La Franja
Actualitat sobre la Franja de Ponent// Georgina Belles i Cuella
Si bé és cert que vaig néixer a El Masnou (Barcelona), tota la meua família materna és de Valljunquera, i des que era molt menuda hi anàvem a passar les vacances i alguns caps de setmana. Quan arribava al poble, era com aterrar en un univers especial, un món que funcionava de manera molt diferent de totes les capitals on havia estat. Quan era xicoteta no ho entenia (imagino que ho intuïa), però ja de més major vaig comprendre que l’estil de vida rural amagava una saviesa menyspreada i ignorada per gran part de la població. El dia d’avui, he conegut poques persones més intel·ligents que els meus avis (A.C.S.), i això que no van poder rebre una bona educació acadèmica, com per exemple mon germà i jo sí que hem tingut.
Continuar llegint… Source: «Lo Saber dels Majors de Valljunquera» » Temps de Franja
Source: Aragón es un chiringuito – El Periódico de Aragón
Hace unos años bastaba una mención al trasvase del Ebro para provocar un terremoto en las Cortes de Aragón. Los escaños temblaban, los mejores oradores afilaban sus lenguas y los espíritus de Casta Álvarez, María Agustín, Santiago Sas, Basilio Boggiero o Agustina Zaragoza se apoderaban de los cuerpos de sus señorías. Hoy las cosas han cambiado muchísimo. Lo que ahora pone de los nervios a ciertos diputados, con más pinta de Fernando VII que del Tío Jorge, es que alguien suba a la tribuna y suelte unas palabras en aragonés y en catalán, como hizo el pasado jueves Nacho Escartín, de Podemos. La ultraderecha se agitó ofendida, como si hubiera lanzado un discurso satánico, y la derecha se puso en guardia. Ciudadanos proclamó que hay que sacar la lengua (no el músculo, sino lo otro) de la trifulca política; lo dijo como si la política fuera algo nocivo o repugnante que contamina la realidad. Pero la realidad es que nadie ha politizado tanto las modalidades lingüísticas de Aragón como la derecha, ya desde tiempos del lapao y del lapapyp, ridículas denominaciones al catalán y al aragonés que se inventó el Gobierno de Luisa Fernanda Rudi.
Como siempre, la CHA no podía faltar en estos debates. Con una ingenuidad y una ignorancia enternecedoras, Carlos Trullén, de Ciudadanos, aseguró que Chunta persigue con las lenguas la autodeterminación del pueblo aragonés. Trullén debe vivir aún en los ochenta. Y Vox, como no podía ser de otra manera, calificó de «chiringuito» la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno aragonés. Nada nuevo, nada extraño. Para los cerebros de Vox, todo Aragón es un enorme chiringuito de Castilla y ellos están en las instituciones para desmontarlo.
Comunicat del Moviment Franjolí sobre la PNL contra el català a la Franja – moviment franjolí
set. 16Source: COMUNICAT DEL MOVIMENT FRANJOLÍ SOBRE LA PNL CONTRA EL CATALÀ A LA FRANJA – Moviment Franjolí
Ahir per la tarda es va presentar a debat i votació una Proposició no de llei (en endavant PNL) en contra de la llengua pròpia de la Franja de Ponent, el català i de la llengüa autòctona de les valls entre Ansó i l’Èsera, l’aragonès, presentada pel grup parlamentari VOX a les Corts d’Aragó.
Aquesta PNL va ser de votada per separat i va quedar fora finalment el primer i tercer punt d’aquesta, relacionada sobre la destitució del Director General de Política Lingüística i l’aragonès. En canvi es va aprovar gràcies als vots del Partit Popular d’Aragó, Ciutadans, el Partit Aragonès i VOX, els punts 2 i 4 d’aquesta PNL on es diu el següent ” Suprimir el Institut Aragonès del Català, dado que no recoge la protección de las lenguas y modalidades lingüísticas de la zona oriental de Aragón, y, por tanto, es contrario al respeto, a la convivencia y el entendimiento recogido en el artículo séptimo del Estatuto de Autonomía de Aragón.” i es demana “Anular los nombramientos de los 15 miembros de la Academia Aragonesa de la Lengua, en tanto que la misma no responde a los principios reales de conservación del patrimonio material e inmaterial lingüístico aragonés”.
Des del Moviment Franjolí ens mostrem contraris a aquesta PNL, perquè es contrari a la unitat de la llengua pròpia dels territoris de parla catalana i als ciutadans de la Franja de Ponent. Es certifica que els franjolins som ciutadans de tercera a la Comunitat Autònoma d’Aragó i que es segueix donant suport des de les institucions al discurs secessionista de les plataformes no representatives de la amplíssima majoria que considera que la seva llengua es el català a la Franja de Ponent.
Cal dir també que una Proposició no de Llei només insta a les administracions o a un representant polític, no obliga a desmantellar cap institució ni destitueix a ningú, només es una postura que mostra el ple de les Corts o una comissió d’aquesta. Però certifica el menyspreu a la llengua catalana de la Franja de Ponent que portem parlant des de fa mes de 900 anys.
Aquest any hem vist com la Corporació Aragonesa de Ràdio i Televisió donàvem suport als secessionistes lingüístics i, alguns ajuntaments i el Consell Comarcal del Baix Aragó estàvem comprant la versió dels secessionistes de manera indirecta i directa, provocant la confusió i el menyspreu cap a la unitat de la llengua catalana.
Per això, demanem a les institucions aragoneses que deixin aquests postulats que no representa a la majoria dels franjolins i que comencin a fer la seva feina, que es defensar les llengües pròpies d’Aragó, tal i com diu la Llei Orgànica 5/2007, de 20 d’abril, de reforma de l’Estatut d’Autonomia d’Aragó, la Llei 3/1999, de 10 de març, del Patrimoni Cultural Aragonès i la Llei 3/2013, de 9 de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó.
Demanem la unitat d’acció de tots els col·lectius i associacions culturals de la Franja de Ponent i de tota la Catalofònia en contra dels que volen imposar una manera de pensar i entendre la nostra llengua com “Xapurriau”, “Aragonès Oriental” o “LAPAO”.
A la Franja, ara més que mai, PARLEM CATALÀ!
#AlaFranjaEnCatalà #FemFranja
Source: Watch | Facebook
(Publicat al Diario de Teruel)
Els sociolingüístics solen dir que quan una llengua se situa davall del 30% de parlants al seu territori, ja no es pot recuperar i va a l’extinció. És una afirmació gratuïta, que no falten llengües que no eren parlades per ningú i ara són majoritàries al territori on es parlen, com el cas ben conegut de l’hebreu, o van en camí de ser-ho, com passa amb l’àrab clàssic, entre d’altres. Però per què ho diuen aquests savis abans esmentats? Potser per a advertir als que ja es troben prop del fatídic 30% –és el cas del català que a Catalunya és a un 34/35%– perquè no badin tant i prenguen mesures efectives de recuperació, però també pot ser que ho advertesquen als que ja són davall del 30% perquè no malgasten energies per a un procés suposadament irreversible, o aneu a saber –tot depèn del tarannà o del color polític del sociolingüista. Molts parlants de llengües discriminades no fan gens de cas del 30% i –si poden!– continuen desenvolupant mesures de foment de la llengua. El plat fort n’és la immersió, que permet de crear neo-parlants de la llengua perseguida en el breu període de temps que cal perquè els humans aprenguem de parlar. I és per això que els wertarrimadascasadoabascals de torn s’esforcen amb gran fermesa a combatre-la, o millor dit: s’hi esforçaven, perquè s’han adonat que la immersió cal que tingui continuïtat a l’escola primària, secundària, universitària, etc., ja que altrament els seus efectes positius per a les llengües sotmeses, desapareixen quasi sense deixar rastre. Com que la continuïtat de la immersió en llengües sotmeses baixa molt a primària, secundària i universitària i la llengua dominant –el castellà– s’imposa, com passa a Catalunya, ja no cal gastar gaires energies als wertarrimadascasadoabascals en combatre-la, i poden esmerçar esforços en mesures coercitives de més profit. Entre nosaltres la immersió en aragonès o en català encara no s’aplica. Quan ho serà, sabent el que passa a Catalunya, no hauríem de cometre els seus errors, i donar a la nostra immersió la continuïtat necessària.
Artur Quintana
Source: Cursos de català a l’EOI d’Alcanyís » Temps de Franja
// Redacció
L’EOI Alcañiz oferta un any més els cursos de català: B2.2, C1.1., C1.2 i C2. Torna a ser l’única Escola d’Idiomes a l’Aragó que tindrà docència del nivell C2 que, a més, s’imparteix de manera semipresencial (un dia de classe i la resta de tasca a través d’una plataforma educativa, amb el seguiment continuat del professorat en el procés d’aprenentatge). Els resultats de l’alumnat (50 matriculats durant el curs 2020-2021 en dos grups) han estat excel·lents i el primer cop que a Aragó s’ha acredita aquest nivell.
Per accedir als nivells B2, C1.1 i C1.2 hi ha una prova de classificació dimecres 15 de setembre a les 16:00. Es pot fer la inscripció per realitzar la prova a partir del següent enllaç: https://www.eoialcaniz.com/index.php/secretaria/admision-y-matricula-presencial/prueba-de-clasificacion.
Per accedir al nivell C2 és necessari presentar el títol de C1 de qualsevol entitat avaluadora de l’idioma (expedit per qualsevol comunitat autònoma).
No han passat ni fins i tot 5 anys des que el 20 d’octubre de 2016 Nacho Escartín, diputat de Podem a Aragó, pronunciés un dels primers discursos en aragonès en les Corts d’Aragó des del segle XV (en aquells temps les Corts tenien una altra funció ). Llavors els diputats de PP es van encarregar de ridiculitzar i protestar per la intervenció en aragonès.
Deien que, tot i que havia estat traduït en castellà, no ho entenien i en no ser una llengua oficial l’aragonès, no tenia el dret a ser emprada en l’hemicicle.
Poc després, el 28 de juny de 2017, les mateixes Corts d’Aragó aprovaven un nou reglament per a les Corts d’Aragó en el qual amb el vot a favor de la Ponència especial de PP (Antonio Torres), Podem (Hèctor Vicent), PAR (Maria Herrero), Ciutadans (Javier Martínez) i IU (Patricia Luquín), es donava llum verd, entre d’altres, a la prohibició de l’ús de les llengües pròpies d’Aragó (aragonès i català) en no ser llengües oficials.
L’excusa de no ser llengües oficials per impugnar aquestes intervencions va ser invalidada poc després pel Tribunal Constitucional, que es va fer valer de l’article 3 de la Constitució, que aborda la riquesa de les modalitats lingüístiques d’Espanya que no són cooficials, però que la Carta Magna considera un “patrimoni cultural que ha de ser objecte d’especial respecte i protecció”. Aquesta sentència dictava jurisprudència des del Parlament Asturià.
Aquesta sentència hauria d’obligar a les Corts aragoneses a canviar la seva normativa, en el mateix sentit que ja la té el Parlament asturià i en igualtat de condicions davant el castellà.
No obstant això, el dijous 9 de setembre es va tornar a repetir el teatret. Demostrant que aquestes Corts i aquest Parlament aragonès no té voluntat de respectar les veus de les llengües pròpies d’Aragó, com Sí havia estat en aquestes Corts de l’antic regne d’Aragó. Interrupcions, crits, falta de respecte, … sempre des dels bancs de la dreta. Per deixar de fer sentir un dels patrimonis més rics d’Aragó, i normalitzar una situació que ja s’hauria d’haver fet fa dècades, com a la resta de Parlaments autonòmics amb llengües pròpies.
L’absència de perspectiva científica fa que aquests hooligans nacionalistes (espanyols) usin la bronca, ja que la invisibilització de l’aragonès a les escoles i IES de tot Aragó no ha permès millorar la percepció sobre aquest tema en 4 dècades.
Esfendemos as Luengas
Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com
Twitter: @esfende_las
DEBATE CONJUNTO (LA VOTACIÓN SERÁ SEPARADA) DE LAS SIGUIENTES PROPOSICIONES NO DE LEY: —- PROPOSICIÓN NO DE LEY NÚMERO 289/21, SOBRE EL USO, PROTECCIÓN Y PROMOCIÓN DE LAS LENGUAS Y MODALIDADES LINGÜÍSTICAS PROPIAS DE ARAGÓN, PRESENTADA POR EL G.P. CIUDADANOS-PARTIDO DE LA CIUDADANÍA (CS). —- PROPOSICIÓN NO DE LEY NÚMERO 297/21, SOBRE LA SUPRESIÓN DE DIFERENTES INSTITUCIONES ASOCIADAS A LA POLÍTICA LINGÜÍSTICA DE ARAGÓN, PRESENTADA POR EL G.P. VOX EN ARAGÓN.
- Solicitante: PLENO
- F. Celebración: 09/09/2021
- Abrir anexo en PDF:
- Materia: –
DOCUMENTACION APORTADA:
Roberto Morote ha sido el encargado de trasladar la obra al tebeo, con apoyo del Gobierno de Aragón, el Ayuntamiento de Mequinenza, y el Ministerio de Cultura
*Se adjuntan audios del director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín
Fotos:
Podcasts y Audios relacionados:
El DG de Política Lingüística destaca el trabajo de los agentes implicado 319 KB
El DG de Política Lingüística destaca el trabajo de los agentes implicado- El salto al cómic de la obra de Jesús Moncada es una gran noticia, dice el DG de Política Lingüística 411 KB
El salto al cómic de la obra de Jesús Moncada es una gran noticia, dice el DG de Política Lingüística