Skip to content

Per altra banda El Matarranya (en castellà, Matarraña) és una comarca de l’Aragó, a la província de Terol. Pren el nom del riu que la travessa.

Fins el 1833 el Matarranya formà part del partit o corregiment d’Alcanyís; amb la divisió provincial d’aquest any restà inclos a la província de Terol (excepte Aiguaviva de Bergantes, que fou atribuït al de Castellote, tots els altres llocs depengueren del partit judicial d’Alcanyís).

La comarca engloba a los municipios de Arenys de Lledó, Beseit, Calaceit, Cretes, Fondespatla, Fórnols de Matarranya, La Freixneda, Lledó d’Algars, Massalió, Mont-roig de Tastavins, Pena-roja, La Portellada, Ràfels, Torredarques, Torre del Comte, Vall de Tormo, Vall-de-roures i Valljunquera. En castellà: Arens de Lledó, Beceite, Calaceite, Cretas, Fórnoles, La Fresneda, Fuentespalda, Lledó, Mazaleón, Monroyo, Peñarroya de Tastavins, La Portellada, Ráfales, Torre de Arcas, Torre del Compte, Valdeltormo, Valderrobres y Valjunquera.

Nace, como el resto de las lenguas romances peninsulares, en torno al siglo VII en los valles pirenaicos y las tierras al norte del Ebro. En el siglo VIII ya está consolidado en los condados de Aragón, Sobrarbe y Ribagorza.

Origen: Breve historia de la Lengua Aragonesa | zaragozabuenasnoticias.com

Entrevista realizada desde Matarraña Radio a Antonio Algueró, miembro del PP de La Fresneda, quien ha tomado la decisión de dimitir de sus cargos como concejal.

Origen: Entrevista a Antonio Algueró

Origen: Sólo la manguera agua la fiesta en Maella

 

Origen: Lo Floro a la Feixneda | Lo Finestró

La Setmana Cultural de La Portellada ha organitzat, durant este mes d’agost, la recol·lecció de tomates que han eixit del planter de la fira, així com una

Origen: Tomates de mil maneres diferents a La Portellada | Comarques Nord

Origen: El català lluita per sobreviure a la Franja de Ponent

Els habitants de la Franja de Ponent utilitzen cada cop menys el català per comunicar-se. Aquesta és una de les conclusions que s’extreuen de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població -impulsada per la Generalitat en col·laboració amb Campus Iberus-, que mostra com l’ús social del català a la zona s’ha reduït un 21% en deu anys i el 2014 només un 50% de la població en feia un ús habitual. Aquesta reducció ha provocat que l’ús general del català i el del castellà siguin pràcticament iguals en una zona amb poca presència del català a les escoles i als mitjans de comunicació.

“Els canvis demogràfics són els principals motius sobre la reducció de l’ús social del català a la Franja”, explica a l’ARA el sociolingüista Natxo Sorolla, l’encarregat de fer l’estudi. Sorolla atribueix aquest descens als canvis sociolingüístics relacionats amb l’augment de la immigració -uns 17,6 punts percentuals els últims deu anys- procedent sobretot de fora de l’estat espanyol, i a la reducció dels catalanoparlants -18,3 punts percentuals- que pertanyen a les generacions d’edats més avançades. Malgrat aquest descens i segons la mateixa enquesta, el 80,4% de la població de la Franja sap parlar el català, el 93,9% l’entén i el 75,3% el sap llegir. Només el 41,8%, però, el sap escriure.

Sorolla també alerta del perill que l’ús del castellà sigui el mateix que el del català. “Fins ara els catalanoparlants eren majoria, però el fet que el castellà s’hagi situat al mateix nivell d’ús perjudicarà el català. Només aprenen el català els joves que el parlen a casa. Els nouvinguts o castellanoparlants no l’aprendran perquè a l’escola és una assignatura optativa i només els pares decideixen si l’estudien o no”, afegeix.

LAPAO: una decisió política

Malgrat la polèmica decisió de l’anterior govern autonòmic del PP, que va decidir denominar el català com a LAPAO (llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental), Sorolla descarta que les polítiques lingüístiques adoptades els últims anys hagin influït en la societat pel que fa a l’ús del català, ja que “els canvis polítics no són tan immediats en sociolingüística”. Tot i això, considera que la nova llei aprovada el 2013 va suposar un “atac frontal i regressiu” al català i a l’aragonès. El text es troba al Tribunal Constitucional després del recurs que van presentar 63 diputats del Congrés, entre els quals hi havia representants de CiU i ERC.

Si bé abans del nou text el català tampoc era considerat com una llengua oficial, sí que es garantien alguns drets bàsics que protegien aquesta llengua a l’Aragó. Es preveia la creació de l’Acadèmia Aragonesa del Català, que pretenia establir les normes d’ús del català a la zona. També va passar el mateix amb l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa, que havia de vetllar pels usos de l’aragonès, una llengua pròpia minoritària que es parla al Pirineu d’Osca i que ha passat a denominar-se llengua aragonesa pròpia de les àrees pirenaica i prepirenaica (LAPAPYP).

Les eleccions a les comunitats autònomes del maig passat, però, han deixat un nou marc polític. L’ascens del PSOE amb els suports de Podem, d’Esquerra Unida i de la Chunta Aragonesista pot obrir una nova dimensió a l’hora d’aprovar una nova llei de política lingüística que deixi enrere l’actual. “Demanaré que es preocupin per derogar l’antiga llei del LAPAO i que es recuperi l’antiga o que donin peu a una nova llei més agosarada, encarada cap al trilingüisme i a la cooficialitat de l’aragonès i el català”, diu Josep Anton Chauvell, president socialista de la comarca de la Llitera. Chauvell es mostra optimista després de les intencions de crear una direcció general de Política Lingüística que encara s’ha de materialitzar. “La llei que hi ha ara és denigrant”, etziba.

Malgrat les polèmiques polítiques del PP, el mateix Sorolla creu que en les anteriors legislatures les polítiques dels diferents governs aragonesos havien sigut “molt descafeïnades”, ja que no asseguraven del tot la permanència de la llengua catalana. “Potser no tenien efectes negatius perquè l’hegemonia a la Franja continuava sent de catalanoparlants, però calen lleis més clares respecte a la llengua”, diu. Això sí, afirma que qualsevol llei que canviï l’actual, “per petita que sigui, serà positiva”. “El 2009 es va arribar al màxim reconeixement del català i l’aragonès com a llengües pròpies”, recorda.

El paper dels mitjans

Al carrer, però, intenten separar-se dels debats polítics i destaquen els beneficis que pot aportar el fet de parlar diferents llengües. “A mi parlar el fragatí em permet comunicar-me amb els catalans. Si sabés parlar el basc, el gallec o un altre idioma m’aniria molt bé”, diu la Carmina, veïna de Fraga, mentre recita un seguit de paraules pròpies de la zona com el mullarero (préssec), la segallosa (boira) o la silla (cadira).

Jose Carlos Massagué és responsable de continguts de la revista local Fogaril i la Calaixera, que tracta temes de l’actualitat de Fraga i de la seva comarca i que publica en català amb les característiques lingüístiques pròpies de la zona. Va començar a treballar en aquesta publicació que van fundar els seus pares fa 20 anys, tot just quan ell era un adolescent.

El català estàndard

El Jose Carlos creu que actualment el català fragatí es troba en un moment “molt delicat”, ja que es tendeix a fer estàndard i globalitzar tant el castellà com el català. “El que estudia el català o el llegeix ho fa a través del català estàndard, per la qual cosa no s’aprenen gaires paraules pròpies que es parlen aquí -diu-. Encara que publiquis en català en un blog, si no és estàndard t’ho retreuen i això fa que la gent a vegades no s’atreveixi a parlar en fragatí”, lamenta, tot i que es manté ferm per mantenir la singularitat del català a la zona. “Nosaltres parlem el català però amb les característiques pròpies de Fraga. No ens preocupem si diem alguna cosa bé o no. Som els estudiats”, diu.

S’identifiquen amb el català i no amb el LAPAO

El mateix estudi que alerta de la disminució de l’ús del català a la Franja de Ponent aporta altres dades que conviden a l’optimisme. L’enquesta posa de manifest que cada cop són més els catalanoparlants de la Franja que utilitzen el terme català per referir-se a l’idioma que parlen, en detriment d’altres denominacions locals com el xapurriau (28,6%), el fragatí (9,9%) o el mequinensà (3,5%). Concretament, el 45% de la població enquestada considera que parla el català, fet que suposa un augment de fins a 25 punts percentuals respecte a fa deu anys. El mateix Sorolla creu que, si bé encara s’ha de demostrar amb altres estudis, la polèmica sobre el canvi de la denominació del català a LAPAO ha pogut propiciar un efecte contrari i que la societat se senti més identificada amb el català. “Aquest debat polític sobre el LAPAO ha pogut tenir algun efecte. A l’anterior govern aquest tema se li va escapar de les mans. A la Franja ningú no diu que parla el LAPAO ni el LAPAPYP”, deixa clar el sociolingüista.

Origen: ELMUNDO

POLÍTICA

Dirección General de Política Lingüística

Aragón proyecta reconocer el catalán

JAVIER ORTEGACorresponsalZARAGOZA

El nuevo Gobierno de Aragón del socialista Javier Lambán ha creado, por primera vez, una Dirección General de Política Lingüística, signo claro de que resucitará la polémica sobre el uso del idioma catalán en la comunidad autónoma. Al frente de la misma ha nombrado al nacionalista José Ignacio López Susín, militante de CHA, experto en el tema y coautor de libros sobre derecho aragonés y la lengua aragonesa.

La primera y principal cuestión que deberá afrontar el reciente director general será la elaboración de una nueva Ley de Lenguas y, por tanto, derogar la actual de 2013, aprobada por el anterior Gobierno de PP-PAR.

Uno de los puntos más polémicos de la ley fue suprimir la denominación de aragonés y catalán que contenía el texto de 2009 para referirse a esas lenguas. Fueron sustituidas por los circunloquios lengua aragonesa propia de las áreas pirenaicas y prepirenaica, para referirse al aragonés, y lengua aragonesa propia del área oriental, más conocida como lapao, para referirse al catalán.

También desaparecieron el Consejo Superior de Lenguas de Aragón, la Academia Aragonesa de la Lengua Catalana y la Academia de la Lengua Aragonesa, sustituidas por una única Academia Aragonesa de la Lengua.

El nuevo Ejecutivo defiende la diversidad lingüística de Aragón (español, aragonés y catalán), que dice que quiere situar en su justa medida. Quiere lograr el mayor consenso posible para sacar adelante la futura Ley de Lenguas. Para ello, el PSOE y CHA, ahora en el Gobierno, necesitarán al menos los votos de Podemos e IU, que respaldaron la investidura de Lambán.

Mientras, la plataforma aragonesa No Hablamos Catalán, integrada por decenas de colectivos y asociaciones, y la Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental preparan movilizaciones tras el anuncio de derogación de la actual Ley de Lenguas por parte del Ejecutivo autonómico.

Los promotores de la manifestación consideran que PSOE y CHA pretenden «imponer el catalán» en la comunidad aragonesa.

La ley aprobada en su día por el PSOE, y luego modificada por el PP, reconocía la existencia de otras lenguas en la comunidad, como el aragonés y el catalán. Sin embargo, no regulaba la cooficialidad, algo que reivindicó CHA y que los socialistas no aceptaron. La nueva norma podría volver a la situación de 2009.

Pueden dar idea de las pretensiones algunas de las 170 enmiendas presentadas por la entonces oposición al proyecto de Ley de Lenguas de 2013 de PP-PAR. De ellas se desgranan propuestas como la cooficialidad del catalán y el aragonés en toda la comunidad, la posibilidad de emplear el catalán en las Cortes y la consecuente utilización de sistemas de traducción, la implantación del trilingüismo en el Boletín Oficial de Aragón, o que al menos el 50% de las asignaturas impartidas en los colegios sean en aragonés, a excepción de la zona oriental, donde sería en catalán.

Origen: La octava novela de un marinero del Bajo Aragón

Aunque está retirado de la batalla, para muchos sigue siendo la cara visible de FACAO, la Plataforma No Hablamos Catalán. «Ya estoy retirado de todo eso aunque sigo al tanto», asegura.

Origen: Matarranya Íntim transforma Peñarroya de Tastavins en un gran teatro abierto a todos los públicos

Escrito por 

Las casas y los espacios públicos de la localidad aragonesa de Peñarroya se convertirán este fin de semana en escenarios teatrales en los que se desarrollarán medio centenar de representaciones de arte en vivo. Espectáculos para todos los públicos, de pequeño formato y duración, que desplegará la tercera edición del Festival Matarranya Íntim.

Un proyecto itinerante promovido y organizado por Francachela Teatro en colaboración con la Comarca del Matarranya, que busca acercar las artes escénicas de vanguardia a las poblaciones rurales de esta comarca y dar visibilidad a su riqueza patrimonial.

Hoy a las 20:00h el festival más próximo y experimental de toda la comarca inaugurará su tercera edición con Boom-Bon Teatro del Teatre Tracalet, espectáculo itinerante de marionetas y cuentacuentos que partirá de la Plaza de la iglesia y recorrerá las calles del pueblo.

Diseñada para espectadores de todas las edades –bebés, niños, jóvenes y adultos-, el Festival trazará el sábado 8 y el domingo 9 un itinerario teatral por el pueblo con microespectáculos a precios populares que se desarrollarán en la intimidad de los hogares del pueblo y otros espacios singulares.

Origen: Fuentespalda abre el agosto festivo del Matarraña

 


Para un verano caluroso os recetamos #Nitsalafresca. Cena al aire libre, visitas guiadas en horario nocturno y un poco de música, todo en el Casco Antiguo de Tamarite de Litera.

Els Pressupostos Generals de l’Estat preveuen destinar 13,2 milions d’euros per al pròxim any, quan els pressupostos de 2014 auguraven una inversió de 28,9

Origen: Cauen a la meitat les inversions previstes a la carretera N-232 al seu pas pel Matarranya | Comarques Nord

Origen: Universitat Catalana d’Estiu

Presentació del llibre “La Franja de Ponent: aspectes històrics i jurídics”
per Joaquim Monclús (autor)
dia 18, a les 6

Editat des de l’Institut d’Estudis Catalans i amb el suport del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, el llibre se centra en una anàlisi en profunditat de les terres que conformen la Franja de Ponent: la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya. L’obra explica l’evolució històrica d’aquest territori, des de l’època prehistòrica fins a l’actualitat, i es complementa amb l’anàlisi jurídica de diferents fets que han marcat l’evolució de la Franja, una zona definida com “el seguit de terres de llengua catalana que se situen en els límits meridionals del Principat de Catalunya, a cavall de la línia administrativa divisòria actual de les províncies de Lleida i Tarragona i també d’Osca, Saragossa i Terol”.

Origen: Carta a tres comarques

Srs. Presidents del Baix Aragó, Matarranya i Baix Aragó-Casp :
Mos hem alegrat al llegir el discurs d’investidura del seu company de partit Josep Anton Chauvell, com a President de la Comarca de la Llitera, perquè al fer llista de les prioritats del seu mandat parla clarament de defensar la dignitat dels habitants d’aquell territori:

“La nostra dignitat com a persones que tenen una llengua i una cultura ancestral; m’estic referint a la denigrant actuació de l’anterior Govern d’Aragó envers la denominació de LAPAO a la nostra llengua catalana, parlada a la major part dels nostres llocs de la Comarca. Cal la derogació de la llei que això empara i la consecució d’un altra, o l’anterior que hi havia, on es reconega aquesta particularitat, la seua protecció i el seu desenvolupament”.
El Sr. Chauvell, llaurador, alcalde del Campell i reconegut escriptor en llengua catalana, fa natural i pla lo que per a tants polítics encara sembla un tossal impenetrable. Pos ell sap molt bé que la naturalitat és la millor arma per plantar cara als intolerants. I la millor ferramenta per defensar una llengua en perill és parlar-la. Perquè aquesta penosa història de despotisme castellà contra les dos llengües més antigues d’Aragó, només es pot guanyar parlant, escrivint i fent valer les arrels aragoneses del català nostre. Segurs que les seues paraules defensant la nostra dignitat seran tingudes en consideració per les renovades Corts d’Aragó, derogant eixa llei infame que situa les vergonyoses actuacions del PP-PAR contra els aragonesos de la Franja en la categoria d’autèntica neteja ètnica.
Com estem segur que el Govern d’Aragó restaurarà aviat els premis “Guillem Nicolau” de novel•la i narrativa, estarie bé que la entrega del pròxim, en 2016, es fere al Castell de Vall-de-roures, perquè va ser allí on el 1986 (serà el 30è aniversari) es va atorgar el premi de la primera edició precisament a la novel.la “L’HOME DE FRANÇA” de l’escriptor protagonista d’aquesta carta Josep Anton Chauvell .

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja