La Franja

La Presidenta de Aragón se reúne con una delegación de la plataforma “Sociedad Civil Catalana” – Aragón_hoy.

La Presidenta de Aragón se reúne con una delegación de la plataforma “Sociedad Civil Catalana”

La Presidenta de Aragón, Luisa Fernanda Rudi, ha mantenido un encuentro con una delegación de la plataforma “Sociedad Civil Catalana”. En la cita, que ha tenido lugar en el área de Presidencia del Edificio Pignatelli, han estado presentes tres vocales de la Junta de esta Sociedad: Juan Arza, Ferrán Brunet y Sixto Cadenas.

Se reanudan las obras de la carretera entre Mirambel y el límite con Castellón.

El Museo de Valderrobres abre sus puertas.

DGA aprueba ayudas para los afectados de las riadas en el Matarraña y Guadalope.

Aliaga urge soluciones para las carreteras del Matarraña castigadas por el temporal.

XV Dia de la Comarca del Matarranya | Lo Finestró.

Aquest dissabte, Beseit acull els actes de la XV Dia de la Comarca del Matarranya. Aquesta és una jornada de convivència entre els veïns del Matarranya.
Els actes començaran a dos quarts de deu del matí, amb una caminada pels voltants del Calvari. Després, a les onze, hi haurà activitats per als nens, amb competició de bitlles i jocs tradicionals. A aquesta mateixa hora, s’obriran diferents exposicions i a un quart de dotze onze es presentarà a l’última planta de la Casa de Cultura de Beseit, el vídeo del “Contracte del riu Matarranya”. A les dotze, hi haurà un concert de la Coral de Beseit. Aquest any, es realitzarà un reconeixement a les agrupacions teatrals comarcals i hi haurà un dinar de germanor. A la tarda, tindrà lloc una exhibició de ball amb el grup Aloe Dance i després es celebrarà una cercavila amb els capgrossos del Matarranya i es finalitzarà la jornada amb bous de foc infantils. Les inscripcions es poden formalitzar a l’Ajuntament de Beseit o a la seu de la Comarca, a Vall-de-roures, a través del correu electrònic comunicacion@matarranya.org. Els actes són gratuïts i el preu del tiquet del dinar és de 5 euros i inclou l’avituallament de la caminada.

Les polítiques lingüístiques dels 90: la limitació de l’ús al País Valencià, la Franja i les Balears | Xarxes socials i llengües.

M’he trobat amb que és accessible en línia l’article «L’evolució sociolingüística als territoris de llengua catalana des dels anys noranta fins a l’actualitat» que l‘any 2007 em va publicar el Col·legi de Filosofia i Lletres a la seua revista . Comparava les enquestes sociolingüístiques que el CIS va fer durant els anys 90 a Catalunya, País Valencià i Illes Balears, afegia l’enquesta feta a la Franja per al Universitat de Saragossa a mitjans de la mateixa dècada, i les comparava amb els resultats de l’onada d’enquestes de 2003/04.

Pujol, Lerma i Cañellas, presidents simultanis dels tres territoris durant 12 anys

Destaco algun dels resultats que encara avui en dia em criden l’atenció, i que caldria comparar amb les enquestes de les dues últimes dècades… Continuar llegint Les polítiques lingüístiques dels 90: la limitació de l’ús al País Valencià, la Franja i les Balears | Xarxes socials i llengües.

Tanatoris, una nova moda? | Lo Finestró.

(Publicat al Diario de Teruel el divendres 3 d’abril del 2015)

El passat 18 de gener la presidenta de la Diputació, juntament amb les autoritats locals van inaugurar el tanatori de Castelseràs. La obra havia costat 120.000 euros, provinents del “FITE” i del “Plan de Concertación Municipal” a parts iguals. La pregunta òbvia que em faig és: un poble d’uns 800 habitants necessita de debò un tanatori? En aquest període de crisi i retallades, era una inversió tan necessària i rendible? No hi havia cap altra possibilitat d’enterrar, mai millor dit, una quantitat tan elevada d’euros? El cas és que el passat dia 28 de març, a la Codonyera es va inaugurà un altre tanatori. D’aquest podem fer-nos les mateixes preguntes que del de Castelseràs, però molt més escaients, perquè la Codonyera només té uns 360 habitants; tot i que com ha costat la meitat, tot queda equilibrat. No m’estranyaria gens ni mica que la moda dels tanatoris s’estengués com ho va fer la moda dels poliesportius. Si Castelseràs i la Codonyera tenen tanatori, per que no han de tenir-lo la Torrocella, la Torre o Bellmunt, o qualsevol altra vila de Terol? Mancats d’ús propi, els poliesportius s’han utilitzat per a festes, berenars, i bodes, ara bé, als tanatoris em costa trobar-los un ús substitutori o complementari.

Amb referència al “Fondo de Inversiones de Teruel” (FITE) confesso al lector que mentre escrivia aquestes línies se’n va despertar la curiositat i vaig cercar les bases de la convocatòria d’aquests ajuts i vaig trobar això: són subvencionables els projectes d’inversió que promoguin directament o indirectament la creació de renda i de riquesa, siguin generadors d’ocupació i contribueixin a la fixació de població, sempre que les obres o equipaments per a les quals es demani la subvenció siguin competència dels municipis beneficiaris. No encerto a veure com un tanatori pot crear renda o riquesa al poble, ni com pot generà ocupació al marge de la pròpia construcció. Ara bé, allò que els tanatoris compleixen a la perfecció és la fixació de la població: tots els clients que passin pels tanatoris quedaran fixats in saecula saeculorum al municipi. Si no fos tan trist el malbaratament dels recursos públiques, podríem riure una bona estona davant del surrealisme que desvetlla el tema.

 José Miguel Gràcia

Aumenta el consumo medio y las pernoctaciones en todo el territorio.

Fira del Vi i Mercat Medieval a Queretes 2015 | Lo Finestró.

La XVI Fira del Vi i XI Mercat Medieval es van celebrar a Queretes els dies 28 i 29 de març. Aquests tipus de demostracions, a les petites viles, necessiten d’una perfecta planificació i col·laboració de tot el veïnat. Així haurà estat a Queretes, perquè només podem qualificar la d’aquest any d’èxit total per la gran quantitat de visitants i per l’espectacularitat ornamental de la majoria dels carrers de la vila. Cridava l’atenció la perfecta simbiosi entre les 70 parades de tot tipus de productes i les façanes tan ben restaurades i endreçades amb els pendons familiars i banderoles. La Plaça Major era un goig al migdia, on la bellesa dels edificis rivalitzava amb els vestits multicolors d’inspiració medieval i el ritme compassat d’instruments de percussió. A les placetes dels voltants s’hi veien jocs i espectacles variats.

Al pavelló de la Fira, unes 20 bodegues de la comarca i dels voltants oferien la degustació d’un ventall de vins propis. No direm noms, però si que volem deixar ben clar que vam degustar veritables vins de garnatxa —blanca i negra—, carinyena, syrah, xarel·lo i altres —varietals i coupages. Vins joves i altres de bastants mesos de descans en barriques de roure, Un munt d’aromes, de perfums, de sabors…, de plaer.

No cal dir que l’any que ve tornarem a la Fira de Queretes. La recomano a tothom que pugui anar-hi, a poder ser amb un conductor abstemi. Si aneu m`ho agraireu.

Pavelló

Certamen de Poesia i Relat Curt Sant Jordi |.

S’apropa Sant Jordi i tornem a tenir aquí el Certamen de Poesia i Relat Curt.

Activitat organitzada per l’Ajuntament i la Biblioteca Municipal d’Alcmapell. Col·labora DPH i Red de Bibliotecas de Aragón.

• Benjamín: (Niños que cursen Educación Infantil, 1o y 2o Primaria – hasta 7 años).
• Primaria: (Niños que cursen 3o, 4o, 5o y 6o Primaria – hasta 11 años). 
• Dibujo: (tan solo la categoría Benjamín podrá participar en esta modalidad).
• Prosa-Relato Corto: una extensión máxima de 5 folios en la categoría Primaria, y de 10 folios en 
• Poesía: una extensión máxima de 50 versos.

• Categoría Primaria: material literario y de papelería.
• Categoría Juvenil: 70 € en metálico. 
• Categoría Adultos: 100 € en metálico.

Merçe Pastor será la candidata a la Alcaldía de Chunta Aragonesista en Tamarite – Canal Litera. Radio digital de la Litera/la Llitera.

Esta formación cuenta desde hace doce años con representación municipal en el consistorio tamaritano.

Merçe Pastor, será la candidata de CHA a la Alcaldía de Tamarite. En este caso asume por vez primera este nuevo reto, “vengo cargada de ilusión de dar continuidad al trabajo que Pilar Esteban ha desarrollado y de trabajar por mi localidad”. En su agenda, como primer cometido“ quiero sobre todo escuchar a los vecinos ser receptivo a  sus ideas y volcarme en mi trabajo en el Ayuntamiento”.

En la presentación participó igualmente, el Presidente de Chunta Aragonesista, José Luis Soro y el Diputado en las Cortés de Aragón, Joaquín Palacín quien destacó que “Esta formación política esta muy ilusionada, por este relevo, y porque Merçe se volcará en defender los temas que interesan a los ciudadanos de Tamarite”.

Para Palacín, “llevamos doce años con presencia municipal en Tamarite, ahora con renovación, nuestro gran reto es mejorar resultados, y realizar como siempre  un trabajo que es honrado,aragonesista,  de izquierda y estar cercanos a la gente. Añadió además que “tenemos mucho interés en mejorar nuestra presencia en la Litera”.

Fugida cap al no-res | L’ esmolet.

Estic llegint Punts de fuga (Males Herbes, 2015), una antologia de 26 narracions de 26 autors amb el tema dels viatges en el temps. Hi he col·laborat amb un relat molt breu, que retrata un salt en el temps tan ràpid (instantani, diria), que passa sense adonar-te’n, sense túnels estel·lars ni forats de cuc.

Encara no l’he acabat, però fins ara la majoria d’històries em resulten força estimulants, i el curiós és que cap d’elles repeteix l’enfoc de la temàtica. N’hi ha una —Zulufita o els millors anys de la nostra espècie, d’Albert Pijuan— que planteja un futur on la inoculació d’una substància, la Zulufita, permet assolir mentalment tots els desitjos d’aventura i evasió, que a efectes de percepció és el mateix que haver-ho viscut. La premissa és semblant a la del film Total Recall (P. Verhoeven, 1990), basada en un conte de Philip K. Dick.

La lectura m’ha tornat a evidenciar cap a on sembla que ens aboca la societat: cap a una letargia de la nostra capacitat de raonar a canvi d’un plaer instantani i insubstancial. Ho veig quan haig de barallar-me amb la filla menuda per a evitar que vegi alguns programes (abans ja ho havia fet amb la gran) o quan em deprimeixo per la música adotzenada que tendeix a escoltar. És només un símptoma: espero que més endavant redreci el rumb i tingui un criteri més acurat. N’hi ha prou de mirar al voltant, però, per a comprovar que, inexorablement, el que descriu en Pijuan o P. K. Dick s’acosta perillosament a la veritat. Tots els esforços per a capgirar-ho acaben absorbits per la potència de la manipulació a la que som sotmesos.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja 125, abril 2015