En cuestión de meses ha instituido dos galardones: uno para quienes promocionen el uso del «catalán de Aragón», y otro para escritores aragoneses en lengua catalana
Origen: El Gobierno aragonés potencia, con premios oficiales, la literatura en catalán
Origen: Catalunya y Aragón promocionarán juntos el catalán
La Generalitat de Catalunya y el Gobierno de Aragón promocionarán el catalán. Así reza en el convenio que los departamentos de Educación de ambos gobiernos han renovado para “fomentar actuaciones conjuntas en educación y promoción de la lengua catalana”. Tal y como ha informado este mediodía la portavoz del Govern, Neus Munté, la “base de este acuerdo son los lazos históricos, culturales y lingüísticos entre Catalunya y Aragón”.
El acuerdo prevé iniciativas en investigación, difusión de iniciativas pedagógicas, formación del profesorado y creación de recursos didácticos así como intercambios lingüísticos. El primer acuerdo que se subscribió en esta materia fue en abril de 2010 y en julio de 2013. Ahora se ha decidido la renovación para desarrollar “proyectos de especial interés común entre Catalunya y Aragón” que incluyen facilitar el aprendizaje del catalán, facilitar la formación de los docentes y establecer acuerdos de homologación de los estudios de catalán en enseñanza reglada.
La firma del convenio llega después de la polémica del Lapao,que condenaba al ostracismo la lengua catalana en La Franja, y del rifirrafe judicial por las obras de Sixenna entre las administraciones catalana y aragonesa.
Origen: esRadio
A partir del minut 29
«Se hará Bachillerato en castellano y solo habrá una asignatura en valenciano pero los aragoneses no están obligados y la Selectividad se hará en castellano y valenciano», dijo el alcalde de La Iglesuela, Fernando Safont visiblemente satisfecho.
Origen: Estreno de los estudiantes del Maestrazgo en el IES Vilafranca
Origen: El Govern d’Aragó regula els premis de creació literària | Lo Finestró
Al BOA del 8 de setembre, es va publicar el DECRET 124/2016, de 30 d’agost, del Govern d’Aragó, DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT, CULTURA I ESPORT, mitjançant el qual es modifica el Decret 22/2013, de 19 de febrer, del Govern d’Aragó, pel qual es regulen els premis a la creació literària i al sector del llibre d’Aragó.
En lo referent als escriptors aragonesos de parla i expressió catalanes cal dir que torna el premi Guillem Nicolau amb dotació econòmica i publicació de l’obra premiada. La dotació econòmica es fixarà en el moment de la convocatòria dels diferents premis. Benvinguts siguin a la nova vida el Guillem Nicolau i l’Arnal Cavero, així com tots els altres premis.
En el punt 4, de l’article 3 del Decret es diu: “ El Premi “Guillem Nicolau” tindrà com a objectiu premiar una obra de creació literària de qualsevol gènere (narrativa, poesia, teatre, assaig, etc.) escrita en català d’Aragó o en qualsevol de les seves varietats, d’autor aragonès o relacionat amb l’Aragó. Unes preguntes faig al respecte. Quan diu que l’obra ha d’estar “escrita en català d’Aragó o en qualsevol de les seves varietats”, què vol dir? Com el català d’Aragó ja és una varietat de català, la frase vol referir-se a les varietats d’una varietat? I per què no a les varietats de les varietats d’una varietat? Convindreu amb mi que una llengua és una llengua i les seues varietats? Tal vegada estic equivocat –tant de bo fos així– i la frase del Decret voldria dir català d’Aragó i totes les altres varietats dialectals dels territoris de parla catalana. Només dient “català” seria suficient.
En quant al Premi Miguel Labordeta no es fa referència a les varietats de castellà d’Aragó.
En tot cas, enhorabona al Govern d’Aragó, i més concretament, al Departament d’Ensenyament, Cultura i Esport i a la Direcció General de Política Lingüística. Ara només resta la convocatòria dels premis.
Origen: Pena-roja acull lo lliurament del premi “Desideri Lombarte” | Mas de Bringuè
Los premiats, acompanyars de les autoritats i membres del Jurat
Lo santuari “La Mare de Déu de la Font” de Pena-roja de Tastavins va acollir ahir, en una càlida tarda de diumenge l’acte de lliurament del Premi Desideri Lombarte 2016, instituït pel govern aragonés, que en aquesta primera edició s’ha concedit ex aequo a Josep Bada Panillo i Artur Quintana i Font. Amb aquest premi, consistent en una escultura de l’artista nonaspí Santiago Gimeno, el Departament d’Educació, Cultura i Esport reconeix als guardonats per la seva tasca en la dignificació i difusió del català d’Aragó.
L’església del Santuari estava plena de gent, entre amics i familiars dels premiats, representants de les associacions culturals de la Franja(Instit d’Estudis del Baix Cinca, ASCUMA), de l’aragonès com el Consello d’a Fabla, mestres de català, AMPAS, Assoaciacions educatives com Lo Clarió, alcaldes i el president de la comarca del Matarranya, Rafael Martí, i el delegat territorial de Terol, Antonio Arrufat.
L’ acte, celebrat en plenes festes a la localitat de naixement de Desideri Lombarte i en un dia assenyalat per a tots els seus habitants, coincidint amb la celebració del dia del Jubileu, va estar presidit per la consellera d’Educació, Cultura i Esport del Govern d’Aragó, Mayte Pérez; el conseller de Vertebració del Territori, Mobilitat i Habitatge, José Luis Soro; el director general de Política Lingüística, Ignacio López Susín, i l’alcalde de Pena-roja, Francisco Esteve.
En la seua intervenció, Josep Bada demanà diàleg i enteniment a les institucions “i a les persones” perquè les llengües minoritzades a l’Aragó, “continuen tenint el respecte i la dignitat que mereixen”.
El professor Artur Quintana, agraí l’esforç de l’actual govern aragonès per impulsar i dignificar la llengua catalana a l’Aragó i remarcà que encara queda recórrer un llarg camí cap a la normalització lingüística de l’aragonès i el català esperant que mai més torne l’època “del LAPAO i el LAPAPYP” .
La consellera Mayte Pérez, encarregada de tancar l’acte, va destacar “la llarga trajectòria d’aquests dos il·lustres intel·lectuals de la nostra terra, referències fonamentals en la defensa de la llengua catalana a Aragó, i en la seua dignificació i difusió”.
Pérez remarcà que amb aquest premi “es ret homenatge, en aquesta primera edició, a dos grans amics de Desideri Lombarte, “per la seva fidelitat a la seva gent ia la seva terra. Per això és indispensable reconèixer-lis la importància de la seva empenta, del seu coratge i de la seva trajectòria vital”.
L’acte va concloure amb un magnífic i emotiu recital musical a càrrec del grup “Tournez i Sesé” (Dani Sesé, guitarra; Xavi Tournez, veu, i Laia Rius, Violí) amb una sel·lecció de poemes de Desideri Lombarte.
Desideri Lombarte, nascut a Peñarroya de Tastavins (1937-1989), va ser un dels escriptors contemporanis més importants de la literatura en català d’Aragó. Va destacar per la seva obra poètica, amb antologies com Ataüllar en món des del Molinar, però també va practicar altres gèneres com la novel·la o el teatre. Home polifacètic des del punt de vista intel·lectual, també es va dedicar a la investigació històrica, etnogràfica i lingüística treballant per la dignificació de la seva llengua a Aragó. Va ser membre fundador i vicepresident de l’Associació Cultural del Matarranya i un dels organitzadors a Aragó del II Congrés de Llengua Catalana (1986). Així mateix, cal citar les seves habilitats com a dibuixant per a il·lustrar les seves obres.
El Govern d’Aragó ha instituït per primera vegada aquest guardó, que tindrà periodicitat biennal.
Moment del recital musical d’en Tournez, Sesé i Laia Rius.
(FOTO: CARLES TERÈS)
Origen: Sabiduría oriental en Monroyo
Origen: L’església de Sant Pere Màrtir de la Torre
Quan era menut alguns estius anava a passar uns dies a la Torre a casa de la meua família, perquè el tio Sancho, com li deien en aquella vila a mon tio Miguel, era germà de mon pare.
Encara recordo la primera estada en què em va impressionar l’ajuntament que estava just enfront de la casa dels tios i, on des del balcó, es veia en tota la seua monumentalitat. I també admirava l’església de Sant Pere Màrtir coronada per la torre gegantina barroca que tocava el cel, o això és que em pareixia a mi de menut. Comparava estos dos edificis singulars amb els seus paral·lels de la Vall, el meu poble, i no hi havia color, los torrats mos guanyaven per golejada. Ho havia de reconèixer encara que jo m’estimara molt la Vall. Em ve a la memòria que, aquells anys, estudiant el gòtic, l’església de Sant Pere Màrtir resumia les característiques generals de l’estil del Císter. I exactament el mateix em passava amb el renaixement i la decorada frontera de Casa la Vila on destacaven les tres grans finestres, les gàrgoles del ràfec i la galeria d’arcs. En la part inferior l’edifici tenia una gran llonja, on a l’estiu, era el lloc fresc idoni per jugar la canalla i l’improvisat trinquet dels grans i menuts per jugar a pilota a mà.
Quan ara llegisco que a la Torre el dia de Sant Ramon, patró de la vila, -quants records de jove de festes!- han inaugurat la restauració de la l’església i la torre, delero tornar a anar-hi per descobrir en directe la monumentalitat de la construcció religiosa. Les fotos i vídeos a internet mostren la nova imatge de la restauració però contemplar-la ‘in situ’ em remourà de ben segur els sentiments emotius de la meua infància i podré observar novament l’extraordinari edifici, ara en tota la seua plenitud. Gràcies a mon tio, ma tia Guadalupe, ma cosina Carmina i la tia Amàlia vaig aprendre a estimar la Torre!