La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentOrigen: Concert per les llengües d’Aragó. Camille + Eixam
Con motibo d’o 24 Cabodaño d’a Carta Europeya d’as Luengas Rechionals u Minoritarias tos queremos combidar a o conzierto de Camille (Rock/Saragossa) i Eixam (Pop-Rock/Matarranya) que faremos en o Centre Cívic Can Basté de Noubarris. Ye organizau de conchunta con Colla de Charradors “O Corrinche” y o Rolde Aragonés de Barzelona.
Tos i esperamos!
https://www.facebook.com/events/168162386979239/
http://camilleursus.bandcamp.com/
24 CABODAÑO CARTA EUROPEYA D’AS LENGUAS RECHIONALS U MINORITARIAS
A Carta Europeya d’as Luengas Rechionals u Minoritarias ye un tractau europeo (CETS 148) preso en Estrasburgo o 5 de nobiembre de 1992 ta ra esfensa y promozión de todas as luengas d’Europa que careixen de ran d’ofizialidá, u que mesmo estando ofizials en belún d’os firmáns no’n son en atros, u que estando ofizials en o siñal ye en manifiesta febleza. O Consello d’Europa tien como fin cusirar os dreitos mans y a democrazia pluralista, meyan o dreito. I fan parte más Estaus que no los d’a Unión Europeya. Se calcula que, si fa u no fa, 40 millons de ziudadans d’a Unión fan serbir por un regular una luenga rechional u minoritaria istorica.
(Fuen: Vikipedia Aragonesa)
Divendres 4 de novembre,
Centre Cívic Can Basté
Passeig de Fabra i Puig, 274
08031 Barcelona
Tel. 93 440 66 51
Qüestió de noms
A l’Aragó es parlen avui en dia dues llengües, aragonès i català, que són la continuació, transmesa sense interrupció de generació en generació, del llatí que van dur al nostre país els conquistadors romans a finals del segle tercer abans de Jesucrist. Tan lícit/vàlid és anomenar-les llatí en el moment actual, com aragonès i català des de finals del segle tercer abans de Jesucrist.
Artur Quintana i Font, La Codonyera, Diada de Tots Sants del 2016
El govern qualifica la decisió de ‘despropòsit’ i ha dit que ‘esgotarà totes les vies legals’ perquè l’obra segueixi a Catalunya
Origen: La jutgessa d’Osca ordena al MNAC la devolució de les pintures murals de Sixena | VilaWeb
MAGAZIN 5 de novembre de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Es pot viure sense religió? ”. Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Mª Gloria Albiac, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Tulipanmania (locura pels tulipans); la primera bombolla económica moderna.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Corresponsal a Nonaps. Mario Rius
13:25- 13: 40.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:40- 14.- Entrevista a Guillermo Cañardo, metge voluntari a l’ASTRAL (vaixell arranjat per a salvar emigrants al Mediterrani), de l’ONG PRO ACTIVA OPEN ARMS.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Mª Gloria Albiac, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Néstor Fontoba, Alberto Balaguer, Mario Rius, Marcos Calleja i Elías Satué.
Origen: Una exposició que cal veure | Lo Finestró
(Publicat al Diario de Teruel)
Ramon Llull va morir fa 700 anys. Amb aquest motiu hi han hagut molts d’actes a França, Itàlia, el Nord d’Àfrica, …, i sobretot a Catalunya, Mallorca i València. S’hi ha tractat del Llull que per primera vegada escriu en una llengua popular, el català, de tots els temes que fins aleshores eren reservats al llatí; en conseqüència, doncs, del Llull fundador de la literatura catalana; del Llull que en ple segle de les Croades contraposa la tolerància i el diàleg a la guerra, o la raó al fanatisme; del Llull traductor de l’àrab, del català, del llatí; del Llull pedagog, teòleg, filòsof, … . Tot això i molt més –els punts suspensius no són pas buits de contingut– trobareu a l’exposició que des del setembre i fins a l’onze de desembre es pot visitar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona amb el títol La màquina de pensar: Ramon Llull i l’ars combinatoria. Us en ben recomano la visita –encara en queden dies. Només entrar ja quedareu corpresos a la vista de les dotze imatges a tot color del Breviculum, manuscrit del segle XIV on es descriu la vida d’en Llull i que ara se’ns ofereixen en moviment: així veureu en Ramon aprenent la llengua àrab, peregrí a Sant Jaume i Rocamador, escrivint l’Ars combinatoria, navegant per la nostra mar, encarcerat a Tunis o apedregat a Bugia, … . Les nombroses altres sales de l’exposició presenten la lògica combinatòria de l’ Ars Magna que Llull va estudiar en profunditat, maldant per aconseguir una descripció total del món, i que, divulgada per en Nicolau de Cusa al Renaixement i en Wilhelm Leibniz a la Il·lustració, fa d’en Ramon Llull el pare dels ordinadors. En paral·lel a la descripció i comentari a aquesta màquina lul·liana de pensar per tot el curs de l’exposició, s’ofereixen també múltiples exemples dels camps on Llull ha influit: pintures, esculptures, músiques, altres màquines de càlcul i pensament, prosa, poesia, teatre, i el tot acompanyat d’ una bona bibliografia –manuscrits, primers impresos, la Moguntina i llibres actuals- i documentació lul·liana.
Artur Quintana i Font
Origen: Hemeroteca científica Catalana
| Casanova, Emili / Aparicio Guadas, Pep (2014): Camins, terres i paraules. II Jornades sobre els altres parlars valencians de base castellano-aragonesa. Énguera, 2013. Énguera; València: Denes, 556 p. | Text complet |
| José Enrique Gargallo i Gil | 436-438 |
Les escoles de la Franja i Catalunya competiran per inventar el millor joc en català – Racó Català
oct. 31Origen: Les escoles de la Franja i Catalunya competiran per inventar el millor joc en català – Racó Català
Més d’una cinquantena d’aules ja s’han inscrit a la 3a edició del Concurs Tísner
Les escoles es poden inscriure fins el proper 11 de novembre i el guanyador del concurs s’anunciarà en un acte festiu que se celebrarà el diumenge 14 de maig de 2017 i del qual se’n desconeix encara l’emplaçament i el nom del presentador. L’edició passada, la final del Tísner va tenir lloc a l’estació del Nord de Barcelona i el mestre de cerimònies va ser el periodista Roger de Gràcia.
Però, qui va ser Tísner?
El concurs pren el nom d’Avel·lí Artís Gener, àlies Tísner, que al llarg de la seva vida va ser des d’escenògraf, periodista, ninotaire, director artístic en una agència de publicitat i corrector, a escriptor de teatre, novel·la, narracions i prosa.
L’ajuntament ha eliminat esta setmana el monument, complint la Llei de Memòria Històrica i el mandat que es va aprovar fa pràcticament un any al consistori Han hagut de passar molts anys perquè desaparegués, però la retirada de la Creu dels Caiguts de Vall-de-roures, el vestigi franquista més imponent del Matarranya, ja és una realitat. […]