La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentAl següent enllaç us passem les activitats programades per a la segona quinzena del mes de febrer. Destaquem per a estos dies els primers carnestoltes de 2017. http://www.comarcamatarranya.es/images/banners/cultural/2FEBRERO17.pdf
Viure amb poca cosa (© Carles Terès, 2016)
Eixim de la vila equipats amb roba vella, bon calcer, algun mapa i GPS. Anem a l’encalç de la toponímia, abans no desaparegue per la desmemòria de les noves generacions i per les aberracions de la cartografia oficial. El primer tram de pista s’enfila suaument entre bancals llaurats, en guaret o erms. El terra encara és fangós de la neu i la pluja que ha caigut darrerament. Quan les feixes cultivades retrocedeixen davant els pins, carrasques i roures, ens deturem per a consultar els papers. El cel és tapat d’un gris clar que presagia alguna cosa: potser aigua, potser volves, potser només presagi. Comencem a endinsar-nos per indrets que només hem vist a través de les paraules dels nostres informadors. Els mapes que portem menteixen, callen o distorsionen els noms que de fa segles han fet servir la gent d’ací.
S’acaben els camins dels homes i comencen els que han obert l’aigua, els animals o l’atzar, entre arbres i matolls que s’arrapen al pendís. La bellesa feréstega del barranc de Pardos ens engoleix. No se sent altra cosa que algun rapinyaire que vola alt, un corb que protesta i el rierol que s’esmuny, pletòric, entre roques. L’ull busca, el peu apuntala, la mà tempteja: cos i cervell recuperen una engruna dels instints que ens van fer sobreviure com a espècie quan érem mamífers nus. Som a prop de tot arreu (el mas de Boqueta, el mas d’Omella, el prat d’Aragó…) i, tanmateix, ens en sentim molt lluny. La vegetació ens vigila i no ens diu cap dels seus secrets. (Sap que anem de pas, que som només una presència efímera.)
Cauen gotes quan ja hem passat per algun dels llocs que buscàvem. Hem anotat la posició per a verificar-ho més tard. Cap al nord, un cingle que esberla el bosc ens serveix de referència. Remuntem el vessant fins arribar a una pista per la que fa temps que no deu passar-hi cap vehicle. L’agafem, agraïts —som humans, al capdavall— i emprenem el camí de retorn abans la pluja no es faci forta.
La Comarca, columna «Viles i gents», 17 de febrer de 2017
Origen: Saragossa celebrarà el dia de la Llengua Materna al Pananimf | Mas de Bringuè
El proper dia 21 de febrer es celebra arreu del món el Dia de la Llengua Materna, jornada instituida y apadrinada per la UNESCO.
El Govern d’Aragó, en col·laboració amb la Universitat de Saragossa, ha organitzat per a eix mateix dia una acte oficial a una de les sales de l’edifici Paranimf en el que es retrà homenatge a les dues llengües pròpies d’aragó i que no tenen el reconeixement d’oficials: l’aragonès i el català.
L’acte, que serà presentat i conduït per la professora mequinensana de la Universitat de Saragossa Maite Moret, començarà a les 18,00 hores del proper dimarts, 21 de febrer, i comptarà amb la presència, a la taula, de la Consellera d’Educació del govern d’Aragó, Maite Pérez, i del Rector de la Universitat de Saragossa, José antonio Mayoral.
En el transcurs de la sessió, que durará una hora aproximadament, es projectarà un vídeo institucional del Dia Internacional de la Llengua Materna “UNESCO 2017” amb un missatge de la presidenta d’aquesta institució, Irina Bokova.
A més de les intervencions de la Consellera d’Ensenyament i del Rector, les llengües minoritzades d’Aragó tindran presència dins de l’acte a través del Duo Recapte (Antoni Bengochea i Màrio Sasot) que interpretaran tres temes en català del seu repertori, i mitjançant la projecció del vídeo en aragonès ribagorçà Cosetas de adentro, que serà presentat per la seua directora, Lola Gràcia Sendra.
Duo Recapte
Origen: ASCUMA celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna | Lo Finestró
“El dimarts dia 21 de febrer es celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna, instaurat per la UNESCO amb la finalitat de sensibilitzar sobre la importància de les llengües al món. Amb aquest motiu, l’Associació Cultural del Matarranya ha distribuït el Bernat Corremon al Matarranya a l’alumnat de Batxillerat i d’ESO, de l’IES de Vall-de-roures, del SIES de Maella, així com als alumnes de 6è dels CRAS dels pobles catalanoparlants del Baix Aragó, Baix Aragó-Casp i Matarranya. Podeu llegir un tastet del pròleg del llibre de Desideri, que va fer en la primera edició. En aquesta reedició tenim la sort de comptar amb les dues introduccions de l’Autor, Nèstor Macià, i del nou pròleg del Dr. Artur Quintana i Font.”
Origen: A Saragossa es celebrarà el Dia Internacional de la Llengua Materna | Lo Finestró
El proper dia 21 de febrer es celebra arreu del món el Dia de la Llengua Materna, jornada instituïda y apadrinada per la UNESCO.
El Govern d’Aragó, en col·laboració amb la Universitat de Saragossa, ha organitzat per aquest mateix dia una acte oficial a una de les sales de l’edifici Paranimf en el que es retrà homenatge a les dues llengües pròpies d’Aragó i que no tenen el reconeixement d’oficials: l’aragonès i el català.
L’acte, que serà presentat i conduït per la professora mequinensana de la Universitat de Saragossa Maite Moret, començarà a les 18,00 hores del proper dimarts, 21 de febrer, i comptarà amb la presència, a la taula, de la Consellera d’Educació del govern d’Aragó, Maite Pérez, i del Rector de la Universitat de Saragossa, José Antonio Mayoral.
En el transcurs de la sessió, que durarà una hora aproximadament, es projectarà un vídeo institucional del Dia Internacional de la Llengua Materna “UNESCO 2017” amb un missatge de la presidenta d’aquesta institució, Irina Bokova.
A més de les intervencions de la Consellera d’Ensenyament i del Rector, les llengües minoritzades d’Aragó tindran presència dins de l’acte a través del Duo Recapte (Antoni Bengochea i Màrio Sasot) que interpretaran tres temes en català del seu repertori, i mitjançant la projecció del vídeo en aragonès ribagorçà Cosetas de adentro, que serà presentat per la seua directora, Lola Gràcia Sendra.
El próximo martes 21 de febrero se celebra el Día Internacional de la Lengua Materna, auspiciado por la UNESCO para sensibilizar sobre la importancia de las lenguas en el mundo. Este año, el acto central en Aragón lo celebraremos en el Aula Magna del Paraninfo de la Universidad de Zaragoza a las 18 horas y contaremos con la presencia del Rector de la Universidad de Zaragoza y la Consejera de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón. Además de intervenciones institucionales, tendremos música en vivo y proyecciones que completarán lo que esperamos sea un evento amable en el que esperamos contar con vuestra presencia y a cuyos efectos os adjuntamos la invitación formal.
https://www.facebook.com/notes/rutes-montsi%C3%A0/viatge-a-la-franja-del-matarranya/647727028765073
Francesc Serés és un escriptor de Saidí, Baix Cinca, i establert a Olot, on treballa com a director de la Residència Faber. Serés forma part d’un grup d’escriptors franjolins en llengua catalana apareguts els últims anys, com Josep Anton Chauvell, la seua conveïna Mercè Ibarz, Jesús Moncada o Carles Terès. “La densitat fa sospitar”, confessa rient Serés. En els seus llibres ha deixat immortalitzades moltes històries pròpies de molts pobles de la Franja que, segons Serés, “no s’havien explicat mai”. Precisament això, les històries sense explicar, són el que per Serés fan de la Franja un territori tan favorable per la literatura.
 |
| Francesc Serés a les portes d’una antiga casa familiar a Saidí. |
Continuar llegint… Moviment Franjolí per la Llengua: Francesc Serés: “Cal una voluntat política per articular culturalment la Franja”
Un estudio del Seminario Aragonés de Sociolingüística revela la presencia de comunidades de hablantes de aragonés y catalán en ciudades de tamaño mediano de Aragón surgidas de la inmigración de catalanoparlantes o aragonesoparlantes.
El informe, que será presentado el próximo día 27 en el Edificio Paraninfo de Zaragoza, analiza la situación sociolingüística de la Comunidad y, en particular, cuántos hablantes de las dos lenguas minoritarias existen.
La investigación parte de los datos del censo de 2011 y en ella han colaborado profesores de las universidades de Zaragoza, Rovira i Virgili de Tarragona y Autónoma de Barcelona.
Entre los aspectos analizados, figuran los censos de hablantes de catalán y aragonés, sus características socioeconómicas, nivel de uso de ambas lenguas y transmisión familiar de las mismas. El trabajo ha sido desarrollado en el seno del Seminario Aragonés de Sociolingüística, dependiente de la Universidad de Zaragoza.
Entre sus conclusiones, figuran los primeros indicios de la “erosión” del catalán al sur de la Franja o el fenómeno de los “nuevos hablantes”, que se incorporan al aragonés y el catalán sin que estos idiomas hayan sido sus lenguas maternas.