26 de abril, a las 12 horas, con motivo de la celebración del Día de Aragón, la presentación de esta investigación en la que también participarán los profesores Rosa Tabernero y Jesús Vázquez