Skip to content

Torrevelilla recuperará su historia reciente.

unnamed

 

Como en años anteriores, «Cantar, charrar e chugar» mantendrá un tono lúdico y participativo, además de recordar al escritor en aragonés, fallecido a finales de 2014, Santiago Román Ledo.
Este acto forma parte de la programación que, en cerca de treinta localidades aragonesas, se está preparando por parte de diferentes colectivos en torno al Día de la Lengua Materna (fecha instituida por Unesco para promocionar el multilingüismo y la diversidad cultural).

La entrada es libre hasta completar aforo
Más información en nuestra web, y en el blog del Diya d’a Luenga Materna

La producción de Jamón crece un 6,2% en pleno proceso judicial de la D.O..

CHA apoya en el Matarraña el desdoblamiento de la N-232.

Los ayuntamientos frenan el éxodo pero claman “políticas reales”.

El Pinell, per exemple.

  •  Lluis Rajadell

Un poble abandonat, gent que viu pels masos i masets del terme per por als bombardejos, evacuació cap a l’interior de Catalunya, retorn a casa amb el cap catxo i la humiliació dels perdedors, polls, gana i visites diàries a les cuines del soldats italians per a menjar los macarrons que han sobrat del ranxo.

El panorama que descriuen els protagonistes del llibre ‘Xiquets i xiquetes de la guerra’, d’Antònia Serres, és el del Pinell de Brai, a la veïna comarca de la Terra Alta, però encaixa, amb excepció dels episodis derivats de la Batalla de l’Ebre, amb la situació de Vall-de-roures, Beseit, La Freixneda i altres pobles del Matarranya en aquells tràgics anys.
La publicació de Serres reuneix 27 testimonis de la Guerra Civil i la primera postguerra al Pinell. El llibre acabe d’eixir al carrer editat per l’Associació Cultural Pi del Broi amb la col·laboració del Consell Comarcal i s’ha imprès a Gràfiques del Matarranya de Calaceit. Les entrevistes aporten una visió que fa recordar la que van viure els pobles del Matarranya i el Baix Aragó durant la Guerra. Explica també que moltes famílies van marxar del Pinell cap a l’Aragó fugint dels combats de la Batalla de l’Ebre. Entre els destins de la fugida apareixen Queretes, Calaceit, Beseit i, sobretot, Maella. A Vall-de-roures, a la casa que actualment ocupa la coneguda -i reconeguda- Llibreria Serret, es va instal·lar per aquells dies una família del Pinell dedicada a fabricar i vendre sàries i altres productes derivats del treball de la pauma, una activitat artesana amb una llarga tradició al poble tarragoní.

Facebook.

Diumenge 8 de febrer, a les 11 del matí, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, va celebrar la seua assemblea anual ordinària.

El president de l’entitat, Pep Labat, va donar compte de les activitats portades a terme l’any 2014, entre les quals va destacar la publicació del cançoner infantil ‘Toca manetes’ –a partir del recull ‘Les cançons de la nostra gent’ de Josep Galan–, les Jornades Cinga dedicades a l’explotació turística i cultural de Vil·la Fortunatus, l’activitat d’animació del Tronc de Nadal dins la Fira d’artesania de Fraga i l’edició d’un calendari amb receptes de la cuina tradicional. Per la seua banda, Julio Moreno, secretari de l’entitat, va donar compte del balanç econòmic de l’any i va presentar la previsió de l’exercici actual.

Pel que fa als projectes per a l’any en curs, s’ha previst dedicar les Jornades Cinga al patrimoni historicoartístic i publicar l’estudi de l’historiador Joaquín Salleras sobre la reina Maria de Luna –l’esposa de Martí l’Humà– com a senyora de Fraga, treball dotat amb una Beca Amanda Llebot. Labat va destacar que es posarà al dia l’edició de l’anuari Cinga amb la publicació de diversos treballs que van merèixer al seu moment les beques Amanda Llebot en la convocatòria escolar i va anunciar la intenció de l’entitat de fer arribar al públic en general, en format de conferència, els treballs becats en les convocatòries general o escolar. A més, es mantindran les activitats que ja vénen sent habituals anualment, entre les quals l’eixida naturalista de primavera i l’edició d’un calendari de temàtica tradicional.

