Origen: La Fresneda mejora la red de cañerías

L’ajuntament ha eliminat esta setmana el monument, complint la Llei de Memòria Històrica i el mandat que es va aprovar fa pràcticament un any al consistori Han hagut de passar molts anys perquè desaparegués, però la retirada de la Creu dels Caiguts de Vall-de-roures, el vestigi franquista més imponent del Matarranya, ja és una realitat. […]

Origen: Retiren la Creu dels Caiguts de Vall-de-roures, el vestigi franquista més imponent del Matarranya – Ràdio Matarranya

Origen: Calaceite, Cantavieja y Valderrobres, protagonistas de los sorteos de la ONCE

Origen: Comienzan las V Jornadas Gastronómicas del Matarraña

Origen: DPT actuará en la carretera de Arens de Lledó

Origen: Raül Agné i el trastorn bipolar de l’aragonesisme – Racó Català

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: La Franja, orígens catalans, integració a Aragó i posteriors intents de convergir amb el Principat, per Joaquim Torrent

La Franja,  orígens catalans, integració a Aragó i posteriors intents de convergir amb el Principat

   La pertinença de les terres de la Franja de Ponent a l’àmbit català ve de molt lluny, ja en els obscurs temps altomedievals la Ribagorça -el bressol inicial de la Franja- es diferenciava dels nuclis cristians situats més a l’oest per un feudalisme més vigorós i una major influència franca, igual que la resta de comtats catalans. Concretament, en els primers temps Ribagorça i Pallars estaven estretament entrelligats -tot i que els fets històrics feren que, posteriorment, el primer comtat entrés en l’òrbita navarroaragonesa i el segon en la del casal de Barcelona.  I no es tractava només de relacions polítiques, sinó també eclesiàstiques, el bisbat de la Seu, depenent de Narbona, com tota la resta de bisbats catalans, arribà fins a les valls de Bielsa i Gistau. Evidentment la vinculació ribagorçana amb les terres situades al nord i a l’est no és aliena a la seva situació geogràfica, a banda que el Pirineu no ha estat mai un mur infranquejable, al contrari, ha esta una zona d’incessant intercanvi cultural. 

   Un cop format i consolidat el català  fou transportat, bàsicament des de la zona pirinenca, cap al sud pels repobladors de les terres preses als musulmans, i igual passà a la Franja, fet que contribuí a una integració ben ràpida del domini lingüístic català. Cal tenir en compte a més, com a gran part de la Catalunya nova, l’existència de població mossàrab, que feia servir una parla molt acostada al català i que aviat va ser assimilada. I també, en el cas específic del Matarranya, fou important el paper exercit per població procedent  d’altres territoris ja repoblats, com el Segrià.

   En la conquesta de les noves terres hi tingué una gran rellevància Berenguer IV, comte de Barcelona, desposat amb Peronella i pare del rei Alfons I el Cast, qui també exercí un paper força important en les conquestes.  Així, l’any 1142 es va conquerir Tamarit de Llitera, i poc  després Tortosa (1148), Lleida, Fraga i Mequinensa (1149). A partir de 1150 es va procedir a la conquesta de la zona del Matarranya, acabada definitivament el 1169 per Alfons I el cast.  Ja a les constitucions de Pau i Treva del 1173 hom va definir Catalunya com a estesa «de Salses a Tortosa i Lleida amb llurs termes», i a les Corts de Lleida de 1214 s’esmenta Catalunya com  a compresa “de Salses fins al Cinca”. l a rel del testament de Jaume I es va tornar a  plantejar novament la qüestió dels límits entre Aragó i Catalunya, ja que s’atribuïen ambdós territoris a dos fills del rei; el 1244 a les Corts de Barcelona, en les quals jurà l’infant Pere com a hereu de Catalunya, el mateix Jaume I va definir Catalunya com a compresa de “salses al Cinca”, amb l’oposició dels aragonesos. Durant un cert temps aquest límit es va mantenir, almenys de manera teòrica, però l’any 1300 Jaume II, per les pressions aragoneses, declarà que el Sobrarb, la Ribagorça i part de la Llitera -la Llitera en concret fou partida per la clamor d’Almacelles fins a la seva confluència amb el Cinca-  eren d’ Aragó tot i l’oposició catalana.  Com per voler pal·liar els efectes d’aquesta decisió  va donar, el 1322, al seu fill l’infant Pere la Ribagorça com a comtat independent i regit pels Usatges i costums de Catalunya, el qual conservà així un règim d’autonomia. Al sud, i després de moltes vacil·lacions i disputes protagonitzades per bisbats, ordes militars i nobles, calgué arribar a mitjan segle XIV per donar  per plenament inclosa a l’Aragó la comarca del Matarranya (comprès el Baix Matarranya). Al segle següent s’hi inclogué Fraga i Mequinensa, i, finalment, el comtat de la Ribagorça, després d’un seguit de revoltes, era incorporat a l’Aragó per Felip II l’any I592.

   A penes mig segle després, i en el transcurs de la Guerra dels Segadors, la vila de Benavarri i alguns pobles dels voltants es lliuraven a les forces francocatalanes amb la condició que el comtat de Ribagorça es pogués unir a Catalunya.; tot i això la unió va ser efímera, ja que a finals del mateix any les tropes de Felip IV ocuparen tot el comtat.

   En el segle XVIII, durant la Guerra de Successió, les comarques i poblacions de la Franja, van abraçar majoritàriament la causa austriacista i van renovar-se  els  lligams  amb  el  Principat. Algunes localitats, com Benavarri,  Mont-roig de Tastavins  i, sobretot, Calaceit van patir molt a mans de les forces borbòniques. Aquesta darrera vila el 24 de gener de 1716 -fa  exactament 300 anys-, després de lluitar  valerosament contra les tropes castellanes, fou incendiada i saquejada, i es calcula que, en la defensa de les seves llibertats, hi van morir 150 calaceitans .

   El 1812, en el transcurs la Guerra del Francès, l’administració gal·la va fer arribar Catalunya, novament, fins al Cinca; es creà el departament de les Boques de l‘Ebre, un dels quatre en què fou dividida Catalunya  -formalment incorporada a França-, Lleida en fou la prefectura,, i Cervera, Tarragona i Tortosa les sotsprefectures. El departament desaparegué el 1814, quan França evacuà la península. Hi foren incorporats exactament 6 municipis de la Franja, tres del Baix Cinca, Fraga, Torrent de Cinca i Mequinensa, i tres del Baix Matarranya, Faió, Nonasp i Favara. Els canvis polítics i administratius que va introduir el règim napoleònic a Catalunya, però, van ser intranscendents ja que van quedar en reformes de “paper” que no van poder aplicar-se perquè els francesos no ocupaven eficaçment el territori

   El 1833, com sabem, es va implantar la nova divisió provincial, la qual no va estar exempta de controvèrsies, i polèmiques a la Franja, tot i que finalment els límits entre Catalunya i Aragó -contra certa creença popular- no es van tocar. Com explica el professor Jesús Burgueño, a causa de les reclamacions de Barbastre per disputar-li la capitalitat provincial a Osca, el govern volgué consultar (1836) l’opinió dels diputats d’Osca i Saragossa, els que optaren per Barbastre -la meitat- no dubtaren a dir, significativament, que on trobaria un millor lloc la part oriental d’Aragó seria  la província de Lleida, i afirmaren: “Fraga, cabeza de distrito judicial de uno de los que tiene la provincia de Huesca, dista muy poco de Lérida, con quien la naturaleza, el lenguaje (SIC) y aún las costumbres le unen estrechamente.” Posteriorment el 1842 -com també explica Burgueño- es formularia un nou pla de divisió provincial, propugnat per Fermín Caballero, on les comarques de Fraga i la Llitera eren agregades a Lleida, tot i que finalment fou desestimat.

 L’any 1919 en el projecte d‘Estatut d’Autonomia elaborat per l’assemblea de la Mancomunitat de Catalunya es feia esment de la possible integració al Principat de territoris veïns,  segurament a causa de la vinculació dels homes de la Mancomunitat amb la Franja, començant pel mateix Puig i Cadafalch. Malauradament aquest projecte va ser rebutjat per les Corts Espanyoles..

   Després del gran parèntesi que representà el llarg i repressiu període franquista, instaurat a rel de la guerra civil, i amb l’adveniment de la democràcia, es van produir novament alguns fets insòlits i força espectaculars en els pobles de la Franja. Per exemple, en una famosa enquesta, publicada a la revista Andalán el 1978, feta a l’Institut de Tamarit, va resultar que dels seixanta-quatre alumnes de BUP consultats, tots menys uns es van decantar per sentir-se catalans; al Torricó, també aquell any, es van cantar Els Segadors i es van fer crits a favor del pas a l’administració catalana, i a  Benavarri l’any 1981 es van recollir signatures a fi d’aconseguir el mateix objectiu..

 El 1996 la premsa informava que vuit municipis de la Mancomunitat de la Ribagorça Oriental, a Osca, es plantejaven iniciar negociacions amb la Generalitat per estudiar la seva adscripció a Catalunya si el govern aragonès no en reconeixia el fet diferencial en  el  projecte de divisió  comarcal  que preparava. La proposta, però, no es materialitzà; malauradament la Ribagorça Oriental no ha estat reconeguda i la comarca es regeix des de Graus.

  Finalment, creiem que és important ressenyar l’èxit que va tenir, l’agost del 2013, la cadena humana que es va  fer entre Calaceit (Matarranya) i Caseres (Terra Alta), amb l’assistència de més de quatre-centes persones per reclamar la unitat de la llengua i contra la denominació LAPAO; i també la recent aprovació el 6 d’octubre d’enguany (2016) pel  Parlament de Catalunya , amb els vots de la CUP i JxSí, d’una proposta on es manifesta que  el conjunt dels Països Catalans tenen dret a l’autodeterminació  -Franja inclosa- i a decidir el seu estatus polític. Cal recalcar que en la resolució esmentada s’especifica que el Principat mantindrà una relació prioritària amb els territoris dels Països Catalans, amb els quals comparteix llengua, cultura i altres vincles forjats al llarg de la història, i també s’apunta, en relació a  la Franja de Ponent, que “cal vetllar pel vincle que els seus ciutadans mantenen amb Catalunya que, més enllà de la llengua, també es manifesta en qüestions relatives al patrimoni històric i l’accès a la sanitat i l’educació públiques”.

  No podem amagar, però, que, malgrat el desvetllament cultural i d’autoconscieència col·lectiva que s’ha produït a la Franja des de l’adveniment de la democràcia, hi ha hagut, com a contrapès, alguns fets i processos bastant negatius des del punt de vista territorial, com han estat el desmembrament del bisbat de Lleida   -amb precedents, no per casualitat, durant el franquisme- i  la  divisió en comarques poc respectuoses amb la realitat lingüística i cultural, com es desprèn del fet que l´única comarca oficial plenament de parla catalana és el Matarranya, i encara mutilat. I si anem a altres àmbits hi hauríem de sumar la reclamació sense atendre a raons dels béns, la instauració de la LAPAO, afortunadament derogada, i, darrerament, l’aparició d’inquietants símptomes de substitució lingüística. I si a més hi afegim la potenciació de les barreres i fronteres autonòmiques és inevitable que tot plegat ens ompli d’intranquil·litat. Tot i això, però, no podem deixar de banda l’existència -com hem vist- de  fets positius i la constatació que cada vegada són més les  persones, especialment gent jove, que tenen ben clara quina és la seva veritable pertinença.

 

Joaquim Torrent, geògraf i membre del Moviment Franjolí per la Llengua

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: “A la Franja es veu la llengua com a matèria de conflicte” [entrevista Natxo Sorolla_eldiario.es]

Entrevista a Agustín Riba y Joan Josep Pérez, los dos vecinos de Cretas que han trasladado un informe jurídico a la Fiscalía General del Estado, sobre el PASD (Plan Aragonés de Saneamiento y Depuración), regulador de la construcción de depuradoras intensi

Origen: Dos cretenses contra el pelotazo de las depuradoras

Ciudadanos considera el català i l’aragonès “lenguas de transmisión oral y sin léxico y gramática definidas” http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/aragon/aumenta-25-numero-escolares-aragones_1153457.html … #LAPAO

Origen: Mazaleón reúne a 19 grupos dulzaineros en la XIII Trobada

Ex futbolista del filial zaragocista, entrenador del Girona en su día bajo la dirección deportiva de Juliá, su último equipo fue el año pasado el Tenerife.

Origen: Raúl Agné, zaragozano de Mequinenza, es el elegido para relevar a Milla | Noticias de Real Zaragoza en Heraldo.es

Origen: Un 25% más de niños estudian aragonés este curso | Noticias de Aragón en Heraldo.es

MAGAZIN 29 d’octubre de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Pecats capitals: GULA. Què mengem?”. Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué.
12:40- 12:55.- Cunicultura. Michel Campanales
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.-Corresponsal a Nonasp. Josep Mª “Lo Gravat”
13:25- 13: 40.- L’opinió de Pepe Bada.
13:40- 14.- Entrevista a Ascen Jaso, assistenta social de la Comarca del Baix Aragó Casp. Els diferents tipus d’ajuts i la seva gestió.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Michel Campanales, Pepe Bada, Ascen Jaso, Marcos Calleja i Elías Satué.

Foros de la Concordia apuesta por un ente superior formado por expertos para gestionar el patrimonio cultural común

NOTA DE PRENSA
La asociación Foros de la Concordia ha finalizado este mediodía su segunda edición con la lectura pública de un manifiesto que tiene como objetivo proteger el patrimonio cultural común de los territorios que formaban parte de la antigua Corona de Aragón. Dicho texto, que ha sido leído por el profesor Ernesto Martín Peris, ha sido redactado por los miembros de la asociación en una reunión celebrada ayer y donde pudieron debatir acerca de los dos temas controvertidos en los que se centraba el encuentro. Por un lado, los bienes artísticos de la Iglesia entre Aragón y Cataluña y, por el otro lado, han tratado el uso y denominación de las lenguas propias de los territorios hispánicos de la antigua Corona de Aragón.

Respecto al primer asunto, el profesor de la Universidad de Lleida, Ximo Company, ha desgajado el anexo y ha declarado que “no creo que se haya escrito un texto tan constructivo y tan ecuánime”. Company ha expresado que, con la redacción de este manifiesto, se están construyendo los andamios para acercar las diversas posturas. En concreto, lo que los miembros de la asociación han propuesto, y así lo han reflejado, ha sido la creación de una “Junta del patrimonio cultural común”. Este órgano estaría compuesto por profesionales procedentes de todos los territorios y asumiría la gestión de los bienes con respecto a criterios museísticos y científicos. A su vez, la Junta tendría como función primordial “el establecimiento de relaciones estrechas entre todas las partes, el fomento del intercambio y la planificación de exposiciones y actividades conjuntas”. El profesor ha resaltado que, en 21 años desde que existe este problema entre Aragón y Cataluña respecto a los bienes artísticos, “estoy seguro de que hoy se ha proporcionado un texto más constructivo”.

Company también ha aportado datos. El patrimonio mueve al año 16.000 millones de euros y supone el 6% del PIB. Esto significa que su aportación es mayor que la de la industria, la construcción o la pesca. Por eso, es primordial “conducir bien la ‘nave’ de la cultura y el patrimonio”, ha finalizado.

En esta línea también ha opinado el político y economista alcañizano, José Ramón Lasuén, que, en su intervención, se ha reafirmado en la idea de que España necesita una “política cultural más amplia, con más recursos culturales para que gestione el patrimonio”.

“Existe una necesidad y una trascendencia para que el patrimonio cultural sea tratado como el soporte de desarrollo económico”, ha explicado el profesor y coordinador de las ponencias, Gonzalo Borrás, quien también ha aportado la idea de la necesidad de una profesionalización y eficacia de la gestión cultural.

El encargado de desglosar el segundo tema, sobre el uso y la denominación de las lenguas vernáculas, ha sido el experto José Bada. En su opinión, hay que plantear el problema en un ente superior pasando por la creación de una junta compuesta por lingüistas y también “superar el silencio de que en Aragón se habla catalán”. “El manifiesto es un puente y hay que poner en valor esta oportunidad para llegar a un entendimiento”, ha finalizado Bada.

El presidente de la asociación Foros de la Concordia, Ángel Quílez Llisterri, ha afirmado que el objetivo de este encuentro ha sido el colocar en un plano superior ambos problemas. “La identidad propia no está reñida con el trabajo común”, ha remarcado.

La segunda edición de Foros de la Concordia ha finalizado con la explicación de Quílez sobre las próximas acciones de la asociación, que van a estar más destinadas al ámbito educativo. Así, se realizará el encuentro de Foro Junior en el primer semestre del próximo año, donde se encontrarán los alumnos de institutos de Alcañiz, Tortosa y Vinaroz, ciudades hermanadas. Por otro lado, también se trabajará, mediante convenio, con universidades de Aragón, Cataluña y la Comunidad Valenciana. De esta forma, la primera de estas instituciones será la Universidad Jaume I, de Castellón, donde se tratará el tema de la “Mediterraneidad” y cómo afecta a los territorios.

“La segunda edición ha resultado un éxito y estamos todos muy contentos, sobre todo, porque la voluntad de consenso, que es lo que nos guía, se ha conseguido. Se ha podido elaborar un manifiesto por el patrimonio cultural común de los territorios que formaban la antigua Corona de Aragón que ha satisfecho a todo el mundo”, ha manifestado Quílez.