Skip to content
politica-linguistica

Foto de Vilaweb

“Arrenglerament dels tres governs en matèria lingüística davant les polítiques de l’estat que resulten perjudicials per al català

Els màxims responsables de la política lingüística del País Valencià, les Illes i el Principat es van reunir ahir a Barcelona. La directora general de Política Lingüística del govern de les Illes Balears, Marta Fuxà, la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, i el director general de Política Lingüística i Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, Rubén Trenzano, van celebrar una trobada amb l’objectiu de compartir estratègies per impulsar l’ús de la llengua.

La reunió es va obrir constatant la importància d’una trobada de responsables de polítiques lingüístiques que incideixen sobre 13 milions de ciutadans i amb una exposició de les principals línies polítiques impulsades a cada territori. En el transcurs de la reunió es va acordar treballar conjuntament per garantir la coherència, la transparència i la màxima informació pública pel que fa al sistema d’acreditacions de llengua dels tres territoris. Un sistema d’acreditacions de coneixements lingüístics coherent i clar per als ciutadans és un pas important per reforçar la unitat de la llengua.”

El govern d’Aragó va ser invitat a aquesta reunió? La coneixia? Està interessat en assistir-hi a futures reunions? Tot el que sigui desvincular-se del front comú per la llengua és una manera de menystenir la veritable protecció del català a l’Aragó.

(Seguiu llegint la notícia a Vilaweb)

Origen: Front comú de les Illes, el País Valencià i el Principat per a la normalització del català | Lo Finestró

Origen: El català llengua predominant a la Franja | Lo Finestró

captura-de-pantalla-2016-11-11-18-49-20

L’acord a l’Ajuntament de Mequinensa

Ajuntaments de la Franja han declarat el català com a llengua predominant en aquestes localitats. Es tracta d’una mesura prevista que insta els ajuntaments a traslladar aquesta informació al govern aragonès per tal que aquest la tingui en compte per a l’elaboració del mapa lingüístic de la comunitat, de la mateixa manera que ho hauran de fer els ajuntaments de les localitats on es parla aragonès.

Així ho van informar ahir divendres diversos mitjans, després que, el dijous, l’Ajuntament de Mequinensa (Baix Cinca) es va acollir a la iniciativa, sumant un total de 9 Ajuntaments (Tamarit de Llitera, Albelda, Vencilló, Montanui, Tolva, Bonansa, Areny de Noguera, Sopeira i Mequinensa) que ja han aprovat en els seus plens la declaració de la llengua catalana com a predominant en la seva localitat. La alcaldessa de Mequinensa, Magda Godia (PSOE), ha remarcat que “només es tracta de normalitzar una situació per dir que nosaltres parlem català”, amb l’objectiu que el govern pugui elaborar el mapa lingüístic amb les diferents llengües que es parlen històricament a Aragó. Ens arriben notícies que de què el nombre d’Ajuntaments que han pres l’acord va creixent.

Suposo que el govern aragonès, a més de rebre els acords dels Ajuntaments de la Franja que prenguin l’acord, tindrà en compte els estudis i opinió dels escriptors i lingüistes a l’hora d’elaborar els mapes lingüístics del català i l’aragonès, força clares des de fa temps, millor dit, des de sempre.

Origen: Peñarroya de Tastavins, La Fresneda y Torre de Arcas abandonan la FAMCP

Origen: La Escuela de Hostelería del IES Matarraña, protagonista del inicio de las Jornadas Gastronómicas del Cordero

Origen: ARENY DE NOGUERA I 7 MUNICIPIS ARAGONESOS MÉS COMUNIQUEN A LA DGA QUE LA SEUA LLENGUA ÉS EL CATALÀ. : Noticies de la terreta

ARENY DE NOGUERA I 7 MUNICIPIS ARAGONESOS MÉS COMUNIQUEN A LA DGA QUE LA SEUA LLENGUA ÉS EL CATALÀ.

Mequinenza se suma hoy al listado para elaborar el mapa lingüístico y más de 30 pueblos han notificado el uso del aragonés.

El Ayuntamiento de Mequinenza aprobará en un pleno extraordinario que tiene lugar hoy la declaración del catalán como lengua de uso preeminente en la localidad. Con este municipio suman ya nueve en todo Aragón los que han declarado al Gobierno de Aragón ser zona de utilización histórica predominante de esta lengua. Además, hay otra treintena de municipios que han notificado que en esos lugares también se habla aragonés.

La alcaldesa de Mequinenza, la socialista Magda Godía, restó ayer importancia a este punto del orden del día, ya que dijo que no es más que un mero trámite para la elaboración del mapa lingüístico de la Comunidad autónoma. «No supone ningún cambio, solo corroborar que nosotros somos catalanohablantes (…). Los municipios se están identificando con la lengua que hablan para notificarlo a la DGA y hacer un mapa, únicamente para normalizar la situación», dijo Godia.

Según explicaron fuentes del Gobierno de Aragón, la Ley de Lenguas establece que hay que determinarlo, aunque no establece ninguna fecha límite para hacerlo. Los datos que maneja el Departamento de Educación y Cultura son que hasta ahora ocho municipios de dos comarcas han trasladado que su lengua es el catalán. De la comarca oscense de Ribagorza son Montanuy, Sopeira, Tolva, Bonansa y Arén. En la comarca de La Litera están Albelda, Tamarite de Litera y Vencillón.

El pasado abril, el Sobrarbe aprobó solicitar al Gobierno de Aragón, a propuesta de Chunta, la declaración de esta comarca como zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa, e instó a los ayuntamientos del entorno a adherirse a esta declaración.

Lo que dice la Ley de Lenguas

Según el artículo 5 de la Ley de Lenguas, además del castellano, que es la lengua utilizada en toda la Comunidad, existen otras dos en Aragón: una zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica, con sus modalidades lingüísticas; y otra zona de utilización histórica predominante de la lengua aragonesa propia del área oriental, también con sus modalidades lingüísticas. El artículo 6 establece que el Gobierno de Aragón, «oídos los ayuntamientos afectados, declarará las zonas y municipios a que se refiere el artículo 5».

Publicat a Heraldo de Aragon, edicio de paper, dijous 10 de novembre

captura

L’ajuntament d’Areny de Noguera va parovar el passat 7 de juliol de 2013 una moció en què reivindicava el català com la llengua que, juntament amb el castellà, es parla en aquesta localitat de la Ribagorça

Moció del PP a les Corts d’Aragó

El tanto logrado por la delantera de Fabara en el Barça se viraliza por medio mundo en las redes sociales H «Es un orgullo que Piqué me compare con grandes jugadores», dice Latorre. Continuar llegint…
Bárbara o el gol universal

Origen: Les fogueres del Pilar | Viles i Gents

(Publicat a La Comarca el 28 d’octubre del 2016)

A principi de la dècada dels seixanta recordo que una setmana o deu dies abans de les fogueres grans del Pilar a la Vall del Tormo los xiquets mos encarregàvem de fer les fogueres menudes.

Quan acabava l’escola per la tarde, mos organitzàvem per colles per anar a buscar llenya per encendre les fogueres per les nits. Uns carretillos, unes estrals i unes serres érem les ferramentes necessàries per aconseguir la llenya. Los xiquets que enceníem la foguera del carrer del Mig anàvem a buscar-la al Calvari, pujar i baixar la càrrega en los carretillos per aquelles costes una proesa. Los xiquets de la Carretera anaven a fer llenya a la Defesa, a la vall del Riu, a l’altre costat de la carretera en direcció a Alcanyís, i los del Castell i la Raval al Coro, a la vall d’en Gil. Cadascú a un lloc diferent, per evitar conflictes. Tots fàem el mateix, arrencàvem romers, argilagues per encendre, buscàvem tronquets i, a poc a poc, anàvem apilant la llenya als carretillos i, acabada la faena, en unes cordes lligàvem ben fort la càrrega que sempre resultava difícil d’organitzar. I, abans de fer-se de nit, cap a casa falta gent, contents perquè ja teníem prou combustible per fer les fogueres menudes per tirar els tiradors. Després de sopar, cada dia festa grossa al carrer!
Actualment a la Vall només es conserven les fogueres grans la vespra i el dia del Pilar i de la llenya s’encarreguen la gent gran. Després d’encendre-les i tirar tiradors, per colles organitzen les recenes, la vespra amb carn que es rosteix a la mateixa foguera i el dia del Pilar xocolate desfet. Alguns anys es cantava al voltant de les fogueres i competien per fer petar tiradors, per aconseguir més soroll. Des de fa uns anys l’ajuntament de la vila intenta revitalitzar la tradició de la festa del Pilar i enguany van dur la rondalla de Montalbán per recórrer les fogueres i animar les colles. Una excel•lent iniciativa.

Carles Sancho Meix

Origen: L’olivera del Barranc Fondo

A casa nostra sempre hem estat orgullosos de ser propietaris al Barranc Fondo. Allí, a lo més estret de la riera, entre la cova Taulera i l’Assut de la bassa del molí Siscar, teníem i encara devem tindre una olivera sevillana centenària, en més soca que rames i tant poca terra que ni es podie llaurar en un ruc a polligana.

Un bancalet mínim que el Manga de Bellmunt, que ere pastor, abans de la Guiarra li va trocar al meu agüelo per una ovella. Una finca insignificant en lo econòmic, però plena de significats i emocions quan el pare, cada any a raders de setembre des de la Plana de les Àguiles, allí damunt dels cingles, s’esmunyia per un baixador que només ell coneixia per collir una cistella d’olives verdes. Ere cosa d’un matí entre anar i tornar; i com al fons del barranc també creixien figueres que no eren de ningú, acabave d’omplir la cistella en uns grapats de figues que assecàvem al canyís i mos menjàvem anant a les olives.
En aquella època d’abans dels tractors i la televisió, quan no s’havien extingit del tot els gats cervals, pels pujadors, sendatalls i coves del barranc encara estaven calentes les petjades dels maquis, com aquell masover desgraciat que van matar els franquistes a les afores de la Codonyera. Imagino que els esquirols que vèiem de xiquets per les rames dels olms del molí, encara habitaran els vells lledoners que ara envolten les ruïnes d’un casalici, al que està lligada la memòria del nostre poble, on vivie gent tant curiosa com Manuel Julve, fill del moliner, que a la parets del molí va deixar escrit en lletres majúscules un conegut acròstic llatí, idèntic al que es pot llegir actualment a una vil·la romana de l’època republicana, descoberta pels arqueòlegs al soterrani de la basílica de Santa Maria Maggiore de Roma:
S A T O R
A R E P O
T E N E T
O P E RA
R O T A S

Origen: El Bajo Aragón coloca un nuevo cartel en Aguaviva para recibir a los turistas

https://twitter.com/chabiergimeno/status/796308016765300737

 

 

https://twitter.com/chabiergimeno/status/796308512989216768

https://twitter.com/chabiergimeno/status/796309427531972609

https://twitter.com/chabiergimeno/status/796310874835353601

https://twitter.com/chabiergimeno/status/796311931640545282

La nostra enhorabona a “la franja.net” en el seu 12è aniversari i al seu creador i mantenidor, Natxo Sorolla Vidal. “Lo català a la Franja va començar l’arreplega sistemàtica de notícies de la Fran…

Origen: 12è aniversari de la franja.net | Lo Finestró

Origen: Ilustre sencillez – Somos Litera – Noticias de La Comarca de la Litera – Revista Informativa

Origen: Segunda parte de las excavaciones en los Castellassos – Somos Litera – Noticias de La Comarca de la Litera – Revista Informativa

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja