Skip to content

Origen: Finalizan las obras en la pista del Parrizal de Beceite | La Comarca

Con fecha de 13 de enero de 2017,la Consejera de Educación, Cultura y Deporte firmó la Orden por la que se acuerda el inicio del procedimiento administrativo tendente a la aprobación del currículo de Lengua Aragonesa en Bachillerato y la autorización de su aplicación en los centros docentes de la Comunidad Autónoma de Aragón.  Con esto, se completarán los currículos de Lengua Aragonesa tras la aprobación de los correspondientes de Primaria y Secundaria a lo largo de 2016.

Origen: Invitació del director G. de P. Lingüística d’Aragó a la presentació de la Gramàtica Catalana | Lo Finestró

lopez-susingramatica-catalana

El director General de Política Lingüística d’Aragó invita a l’acte de presentació de la nova Gramàtica de la Llengua Catalana a Fraga, la Franja

Benvolgut/Benvolguda  senyor/senyora,

Amb motiu de la presentació de la nova Gramàtica de la Llengua Catalana per part del Doctor Vicent Pitach i Almela, membre de la secció filològica de l’IEC i professor de la Universitat de Castelló, us convidem a l’assistència a l’acte que tindrà lloc a Fraga, (centre CEIP Fraga III, situat al carrer Valle de Pineta),  el dia 28 de febrer de 2017 a les 10:30 del matí, dintre de les activitats programades del XXVIII Seminari de català “Seminari autonòmic per als professors/es de llengua catalana” organitzat amb la col·laboració del CIFE d’Osca i l’UFI de Fraga.

Agrairem la vostra assistència a tan rellevant esdeveniment.

Una cordial salutació,

Director General de Política Lingüística

JOSE IGNACIO LÓPEZ SUSÍN

Òscar Adamuz Acció Cultural dels Països Catalans Si un dia qualsevol aturéssim una persona pels carrers de Barcelona o Saragossa preguntant per les obres d’art del monestir de Sixena, segurament en una proporció alta no en sabrien explicar gaire cosa, sobre la seva existència i ubicació, i encara menys quant a la història d’aquests béns i

Origen: “Sixena, com a símptoma”, per Òscar Adamuz – Lliure i Millor

Aragó exigirà l’actuació policíaca si Catalunya ‘es continua resistint’ a traslladar a Sixena les obres que falten

Origen: Aragó exigirà l’actuació policíaca si Catalunya ‘es continua resistint’ a traslladar a Sixena les obres que falten | VilaWeb

Origen: El Matarraña se reunirá con DGA y eléctricas a los que presentará una queja | La Comarca

Origen: Les pensions perillen | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el 21 de gener del 2017)

De entrada podeu considerar el títol d’aquesta columna un xic exagerat , tot i que si ens endinsem en el tema i analitzem el que està passant, no trigarem massa en descobrir els perills o amenaces de les pensions. En els passats quatre anys, amb una inflació al voltant de cero o negativa i amb l’augment del 0,25%, les pensions van mantenir  aproximadament el poder adquisitiu dels jubilats. La cosa ha canviat el passat 2016, perquè l’IPC ha arribat al 1,6% i l’augment ha estat del 0,25%: els pensionistes han perdut ja el 1,4%. A partir d’aquest any la pèrdua de poder adquisitiu del jubilats serà preocupant. La inflació anirà cap a munt i ja veurem si s’aplicarà o no l’augment del 0,25%.  Com dic el problema greu arribarà aquest any: el 2017 serà el primer any que el Fons de Reserva de la Seguretat Social, també coneguda com la guardiola de les pensions, entrarà en negatiu. Els ingressos del treball són molt baixos en Espanya, pensem que hi ha tres milions de persones amb una base imposable de només 8.000 euros anuals i quatre milions i mig, amb 15.000 euros. O pugen els sous o no es podrà recaptar suficientment, malgrat l’increment de PIB. També va disminuint la relació entre treballadors en actiu cotitzants i pensionistes. Sous baixos i exempcións de cotitzacions per fer més atractives les contractacions, juguen a favor de la mancança de recursos per a les pensions. El futur de la economia no està gens clar, tal com diu l’economista Niño-Becerra: “Hem viscut un parell d’anys d’il·lusió per la injecció de diners però era totalment fictícia”. Per a no tocar les pensions, a curt termini, només queda un camí, destinar un muntant d’impostos equivalen al dèficit que es produeix any rere any entre cotitzacions a la Seguritat Social i el pagament de les pensions. Llàstima que això aniria en contra de la reducció del dèficit públic o augmentaria les retallades, o s’haurien d’augmentar dels impostos. Si penseu que és massa dura la afirmació en dir què les pensions perillen, digueu-ne una altra més suau: les pensions no pinten bé. No ens passem, però! Millor fos dir: les pensions pinten malament.

José Miguel Gràcia

Origen: El Departament de Cultura convoca les proves anuals per a l’obtenció de certificats de català. Llengua catalana

El Departament de Cultura convoca les proves anuals per a l’obtenció de certificats de català

Aquests certificats de la Direcció General de Política Lingüística són títols oficials amb reconeixement internacional i validesa indefinida
23/01/2017 12:01
Certificats
La Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura obre el proper 2 de febrer, la inscripció a les proves per obtenir els certificats de llengua catalana del nivell bàsic (A2); nivell elemental (B1); nivell intermedi (B2); nivell de suficiència (C1) i nivell superior (C2). Les sol·licituds es poden presentar telemàticament per mitjà de l’apartat Tràmits del web de la Generalitat de Catalunya o bé, presencialment, a les oficines de la Direcció General de Política Lingüística a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa. El termini es tancarà el 21 de febrer.
Les proves començaran el 6 de maig amb els exàmens per obtenir el certificat B2 i es duran a terme fins el 10 de juny, data en la qual hi ha previst el nivell A2.
Per participar a les proves no cal tenir cap titulació acadèmica prèvia, i estan obertes a qualsevol persona de més de 16 anys. Els exàmens es duran a terme a 18 localitats. A Catalunya, es faran a Barcelona, Figueres, Girona, Granollers, Igualada, Lleida, Manresa, Mataró, Reus, Sabadell, Tarragona, Terrassa, Tortosa, Vic, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. També s’administraran proves a Fraga i a Perpinyà. El llistat de proves que es duen a terme a cada localitat es pot consultar al portal Llengua Catalana.

MAGAZIN 28 de gener de 2017.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “ Al món rural; som de segona divisió?”. Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramon Arbona, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Els nostres cuiners. Rubén Martín
12:40- 12:55.- L’opinió de Pepe Bada.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer
13:25- 13: 40.- El cine. Lifo Ros
13:40- 14.- Entrevista a la jugadora favarola, internacional, del CF Barcelona Bárbara Latorre Viñals
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Luis Valén, Ramón Arbona, Joaquín Meseguer, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Rubén Martín, Alberto Balaguer, Pepe Bada, Lifo Ros i Elías Satué.

La segunda fase de la ofensiva de Aragón no fue un camino de rosas para los nacionales. Los republicanos echaron mano de las mejores unidades de su ejército para cerrar la enorme brecha abierta con…

Origen: Guerra en el Bajo Aragón (3): Batalla de La Codoñera (I) | Historias del Bajo Aragón

Origen: El Matarraña denunciará ante las eléctricas el apagón del fin de semana | La Comarca

Origen: La Asociación ASCUMA otorga a título póstumo el X Premio Franja a Teresa María Ballester | La Comarca

La Asociación reconoce la trayectoria de Ballester, fallecida prematuramente, en defensea de la normalización del catalán en el Matarraña

La Associació Cultural del Matarranya, ASCUMA, otorgará a Teresa María Ballester, a título póstumo, el X premio Franja, Cultura y Territorio 2016. La Asociación ha tenido en cuenta los méritos de Ballester en defensa del catalán en el Matarraña como activista cultural y profesora de secundaria en distintos centros del territorio además de por su «actitud» personal en beneficio de la lengua y a pesar de las «hostilidades».

Ascuma organizará en los próximos meses un acto en el que se homenajeará a Ballester. «Ahora tenemos que estudiar cómo será el acto que queremos organizar, pero la entrega la hacemos por la defensa que siempre hizo de nuestra lengua», explicó Juan Luis Camps, presidente de Ascuma. Desde el primer momento Ballester impulsó distintos actos en favor del reconocimiento de la figura del escritor peñarrogino Desideri Lombarte e impulsó iniciativas para fomentar el uso del catalán en los centros de enseñanza del territorio.
Fue vocal de la Junta de Ascuma y fundadora de la Asociación de Madres y Padres en Defensa del Catalán, Clarió y de la Asociación Sucarrats de Monroyo.

Ballester ejerció como profesora de Artes Plásticas y de Catalán en varios Institutos del Bajo Aragón, como Valderrobres, Maella, Andorra, Alcorisa, Alcañiz y Calanda donde desarrolló gran parte de su actividad. Nacida en Barcelona, desde muy joven estuvo vinculada a la localidad de Monroyo. Falleció prematuramente en 2015 con 49 años de edad.

Origen: Visiteu la Torre | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 20 de gener del 2017)

Per cap d’any, gràcies a la meua família de la Torre, vaig poder visitar la remodelada església de Sant Pere Màrtir. Espectacular la nova imatge de la construcció religiosa. La planta central gòtica, del segle XIV, ha quedat lliure de la pintura que tapava la pedra de murs i coberta. A l’absis s’ha restaurat tres finestrals amb la traceria que els decorava i ha quedat al descobert unes pintures murals bastant ben conservades. Les dos naus laterals són de construcció posterior i destaquen sobretot les impressionants cúpules barroques. Uns focus des de terra il·lumina la seua majestuositat. A  la sagristia s’ha trobat pintures que pareixen interessants, davall d’una capa de calç que les cobreixen i protegeixen i que hauran d’esperar a una segona oportunitat per ser degudament restaurades. A l’exterior la recuperació del rosetó damunt la porta d’entrada. I el més espectacular de la construcció, vista de lluny, és la torre barroca que havia estat molt malmesa amb perill de despreniments. Ara està totalment consolidada i protegida. No sé si és la més alta de la comarca però en estar envoltada d’edificacions baixes i situada en un pla li dóna unes proporcions gegantines des de qualsevol lloc que s’miro. La Torre, amb la restauració de l’església, compta amb un dels monuments més singulars i impressionants de la comarca del Matarranya. A més, a la població, es poden visitar, si ateneu la meua recomanació, altres edificacions interessants com la Casa de la Vila renaixentista, casa Bergós, casa Ferrer, casa de l’Advocat, casa Gran, portal de l’Escreix, ermita de Sant Joan… Com que la visita per la Torre us haurà fet entrar gana o set, al costat de la carretera en una gran edificació de pedra, hi teniu un hostal amb habitacions, bar i el restaurant ‘Lo racó dels torrats’ on podreu menjar bé o fer una cervesa o un cafetó. Aneu-hi, feu-me cas, mereix molt la pena.

Carles Sancho Meix

Origen: Sobre noms i pronunciacions | Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 14 de gener del 2017)

Los mitjans de comunicació parlen cada dia de llocs i protagonistes de procedències diverses, una Babel de noms que posa en evidència les competències lingüístiques dels periodistes que els han de pronunciar. Se generen sovint adaptacions a la llengua de locució, lògica quan provenen de sistemes tan diferents com los eslaus o els orientals, per exemple el rus Vladimir Putin o el coreà Ban Ki Moon. Però resulta menys comprensible amb llengües de la mateixa família i inclús del mateix país. Entre els casos peninsulars, hem sentit diferents variants del segon cognom del sindicalista gallec Fernández Toxo; i al català és habitual l’accentuació aguda, a l’anglesa, del nom de l’expresident Artur —Àrtur— Mas, quan és una llengua de prosòdia aguda, la incorrecta interdentalització de la grafia “c” —Francesc Homs o Cesc Fàbregas— o la transformació de la “j” de Jordi en una mena de “y” o “i”. Del francès, que va ser durant segles la llengua de cultura europea, no queden nocions, i al president François Hollande li destrossen nom i cognom sistemàticament. Es podria pensar que l’anglès té més sort, però no, en especial amb fonemes com les lleugeres “h” aspirades, que es convertissen en la velar fricativa sorda corresponent a la “j” castellana. Això s’encomana a l’idioma matern: fa uns dies, un “hombre del tiempo” de Telecinco va anunciar les baixes temperatures de “Aljama de Aragón”, fent anglosaxona la “h” sorda d’etimologia àrab; i amb criteri similar, Bertín Osborne parlava a la mateixa cadena de “El Buli”, simplificant la palatal “ll” del famós restaurant amb tres estrelles Michelin. Podríem considerar també casos del portuguès i l’alemany, les peculiars adaptacions d’esdeveniments com la “Champions League”, les frases fetes o els noms de marques. Desconec si els futurs locutors estudien nocions elementals de pronunciació onomàstica ni si s’avaluen a les entrevistes de treball, però alguna preocupació hi ha: la Fundéu (Fundació del Español Urgente) va editar al 2014 una guia multimèdia per a periodistes amb 700 noms de jugadors, entrenadors, àrbitres i estadis de futbol del Mundial de Brasil, en 16 idiomes. Caldria fer-ne més

María Dolores Gimeno

“Els joves de Mont-roig han recuperat aquest cap de setmana la tradició del Sant Antoni”, apunta nord · la televisió comarcal

Origen: La barraca de Sant Antoni ha tornat a cremar a Mont-roig 80 anys després | Comarques Nord

 

La Franja