Diumenge 8 de febrer, a les 11 del matí, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, centre col·laborador de l’Instituto de Estudios Altoaragoneses, va celebrar la seua assemblea anual ordinària.

El president de l’entitat, Pep Labat, va donar compte de les activitats portades a terme l’any 2014, entre les quals va destacar la publicació del cançoner infantil 'Toca manetes' –a partir del recull 'Les cançons de la nostra gent' de Josep Galan–, les Jornades Cinga dedicades a l’explotació turística i cultural de Vil·la Fortunatus, l’activitat d’animació del Tronc de Nadal dins la Fira d’artesania de Fraga i l’edició d’un calendari amb receptes de la cuina tradicional. Per la seua banda, Julio Moreno, secretari de l’entitat, va donar compte del balanç econòmic de l’any i va presentar la previsió de l’exercici actual.

Pel que fa als projectes per a l’any en curs, s’ha previst dedicar les Jornades Cinga al patrimoni historicoartístic i publicar l’estudi de l’historiador Joaquín Salleras sobre la reina Maria de Luna –l’esposa de Martí l’Humà– com a senyora de Fraga, treball dotat amb una Beca Amanda Llebot. Labat va destacar que es posarà al dia l’edició de l’anuari Cinga amb la publicació de diversos treballs que van merèixer al seu moment les beques Amanda Llebot en la convocatòria escolar i va anunciar la intenció de l’entitat de fer arribar al públic en general, en format de conferència, els treballs becats en les convocatòries general o escolar. A més, es mantindran les activitats que ja vénen sent habituals anualment, entre les quals l’eixida naturalista de primavera i l’edició d’un calendari de temàtica tradicional.

Assemblees General Ordinària i Extraordinària d’ASCUMA | Lo Finestró.

logo-ascuma-150x150

Es convoquen per al proper 14 de març

Veieu Convocatòria

La Franja i el procés del Principat : PSAN.

La Franja i el procés del Principat

jul 1, 2014 a Revista Lluita | Imprimir

Preparant i pensant aquest paper, he llegit el que diu en Raimon a Vilaweb, repetint si fa  no fa, el que ja havia avançat a l’entrevista d’El Temps sobre els efectes del procés de la Independència del Principat en el País Valencià: “… hi ha la possibilitat que es trenque alguna cosa més del que s’hauria de trencar”. Ací, però, no continuo amb l’admirat Raimon.
I a la Franja? Què s’hi pot arribar a trencar si Catalunya s’arriba a independitzar? Hi és present la qüestió del procés entre la gent de les comarques catalanoparlants de l’administració aragonesa?
Em sembla pertinent per entendre el que vull dir –tractant-se de la Franja, sempre cal fer-ne prèvies i aclariments– que hem de considerar la situació d’extrema precarietat de la catalanitat d’aquestes comarques catalanoparlants. D’una banda és certa encara la vitalitat de la llengua parlada al carrer a la majoria dels pobles; també és molt important l’ensenyament del català a l’escola des de 1985, amb percentatges superiors al 90% de la població escolar de primària. Ningú ja no s’atreveix a negar el nom de la llengua –no vull parlar ací de la “festa” del LAPAO– i s’ha imposat la identificació de la llengua catalana en tots els àmbits ni que siga a contracor. Encara en l’ordre positiu hem de valorar l’acció continuada de les associacions culturals implantades a totes les comarques, associades en la Iniciativa Cultural de la Franja, amb una publicació mensual, Temps de Franja, que ja ha fet 15 anys de vida.
Dit això, convé tenir present, però, que la vitalitat de la llengua oral no té la continuïtat assegurada i hi ha factors i evidències que la poden fer recular en poc temps. Per exemple, pensem que Fraga, la ciutat més gran presenta uns índexs de presència d’ús al carrer preocupants; també hem de tenir present la precarietat de l’ensenyament (opcional, 2 hores setmanals…) i, en relació a la consolidació de la “consciència catalanoparlant”, no podem oblidar la influència negativa dels poders públics i l’acció continuada dels partits polítics adversos, en coincidència amb les polítiques anticatalanes del PP arreu de tots els territoris (a l’Aragó amb la propina del PAR).
Quant a les associacions –i ja entrem en matèria–, són les grans defensores i impulsores de la llengua catalana a l’Aragó, però es mantenen cautes i temoroses davant la presa de posició de les “coses i causes” catalanes. I aquesta actitud de gran precaució a distanciar-se d’una aparença de convicció catalanista, que ha acompanyat aquests anys els comportaments de les associacions, avui també es deixa notar davant el procés sobiranista del Principat ni que siga en forma d’omissió. És a dir que no conec manifestacions de les associacions sobre la qüestió, sobre el procés català.
No cal ni dir de la posició dels partits de sempre, instal·lats a tot l’Aragó i també a la Franja, amarats de catalanofòbia i actius contra tot allò que ve de més enllà del Cinca i dels Algars.
Menció especial a la implantació recent de partits d’encuny català: Convergència Democràtica de la Franja (CDF) i ERC, aquest amb presència només al Matarranya. Aquests dos exemples de partits de matriu catalana, els membres dels quals demostren gran valor, ara per ara, no tenen un pes significatiu a l’hora d’escampar i influir prou en la difusió de les idees sobiranistes per bé que suposen un punt d’inflexió amb què caldrà comptar en el futur pròxim.
Seguint els mitjans, sense entrar al detall de les xarxes socials on et pots trobar amb truculències que aconsello estalviar-nos, Temps de Franja no té una línia editorial clarament decantada a favor del procés –ni de bon tros–, però sí que ha acollit algunes aportacions sobre la importància del procés cap a la Independència de Catalunya i els efectes positius per a la Franja. La primera al·lusió als efectes de la hipotètica futura sobirania catalana hi apareixia al número d’abril de 2013, on es referia a una xerrada de Joaquim Monclús al Campell (la Llitera) on va arribar a dir, segons el cronista, que “la supervivència de la Franja hauria de passar per acompanyar Catalunya en el seu procés emancipador”. Hi va afegir immediatament que caldria, això sí, que ho decidís la ciutadania dels pobles de les quatre comarques.
Continuant amb la publicació Temps de Franja, jo mateix hi escrivia en l’article corresponent al núm. 120 (gener 2014) que: “En el supòsit desitjat d’assolir la Independència, els canvis seran per a bé i d’ací l’esperança de tanta gent; una situació que beneficiarà, al meu parer, les comarques de la Franja i tot l’àmbit de les terres de parla catalana. No estic d’acord amb els qui veuen amb certa por els efectes de la hipotètica formació del nou Estat amb l’argument que l’Administració d’Aragó crearà problemes que ens afectaran de manera singular.”
Davant d’aquestes mostres que són el que són, no ens enganyem, a l’ambient hi sura un aire més enrarit (per al meu sistema respiratori, és clar), com es pot detectar en converses  amb persones més o menys “il·lustrades” que fa quatre dies t’etzibaven, sense cap mena de vergonya, que els catalans estàvem manipulats per la TV3 i que seguíem els dictats dels interessos particulars i sospitosos d’Artur Mas. Passant a situacions més formals, en una reunió amb presència de persones significades de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, on es va plantejar la possibilitat d’organitzar una assemblea territorial de l’Assemblea Nacional Catalana a Fraga, es va posar en evidència la distància enorme amb les preocupacions i pors que –deien– ells tenen i que un plantejament com aquest seria un argument més  a favor dels enemics de la llengua catalana…, i que serien més bastons a les rodes dels qui s’esforcen tant des del territori.
Per il·lustrar la situació, i acabar, faig esment d’un episodi que va tenir cert ressò a la premsa de ponent (Vilaweb també en va parlar): a Fraga, a les festes del Pilar d’aquest any passat, en una trobada ja clàssica de colles de gegants,  responsables de la Comissió de festes van fer plegar l’estelada que portava un gegant (!) de la colla de Mollerussa (Pla d’Urgell), una colla que amb el gegant i l’estelada hi havien acudit els últims anys sense cap incident.
A la Franja, doncs, no és fàcil trobar bones vibracions a favor del procés. De fet, parlar-ne –no ja debatre-ho– provoca l’activació de totes les prevencions davant “lo” català, entès com el qui ve de Catalunya, el qui parla català principatí de qui no te’n pots fiar… I ara, com són aquests catalans, segur que amb la Independència ens voldran ocupar! Ja es veu que exagero i faig una mica  d’esquetx de Polònia, però la cosa va d’aquest color i no ens hem d’estranyar gaire si tenim present totes les adversitats que suporta la Franja en relació a la catalanitat: la de les administracions, la de la ignorància cultivada de fa segles, amanida els últims temps amb campanyes barroeres com la d’espècimens pretesament polítics com la FACAO i els Nosotros no hablamos catalán; i, és clar, els interessos anticatalans dels partits polítics que manen a Saragossa. Una càrrega desproporcionada per a tan poca cosa com és la Franja. I si penso com en Raimon, a la Franja no es pot trencar gaire cosa més.

Francesc Ricart,
Casal Jaume I de Fraga

Cellit Litera – Gran afluencia de público hoy en el Salón de….

Cellit LiteraGran afluencia de público hoy en el Salón de Plenos del Ayuntamiento de Binéfar para escuchar a Javier Giralt en la presentación de su libro sobre la toponimia de Binéfar. La presentación ha estado acompañada de las palabras de Agustín Aquilué, alcalde de Binéfar, Carlos Corzán, concejal de cultura y Víctor Bayona, vicepresidente del Cellit.

Foto de Cellit Litera.
Foto de Cellit Litera.

·

Educación propone suprimir seis docentes en el Bajo Aragón Histórico.

Els socialcristians alemanys contra el català | Lo Finestró.

 

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 15 de febrer)

Avui, 8 de desembre del 2014, m’assabento per Arredol, diari de lectura molt recomanable, que la Plataforma per la Llengua convoca un premi per al mes gran enemic d’aquest patrimoni tan íntimament aragonès que és la llengua catalana, pròpia i històrica de l’Aragó segons les nostres lleis prelapaistes. Tothom hi pot donar el seu vot escrivint a la web estimoelcatala.cat fins al 7 de gener vinent. Entre els candidats figura en primer lloc, amb tots els honors, la nostra presidenta Luisa Fernanda Rudi, i la segueixen, estalonant-la, els Wert, Bauzá, Fabra, Rajoy, Hollande, … . La darrera paraula, evidentment, la tenim nosaltres votants. I justament avui, quan semblava que la llista de candidats quedava tancada, els n’ha sortit un nou contricant amb totes les de guanyar. Es tracta del partit de la Unió Socialcristiana, Christlich Soziale Union (CSU) en alemany, partit germà del de Na Merkel amb el qual governa, juntament amb el PSOE alemany. La CSU acaba de publicar els punts que es tractaran dissabte al Congrés del partit a Nuremberg. I entre aquests n’hi ha un on declaren que s’ha d’instar —eufemisme per no dir “obligar”— a parlar alemany, tant en públic com en família, a tothom que tinga antecedents migracionals, (Migrationshintergründe) en alemany, i que vulga viure permanentment a Alemanya. Clar i alemany: que ja no podré enraonar en català amb els meus fills i amb la néta gran, ni amb els molts companys catalanòfons d’Alemanya com fins ara he fet. La CSU mereix que se la qualifique de la més gran enemiga del català d’enguany, perquè fins i tot la nostra presidenta, que mira si en fa de grosses contra nosaltres els aragonesos catalanòfons, no ens prohibeix d’enraonar català ni a casa ni en públic, mentre en diguem lapao i el parlem amb l’ortografia local, això sí. Quan al febrer es publicarà aquest cresol el lector ja sabrà qui haurà guanyat. Tot i que em sap greu que la nostra presidenta no guanye el premi de més gran enemiga del català, entendré que els votants no puguem evitar d’atorgar-lo a la Unió Socialcristiana.

 Artur Quintana

Micolau

Santa Águeda en Cretas 2015.

El PP de La Fresneda suspende las primarias al haber un sólo candidato, Antonio Algueró.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja