Skip to content

MAGAZIN 15 d’octubre de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Les bodes”. Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Conclusiones de las XIX Jornadas de la Red Española de Atención Primaria. Eduardo Satué.
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:25- 13: 40.-Els nostres cuiners. Rubén Martín
13:40- 14.- Entrevista a Ángel Villalba. Trajectòria vital del cantautor favarol.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Néstor Fontoba, José Manuel Pelegrín, Juan Carlos Valén, Ramón Oliver, Alberto Balaguer, Rubén Martín, Marcos Calleja i Elías Satué.

Origen: La Barcelona caduca | Viles i Gents

(Publicada a La Comarca el 30 de setembre del 2016)

Els vents renovadors, aperturistes i adaptats al segle XXI que se suposa que han arribat a l’Església amb el papa Francesc s’estampen contra les portes de la catedral de Barcelona.

Un cartell adverteix al cap de l’escalinata que condueix al temple que no es pot entrar amb els muscles o els genolls al aire, una norma perfectament alineada amb el moralisme més ranci. La regla, justificada per un suposat decor obligat en les visites al monument, no s’aplica en cap de les altres esglésies del mateix estil, de la mateixa època i de la mateixa confessió que esquitxen el barri Gòtic barceloní. Així, el passat agost, una xica del Matarranya que coneixie per primera vegada la Barcelona turística, oberta al món i cosmopolita es va haver de resignar –en vaig ser testimoni– a passejar pels voltants del monumental edifici perquè els guardians de la moralitat que vigilen totes les portes li van impedir l’accés. Els seus pecats eren una samarreta de tirants i uns pantalons curts. L’alternativa ere sotmetre’s a l’abús i, com feien algunes dones, comprar un ‘pareo’ a les venedores que ofereixen esta mercaderia a l’entrada. L’absurda i caduca prohibició té el regust de rigorismes religiosos que, en altres llocs, imposen, en la seua màxima degeneració, el maleït burka. Resulta incomprensible com l’administració –l’Ajuntament, la Generalitat o qui siga competent– permet que un monument probablement restaurat i mantingut amb diners públics aplique una discriminació tan absurda i desfasada per al seu gaudi. Pot ser l’arquebisbe baixaragonès Juan José Omella tingue alguna cosa a dir al respecte o, potser, alguna administració li haurie de donar un toc al prelat per a que es done per al•ludit.

Lluís Rajadell

Ràdio Terra – La veu dels Països Catalans

Origen: ASSENTIRÉ DE GRAT | Programa sobre Desideri Lombarte – Ràdio Terra

Origen: Revista | Lonely Planet

 

  • Revista

    LAS TRES COMARCAS

    Las mágicas tierras de Matarraña, Morella y Terra Alta confluyen en medio de un paisaje que enamora el alma, entre piscinas naturales, un patrimonio envidiable y una rica gastronomía.

 

Origen: La planta de purines funcionará en mayo de 2017

Origen: FACAO miente: Archivo de la Corona de Aragón |

foto-pintada-archivoEn nota de prensa FACAO afirma “Añadimos fotografía en la que un activista nacionalista catalán cambia el nombre del Arhivo de la Corona de Aragón por Arxiu Reial de Barcelona”:

En la foto se puede leer claramente “ES DIU ARXIU REIAL!!!”, y por lo tanto, en ningún lugar aparece “Barcelona” como FACAO quiere hacer creer. FACAO, como es habitual, lleva mal  las ortografias, las matemáticas e incluso la capacidad lectora.

Origen: Recta final en la construcción de los dos grandes viaductos de la N-232

Origen: Tota la de Déu

Tota la de Déu

Sovint vam sentir explicar als majors de casa que, amb comptadíssimes excepcions, i llevat de greus situacions de penúria, com ara la guerra, a n’estos pobles nostres mai no s’havie patit fam.

