Skip to content

La Franja

Actualitat sobre la Franja de Ponent

Últims dies per al concurs de Literatura i Pintura de Pena-roja (Matarranya)

des. 2
Literatura, Matarranya, Normalització del català
Comments Off none Read more

Pena-roja a la Guia Michelín | TURISMO

des. 2
Matarranya

Origen: Peñarroya de Tastavins en la Guía Michelín | TURISMO

Peñarroya de Tastavins en la Guía Michelín

| turismepenaroja

Nuestro municipio aparecerá en la ” Guía Michelín España & Portugal 2016“, gracias a la  reciente inclusión en la misma de la Hospedería-Restaurante Virgen de la Fuente

michelin3MODIFICADO

Comments Off none Read more

Premis Josep Galan 2015

des. 2
Activisme, Literatura, Llengües a Aragó, Normalització del català

Ho tenim tot a punt per a la gala del dissabte, esperem que no hi falteu! Us esperem a Saidí, al local del «ball vell», a les 18h30.

Comments Off none Read more

Un alcalde del PAR afirma que “els bons catalans reivindiquen el transvassament de l’Ebre”

des. 2
Aragó, Catalunya, País Valencià, Franja, Catalunya, País Valencià, Matarranya, Mesquí

Comments Off none Read more

Podemos Català d’Aragó proposa una moció als Ajuntaments

des. 1
Activisme, Llei de llengües, Llengües a Aragó, Normalització del català

Origen: Hola! Benvingudes i benvinguts a eix Titanpad… – Podemos Català d’Aragó

Hola! Benvingudes i benvinguts a eix Titanpad del Cercle Podemos “Llengües d’Aragó”.

L’objectiu d’eiix Titanpad és agafar idees de cara a presentar una moció a tots els ajuntaments on Podemos està representat a la zona oriental, prepirenàica i pirenàica d’Aragó, ja sigui sota la marca Aragón Sí Puede (Fraga, Graus…) o amb d’altres (cambiá la Vall de Benàs; Ganar Aguaviva…) per tal de demanar al execuitu del PSOE i CHA una política lingüística sensible amb la realitat plurilingüe aragonesa.

Gràcies per participar… som-hi!
https://titanpad.com/0Eu7dRQpJ2

TitanPad: 0Eu7dRQpJ2
We’re having trouble talking to the EtherPad synchronization server. You may be connecting through an incompatible firewall or proxy server.
titanpad.com
Comments Off none Read more

La Veu del Baix Matarranya (5/12/2015). Ràdio.

des. 1
Matarranya, Normalització del català

MAGAZIN 5 de desembre de 2015.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi
11:55- 12:30.- Àgora : “Opinions i democràcia”. Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer i Elías Satué.
12:30- 12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Cuina de Nadal. Rubén Martín
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver
13:10- 13:25.- El cine. Lifo Ros
13:25- 13: 40.- Històries d’animals. Vicente Roc
13:40- 14.- Entrevista a Andreu Hervàs, director del Centre de Barcelona ”Salut Intel.ligent”. Ja fa vint anys que “Intentem que la gent conecti amb el riure del nen que tots tenim dintre de nosaltres…”.
El riure port resoldre molts problemes!!
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Lifo Ros, Vicente Roc, Marcos Calleja i Elías Satué.

Comments Off none Read more

T. Bosque, Viles i gents: Los noms de l’ametlla

des. 1
Activisme, Matarranya, Viles i gents

Origen: Los noms de l’ametlla

  • Tomàs Bosque

L’Etimologia del mot d’esta fruita seca, segons el Diccionari CVB, prové del llatí ‘amygdăla’ ( collida de l’arbre ‘amygdalus’). I, a través d’una forma llatina vulgar, ‘amyndŭla’, segons P. Aebischer, el procés d’aquest mot hauria estat: amyndŭla >amenla>amel•la (=ametla)>ametlla. Que s’ha quedat fixat en ‘Ametlla’ o ‘Ametla’ i les seves variants dialectals: amenla, metla, metlla, almela, almetla, amela i armela. Naturalment, totes elles en la mateixa capacitat d’encisar el paladar literari i el natural de la gent que li agrada llegir.
El cultiu de l’ametller sempre ha set molt estès pel Baix Aragó Històric. Abans de la mecanització, a cada casa en tenien uns quants de comuns i algun de mollar, bàsicament per l’autoconsum; ne venien alguns dobles, guardant les altres per a fer pastes, per a postres quan se collien les olives, i anar-ne menjant quan los apetie. Però en arribar als anys seixanta es van estendre per tot les plantacions d’ametllers de les varietats desmai-llargueta i marcona, aprofitant les terres que abans de les gelades estaven plenes d’oliveres. I els de Fondespatla, que en collien moltes, van muntar la primera trencadora industrial que amb el pas del temps es va transformar en la S. Cooperativa comarcal “Frutos Secos Alcañiz”.
De pocs anys ençà, se tornen a fer plantacions grans , fonamentalment a les zones de nous regadius, en varietats d’ametllers com la Guara, de floració tardana i auto-pol•linitzant, que en tres o quatre anys donen unes collites espectaculars. Llàstima que de tanta producció d’una matèria prima com l’ametlla, no es munton ací al territori indústries de transformació integral del producte, fàbriques de terró i altres dolços, microempreses de productes artesanals, inclús iniciatives relacionades amb el turisme.
I com el Nadal ja el tenim a tocar, pensem en alguna de les llamineries d’armela que ara tastaríem ben a gust: ameles garapinyades, terronets en figues seques, armelats o almendrats del poble, panellets, massapà, terró de Xixona o peladilles de marcona.

Comments Off none Read more

Tres detenidos por robar almendras en la zona de Mequinenza

des. 1
Baix Cinca

Origen: Tres detenidos por robar almendras en la zona de Mequinenza

Comments Off none Read more

Finaliza la segunda fase del proyecto de Banco de Tierras del Matarraña

des. 1
Matarranya

Origen: Finaliza la segunda fase del proyecto de Banco de Tierras del Matarraña

Comments Off none Read more

Serret: ‘A l’Aragó hi ha gent que no entén que també es parla català perquè és la nostra llengua materna’ – Racó Català

nov. 30
Franja, Catalunya, País Valencià, Matarranya, Normalització del català

Origen: ‘A l’Aragó hi ha gent que no entén que també es parla català perquè és la nostra llengua materna’ – Racó Català

Octavi Serret propietari de la Llibreria Serret

El llibreter Octavi Serret fa trenta anys que aixeca la persiana de la Llibreria Serret, una iniciativa cultural en català situada a Vall-de-Roures, al vell mig del Matarranya. Serret assegura que no és fàcil mantenir aquest projecte però la persistència i l’amor per la cultura en aquesta ‘cruïlla de camins i punt de trobada’ han mantingut viva la flama de la llibreria fins avui. I no només la llibreria: fa poc va impulsar un altre projecte cultural al poble, el Terra de Cruïlla, i encara fa menys en Serret va desembarcar a Barcelona amb una nova llibreria ‘Els 4 Gats d’en Serret’. La seva tasca constant per la cultura fou premiada, el 2009, amb el Premi Nacional de Cultura per la projecció social del català. Parlem de tot això amb l’Octavi Serret en aquesta breu conversa:

30 anys al capdavant de la llibreria Serret. Quin és el secret d’aguantar un projecte cultural, d’àmbit català en ple Matarranya?
Realment es prou complicat aguantar 30 anys i mes com tu dius. El secret és creure en un projecte cultural clar per donar a conèixer la nostra llengua, base de la nostra cultura catalana arreu dels nostres territoris.

Els vostres actes tenen molt d’èxit. Quin és el perfil de gent al qual arribeu? 
Tots els que són amants de la cultura, vinguts de tot arreu a mes de 500 km a la rodona.

El 2009 la Generalitat guardona la teva tasca per la projecció social del català amb el Premi Nacional de Cultura. Com feu projecció del català des de Vall-de-Roures? Us heu trobat amb problemes per fer-ho? Quins? 
Bé, problemes no, es el dia a dia hi ha alguns moments que hi ha hagut confrontacions amb gent que parle castellà, que no entén que a l’Aragó també es parla català i que és la nostra llengua materna…

La vostra implicació per la cultura ha germinat amb la creació de Terra de Cruïlla. Què és i quins projectes impulsa?
Terra de Cruïlla vol ser un projecte cultural polièdric que neix a Vall-de-roures, on es troba situada la meua llibreria, cruïlla de camins i punt de trobada, que es projecta albirant territoris, persones i un llegat comú, la nostra llengua, on el pensament i l’escriptura es donen la ma per traçar un horitzó de futur.

Enguany la ‘fórmula Serret’ també s’ha exportat a Barcelona on heu obert l’espai cultural ‘Els 4 Gats d’en Serret’. Amb quins objectius arribeu a la capital catalana?
Els 4 gats d’en Serret neixen l’últim trimestre del 2015. com un nou espai a Barcelona amb un món de llibres i d’experiències culturals, acompanyat de bons amics dels llibres i preparant tot tipus d’activitats, presentacions, conferencies, trobades culturals, viatges singulars i, sobretot, amb la voluntat apropar el “rere país” a la urbs metropolitana i universal de Barcelona.

Comments Off none Read more

Robatoris a Lledó

nov. 30
Matarranya

Origen: Oleada de robos en Ejulve y Lledó

Comments Off none Read more

Los conflictes catalanoaragonesos, per Montesquieu | Xarxes socials i llengües

nov. 30
Aragó, Catalunya, País Valencià

Origen: Los conflictes catalanoaragonesos, per Montesquieu | Xarxes socials i llengües

A pesar d’haver compartit institucions històricament, lo conflicte entre la catalanitat i l’aragonesitat no és una cosa nova. Los Bens de la Franja, l’eixida de l’Euroregió, les Olimpiades d’Hivern, lo conflicte sanitari (a Lleida i a Salou)… i tants altres conflictes (buscats) han estat constants des de la creació de l’Estat de les Autonomies. Fa temps que vaig descobrir, gràcies a Josep Espluga, les referències històriques sobre els conflictes entre catalans i aragonesos. De fet, la referència que Montesquieu fa a les seues Cartes perses:

El tradicional antagonisme entre Catalunya i Aragó, per exemple, ja apareix reflectit el 1721 en les Cartes Perses del baró de Montesquieu, qui posa en llavis del protagonista la següent frase: «He sentit a dir que [en 1610], havent un rei d’Aragó convocat els estats d’Aragó i Catalunya, es dedicaren les primeres sessions a decidir en quina llengua s’havia d’escriure tot allò que es proveís. Va ser molt violenta la contesa, i mil vegades s’haurien separat si els estats no haguessin imaginat una sortida, que fou que la pregunta es posés en llengua catalana i la resposta en la d’Aragó». En definitiva, les fronteres basteixen un mecanisme que impulsa l’homogeneïtzació interna i l’antagonisme amb els veïns.
Espluga Trenc, J. (2009). Fronteres: Breus instruccions per tractar amb la gent que hi viu. L’ Avenç: Revista de història i cultura, (133), 2-4.

Cada vegada que vull recuperar la cita, tinc lo pressentiment que n’haig parlat al bloc, la busco… i res! Així que aprofito a compartir-la en tots vatres, i aprofito per a posar-me una nota fàcil de trobar de cara al futur ;-)

Però la cosa no queda aquí. Evidentment. Teniu una extensa relació d’altres conflictes lingüístics a este excel·lent article, que resitua els fets citats per Montesquieu al 1510:

Segura Malagó, J. J., & Tomás Faci, G. (2008). Conciencia y reivindicación lingüística en el Aragón medieval: el caso de las Cortes de Aragón de 1382-1384.Alazet, (20).

Nota: segons la transcripció que Malagó i Tomás fan, Montesquieu diu”la demande serait faite en langage catalan, et la réponse en aragonais”. Per tant, des del meu amplíssim desconeixement de francès, la traducció hauria de ser “la pregunta es posés en llengua catalana i la resposta en aragonès” (i no “la resposta en la d’Aragó”que proposa Espluga, i que en l’estat actual de coses, pot portar a importants confusions).

Comments Off none Read more

Gala anual de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca

nov. 30
Activisme, Baix Cinca, Franja, Catalunya, País Valencià

Origen: (1) L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre… – Institut d’Estudis del Baix Cinca

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, us convida a la gala anual de l’entitat, que enguany tindrà lloc a Saidí, al local del «ball vell», dissabte 5 de desembre a les 18:30.

En el transcurs de l’acte, es procedirà al lliurament del «Premi Josep Galan 2015 a la normalització lingüística i cultural», que en aquesta ocasió ha recaigut en l’escriptora de Saidí Laia Longan, i al «Premi Franja: cultura i territori», que han merescut l’activista Josep Mauri i el meteoròleg Francesc Mauri.

foto de Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Laia Longan (Saidí, 1979) és llicenciada en Comunicació audiovisual, està vinculada al món editorial i escriu històries per a joves lectors.

foto de Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Josep Mauri (Barcelona, 1932) és originari de Casserres del Castell (Ribagorça) i va estar entre els promotors de la iniciativa de publicar la revista Temps de Franja; el seu fill Francesc Mauri (Barcelona, 1966) difon diàriament la Franja i les nostres paraules del temps des dels diversos mitjans de comunicació en què intervé.

La nota musical de la celebració correrà a càrrec de cantadors i tocadors de la Rondalla de la Penya Fragatina, que oferiran una selecció de jotes en la nostra llengua.

També s’anunciaran els projectes guanyadors de les beques Amanda Llebot, tant en la modalitat general com en l’escolar.

Comments Off none Read more

Vall-de-roures retirarà la Creu dels Caiguts | Comarques Nord

nov. 27
Matarranya

La moció que van presentar CHA i PSOE va tirar per avant gràcies als vots dels cinc regidors de l’oposició. El PP es va abstindre. El monòlit serà retirat

Origen: Vall-de-roures retirarà la Creu dels Caiguts | Comarques Nord

Comments Off none Read more

Compromiso para la dinamización cultural del Matarraña

nov. 27
Matarranya

Origen: Compromiso para la dinamización cultural del Matarraña

Comments Off none Read more
La Franja
Copyright © 2026 La Franja Design by SRS Solutions top
La Franja