Sequera rere sequera, des de fa quaranta anys, se senten contar històries de gent que ha vist, perfectament, com les petites aeronaus encaren els núgols quan amenaçe ploure i els desfan. També és veritat que moltes altres vegades els informadors només poden escoltar el soroll de l’avioneta –nítidament, això sí– sense arribar a poder veure-la.
L’activitat antitronada té com a variant tecnològica l’ús de ‘metxeros’, uns dispositus que des de terra emeten cap a l’atmosfera els mateixos productes químics que espargeixen els avions. El més conegut és el iodur de plata, emprat per a reduir la mida del granís o per convertir-lo en inofensives gotes d’aigua. Actualment, l’Administració descarta la sembra amb avionetes i s’inclina, exclusivament, pels ‘metxeros’.
Entre els suposats patrocinadors d’estes campanyes antitronada, des del Matarranya s’ha apuntant a empreses e interessos diversos però tots coincidents en la greu exposició a les pedregades: els arrossars del Delta de l’Ebre, els asseguradors del préssec tardà del Baix Aragó, la tèrmica d’Andorra, les mines de carbó i fins i tot la General Motors –en este cas per a protegir els escampatalls de cotxes que esperen comprador–. El cert és que, en quaranta anys, no s’ha arribat a cap conclusió respecte a la relació entre els vols d’avionetes i la suposada evaporació de les tronades ni, encara menys, respecte de la mà negra que mou els fils d’esta activitat tan destructiva per a l’agricultor i el ramader. Però, entre la gent del camp, sempre que n’hi ha una sequera reapareix la mateixa acusació: alguna cosa tiren en avions o amb els ‘metxeros’ per a que no plogue. I ara torne a passar a la conca de Gallocanta, entre les províncies de Terol, Guadalajara i Saragossa. La sequera torna.
La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentMAGAZIN 10 de desembre de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Les presons”. Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramon Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Actualitat cunícola. Michel Campanales
12:40- 12:55.- Presentació VI Foro”Wirberto Delso”. Entrevista al president de l’Asssociació Pedro Carceller.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:40- 13:50.- Les vacunacions; nou calendari de vacunacions per a 2017. Entrevista a Esmeralda Gascón, infermera.
13:50- 14.- Què Nadal ja ve!!! El cuiner maellà, Rubén Catalán, ens prepararà unes bones postres.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona, Michel Campanales, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Néstor Fontoba, Alberto Balaguer, Marcos Calleja i Elías Satué.
Desde la Asociaciaón Wirberto Delso, el sabado dia 17 de diciembre a la 6 de la tarde en el cine-teatro municipal de Fabara se ha programado la conferencia-debate : Las injusticias sociales en la España actual y Racismo, a cargo del profesor Juan Carlos Monedero de Madrid ( Podemos) y el filosofo de Barcelona R.C.C. Presentara el acto el compañero Presidente de la Asociación, Pedro Carceller,el exconsejero de cultura de la DGA Jose Bada Panillo y el Alcalde de Favara Paco Domenech. Para los interesados en enriquecer el debate vuetra presencia será muy bien acogida.
Dins de les Jornades Culturals i la Mostra de Teatre Aficiona’T! que organitza la Comarca del Matarraña/Matarranya, per als propers dies tenim les següents activitats:
DISSABTE, 3 DE DESEMBRE
MASSALIÓ
– 22:00 h. Concert de música celta, ‘Lugh en concierto’, a càrrec del dúo Lugh Música Celta. Saló Social.
DIUMENGE, 4 DE DESEMBRE
LA VALL DEL TORMO
– 19:00 h. Teatre: ‘Las domésticas’ – Grup ‘Mercè Centellas’. Saló Multiusos (Baixos Ajuntament).
DIMARTS, 6 DE DESEMBRE
QUERETES
– 17:30 h. Activitat per a tots els públics, ‘El viatge dels trobadors’ a càrrec de ‘Proyecto Caravana’. Pavelló.
DIJOUS, 8 DE DESEMBRE
AREYNS DE LLEDÓ
– 19:00 h. Tarde de monòlegs i humor a càrrec del còmic aragonés Diego Peña. A La Societat.
També s’adjunta l’enllaç on es troben les activitats que s’organitzen en tota la comarca durant esta primera quinzena del mes de desembre, destacant entre altres, la fira de l’energia de Fontdespatla, les jornades sobre la història de Queretes (dècada dels 50) o el Chiquifestival a Vall de Roures.
http://www.comarcamatarranya.es/images/banners/cultural/1DICIEMBRE16.pdf
COMARCA DEL MATARRANYA. Departamento de Cultura. www.comarcamatarranya.com
Origen: Avionetes fantasma | Viles i Gents
(Publicada a La Comarca el 11 de novembre del 2016)
Tornen les avionetes fantasma, aquelles que entren sense por dins de les nugolades i aconsegueixen que, al cap d’un moment, la tronada trague ull i es desfaigue mansament.
Origen: Trump, i entendre la @masaenfurecida | Viles i Gents
(Publicada a La Comarca el 2 de desembre del 2016)
Estats Units té nou president. Trump, contra tot pronòstic, ha vençut a Clinton, la cara més burocràtica i armamentista dels Demòcrates. Però també ha vençut tota la gent d’ordre del seu propi Partit Republicà.
Ja s’ha dit molt sobre l’extravagància i el radicalisme de Trump, com que perseguirà i emmurallarà tot rastre mexicà als States.
I el cas Trump no és cap excepció. Són molts que lliguen l’empobriment de la classe mitjana mundial, per la radicalització dels efectes del capitalisme, en lo seu estat permanent de descontent. Diuen que això ha portat a la massa enfurida a trencar en lo sistema, ja sigue en Trump a EUA, l’emergència de l’extremadreta a tota Europa, les noves esquerres a Grècia, lo Brexit anglo, los nous partits a Espanya, o el sobiranisme aquí al costat.
En tot cas, també als científics socials se mos ha posat en l’ull de mira: no n’hau encertat ni una, collons!, mos diuen. I poques enquestes havien pronosticat lo triomf de Trump, l’èxit del Brexit, lo NO dels colombians al procés de pau en les FARC, la renovació de la majoria a Rajoy, o el fracàs del sorpasso d’Iglesias a(l posteriorment marginat) Sánchez. En fi, que per més que la ciència social sigue més complexa que les naturals, als científics socials també mos cou.
I és que predir el resultat d’unes eleccions o els cracs de la borsa és més complicat que pronosticar una tronada. Pronosticar què farem los humans afecte directament al que finalment farem, perquè saber què pot passar mos fa canviar el nostre comportament. Si per exemple tenim les capacitats de l’omnipresent i sabem a ciència certa qui guanyarà les eleccions, acte seguit que ho comuniquem, aquells a qui no agrade gens eixe candidat, enlloc de decidir votar el seu partit afí, però més minoritari, decidiran votar-ne un en lo que tenen menys sintonia, però té més possibilitats de guanyar. I el pronòstic ja s’ha trencat. Un comportament paregut si pronostiquem que un banc caurà, o que unes accions pujaran la setmana que ve, o qualsevol pronòstic d’una ciència sobre el comportament humà. Per contra, si com l’omnipresent, sabem que una tronada portarà molta aigua, per més que fem o no fem lo pronòstic, los núgols no deixaran de portar aigua. Caos de tipus 2, li diuen.
Natxo Sorolla
La DGA apoya de forma decidida las iniciativas para defender el aragonés
Según explican fuentes del Gobierno de Aragón, en el acto se ha hecho entrega de una placa conmemorativa a la familia, en recuerdo del que se considera el primer autor que publicó un libro en aragonés tensino.
“Una variedad del aragonés sobre la que, afortunadamente, hay otros cultivadores”, ha dicho López Susín, quien ha recordado que desde algunas localidades como Panticosa se está promocionando su uso en la escuela y se está trabajando desde la propia comarca a través del área de lengua aragonesa.
Félix Gil del Cacho (Tramacastilla de Tena, 1924 – Barcelona, 1986) vivió hasta los 40 años en Tramacastilla de Tena donde, como muchos hermanos solteros de la montaña, se dedicó a ayudar al mantenimiento de su casa en las faenas del campo y como pastor recorrió numerosas veces las cabañeras entre el Valle de Tena y la ribera del Ebro.
Su vida, añaden las fuentes, es representativa del carácter y la suerte de tantos montañeses que experimentaron las penurias de la posguerra y posteriormente la emigración.
Después marchó a Barcelona, donde tomó conciencia del valor de sus raíces y, estimulado por estudiosos del aragonés, escribió primero una corta colaboración para la revista Orache (1985) y posteriormente sus “Recosiros de ra quiesta Balle Tena” que, bajo el título de “O tión”, publicó el Gobierno de Aragón al año siguiente de su fallecimiento.
El acto, organizado por la Asociación Cultural Rolde “O Caxico”, en colaboración con la Comarca del Alto Gállego, ha concluido con un concierto a cargo de Jazz 4 Fun.
El conflicto del Río Matarraña: un ejemplo de gobernanza en integración comarcal
Lourdes Casajús Murillo
Universidad de Zaragoza
Origen: Mequinensa posarà en marxa un centre d’estudis dedicat a Jesús Moncada | VilaWeb
02.12.2016 22:00L’antic casino de Mequinensa (Baix Cinca) ubicat a la primera planta d’un edifici de la plaça de l’Ajuntament albergarà, una vegada reformat, el Centre d’Estudis Jesús Moncada. L’espai es destinarà a l’estudi de l’obra i la figura de l’escriptor mequinensà i recollirà tot tipus de documentació, les seves obres literàries, els seus quadres i dibuixos, fotografies o manuscrits. Així ho va anunciar la batllessa Magda Godia en el marc de l’acte de lectura pública de contes de l’autor celebrat a la biblioteca municipal coincidint amb el 75è aniversari del naixement de Moncada. La jornada va servir per reivindicar la figura de l’escriptor i la dignitat de la llengua va escriure les seves obres, el català, les quals han estat traduïdes a més d’una vintena d’idiomes entre els quals es troben, a més del castellà, anglès o el francès, el japonès i el vietnamita.
Durant l’acte, també es van projectar unes petites càpsules audiovisuals vinculades a l’univers Moncada que es distribuiran a través de xarxes socials durant un mes per projectar l’obra i figura de Jesús Moncada més enllà de la seva Mequinensa natal. Els vídeos recullen testimoniatges de veïns que coneixien personalment l’autor, testimoniatges de Jesús Montcada i fragments de les seves obres.
Jesús Moncada
Jesús Moncada va néixer a Mequinensa l’1 de desembre del 1941 i va morir a Barcelona el 13 de juny del 2005. La seva obra, tal com pot comprovar-se a l’espai que li dedica el Museu de la Història de Mequinensa, va més enllà de la narrativa i explora disciplines com ara la pintura i la fotografia, un àrea, que juntament amb l’escriptura, li va permetre salvaguardar la memòria de la desapareguda Mequinensa. Moncada, autor d’obres com ara ‘El cafè de la Granota’ o ‘Camí de Sirga’, va rebre, entre altres premis, la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat l’any 2001 i el Premi de les Lletres Aragoneses el 2004, guardó que va recollir poc abans de la seva mort.
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, celebrarà la seua gala anual el proper dissabte 3 de desembre, a les 19:00 hores al Castell de Fraga, en què atorgarà els «Premis Galan a la normalització cultural i lingüística» i el «Premi Franja: cultura i territori», i es farà públic el projecte mereixedor de les «Beques d’investigació Amanda Llebot». L’acte és obert al públic en general i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Fraga.
El «Premi Galan» ha recaigut enguany en l’associació fragatina Amics del cine. Amics del cine va nàixer l’any 2013 per col·laborar amb el moviment cultural de Fraga oferint la projecció comunitària de pel·lícules davant la manca d’oferta a la ciutat. Des de llavors, els veïns de Fraga han vingut gaudint d’una programació estable de cintes d’actualitat en cicles de tardor i hivern. Sensibles a la realitat lingüística de Fraga i comarca, programen títols en castellà i en català, motiu pel qual reben aquest premi.
El Premi Franja 2015, que atorga la Iniciativa Cultural de la Franja, vol premiar la trajectòria de la Carme Alcover i Pinós. Alcover és nascuda a Massalió (1952) i va exercir com a mestra de català a Fraga en els difícils primers anys d’ensenyament de la matèria en les escoles i instituts de la Franja d’Aragó. Actualment treballa com a tècnica lingüística del Govern d’Aragó i ha publicat diversos estudis sobre l’ensenyament del català a l’Aragó. També té publicats narracions i poemes en volums col·lectius. Va ser membre del Consell Superior de les Llengües d’Aragó.
La nota musical correrà en aquesta ocasió a càrrec de Pau Elias, que oferirà un original concert d’ampolles de colors.
L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, gràcies al suport de totes les persones que integren l’associació, treballa des dels anys 70 per posar en valor el patrimoni cultural de la comarca.
Origen: Bajo Cinca Libertario: Conferencia de Carlos Taibo en Fraga, jueves 1 de diciembre
Conferencia de Carlos Taibo en Fraga, jueves 1 de diciembre
“Voy a intentar explicar por qué las ideas libertarias son más actuales que nunca. Y la tesis principal al respecto es que si esas ideas ya tenían suficiente predicamento por si solas, la crisis ecológica, la corrosión terminal del capitalismo, el riesgo del colapso, convierten a esas ideas en la única de las salidas que tenemos frente a todos esos fenómenos tan inquietantes. Con lo cual hay un plus agregado que obliga a defender el proyecto libertario de siempre.”