Skip to content

Origen: Un brogit impetuós | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 8 de maig del 2017)

La Mercè i jo hi vam anar sols, a Madrid, ja que la tan temuda prova de mecanografia de l’oposició s’havie de fer al palau del Tribunal Suprem. Quan va ser l’hora, carregats amb les feixugues màquines, vam anar entrant a una gran sala, amb unes taules molt altes, enormement llargues i amb la tapadora inclinada a la manera dels pupitres. L’ànima mos va caure als peus amb los primers inconvenients. Teníem clar que en aquella pugna que havíem emprés no tot serien flors i violes. Però ningú mos havie previngut de les dificultats i no hi estàvem habituats a tanta altura; i encara menys a la inclinació, ja que, normalment, al jutjat la màquina la teníem sobre una superfície plana. I allí el problema de l’altura el resolíem amb quatre llibres antics o un paquet de butlletins oficials vells sobre la cadira.
Assumits els entrebancs inicials amb resignació, i tots instal·lats i disposats a iniciar l’examen, els membres del tribunal van repartir els fulls amb el text a copiar. Nerviós a més no poder, jo suava la gota grossa. “Qué hi faig jo aquí?” em vaig preguntar per un instant. Però sense més preàmbuls mos van dir que posarem el paper en blanc al carro i immediatament van donar l’ordre d’inici.
En aquell precís moment a la sala es va produir un estrèpit ensordidor que em va dixar descol·locat. L’enorme sarabastall d’una setantena de màquines funcionant a l’hora ere com un brogit impetuós que ho dominave tot, fins i tot, o sobretot, el pensament. Però la sensació que a mi em va produir va ser com si es tractare d’una sola escrivint a una velocitat endimoniada. Durant uns instants vaig perdre l’esme. I assumir aquell fragor em va costar uns segons preciosos que potser -vaig pensar- em serien necessaris al final. Però paulatinament vaig conseguir asserenar-me i concentrar-me, fins que vaig acabar de copiar l’escrit sense esgotar el temps. I encara em va quedar una estoneta per a comprovar ràpidament, amb satisfacció i esperançat, que, tot i les complicacions, l’exercici m’havie quedat prou curiós.

J. A. Carrégalo

Aquest 24 de maig es va complir dels anys de les eleccions municipals i autonòmiques. Amb motiu d’aquest equador farem un exercici de memòria, i recolzant-nos en l’estudi del Seminari aragonès de Sociolingüística analitzem les promeses i propòsits dels partits polítics enviats llavors.
Els partits contraris de les llengües pròpies d’Aragó (PP, PAR i Ciutadans), continuen en la seva direcció promesa en les eleccions. Les seves intervencions negatives en les Corts d’Aragó i els plens de l’Ajuntament de Saragossa són bo exemple.
Partits com Entabán, a l’ajuntament d’Osca han estat un dels més complidors en el treball de vitalització de la llengua aragonesa a Osca, i ja al maig de 2016 havien creat l’Oficina Lingüística de l’aragonès OLA, amb moltes iniciatives i traduccions.
En el cas de l’Ajuntament de Saragossa, el partit en el govern ZeC (integrat en l’actualitat per Puyalón, IU, Podemos i altres particulars) va més endarrerit en la implantació de les promeses mesures de “revitalització” i “reversió” de l’aragonès. No obstant això, un munt de textos en els seus twitts generals, un compte propi a twitter per a l’aragonès, cartelleria en alguna campanya o l’últim anunci de la retolació de carrers bilingües amb toponímia pirinenca, … deixen entreveure unes sensacions positives per al que queda de legislatura.
Un cas particular mereix el cas de l’equip de Govern en la D.G.A. amb PSOE-CHA i la creació de la nova Direcció de Política Lingüística integrada per membres de CHA. Un munt de noves iniciatives, legislació i millores en la reversió de les llengües pròpies d’Aragó, que tot i això compta amb dos punts negatius; com són la manca d’acceptació per la majoria dels parlants d’aragonès en el seu “Proposta gràfica comuna de consens”. I per l’altre costat l’escassetat en l’ocupació de les dues llengües pròpies, tant per part del seu director general “Nacho Susín”, com per part del partit integrant CHA.
Val comentar l’eliminació definitiva dels termes “LAPAPYP” i “LAPAO” de la Llei de llengües del PP-PAR. La legalització de la llengua catalana a les classes de les escoles de la Franja ha servit per a un alumnat que ara també veu amb bones perspectives aquesta llengua en els IES. Com a exemple el director de l’IES Matarranya, el candidat a l’alcaldia de CHA Iñaki Belanche.
Encara que el seu company de govern, PSOE, pugui semblar que està impulsant una decidida política lingüística, creiem que aquesta no seria possible sense la pressió dels seus socis de govern, CHA, i Podem en els pressupostos. Actuacions d’aquest partit, com el rebuig a l’Ajuntament de Saragossa, a la denominació de “ciutat amb ús històric de l’aragonès” va deixar una molt mala sensació de incredibilitat. Negant a la capital d’Aragó, i centre d’acollida històric de aragoneso fablants, aquest dret.
El seu altre company de pressupostos, Podemos, ha portat una de les millors novetats a les Corts, com és la intervenció en alguns quants discursos en aragonès a través de Nacho Escartín. Intervencions que es veuen enfosquides per la negativa d’aquest partit a l’oficialitat de les llengües pròpies a Aragó. Negativa que ells mateixos han hagut de patir en quedar anul·lada una de les intervencions de Nacho en aragonès.
Puyalón continua sent el partit aragonès que amb més vitalitat, quantitat i credibilitat fa ús de les parles d’Aragó en el seu treball quotidià. Llançant campanyes trilingües, xarxes socials, denúncies, propostes i textos d’anàlisi sobre temes no lingüístics escrits en aragonès.
No podríem acabar sense denunciar la l’actitud d’alguns partits i / o sectors, que durant les eleccions van donar una falsa imatge de bons propòsits, amb l’obertura de perfils en aragonès i / o català, i que tot just acabar les eleccions van deixar de ser actualitzats durant 2 anys: comptes com Podem aragonès, Podem en català, Bancs en Blanc, …

Esfendemos as Luengas

 

Origen: · CONVENIO DE COLABORACIÓN ENTRE EL GOBIERNO DE ARAGÓN Y LA DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE ZARAGOZA, PARA LA PLANIFICACIÓN Y COORDINACIÓN DE ACTUACIONES DE EDUCACIÓN PERMANENTE – Lenguas de Aragón

El convenio de colaboración entre el Gobierno de Aragón y la Diputación Provincial de Zaragoza en materia de educación de adultos, firmado con fecha 27 de abril de 2017, incluye entre sus ámbitos de actuación: “Promover el conocimiento de la cultura e historia de Aragón, así como el conocimiento del aragonés y el catalán en sus zonas de influencia”.

Origen: Institución Fernando el Católico – Descarga de publicaciones

Extracte:

1.3.1. Estudio lingüístico El estudio pormenorizado de los rasgos lingüísticos más relevantes que presenta la Concordia tiene el propósito de obtener una muestra represen- tativa del castellano de Aragón a principios del siglo XVII. Sabido es que la castellanización de las tierras centrales y meridionales del Reino hubo de producirse en su fase decisiva a finales del siglo XV; pero no por ello des- apareció por completo la impronta aragonesa. El estudio de la Concordia permitirá comprobar el mantenimiento de ciertos rasgos de raigambre aragonesa, por más que el viejo romance hubiera desaparecido ya en los territorios de Alcañiz y colindantes, de manera que en el manuscrito exa- minado pueden rastrearse algunos vestigios del aragonés medieval en las grafías, en la fonética, en la morfosintaxis y, especialmente, en el léxico, nivel de análisis más proclive al conservadurismo lingüístico. También es posible reconocer en él algunos rasgos característicos del español de los Si- glos de Oro en los niveles lingüísticos ya mencionados, rasgos a los que ya se han referido diversos investigadores con anterioridad. Asimismo, consideramos que en los estudios lingüísticos es relevante prestar atención al tipo de texto que se analiza, es decir, a la tradición dis- cursiva en la que se inserta, ya que puede determinar algunas de las carac- terísticas que nos encontremos en él. Así, el tipo de discurso es un marco en el que se encuadran ciertas peculiaridades que carecen de representa- ción fuera de él. Ha de tenerse en cuenta, además, que esta zona del Bajo Aragón es fronteriza con Cataluña, y que dos de los pueblos firmantes de la Concor- dia, Valjunquera y La Codoñera, son catalanohablantes en la actualidad, mientras que los otros tres, Valdealgorfa, Torrecilla y Alcañiz, son castella- nohablantes, de modo que en el texto analizado es posible descubrir al- gún catalanismo inserto en el castellano, que es la lengua exclusiva em- pleada en su redacción.

Origen: El órgano de la iglesia de Fuentespalda, testigo del legado musical aragonés | La Comarca

Origen: Abiertas las inscripciones para la sexta edición de la Marcha BTT Aguaviva | La Comarca

MAGAZIN 27 de maig de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora :“Comunions, batejos i bodes” Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Cunicultura. Michel Campanales
12:40- 12:55.- Vanesa Arévalo, caspolina, primer premi del concurs literari “Narraciones cortas”de l’Ajuntament de Casp, sota el tema: Integració, inmigració.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª Ráfales “Lo Gravat”
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:40- 14.- Entrevista al caspolino Diego Pobo Sancho, entrenador del Club de Natación y Salvamento de Caspe.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Luis Valén, Joaquín Meseguer, Michel Campanles, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Josep Mª Ráfales, Alberto Balaguer i Elías Satué.

Origen: Más de 300 escolares del Bajo Cinca participan en el homenaje al escritor aragonés en lengua catalana Josep Galán – Aragón_hoy

El acto se enmarca en el programa de las rutas literarias “Pels camins de la memòria”, que organiza el Gobierno de Aragón
La ruta ha permitido al alumnado trabajar durante el curso en la recuperación de parte del legado del escritor fragatí

Foto de familia de los participantes en el homenaje a Josep Galán

El director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, Ignacio López Susín, ha asistido hoy en Fraga al homenaje que se ha rendido al escritor aragonés en lengua catalana Josep Galán, en el que han participado más de 300 escolares de los centros Miguel Servet, San José de Calasanz, María Moliner, Bajo Cinca y Ramón J. Sender de Fraga, San Juan Bautista de Zaidín/Saidí y Ribera del Cinca de Torrente de Cinca/Torrent de Cinca. El acto se enmarca en el programa de las Rutas literarias “Pels camins de la memòria”, que organiza el Gobierno de Aragón, en colaboración con Turismo de Aragón, la Comarca del Bajo Cinca/Baix Cinca y el Ayuntamiento de Fraga.

Este programa forma parte de una serie de actuaciones diseñadas desde la Dirección General de Política Lingüística y que han recreado los autores aragoneses de lengua catalana cuya fuente de inspiración siempre ha sido la oralidad, la memoria heredada de los antepasados, así como un reflote de este valioso patrimonio. El pasado año las rutas llevaron a los escolares a Mequinenza/Mequinensa para recrear la literatura de Jesús Moncada y a Peñarroya de Tastavins/Pena-roja de Tastavins, donde leyeron y escucharon la obra de Desideri Lombarte.

En esta ocasión la ruta literaria “Pels camins de la memòria” de Josep Galán, es una ruta en la que el alumnado ha trabajado en la recuperación de refranes, canciones, motes, frases hechas, etc. que nuestros mayores han hablado en casa, en la calle, en la taberna o en la oficina con el fin de estimular la creación cultural, literaria y artística. Un valioso legado que hoy los escolares de la comarca del Bajo Cinca han rescatado con el fin de poner en valor su obra y figura.

Josep Galán

Josep Galán (Fraga 1948-2005) estudió en el Seminario Diocesano de Lleida y Filosofía y letras en Barcelona, realizando como trabajo de fin de carrera “El habla de Fraga”. Fue activista cultural poniendo a Fraga en el centro de su interés. El hilo conductor de su vida laboral y personal fue la dignificación de la lengua catalana hablada en su localidad natal.

Sus obras más importantes son:
1993, Les cançons de la nostra gent
1994, Les motades de Fraga
1995, Estudi descriptiu de la parla de Fraga
1997, Lèxic esmorteït de la parla de Fraga
2003, Modismes i frases fetes de la parla de Fraga

Origen: El maravilloso mundo de las tapas hecho feria en Valjunquera | La Comarca

Origen: El maravilloso mundo de las tapas hecho feria en Valjunquera | La Comarca

Origen: Adjudicadas las obras de reparación de la Iglesia de Cretas | La Comarca

Origen: El cretense Omella, un nuevo cardenal de talante progresista | La Comarca

Origen: Omella, el cardenal de las periferias | Sociedad Home | EL MUNDO

Vemos con orgullo (los militantes) cómo la vanguardia de la izquierda va poco a poco superando contradicciones, zafándose de la moral y de la anti-cultura dominante.

Si la lucha por la emancipación social nunca se había caracterizado por asumir como base principal e irrenunciable de sí misma el componente feminista, durante los últimos años amplios sectores de la izquierda revolucionaria han ido reconfigurando su praxis en torno a este pilar. De no hacerlo, estarían perpetuando la opresión de clase, sexual y de género sobre las mujeres, al tiempo que la parte privilegiada, los hombres, estarían aferrándose al privilegio.

Del mismo modo, generalmente se entiende que la visibilidad adquirida últimamente por el colectivo LGTBI+ dentro de la izquierda revolucionaria, y su asimilación como otro pilar más de los procesos de liberación social, responde al desapego de la parte privilegiada de sus privilegios (y no por iniciativa propia, sino por el empuje de la parte oprimida, claro).

Pero, si bien en todo esto hay una parte de verdad, también hay una parte de idealización paternalista de la izquierda y la clase.

Pues si dentro de los procesos de liberación social, en cualquier dicotomía basada en relaciones de poder que pueda darse, la parte privilegiada no acepta renunciar a sus privilegios, es lícito y legítimo para la parte oprimida hacerse por la fuerza con el control del movimiento (aunque en muchos casos la correlación de fuerzas pueda ser insuficiente).

Y bien. Mientras sujetos oprimidos como las mujeres o el colectivo LGTBI+ van adquiriendo visibilidad y protagonismo dentro de la izquierda -lo cual es sin duda una batalla perdida para la clase dominante y una gran victoria para nuestra clase-, vemos cómo otras luchas no acaban de ser asumidas. En el caso aragonés, nuestro caso, puede realizarse un análisis histórico exhaustivo en torno a cómo la opresión de clase ha ido siempre de la mano de la eliminación de cualquier factor diferencial de nuestro Pueblo, especialmente mediante la represión lingüística y cultural. Está más que demostrado que no fue el Pueblo aragonés quien asumió plácidamente el habla castellana como propia, sino que esta fue asimilada en nuestra tierra mediante métodos impositivos y represivos contra las lenguas propias del País (aragonés y catalán).

Es por ello que planteo ¿Acaso no son los hablantes de aragonés y catalán sujetos oprimidos en tanto se ven obligados a desarrollarse bajo una estructura que les niega muchos de sus derechos más básicos?¿Acaso no son los hablantes de castellano sujetos privilegiados en tanto que NO sufren las opresiones que sufren los hablantes de estas lenguas minorizadas?¿No es por tanto un deber de la parte castellanoparlante de la izquierda aragonesa el renunciar a sus privilegios y asumir la defensa a ultranza de las lenguas oprimidas de Aragón?

No vale autoproclamarse  izquierda mientras se posterga la inclusión de las luchas en defensa de las lenguas minorizadas como una parte más de los procesos de emancipación social.

Castellanoparlante, son muchos años ya de aferrarse al privilegio. Estudia nuestras lenguas, exige su uso y defensa a tu colectivo u organización y haz visibles nuestras lenguas ante el resto de la izquierda y de la sociedad. En definitiva, haz propia nuestra lucha y actúa en consecuencia.

Origen: Aferrarse al Privilegio – caixigar

La Franja