La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentMAGAZIN 8 de juny de 2019.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix
matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia), el temps atmosfèric / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40-11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer.
11:55- 12:30.- Àgora:”ONGs”. Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- El xef favarol, al restaurant “Casa y Tinelo” de Movera, Rubén Martín.
12:40- 12:55.-Corresponsal a Maella, Yolanda Abad
12:55- 13:10.- Esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver
13:10- 13:25.- Els vegans. Laura Gandul; dietista- nutricionista.
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:40 – 14.- Entrevista a… Ernesto Pastor, que ha diseñado un circuito de más de 600 km por la “Laponia española”, para “bicicletas con alforjas”, llamado “Montañas vacías”; con salida en Teruel, recorre los Montes Universales, S. de Javalambre, S. de Gudar, S. de Albarracín…
Un auténtico festín para los amantes de la tranquilidad, la bici, los paisajes…, y la solidaridad ya que se puede colaborar con los niños con problemas de autismo.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Eduardo Satué, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Yolanda Abad, Rubén Martín, Laura Gandul , Alberto Balaguer, Marcos Calleja i Elías Satué.
(Viles i gents, publicat a La Comarca de 31/5/2019)
Natxo Sorolla
Fa pràcticament 7 segles que Europa va perdre un terç de la població, assolada per la pesta negra. Al nostre territori encara es rememore cada 7 anys, en la rogativa dels de Vallibona (Els Ports) que caminen 7 hores per a agrair als de Pena-roja (Matarranya) los 7 matrimonis que els van donar continuïtat.
En la societat de la immediatesa estos «temps llargs» són un xoc mental: memòria de 7 segles commemorada en septennis… Lo meu primer Vallibona era un crio (1984). Al segon, la rogativa a peu va perillar, perquè el camí estave molt brut (1991). Los de Pena-roja hi vam pujar abans a posar senyals, ignorant lo volum de senderistes que hi ha anys més tard. Jo ja tenia prou edat per a fer d’empestat a l’obra de teatre que en va fer Desideri Lombarte. Al tercer estava en la responsabilitat vital de la selectivitat (1998). Lo quart té els records més tendres de la joventut i de la festa nocturna (2005), però ja en vaig fer el primer Viles i gents, reflexiu de bon principi. La cinquena ja comportave la responsabilitat adulta (2012). I esta última segurament és la que haig viscut pensant més en la unió dels dos pobles (2019).
Hauríem de cultivar més les relacions personals entre penarogins i vallibonencs. Vaig tindre unes agradables converses, parlant de mil coses, i de despoblació. Van comptar una trentena d’habitants en dimecres de nit, i menys de deu en edat laboral. Entre ells, gent que per vocació hi ha anat a viure, s’hi ha integrat, hi ha resistit, que han passat 45 + 45 minuts per a portar els crios a escola a Morella, de les nevades, de les infraestructures…
I m’ha fet pensar en moltes polítiques comarcals que ham tingut al Matarranya, i en alguns polítics comarcals que les han fet possible, i que ara deixen lo relleu: mantindre les carreteres en les nevades, transport escolar als pobles menuts, servici públic dels busos de l’Institut… I és que hi ha decisions que s’han de prendre al territori, fora dels interessos partidistes. Perquè estos problemes que amarguen rurals només preocupen a qui els pateix. En 7 anys podrem fer retrospectiva adulta del que mos ve.
Matarranya, 27 de maig de 2019 Lo govern comarcal podrie tindre 9 consellers per al PP, 6 consellers per al PSOE, 3 consellers del PAR i 1 conseller de CHA Les eleccions municipals al Matarranya conformaran la formació del Consell Comarcal per als pròxims 4 anys. 19 consellers conformen el Consell Comarcal i en esta última […]
Source: El Partit Popular és la força més votada a les municipals del Matarranya – Ràdio Matarranya
Matarranya, 30 de maig de 2019 El Partit Popular ha sigut la força política més votada en les eleccions municipals d’este passat diumenge 26 de maig al Matarranya. Repetixen el PSOE com segona força, PAR tercera i en quarta posició queda CHA. Quant a les noves formacions que es presentaven en estos comicis en el […]
Source: Los resultats electorals al Matarranya: poble a poble – Ràdio Matarranya
Matarranya, 30 de maig de 2019 Des de el GAL han iniciat estudis d’auditoria a instal·lacions elèctriques de Pena-roja per a substituir l’energia tradicional per renovable El Grup d’acció local del Baix Aragó-Matarranya, OMEZYMA, participa en el projecte Aragó Infoenergia, Canvi Climàtic, Biomassa i Ocupació juntament amb altres set grups d’acció local del territori aragonés […]
Source: OMEZYMA aposte per implementar les energies renovables – Ràdio Matarranya
La renda bruta per càpita en totes les comarques turolenses del Baix Aragó Històric està per sota de la mitjana d’Aragó. L’última dada registrada en la comunitat és de l’any 2016 i xifra aquest indicador de riquesa en 15.981€ per persona, quantitat a la qual no arriba cap de les comarques del territori. La que més s’acosta és Andorra – Sierra d’Arcs (15.317€), seguida del Baix Aragó (13.922€) i Conques Mineres (12.991€). A una distància considerable per darrere queden Maestrat (11.238€), Baix Martín (11.143€) i Matarranya, aquesta última amb un muntant 5.000 euros inferior a la mitjana autonòmica de tot just 10.936€.
Precisament el Matarranya té el dubtós honor d’erigir-se com a tercera Comarca amb menor renda per càpita en tot Aragó, només superada en el baix per la Serra d’Albarrasí (10.916€) i el Camp de Belchite (8.577€). A anys llum queden les zones a priori més enriquides com La Jacetania (19.148€) o la Foia d’Osca (17.683€).
Aquest és un de les dades més cridaneres que ofereix un detallat informe elaborat per Comissions Obreres, en el qual la conclusió principal adverteix de la urgència de la reindustrialització en la conca minera. L’altre, sens dubte, fa referència a la desocupació: 6 de cada 10 persones parades en el territori són dones.
En total (exceptuant Maestrat i Baix Aragó – Casp, de les quals no s’ofereixen dades) en el Baix Aragó Històric hi ha 2.531 aturats, dels quals el 61% són dones, la qual cosa posa encara més de manifest la labor d’associacions com Fademur en pro de l’apoderament de la dona rural. “És una cosa habitual en les zones despoblades: quan les dones no tenen oportunitats laborals i es van dels pobles les comarques deixen de tenir futur”, va explicar Manuel Pina, secretari general de Comissions Obreres a Aragó.
Una mica d’esperança: menys parats de llarga durada i més contractes indefinits, encara que insuficients
Així mateix, crida l’atenció per a bé el percentatge d’aturats de llarga durada ja que en la zona és una mica inferior al nivell d’Aragó: en la comunitat el 33,7% dels aturats porten més d’un any sense treball, mentre que en el territori les xifres oscil·len entre el 26,7% de Conques Mineres i el 32,9% del Baix Martín.
Les bones notícies tenen a veure també amb la contractació en el primer trimestre de 2019. En total es van signar 3.717 contractes, dels quals gairebé la meitat es van situar a la Comarca del Baix Aragó. La dada més positiva ve donat perquè el 13,2% de les noves contractacions en tot el territori van ser a temps indefinit, xifra tres punts percentuals superior a l’autonòmica (10,2%). No obstant això, aquesta dada no ha de prendre’s com la panacea ni molt menys, ja que 13,2% de contractació indefinida continua sent un percentatge residual i sens dubte insuficient per a assentar població.
A més, els percentatges de contractes indefinits varien notablement en funció de la zona: el Matarraña és la Comarca més pròspera (20,4%), per davant del Baix Martín (15,9%) i el Baix Aragó (12,6%). No obstant això, poc tenen a veure aquestes dades amb els escassos 9,2% i 8,2% de Conques Mineres i Andorra – Sierra d’Arcs, respectivament.
Despoblats i envellits
Altres aspectes sobre els quals l’informe de CCOO ofereix dades són dos mals endèmics del territori per tots coneguts: la despoblació i l’envelliment. Sota Aragó (28.587), Andorra – Sierra d’Arcs (10.098), Matarraña (8.222), Conques Mineres (8.067) i Baix Martín (6.383) sumen 61.357 habitants, un 4,68% del total d’Aragó.
La densitat de població de la comunitat és de 27,4 habitants per quilòmetre quadrat, xifra ja de per si mateix baixa a la qual ni tan sols s’acosta cap de les nostres comarques: El Baix Aragó i Andorra – Sierra d’Arcs, les que compten amb una major concentració d’habitants, sumen 21,9 i 15 persones per quilòmetre quadrat respectivament. I d’aquí, en picat. Matarraña, Baix Martín i Conques Mineres ostenten pírrics 8,8, 8 i 5,7 habitants per quilòmetre quadrat, xifres que la mateixa Unió Europea qualifica com a desert demogràfic.
Altres dades interessants són els referents a l’envelliment de la població, que afecten especialment el Baix Martín. Mentre l’edat mitjana a nivell autonòmic i en el Baix Aragó és de 44,5 anys aquesta zona l’eleva fins als 49,4 anys i, com a dada addicional, gairebé un de cada tres dels seus habitants són majors de 65 anys (el 29,5%).
Source: El Matarranya de les comarques més pobres d’Aragó ~ EbreDigital.cat
Source: Xerrada sobre l’Aragó Oriental a l’IES Andalán de Saragossa | Mas de Bringuè
Vall.de.roures
Dijous passat, 23 de maig, va tenir lloc a la biblioteca de l’ Institut “Andalán” de Saragossa una xerrada impartida per l’ex professor d’aquest centre i periodista Màrio Sasot.
Amb el títol de “L’Aragó Oriental, aquest desconegut”, Sasot va anar presentant, a través de 90 diapositives, diferents llocs d’interès d’una franja territorial que va des de les muntanyes pirinenques de la Ribargorça Oriental fins als Ports de Beceit.
Una terra, com va informar el ponent, caracteritzada per parlar majoritàriament una modalitat del català occidental i proveïda d’una gran riquesa i varietat, tant en l’àmbit lingüístic com el geogràfic, l’econòmic i social.
Portats per la seva mà i el seu discurs, els assistents van anar descobrint uns territoris, unes gents i uns monuments desconeguts per a la majoria d’ells, com els monestirs de Obarra i Alaó, el barranc de Montrebei i Montanyana a la Ribargorça; el castell de Benavarri i les fonts del riu Sosa a Gabasa, a la Llitera; l’ermita de Xalamera i Vilella, al Baix Cinca, o els pobles i les rutes naturalistes del Matarranya. També es va parlar de personatges il·lustres nascuts en aquelles contrades i escriptors de la zona com Josep Antoni Chauvell, Jesús Moncada o Desideri Lombarte.
Al final de la xerrada es va entaular un animat, respectuós i enriquidor col·loqui d’una hora de duració, on van sorgir temes de vibrant actualitat i interès, com el retorn dels béns religiosos de parròquies aragoneses dipositats actualment a Lleida, les possibles afeccions de l’ensenyament i normalització d’una llengua sobre les parles locals, els sentiments lingüístics i d’adscripció territorial dels parlants de la Franja, etc.
Barranc de Gabasa
516 franjolins aposten per candidatures independentistes a les Eleccions Europees – Lo Reguer
maig 30
Les Eleccions Europees, gràcies a la circumscripció única que representen els Estats, permeten un tipus d’anàlisi electoral que resulta impossible de fer en unes eleccions autonòmiques o estatals. En el cas de la Franja de Ponent, podem saber el nombre de vots i el percentatge que representen candidatures independentistes com Junts per Catalunya, encapçalada per Carles Puigdemont, o Ara Repúbliques, amb Oriol Junqueras al capdavant.
En total, dels 22.756 vots recomptats a la Franja, Junts per Catalunya en va aconseguir-ne 339 (1,49%), mentre que Ara Repúbliques va comptar-ne amb 177 (0,78%). Amb aquests resultats, la Franja segueix la tendència de Catalunya, única comunitat autònoma de l’Estat on la candidatura de Puigdemont va superar Ara Repúbliques. De fet, Junts per Catalunya va ser la força sobiranista més votada a les quatre comarques franjolines. Això desentona amb la tònica general a la Comunitat Autònoma d’Aragó, on Ara Repúbliques va aconseguir 1.805 vots, superant els 1.131 de Junts per Catalunya. Els percentatges també són notòriament inferiors al conjunt d’Aragó: Ara Repúbliques va aconseguir un 0,27%, pel 0,78% de la Franja; d’altra banda, més gran és encara el salt que dóna Junts per Catalunya, que passa del 0,17% al conjunt de l’Aragó a gairebé l’1,5% a la Franja.
Continuar llegint… 516 franjolins aposten per candidatures independentistes a les Eleccions Europees – Lo Reguer