Efectivament, cap als anys cinquanta de fam no en passàvem. Ara, de gana, els menuts en teníem tota la de Déu. I com que de sobres tampoc n’hi havie moltes, mos les havíem d’apatuscar com podíem per a procurar consol a les nostres afligides panxes, que mai no es cansaven de pidolar.
Reconec que jo ho tenia relativament fàcil, vivint a cavall entre un hostal i una tenda d’ultramarins, per a aprofitar qualsevol descuit dels grans en benefici propi. Ere per això que la família m’acusave, enrient-se’n, de ser un “onso cassoler”. Ara, jo no em considerava com aquells que voltaven seguit per les cuines fent “lo pas de tonto”. Entre altres coses perquè les meues aventures anaven per un altre cantó.
Resulte ser que, ja de ben menut, a casa em van assignar la faena de donar minjar i posar aigua a les gallines cada dia. I jo, que tenia més gana que un soldat, si mon iaio no estave pel galliner de l’hostal, assentat a la barra del racó que li servie d’excusat, un dia si i l’altre també, furtava un ovet del ponedor i me’l bevia allí, impunement, davant de les estupefactes gallines i de la suposada, que no demostrada, impotència del gall.
Però ja des del primer dia vaig sospitar que allò no acabarie bé. I així va ser. Perquè, un matí, quan vaig entrar al galliner, el dimoni del gall m’estave esperant per a jugar-me-la. I des del pal de les gallines, batent les ales tan fort com podie, lo gran canús se’m va tirar a l’esquena i em va fotre el cap tan ple de picotades que me les vaig sentir un mes sancer.
Amb allò ja va quedar prou clar qui ere l’amo del corral. I mai més vaig gosar tocar els ous. Ni los de les gallines, ni, per descomptat, los del gall.

Origen: Resultados del Euromillones del viernes 7 de octubre

Reunió al Matarranya entre agents polítics, socials i grangers de cara al futur d’estes instal·lacions, que volen servir com a prevenció de la contaminació que provoquen els residus agraris Govern d’Aragó ha traslladat al territori l’interès de posar en marxa la planta de gestió de residus ramaders de Vall-de-roures. Així es va desprendre de la […]

Origen: Govern d’Aragó trasllade al territori l’interès de posar en marxa la planta de purins de Vall-de-roures – Ràdio Matarranya

image1

Origen: Buscan donantes de médula en Valderrobres

Origen: La Comarca del Matarraña destina 21.100 euros a varias entidades del territorio

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: “La Franja està patint un lingüicidi legal davant l’immobilisme general” [entrevista a Quim Gibert]

“La Franja està patint un lingüicidi legal davant l’immobilisme general” [entrevista a Quim Gibert]

ENTREVISTA A JOAQUIM GIBERT
Joaquim Gibert és psicòleg i professor. Nascut a Arenys de Mar, fa anys que resideix a Fraga i n’és membre actiu del Casal Jaume I de la capital del Baix Cinca, a on destaca com a activista cultural en defensa de la llengua catalana. És autor de llibres com: “Qui estima la llengua la fa servir”, “Removent consciències” i coautor de diverses obres sobre el fet lingüístic als Països Catalans. Quim és una persona de conversa amena, pausada i contundent. Amb una gran capacitat de generar empatia, és un dels grans artífexs de que aquest curs escolar milers d’estudiants de la Franja disposin d’agendes en català, un projecte encetat per la Plataforma per la Llengua amb la col·laboració del Moviment Franjolí, el Casal Jaume I de Fraga i l’associació Clarió, amb el suport de la Diputació de Lleida. Des de tots els col·lectius implicats en el projecte volem agrair la gran tasca realitzada pel Quim.
Òscar Adamuz (Moviment Franjolí)
1-Com va néixer aquest projecte i a què respon la necessitat que l’alumnat de la Franja disposi d’agendes en català?
Neix d’una proposta intel·ligent de la Plataforma per la Llengua de fer costat a les comarques catalanoparlants més vulnerables en termes d’identitat lingüística. Respon a la necessitat que els alumnes de la Franja de Ponent interioritzin la llengua territorial, la catalana, com un recurs lingüístic útil, potent, propi, creatiu. I coneguin altres comarques de l’àmbit lingüístic tant de la Franja com de la resta dels Països Catalans.
 
2-Respecte als continguts de les agendes, quins són els valors que interessaven de transmetre a les aules franjolines?
L’amor per la llengua autòctona, l’univers lingüístic del català, l’ecologia, les energies alternatives, la diversitat…
 
3-Com va funcionar el primer contacte amb els centres educatius i la posterior distribució de les agendes? Va haver-hi una bona resposta en general a la iniciativa?
Amb bons ulls va vist el primer contacte. Així com amb un punt de sorpresa i curiositat sana. Durant la distribució vaig notar agraïment i vam aprofitar l’avinentesa per aclarir detalls. En general, la resposta va ser bona.
 
4-Després del vet del govern aragonès a l’agost (per considerar que invadia competències d’Aragó) per posteriorment desdir-se a mitges, quins creus que foren els efectes negatius d’aquest posicionament de la DGA per a l’entrega efectiva de les agendes?
Els efectes negatius s’han girat en contra del govern aragonès: han fet el prèssec! Les agendes feia setmanes que estaven repartides en els centres escolars quan la DGA aixeca la llebre.
 
5-Com valores la feina en xarxa que s’ha fet amb gent d’altres col·lectius col·laboradors del projecte? Hi ha voluntat de seguir col·laborant?
Tant la tasca en xarxa com altres suports són fonamentals. La Franja de Ponent continuarà sent la Franja de Ponent si s’estableix lligams sòlids amb la resta dels territoris catalanoparlants culturalment actius.
 
6-Breument, com analitzes la situació de la llengua pròpia a l’ensenyament de la Franja i quines iniciatives creus que poden ajudar a augmentar-ne la presència?
El català a l’ensenyament a la Franja rep un tracte colonial. La llengua vehicular a l’escola és el castellà. I, per tant, la nostra llengua avança amb rapidesa cap a la substitució lingüística. Es tracta, en viu i en directe, d’un lingüicidi legal, que es produeix a l’Europa democràtica del XXI davant l’immobilisme gairebé general.

És imprescindible fer oficial, a tots els efectes, el català a la Franja. I prestigiar la llengua: transmetre la joia de ser catalanoparlants. Així com cercar urgentment complicitats, de primer ordre, entre la Franja i la resta de l’àmbit lingüístic. Les poquíssimes existents són insuficients.


7-Si poguessis tirar enrere el temps, vist el resultat final, quines coses canviaries del projecte per tal d’aconseguir una major presència d’agendes a l’escola?
És preferible fer la distribució de les agendes per mitjà de les AMPES, en tant que associació privada.

8-Per acabar, alguna anècdota quant a la distribució de les agendes als centres o amb la rebuda de la proposta…
Una senyora de Mequinensa em va preguntar com s’explicava que puguéssin ser de franc les agendes. I una docent, em va dir que a l’Aragó el dia dels Enamorats no era, de cap de les maneres, per sant Jordi.

Moltes gràcies, Quim

MAGAZIN 8 d’octubre de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana.
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Els zoos, són necessaris?, són educatius?, són un negoci?”. Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona i Elías Satué.
12:30-12:40.- Crónica de Eduardo Satué desde el congreso farmacéutico de Oviedo, sobre la Reforma en la Atención Primaria.
12:40- 12:55.- Cunicultura. Michel Campanales.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín i Ramón Oliver.
13:10- 13:25.- Aviat comença la caça. Marcos Calleja, president Associació de caçadors de Favara.
13:25- 13: 40.- Corresponsal a Nonasp. Mario Rius
13:40- 14.- Entrevista a:
– (13:40-13:50) Miguel Ángel García Vera, presidente de FECAPA (federada a CONCAPA- Confederación de padres y madres de alumnos de la escuela concertada-).
– (13:50-14) Flor Miguel, presidenta de FAPAR (federada a CEAPA- Confederación de padres y madres de alumnos de la escuela pública-).
Pediremos su opinión sobre los mismos temas: Jornada escolar y deberes en casa.
Participants: Mari Conchi Balaguer, Eduardo Satué, Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Michel Campanales, Marcos Víctor Calleja, Mario Rius, Marcos Calleja i Elías Satué.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja