Skip to content

Queremos l’Aragonés en a Comunidá de Treballo d’os Perinés

Atro “logro” d’a politica lingüistica d’o PP-PAR: cargar-se o Premio Arnal Cavero. Una añada más, garra escritor u escritora no ha quiesto partezipar-ie

foto de Miguel Martínez Tomey.

Origen: La consellera del LAPAO parla català a la Franja | Xarxes socials i llengües

La consellera Dolores Serrat (PP) va ser qui va gestionar la segona Llei de llengües (2013) i qui ha perseguit la denominació del català a qualsevol legislació aragonesa, i qui va crear la figura de la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental de la Comunidad Autónoma. La consellera és de Ripoll. I la consellera va participar a mítings del Baix Matarranya el capdesetmana. I segons han confirmat públicament los candidats locals, la consellera utilitzava el català de Ripoll per a interactuar amb ells. Tot i que s’enteston a dir que a la Franja no es parla català, i que no hi ha res més diferent del català que el nostre parlar autòcton, etc. al final l’identifiquen en allò que la romanística internacional ho ha fet sempre. Novament, trobem un cas de postureo LAPAO, com els ja famosos de María Herrero (PAR) que als mítings entén lo parlar del Matarranya perquè va estudiar a Lleida [sic], o José María Fuster (PAR) que pot ser candidat cunero a Vall-de-roures perquè entén català [sic].

Per sort, al territori les coses són més normals. Com per exemple l’ús normal del català que fa el PAR del Matarranya per a la campanya electoral.




Aragón / POLÍTICA

La Chunta quiere que el catalán sea lengua cooficial en el Ayuntamiento de Zaragoza

Día 14/05/2015 – 18.32h

Pretende promocionar su uso en Aragón y que haya emisiones en catalán en la televisión autonómica, a lo que también apunta Podemos

Los nacionalistas de Chunta Aragonesista (CHA) quieren que el catalán sea, en la práctica, lengua cooficial en el Ayuntamiento de Zaragoza. Por ejemplo, estableciendo el derecho de cualquier ciudadano a dirigirse al Consistorio de la capital aragonesa en catalán, tanto verbalmente como por escrito, en cualquiera de los procedimientos administrativos que tramite ante los servicios municipales. Así consta en el programa electoral de CHA al Ayuntamiento de Zaragoza, cuyo cabeza de lista es Juan Martín.

La Chunta defiende la tesis de que el catalán es una de las «lenguas propias» en Aragón, algo que no reconoce la vigente Ley de Lenguas de esta Comunidad. En ella, las lenguas tradicionales de las comarcas orientales de Aragón —las que limitan con Cataluña— no se denominan catalán sino modalidades propias del Aragón Oriental. De esa forma se reconocen legislativamente las peculiaridades diferenciales de estas hablas.

Sin embargo, CHA —y hasta ahora también el PSOE e IU— quiere que la Ley de Lenguas se modifique para designar al catalán como «lengua propia» y promover su cooficialidad en la región junto con el aragonés —modalidades propias de los valles del Pirineo—. Y hasta tanto eso llegara —o aunque no se modificara la ley regional— quiere que catalán y aragonés sean, en la práctica, lenguas cooficiales en el Ayuntamiento de Zaragoza.

Para ello, aboga por poner en marcha en la capital aragonesa un «plan de normalización lingüística» para, entre otras cosas, «socializar» el conocimiento y uso del catalán. También quiere que en el Ayuntamiento los formularios y textos administrativos estén disponibles en «versiones bilingües».

Estas propuestas concretas del programa de CHA para el Ayuntamiento de Zaragoza van en línea con su programa electoral marco autonómico –la candidatura de Chunta al Gobierno aragonés la lidera José Luis Soro–. En este programa autonómico, este partido nacionalista propugna poner en marcha en Aragón planes de «normalización» para promocionar el uso y conocimiento del catalán entre los aragoneses.

De forma general, apuesta por «establecer mecanismos de promoción del uso social de las lenguas propias de Aragón», que para Chunta son el catalán y las modalidades de los valles pirenaicos. Asimismo, defiende que la radiotelevisión autonómica aragonesa incluya emisiones en catalán e incluso fomentar campañas –se supone que incentivadas desde la Administración regional– para que también en los medios de comuniación privados «se incluyan con normalidad espacios en aragonés y catalán».

Podemos también apunta a que la radiotelevisión pública aragonesa incluya emisiones en catalán, aunque finalmente ha suavizado la propuesta inicial que se había planteado en el seno de este partido y ha optado finalmente por una medida ambigüedad al referirse a este asunto en su programa electoral definitivo para Aragón. En él, el partido que encabeza en esta región Pablo Echenique defiende que «la Administración ha de velar por que los hablantes de aragonés y catalán de Aragón puedan disfrutar de sus derechos lingüísticos». Y, para ello, entre otras medidas propone «un plan de promoción y difusión» del aragonés y del catalán «que incluya, además del fomento y la sensibilización, el cumplimiento de las funciones de la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión (CARTV) y de otros medios respecto a las lenguas propias».

Que important és el ciutadà en període electoral!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

De Temps de Franja de maig, que ha sortit recentment, publico tot seguit l’editorial:

“Quan s’apropen les conteses electorals, els partits polítics que estan governant se n’obliden dels incompliments del programa que van presentar en eleccions anteriors, i habitualment els tornen a presentar més o menys disfressats per a que no se’ls pugui identificar amb els punts o capítols incomplerts. Tots els punts programàtics són de bell nou, així ho discursegen, i com la memòria dels electors es tan i tan curta…, embolica que fa fort i “quantes coses farem si som votats!” Si més no, se n’obliden també d’allò que han fet i que els convé que els votants tampoc se’n recordin. El grau d’aproximació als electors en període electoral és extraordinari: propaganda al mitjans de comunicació, mítings, trobades, visites als domicilis privats per fer un inventari dels desitjos dels votants, i tot allò que el lector coneix o pot imaginar. Tot amb tot, cadascú dels ciutadans es fa la pregunta, o se l’hauria de fer: per què ara sóc tan important i tan necessari i durant el quatre anys passats cap governant, ni inclús cap partit polític, m’ha demanat la meua opinió envers el que fan els polítics al govern i a l’oposició? S’han interessat en saber el que pensava de les grans decisions que han pres en el transcurs dels quatre anys passats? Si una democràcia només és votar cada quatre anys, amb ben poca cosa ens conformem, oi?

A tall d’exemple, ben concret i entenedor, ens volem referir a l’actitud del PAR en el que fa referència a les llengües pròpies d’Aragó, el català i l’aragonès. Conegut és de tots la forta pressió del PAR que va fer en el moment de redactar la acientífica, catalanofòbica i inútil Llei actual de Llengües del govern del PP-PAR per desterrar el nom de català i aragonès, entre altres coses. Van haver de recórrer a dos vergonyoses i llargues descripcions que mai van pensar de què s’hi podien acronimar en LAPAO i LAPAPYP, escarni d’ambdós partits i riota de qualsevol persona amb sentit comú.

La transmutació del PAR ha estat inversemblant. A finals dels 90, la seu posició se identificava per una relativa defensa del català, i l’aragonès i així es va demostrar en diverses ocasions. Intentaven diferenciar-se del PP que sempre ha estat claríssimament en contra de les llengües pròpies. Quant el PSOE, amb el suport de la CHA, va tirar endavant la raonable, però timorata Llei del 2009 es va anar posicionant cada cop més en contra. Tots recordem el discurs de la diputada del PAR, María Herrero, el dia de l’aprovació de l’esmentada Llei. Com hem comentat anteriorment amb relació a l’actual Llei del 2013, la posició del PAR envers l’eliminació del mot “català” va ser molt més dura que la del PP. Si voleu més contradiccions: amb motiu d’una contesa electoral anterior, María Herrero, va dir en un míting en terres del Matarranya, que com ella havia estudiat a Lleida, entenia molt bé als matarranyencs, quan prèviament havia dit que al Matarranya no es parlava català. Per què no s’adonava de la contradicció de relacionar el català de Lleida amb la llengua del Matarranya, dita LAPAO segons ella mateixa? L’explicació és ben fàcil: s’aproximaven unes eleccions.

Per si faltava alguna cosa més, el senador del PAR, José María Fuster, cap de llista del 2011 a l’alcaldia d’Alcanyís, i actualment candidat cunero —dit també paracaigudista— a Vall-de-roures, ha manifestat recentment que coneix perfectament les necessitats de Val-de-roures perquè fa dues dècades va treballar a la zona, a la qual ha seguit molt unit pel seu partit. A més, va afegir, que tampoc tindria problemes lingüístics perquè “entiendo el catalán”. Són tan semblants el català i la llengua de Vall-de-roures, tan semblants, que són la mateixa llengua, oi, benvolgut lector? I tot, perquè s’apropen les eleccions. Que guanyin els mes democràtics!”

Un incendio arrasa 2 hectáreas entre Valdeltormo y Valjunquera

El PSOE de Maella, la alternativa al cambio

Actualización d’a replega de propuestas q os partius levan en os suyos programas sobre as luengas propias d’Aragón drive.google.com/file/d/0B7LT_T

O pasau sabado 9 de mayo o Seminario Aragonés de Sociolingüistica celebró a suya segunda sesión publica, en a qual presentó os resultaus y conclusions que s’extrayen de l’analís preliminar d’as respuestas d’o Censo de Población y Viviendas 2011 quanto a l’aragonés y o catalán.

Zonificación emplegada en o treballo. Mapa elaborau por Guillermo Frias.O pasau sabado 9 de mayo o Seminario Aragonés de Sociolingüistica celebró a suya segunda sesión publica, en a qual presentó os resultaus y conclusions que s’extrayen de l’analís preliminar d’as respuestas d’o Censo de Población y Viviendas 2011 quanto a l’aragonés y o catalán.

O solo censo anterior que heba preguntau en Aragón sobre usos lingüisticos estió o de 1981. Trenta anyos dimpuesas, o Censo ha tornau a incluyir una pregunta sobre o conoiximiento d’as luengas propias d’Aragón, a competencia en ellas, y l’uso en diferents contextos. A particularidat d’iste Censo, que trenca con a tradición d’os censos anteriors, ye que no se replegan as respuestas de toda a población, sino d’una ampla muestra d’a mesma. Asinas, en Aragón se replegoron respuestas correspondients a 137.636 habitants (con una tasa de mostreyo mas gran en as zonas rurals), o qual suposa una limitación important a la hora de fer cruces de variables en territorios chicotz, o que obliga a treballar en agregacions municipals.

De l’analís preliminar sobre datos furnius por o Instituto Aragonés d’Estatistica se concluye que 25.556 habitants d’Aragón declaran saber parlar aragonés, y 55.513 declaran saber parlar catalán (un 1.9% y un 4.2% respectivament d’a población aragonesa). A población que declara entender as luengas propias ye de 44.439 en o caso de l’aragonés y 83.199 en o caso d’o catalán.

Manimenos, os investigadors que son treballando en iste estudio -Natxo Sorolla, Juan Pablo Martínez, Chabier Gimeno y Miguel Montañés- aclarioron que pa una correcta interpretación d’istos datos ye menister un estudio mas detallau, sobre tot difuera d’as zonas d’uso tradicional, ya que se pueden dar perfils muit diferents de personas que declaran parlar istas luengas: migración interna dende ixas zonas, migración d’atras comunidatz (en o caso d’o catalán), personas que las tienen como luengas no inicials, y mesmo confusions sobre a naturaleza d’a luenga propia.  O cruce con atras variables disponibles en o censo permitirá dar una interpretación mas precisa a istos datos.

Entremistanto, os datos circumscritos a las zonas d’uso tradicional de l’aragonés amuestran nomás 8.425 parladors d’aragonés en una ampla zona que incluye nuclios como Uesca, Chaca, Balbastro y Monzón.  Si se consideran as zonas de mayor vitalidat de l’aragonés (verde fosco en o mapa), o porcentache de personas que declaran charrar aragonés en ixas zonas ye d’un 19,4% (correspondient a 4.457 personas).  En os municipios de parla catalana, o numero de parladors de catalán que arrulla o censo ye de 25.663.  Difuera d’as zonas d’uso predominant, son significativos os porcentaches de parladors en ciudatz cercanas a las ditas zonas, como Eixeya en o caso de l’aragonés, y Alcanyiz, Monzón y Balbastro en o caso d’o catalán.  Tamién ye destacable en termens absolutos o numero de personas que declaran saber charrar as luengas en a ciudat de Zaragoza (7.873 aragonés y 12.244 catalán).

O redolín de parolas posterior a la presentación sirvió pa debatir atros datos importants a determinar en iste censo, u en os siguients que se faigan, y a suya importancia en o plantiamiento de politicas publicas arredol d’as luengas propias.  Amás d’os datos preliminars, os investigadors destacoron que se conta, por primer vegada, con datos demolingüisticos, consolidaus y comparables, d’as luengas propias d’Aragón, con información de competencias y usos. A espleitación completa d’os datos d’o censo, que ye en progreso, permitirá diferenciar os perfils d’os parladors, y cruzar informacions de competencia y uso con atros datos demograficos, asinas como estudiar a transmisión intercheneracional en as unidatz familiars.

Assemblea Cercle Sectorial Llengües d’Aragó. Dijous 21 de maig de 2015. 20 :00 hores. Cafè Rugaca, Osca.

Google maps:
https://www.google.es/…/data=!4m2!3m1!1s0x0:0x66b92a5649447…

Ordre del dia :
a) Presentació del « Manifest Fundacional » i « Document Fundacional” del Cercle Sectorial. Valoració, modificació i aprovació, si escau.
b) Presentació de propostes. Valoració, modificació i aprovació, si escau.
c) Formació d’equips i càrrecs. Valoració, modificació i aprovació, si escau.
d) Precs i qüestions.

Cretas bendice sus campos con la romería a la ermita de la Misericordia

Carme Junyent, Dagoll Dagom, Màrius Serra, el Moviment Franjolí per la Llengua i el Casal d’Olesa, guardonats amb els Premis Joan Coromines 2015
La XIV edició dels Premis Joan Coromines guardonarà el compromís per la llengua de la lingüista Carme Junyent, la companyia de teatre Dagoll Dagom, l’escriptor i enigmista Màrius Serra, el Moviment Franjolí per la Llengua i el Casal d’Olesa.

Aquests premis són el reconeixement que la CAL atorga, des de l’any 2002, a persones i col·lectius que han destacat pel seu compromís en la normalització de la nostra llengua, cultura i nació. Al mateix temps, volen ser un revulsiu que ens esperoni a seguir treballant per assolir el ple reconeixement de la nostra identitat nacional i la nostra llibertat.

Els guardonats d’enguany

Carme Junyent
Dagoll Dagom
Màrius Serra
Moviment Franjolí per la Llengua
Casal d’Olesa

L’acte d’entrega dels premis tindrà lloc el dissabte 16 de maig, a partir de les 7 de la tarda al Casal d’Olesa de Montserrat. El periodista Albert Galceran serà l’encarregat de conduir l’esdeveniment.

A banda del lliurament dels guardons, Albert Codinas, president de la Fundació Institut Nova Història, farà la conferència “La llengua catalana, històries de distorsió i manipulació”.

A més, en el decurs de l’esdeveniment es presentarà el Manifest del Correllengua 2015, redactat per Salvador Cardús, i s’escollirà la imatge del Correllengua 2015 a partir de les propostes presentades al Concurs de Cartells del Correllengua.

Per culminar la vetllada, els assistents podran gaudir de l’actuació del grup de música tradicional Ballaveu.

Accedir al cartell de l’acte de lliurament dels Premis Joan Coromines
Accedir a la nota de premsa

Per a més informació, podeu contactar amb la CAL a través del telèfon 934159002607811759.

 

Origen: Dignificar el català a la Franja, una assignatura pendent | LaColumna.catplataforma-no-hablamos-catalán-1-545x330

“La llengua només perviurà si s’estima. Ací rau la qüestió. Els fills de les zones catalanoparlants d’Aragó mantindran i transmetran el seu llegat històric a les generacions futures si fan ús social de la llengua”

-Josep Anton Chauvell, escriptor

“No té cap sentit plantejar una cooficialitat quan a la majoria del territori no es parlen les llengües pròpies”. No, no són paraules d’un dirigent del PP. Són declaracions dePablo Echenique, candidat aragonès de Podemos i una de les principals figures crítiques del partit a nivell espanyol. Amb aquests mots, el brillant científic involucrat en el món de la política tancava la porta a un hipotètic avenç significatiu del reconeixement del català a la Franja que molts atribuïen a un futur govern podemita.Lluny queda, doncs, l’optimisme desfermat per la proposta ciutadana de cooficialitat, rebutjada de manera palmària per la direcció del partit. Sembla ser que ni tan sols estan disposats a respectar-ne la terminologia correcta: “Entenc que hi hagi gent que anomeni el català i l’aragonès d’una altra manera, i em sembla molt bé”, tot i remarcar que ell n’empra les denominacions corresponents.

Aquest és un exemple més de la polèmica i els recels que aixeca l’existència de la parla catalana a les comarques orientals de l’Aragó. Més enllà de la legislació que finalment apliqui Podemos si mai arriba a governar, és obvi que es tracta d’un afer espinós. I això bo i tenint en compte que a la Franja de Ponent el debat al voltant de la llengua no ha adquirit mai el to que ha adoptat al País Valencià –l’anomenada “Batalla de València”, amb episodis de violència inclosos–, on el blaverisme i la negació de la unitat de la llengua de la qual féu bandera van obtenir quotes gens menyspreables de suport social. Sí que cal assenyalar, però, precedents de tensió relacionats amb la implantació de classes de català a les escoles de la Franja en horari lectiu, que va tenir lloc als anys vuitanta. Les mostres de rebuig a l’ensenyament de la llengua tenien un clar epicentre: Fraga. A la capital del Baix Cinca, uns quants pares del col·legi Sant Josep de Calassanç es va organitzar contra aquestes classes tot comptant amb l’inestimable suport del Partido Aragonés Regionalista. En un documental de l’època realitzat per TV3, el portaveu del PAR José María Mur feia gala del secessionisme lingüístic més desacomplexat en denunciar que “en ensenyar el català s’oblidarà el fragatí i el tamarità, que sí que formen part de la identitat regional aragonesa”.

225px-Aragon_languagesDarrerament, l’enfrontament polític arran d’aquesta qüestió ha revifat amb força de la mà del PP aragonès i el despropòsit de la Llei de Llengües, que descriu el català com a LAPAO (LenguaAragonesa Propia del Área Oriental) i l’aragonès com a LAPAPYP (Lengua Aragonesa Propia del Área Pirenaica y Prepirenaica). Un veritable insult als filòlegs, a la comunitat educativa i al conjunt dels catalanoparlants i aragonòfons. Si bé en força poblacions de la Franja és marginal,l’ultraespanyolisme disfressat de folklorisme i regionalisme ha aprofitat l’avinentesa per incrementar la seva presència a la zona mitjançant el repartiment de pamflets, manifestacions, declaracions incendiàries, interrupcions dels plens municipals… Hi tenen especial experiència els membres de la plataforma No Hablamos Catalán, una versió franjatina de baixa estofa del blaver GAV (Grup d’Acció Valencianista). Integrada per diversos grupuscles com ara la FACAO (Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental) o l’Asociació Cultural Lliterana “Lo Timó”, miren de pertorbar i afeblir la vida cultural, política i social de les comarques aragoneses catalanoparlants. No es pot negar que en alguns sectors de la societat franjatina aquestes accions hagin tingut certa influència.

Ara bé, cal destacar que no manquen pas els qui dia a dia, treballant des de la vida cultural, associativa i política, s’oposen a aquest intent de genocidi cultural. En aquest sentit, és de justícia fer esment dels integrants de la Iniciativa Cultural de la Franja, que coordina la tasca en defensa de la llengua de l’Associació Cultural del Matarranya, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, l’Associació de Consells Locals de la Franja i el Centre d’Estudis Ribagorçans. La seva feinada mereix un reconeixement per part de tots els qui sabem que els enemics de la cultura  no s’aturaran amb el català de la Franja, el del País Valencià i el de les Illes, com assenyalà l’alcalde del Campell Josep Anton Chauvell. Tinguem ben present, doncs, que a l’oest del curs de la Clamor Amarga, la frontera que separa Catalunya i l’Aragó, hi ha gent plantant cara a diari, en unes condicions no sempre fàcils, per dignificar la nostra llengua. Llengua en què el gran escriptor Jesús Moncada, natural de Mequinensa, va escriure la cèlebre novel·laCamí de sirga.

Festival de Circo y Artes Escénicas de Altorricón (Huesca)

Origen: Acambalachous – Festival de Circo y Artes Escénicas de Altorricón (Huesca)

altorrico

PROGRAMA 2015

ACAMBALACHOUS 2015
4, 5, 6 y 7 de Junio

JUEVES 4

21h
CUENTA-CHOUS – “EquiLIBRIstaS”
Cuentacuentos para adultos con CRISTINA VERBENA (Zgz)
Colabora: Biblioteca Altorricón. Lugar: Biblioteca.

VIERNES 5

18.00h
INAUGURACIÓN a cargo de TITÁNICAS (Zgz) “HOY NOS SACAN DE PASEO”
-Humor, Teatro-Lugar: Pabellón Polideportivo

19:30h
LA JOVE DE LA GALERIA (Bcn) “JO : 6”
-Espectáculo danza y circo- Lugar: Pabellón Polideportivo

20:30h
AGUSTIN FRIDLENDER (Berlin) “TAN-TANGO”
– Mimo, clown, zancos- Lugar: Plaza Pastoret

22.30h
BAMBATUKA (Altorricon)
-Percusión- Lugar: Plaza Pastoret

23:00h
VIKISUA (Bcn) “FONAMBULISME”
-Espectáculo de clown- Lugar: Pabellón Polideportivo

24:00h
CHECHARE ESPECTACULOS (Zgz) “CIRCUM TREMENS”
-Espectáculo de aéreos y malabares- Lugar: Pabellón Polideportivo

01:00h
COTZANI & WENDY(Argentina) “PELIGRO EN VIVO”
-Espectáculo lanzamiento de cuchillos- Lugar: Pabellón Polideportivo

SÁBADO 6

11:00h
TALLER DI CHOUS
-Workshop de circo – Lugar: Plaza Pastoret

12:30h
LOS PAIAIOS (Lleida) “QUE NO ESMORZEM?”
-Espectáculo de Clown- Lugar: Plaza Pastoret

17:00h
AULA MUNICIPAL DE TEATRO ALTORRICÓN “UN YATE PARA UN TESORO y UN ERROR MARAVILLOSO”
-Espectáculo de teatro, hecho por niños de 6 a11 años- Lugar: Pabellón Polideportivo

18.15h
TIRURIRUS FREE
-Musica Popular- Lugar: Pabellon Polideportivo

18.30h
TRAPETELANDO (Lleida) “K BAR AIR”
-Espectáculo de aéreos, acrobacia, malabares- Lugar: Plaza del ayuntamiento

19:30h
RAFA MAZA (Madrid) “SOLO FABIOLO Glam Slam”
-Espectáculo teatro humor- Lugar: Plaza del Ayuntamiento

20:30h
ALODEYÁ (Zgz) “SON RECUERDOS”
-Espectáculo de danza, malabares y música- Lugar: Plaza del Ayuntamiento

23:00h
GALA DI CHOUS
Gran gala de variedades circenses. Pabellón Polideportivo. 6 euros.

Presentada por:
Judita Látigos como “El Tipo”
– transitando entre látigos, cuchillos y algo más…-

Chéchare – “Acrílicus” – bola de contact- (Zgz)
Colectivo Lamajara – “Innings” – danza contemporánea- (Bcn/Brasil)
Akirachan – pelotas de rebote – (Sabadell)
MariLoli Construcciones – “Al tajo… o al Ebro” – trapecio doble – (Zgz)
Mugen – “Sin límites” – acrobacia aérea – (Zgz)
Niumpaloal´Arte – “Natación SinCLOWNizada” – clown gestual- (Bcn)

01:00h
ACAMBALAROCK

DEKADENTES – Punk-Rock (Altorricon)
BLASFEMMES – versiones grandes hits (Bcn)
JUKE & BOX – FreeStyle (Bcn)

DOMINGO 7

12:00h
LO BIEL (Lleida) “UN PAYASO AGOSARAT”
-Espectáculo de clown – Lugar: Plaza Pastoret

13:00h
JOACO (Madrid) “UN CHIFLADO IRREVERENTE”
-Espectáculo de circo, magia y clown– Lugar: Plaza Pastoret

17.30h
CHARANGA CATACRACK (Altorricon)
-Musica Popular-Lugar: Plaza del Pastoret.

18:00h
PROYECTO CARAVANA (Teruel) “VERSOS EN TU VENTANA”
-Espectáculo de títeres- Lugar: Pabellón Polideportivo
19:00h
SU E GIU (Zgz / Italia) “JINAIMA”
-Espectáculo de acrobacias y aéreos – Lugar: Pabellón Polideportivo

20:00h
CLAUSURA Y FINAL con FADUNITO (Cervera) “PROPERS”
-Espectáculo clown- Lugar: Pabellón Polideportivo

“TRASTO PRUDENTE” de CIRCO BADIN

ZONA DE ACAMPADA GRATUITA

Organiza:
Chous&Company

Origen: Primera presentació de les dades sociolingüístiques del Cens 2011 a Aragó | Xarxes socials i llengües

Primera presentació de les dades sociolingüístiques del Cens 2011 a Aragó 11 maig 11UTC 2015

Posted by xarxes in estadística, Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , ,
trackback , edit post

Dissabte 9 de maig vam presentar els resultats sociolingüístics del Cens de 2011 a Aragó amb el Seminari Aragonès de Sociolingüística. Per primera vegada es compta amb resultats comparables i sòlids del català i l’aragonès a tot Aragó. I els principals resultats són que aproximadament un 10% de la població d’Aragó declara que entén català o aragonès, i declaren que saben parlar català 55.513 persones i aragonès 25.556. Les dades declarades al Cens de 2011 apunten que a la Franja és un 53,9% que sap parlar català i a la zona major densitat de parlants de l’aragonès, el 19,4%. Amb estudis posterior caldrà matisar els resultats del català, que molt possiblement subrepresenten la competència real. També destaca que, si bé a la Franja no sap escriure el català la meitat de la població que declara saber-lo parlar, al Matarranya les deficiències són majors, amb aproximadament dos terceres parts de parlants que no saben escriure’l. Finalment, també és destacable el gruix de parlants de català que hi ha a les capitalitats properes a la Franja (Alcañiz 7,5%, Monzón 7,1% i Barbastro 4,7%) o el 4,1% de parlants d’aragonès a Ejea de los Caballeros, i el volum de parlants de català (12.244) i aragonès (7.873) a Saragossa capital.

Aquests són els resultats que vam privilegiar en la presentació, tot i que les agències van primar als titulars el rànquing entre estes dues llengües minoritzades a Aragó. Notícia a El Periódico de Aragón, Aragón DigitalHeraldo de Aragón i La Vanguardia.

El catalán está más implantado en la comunidad que el aragonés

De las 83.000 personas que lo entienden, más de la mitad lo saben hablar. Casi un 10% de la población comprende al menos una de estas dos lenguas propias

 Varios profesores universitarios dieron ayer a conocer los datos en una rueda de prensa. - Foto: NURIA SOLER Varios profesores universitarios dieron ayer a conocer los datos en una rueda de prensa. – Foto: NURIA SOLER
El avance de resultados de un estudio realizado por el Seminario Aragonés de Sociolingüística indica que el catalán está más implantado en su área de influencia en Aragón y de un modo más homogéneo que el aragonés, así como que el conocimiento de ambas lenguas trasciende a sus zonas históricas.

Para este trabajo se han basado en los datos ofrecidos en lo que respecta a las lenguas por el censo del 2011 elaborado por el Instituto Aragonés de Estadística con una muestra de 137.000 personas, aproximadamente el 12% de la población, un porcentaje que sería sensiblemente mayor en las zonas rurales. Por el momento, se trata solo de un avance –los resultados finales se espera que estén disponibles para final de año– que fue presentado ayer por los profesores universitarios Chabier Gimeno, Miguel Montañés, Natxo Sorolla y Juan Pablo Martínez.

Así, según los datos del 2011, cerca de un 10% de los aragoneses entiende al menos una de estas dos lenguas propias, un 3,3% (alrededor de 44.000 personas) el aragonés y un 6,2% (83.000 personas) en el caso del catalán. En este último, de los 83.000 aragoneses que lo entienden, algo más de la mitad lo saben hablar.

Por zonas, en el caso del aragonés se ha dividido su zona de influencia en dos áreas, la considerada como “de mayor vitalidad”, que incluye los valles pirenaicos más occidentales, el Sobrarbe, parte del Somontano de Barbastro o la mitad oeste de la Ribagorza, y la “histórica”, que tiene parte de las Cinco Villas y buena parte del resto de la provincia de Huesca.

Conocimiento más allá de las zonas tradicionales de influencia

10/05/2015El catalán está más implantado en la comunidad que el aragonés

El uso o conocimiento de ambas lenguas no se restringe a sus zonas tradicionales de influencia. De hecho, un tercio de los hablantes del aragonés y una cuarta parte de los catalanoparlantes de Aragón se encuentran en la comarca de Zaragoza, principalmente en su capital, con densidades bajas que no llegan al 2%. Estos números son incluso más altos en términos relativos en otras localidades, como Ejea de los Caballeros, con más de un 4% de vecinos que hablan aragonés, y Fraga o Tarazona, que superan el 2%. En el caso de la lengua catalana destacan Alcañiz y Monzón, con más de un 7% de hablantes, y Barbastro, con un 4,7%. Las causas que explicarían este fenómeno serían, según los responsables del estudio, la emigración.

La realidad supera al ‘Lapapip’ y al ‘Lapao’

11/05/2015 Un estudio, todavía sin acabar, realizado por el Seminario Aragonés de Sociolingüística dice que el catalán se habla más en la comunidad que el aragonés. Pero, lo más llamativo es que el conocimiento de ambas lenguas no está constreñido a la zona geográfica tradicional sino que trasciende a su área de influencia. Según estos resultados, la Lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica (Lapapyp) y la Lengua aragonesa propia del área oriental (Lapao), denominaciones a las que se refirió el PP-PAR cuando derogó la ley que negaba el catalán y el aragonés, son un despropósito. Que la lengua de la comunidad de origen de la consejera Dolores Serrat la use más de un 7% en Monzón y Alcañiz o que en la comarca de Zaragoza o Ejea sea donde más se habla el aragonés es una realidad que se impone a todo lo demás.

9/5/2015

Aragón Digital: Unas 15.000 personas aseguran que tienen competencias básicas de aragonés

El Seminario Aragonés de Sociolingüística ha presentado este sábado un estudio elaborado a partir de los datos del censo de población y viviendas de 2011. Los datos señalan que unas 15.000 personas tienen competencias básicas para hablar aragonés. En el caso del catalán, la cifra aumenta hasta los 25.000.

Verónica de Castro Alonso

El estudio se ha presentado en el Centro Joaquín Roncal de Zaragoza

El estudio se ha presentado en el Centro Joaquín Roncal de Zaragoza

Zaragoza.- Unas 15.000 personas tienen competencias básicas para hablar aragonés y unas 25.000 aseguran tener el mismo nivel pero en el caso del catalán. Así lo reflejan los datos que ha presentado este sábado por la mañana el Seminario Aragonés de Sociolingüística. Datos que han obtenido a partir del censo de población y viviendas del año 2011.

El profesor universitario y experto en Sociología de la Lengua, Nacho Sorolla, ha explicado que en el censo que han utilizado se incluía una pregunta para los aragoneses sobre su conocimiento de catalán y aragonés. “Estos datos nos permiten conocer la situación y la diversidad sociolingüística de la Comunidad. Es el primer estudio que puede cuantificar el número de hablantes”, ha señalado.

Volviendo a los datos, desde el Seminario Aragonés de Sociolingüística han detallado que en el caso del aragonés hay unos 8.500 hablantes en el Alto Aragón y, en las zonas de “mayor vitalidad”, un 20% de la población habla aragonés. En cuanto al catalán, también han destacado que en las zonas históricas de uso predominante más de la mitad de la población sabe hablar esta lengua.

Sin embargo, como ha puntualizado Sorolla, la competencia escrita supone muchos más problemas para los hablantes de aragonés y de catalán. En cuanto a esta segunda lengua, Sorolla ha incidido en que “en la zona central de la zona catalano-hablante la mitad de la población que sabe hablar no sabe escribir. En el sur, en el Matarraña, solo un tercio de la población que habla catalán lo sabe escribir”.

“Detectamos por lo tanto deficiencias importantes que son consecuencia del sistema educativo al  no tener en cuenta estas lenguas propias y su conservación”, ha añadido Sorolla.

Para acabar, otra de las conclusiones del estudio señala que el conocimiento del aragonés y del catalán se centra en las zonas históricas pero también en poblaciones hasta las que han llegado inmigrantes del pirineo y del prepirineo o de la zona catalano-hablante oriental. “Encontramos así una importante densidad de hablantes de catalán en Alcañiz, Monzón o Barbastro; o de aragonés en Ejea de los Caballeros”, ha concluido Sorolla.

Mayor presencia del catalán en Aragón

Comentarios realizados ayer por los lectores en la edición electrónica del diario 11/05/2015

El avance de resultados de un estudio realizado por el Seminario Aragonés de Sociolingüística indica que el catalán está más implantado en su área de influencia en Aragón y de un modo más homogéneo que el aragonés, así como que el conocimiento de ambas lenguas trasciende a sus zonas históricas. De las 83.000 personas que lo entienden, más de la mitad lo saben hablar.

Incapaces

Eso dice de cómo somos. El Gobierno es incapaz de apoyar nuestra lengua autóctona y la está dejando morir. Gobiernos que solo miran Madrid. DANIELG

Conservación

El aragonés está mucho más en los pueblos de lo que estos dicen, pero son palabras sueltas porque los verbos no los tenemos arraigados. Por ejemplo, en la ribera del Jalón y afluentes se habla y mucho. Deberían hacer mucho más para su conservación. PERCA

Céntimos de inversión

Europa destina fondos para preservar la riqueza lingüística y cultural de las lenguas en peligro de desaparición y España los gasta en fomentar las lenguas “oficiales” (catalán, gallego y vasco) y ni un céntimo para el aragonés o el bable asturiano. Aragón invierte con Rudi en el poder una media de dos céntimos al año por habitante en proteger este patrimonio cultural nuestro. BLANCA

Poco apoyo

Muy buen dato me parece con el poco apoyo que se le da al aragonés en la comunidad.

RAFAEL

Uso tradicional

El dato más importante de la presentación del sábado es ese 19,5% de hablantes de aragonés en las zonas de uso tradicional. Y ese es un dato muy malo… el resto no tiene tanta importancia.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja