2.- Per a associacions i fundacions:
AYUDAS A ASOCIACIONES Y FUNDACIONES PARA EL AÑO 2016 EN MATERIA DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA.
Dirección General de Política Lingüística.
A pasada semana o Director Cheneral de Politica Lingüistica d’o Gubierno d’Aragón, Ignacio López Susín, presentó un informe en o Parlamento europeu, en Estrasburgo referent a la […]
Les piscines de Saidí han estat, per tercer estiu consecutiu, el marc i punt de trobada d’una activitat, l’slackline (acrobàcies sobre corda fluixa, en aquest cas en un medi acuàtic) ) que cada volta té més practicants i seguidors arreu del món.
Enguany, durant els dies 16 i 17 de juliol, alguns dels millors slackliners d’Espanya, Europa i Amèrica, recent vinguts del campionat internacional que va tindre lloc a Vigo una setmana abans, es van donar cita a la nostra vila entre desenes de participants i espectadors , en un ambient relaxat i distès, aportant a les piscines i els carrers de Saidí un xic més d’alegria, color i bon rotllo. Continuar llegint… Saidí, capital de l’Slackline | Mas de Bringuè
MAGAZIN 24 de setembre de 2016.
LA VEU DEL BAIX MATARRANYA. 107.6 FM.FAVARA (Saragossa)
Pots escoltar-nos per internet anant a (google/la veu del baix matarranya).
Tel. 976 635 263
11- 11:40.- Efemèrides / Santoral/ Aemet (agència estatal de meteorologia) el temps / El cabals dels rius Matarranya i Algars/ Aigua als embassaments/ Les frases del dia/ Notícies de la setmana. (A les 11:15, presentarem la nova associació cultural maellana “Guirigall”)
11:40- 11:55.- Paraules per a la música. Mari Conchi Balaguer
11:55- 12:30.- Àgora : “Som una democracia de primera?”. Arancha Bielsa, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Eduardo Satué, Luis Valén i Elías Satué.
12:30-12:40.- Apuntes de salud. Eduardo Satué
12:40- 12:55.- Corresponsal a Casp. Néstor Fontoba.
12:55- 13:10.- Els esports. José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver i Juan Carlos Valén.
13:10- 13:25.- Actualitat agrària. Alberto Balaguer.
13:25- 13: 40.- Corresponsal a Nonasp. Josep Mª “Lo Gravat”
13:40- 14.- Entrevista a WWF/ADENA (Associació defensa de la naturalesa). Molts temes candents: Ús de l’aigua, menjar que va a la basura, El parc de Doñana…
Participants: Mari Conchi Balaguer, Arancha Bielsa, Eduardo Satué, Joaquín Meseguer, Ramón Arbona, Luis Valén, José Manuel Pelegrín, Ramón Oliver, Juan Carlos Valén, Néstor Fontoba, Alberto Balaguer, Josep Mª Ráfales, Marcos Calleja i Elías Satué.
Origen: Català a la Franja | VilaWeb
Mural a l’entrada de Fraga per la carretera del Cinca. Foto: M.I.El mural que encapçala aquestes ratlles és preciós, record i lloança del vestit tradicional, les faldetes, que les iaies de Fraga han dut fins fa ben poc. Encara se’n pot veure alguna per la ciutat vella, pels carrers estrets per on trobaràs també cares i cossos que hi han vingut de llocs llunyans i uns altres que ja hi han nascut, a Fraga. Gent àrab, musulmana o no; subsahariana; búlgara, gitana o no…, que no s’hi està de manera estacional sinó que hi ha arrelat. Ha comprat i llogat cases del barri vell i hi viu permanentment. Alguns migrants s’hi han traslladat des dels pobles veïns, com també ho han fet tants franjolins nadius. Fraga ja és una ciutat mitjaneta, ofereix cada volta més oportunitats i més serveis, ja no es va tant a Lleida com abans. Es nota fins en la descurança. El mural, d’autoria desconeguda (no s’hi veu cap rastre de signatura), es va desfent, escrostonant.
Com el franjolí, com el català que s’hi parla, a Fraga, a la Franja, a les comarques aragocatalanes? Sí, pot ser una bona imatge, el mural, dels usos del passat quan convé a les institucions (no crec que sigui un grafit qualsevol, és massa estilitzat, s’ha fet amb permís per dir-ho així). Si és l’ajuntament qui l’ha deixat fer i fins l’ha impulsat, que el restauri. D’una manera no sé si semblant però que hi va en paral·lel en aquests moments del present, també la llengua catalana de les comarques de la Franja necessita una urgent intervenció pública.
De ser el lloc del domini lingüístic on més s’enraona l’idioma va passant a ser un dels que any rere any ho deixa de fer amb la mateixa intensitat. Que és on més es parla(va) vol dir que s’hi ha fet servir sempre en totes les activitats diàries dels parlants pel seu compte: a casa, a la feina, al carrer, a les botigues, als cafès i al ball, a les trobades… No a l’escola, ni a l’església. No cal dir que tampoc en la premsa, la ràdio i la tele. Sempre n’he estat orgullosa, com a indígena d’aquelles terres. La gent l’ha mantinguda, i de quina manera. Però, és clar, tot això vol dir també que ho ha fet sense llegir-la ni escriure-la. Glòria dels illetrats, he pensat alguna vegada (excuseu-me la tirada èpica).
Notícia: gràcies al Whatsapp, la gent de Saidí, que és lloc franjolí que conec una mica bé, hi escriu en català, va decidir que no ho faria en espanyol. Un català fonètic i ple de barbarismes lingüístics, però vaja, si el comparo amb tants whatsapps que rebo de Barcelona, què us diré…
La democràcia present no va portar el català a les escoles de la Franja, i això que parlem de quan els migrants eren subsaharians, homes sols que s’hi estaven sense els fills, quan hi havia poquíssims xiquets forans a escola. Ara hi una bona colla de criatures de parles diverses. Només s’hi fa ensenyament del català (no en català) de manera optativa, un hora per setmana, i no sempre. Diuen que la Diputació General d’Aragó vol fer les coses diferents. A veure.
De moment, és interessant el programa d’enguany del fòrum Cinga, de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, a Fraga, que presideix Pep Labat. El títol remarca clar una idea: ‘La llengua catalana, també un patrimoni aragonès’. La jornada es farà al palau Montcada dissabte que ve. Maite Moret, de la Universitat de Saragossa, parlarà de ‘Patrimoni lingüístic: la importància dels béns intangibles’; Nacho Sorolla, sociòleg, de ‘La substitució lingüística emergent del català al Baix Cinca’ i Javier Giralt, també de la Universitat de Saragossa, de ‘Com fer possible la normalitat del català a la Franja’. La cloenda anirà a càrrec de la conselleria de Cultura de la DGA.
Cal que tot plegat rutlli millor per als parlants, que encara no han esdevingut plenament actius en la seva llengua i que són sotmesos a una pressió enorme del sentit cultural uniformador de la democràcia present. Que ha anat fent passos enrere en aquest terreny –el català d’Aragó– com en tants d’altres. Per dir-ho més clar i per experiència: s’ha reculat molt, dirien els meus pares si encara hi fossin. I no perquè fossin pancatalanistes, que ni tan sols entendrien l’expressió a la primera, sinó, raonaven, per pur sentit comú, per la fortuna de les coses compartides amb els veïns.
Se’n pot parlar més, molt més, s’hi pot sembrar (més) zitzània. No m’hi compteu. Només compta ser civilitzats, informats, cultivats, ara. No assemellar-se a l’ombra maixanta del rebuig d’un mateix, d’allò que és propi.
Corte Textil Arbonés confecciona bañadores de waterpolo para las federaciones olímpicas
ALBA ROMERO LARRAZ 18/09/2016
España, Estados Unidos, Croacia, Rusia y Montenegro son las cinco federaciones de waterpolo en los Juegos Olímpicos que han sido equipadas desde Fayón (Zaragoza) por Corte Textil Arbonés. Esta empresa familiar, fundada en 1992, lleva 24 años confeccionando prendas de textil de la marca barcelonesa Turbo, líder en fabricación de bañadores deportivos.
“Ofrecemos un servicio integral de fabricación y confección a la empresa Crotten SA, situada en Barcelona, que realiza prendas de natación y waterpolo Turbo”, explica Heriberto Arbonés, dueño de la compañía.
En el pequeño municipio de Fayón, de apenas 400 habitantes, Corte Textil Arbonés cuenta con 30 trabajadores que, con maquinaria especializada, realizan el patronaje y desarrollan todo el tallaje, corte, bordado y confección de bañadores y gorros especiales para waterpolo. “Fabricamos una equipación completa junior y adulto, tanto de mujer como de hombre, incluidos los albornoces para cuando los nadadores están fuera del agua”, apunta Arbonés. “Recibimos el diseño y los tejidos de Barcelona y, a partir de ahí, nosotros confeccionamos la prenda por completo, dejándola ya etiquetada y lista para llevar a tienda y al cliente”, añade.
Desde Fayón, no solo fabrican para la venta estándar a usuarios de tiendas o grandes superficies, sino que también tienen como clientes a varios clubes y colegios nacionales. “Elaboramos equipaciones para equipos como el Club Natación Sabadell y el Atlétic-Barceloneta para los que, además, bordamos sus escudos en las prendas que demandan, además del logo de la marca que grabamos siempre en todos los artículos”, apunta el dueño.
“Realizamos al mes entre 4.000 y 5.000 prendas totalmente acabadas y listas para distribuir a las tiendas. Además, cortamos también unos 20.000 bañadores tanto de natación como de waterpolo que enviamos a Barcelona para su estampación”, explica Arbonés. Gracias a esta producción el año pasado la empresa familiar fayonense facturó unos 900.000 euros. “Hemos incrementado algo la cifra con respecto a años anteriores porque Turbo está apostando más por la fabricación nacional. Esta decisión nos ha beneficiado a nosotros, que hemos registrado una mayor producción con este cambio”, añade el empresario, que espera mantener estos datos hasta finales de año.
Debido a la importante cantidad de mercancía que debe fabricar la compañía, parte del proceso productivo lo realiza Costura 7. Se trata de una sociedad cooperativa fundada también por la familia Arbonés y situada en el mismo polígono industrial que la empresa principal. Tal y como explica el mismo propietario, se trata de una empresa de apoyo para ellos. “Todo el proceso de fabricación, desde la creación de los patrones hasta el etiquetado de la prenda final lo llevamos a cabo en la empresa familiar. En la cooperativa solo delegamos parte del tramo final de fabricación, la confección”, señala Arbonés, de modo que, con esta división del trabajo, pueden cumplir con toda la demanda cada mes.
Éxito fuera de España
La mayor parte de los diseños que realiza Corte Textil Arbonés terminan fuera de España y, en su mayoría, al otro lado del Atlántico. “Tenemos un mercado muy potente en Estados Unidos, al que distribuimos un 40% de nuestra producción. Especialmente, recibimos mucha demanda desde California”, apunta el gerente.
El resto de su mercancía se divide entre el conjunto de Europa (30%), con especial demanda en Croacia e Italia, Rusia (10%) y finalmente el mercado nacional, con tan solo un 20% del total de la producción.
Pero su éxito fuera de España no se limita a la exportación que registra la empresa. Gracias a la calidad de sus diseños, los bañadores y artículos deportivos de Corte Textil Arbonés han estado presentes en varias ediciones de los Juegos Olímpicos. Solo este pasado año, Turbo ha vestido al podio completo de waterpolo femenino. Desde la empresa ya confían en volver a estar presentes en las olimpiadas dentro de otros cuatro años.
Origen: Estiu ardent i canvi climàtic
No ha plogut des d’abril i els cultius del secà estan al límit. Els antics ja digueven que lo Baix Aragó és molt secatiu.
Naltros diguem que encara ho serà més degut al canvi climàtic, del que sem els únics responsables.
La majoria de les fonts del terme, on sempre n’hi havie aigua fresca, ara només són un munt de sarçals i fenàs sec. I a les poques que encara aguanten, els va justet per calmar la set dels animalets que viuen al seu voltant. Així que, el costum mil•lenari dels llauradors i masovers, de plantar hortalissa i fruiters a la vora dels pous, ha desaparegut de manera radical.
Abans al poble n’hi havie més de vint fonts i pous on se feien cultius, s’abeurava el bestiar i els animals de càrrega, i omplie la cantrella la gent que treballave les terres del costat. A l’estiu les fonts amollaven lo seu cabdal, però difícilment s’assecaven. I tot això ere possible mentre pels toçals del terme no creixia altra cosa que romers, esgilagues, coscolls… i poc més. De pins n’hi havie tan pocs que per fer la foguera de sant Valer, els quintos havien d’entrar al terme de Fórnols, per tallar-ne tres de 8 o 10 metres d’alçada, que es plantaven a la Plaça. N’hi havie aigua soterrània sense que els toçals tingueren massa vegetació.
I aquí ve la sorpresa: així com els toçals i els camps abans treballats s’han omplit de vegetació i de pinar, ja no hem vist aigua a les fonts i els pous . Lo que ens fa pensar que als territoris com lo nostre, de curtes plujes, el bosc i la malesa se guarden per ells i només per ells, tota l’aigua que cau del cel. Aigua que abans, degut a les aigüeres i repares que els llauradors feien per detint-la , se colave cap als manantials i els pous de la Vall i els barrancs.
Origen: Històries incertes encadenades | Viles i Gents
(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 10 de setembre del 2016)
És curiós com les converses mantingudes al voltant d’una taula van agafant intensitat tal com mos anem empassant los bons esmorzars que mos prepara Juanito. Los incerts motius que les iniciaran a la reunió de més d’una dotzena de comensals fan molt més emocionant la trobada. A la fase del carajillo, de cop un dels companys, l’Albert, abandona lo bar i torna amb un manollet d’espígol per a cada un dels entaulats. Tots mos enterem que avui és Sant Agustí i que a Queretes és tradició de collir espígol abans de que surtigue lo sol i guardar-lo en un lloc visible de casa per evitar los incendis.
I l’Àngel, pastor del bons, mos diu que des de fa molts anys, per esta data cull una garba d’espígol, que fa 150 manollets i los deixa al forn per a que siguin recollits per totes aquelles dones que hi vaiguen a comprar lo pa. I va i jo recordo que quan érem menuts anàvem a collir espígol durant l’estiu, que el veníem al tío Crespo i que este lo revenia a un productor de colònia d’Arnes que en feia essència de lavanda. La collita de l’espígol, lligada a més pluviometria i humitat que avui dia, era una font d’ingressos res despreciable per algunes famílies dels nostres pobles. Ara amb la sequera se’n fa poc..
Però que feien una colla de críos amb los diners que mos pagava el tío Crespo? Pos compràvem rateres a casa lo tío Emeterio per a la campanya de caça de l’hivern. Organització i emprenedoria d’uns xiquets de deu anys. Voleu millor escola? Alguns començarien a treballar als 14 anys i als 25 ya tenien empresa pròpia. I surt el tema dels autònoms i la dificultat de establir-se per compte propi i la poca il·lusió dels joves. que tots volen un sou i pocs problemes.
A passat un hora sense adonar-mon i me’n vaig cap a casa amb lo manollet de l’espígol que penjo al costat d’una foto del maset del terme d’Arenys. M’agrada. Li faig una foto i la penjo al facebook. Al rato la Belen escriu que s’ha mare li va ensenyar a s’ha filla, de iaia a neta este verset:
Santa Mònica bendita/ mare de Sant Agustí/ la meua ànima t’encomano/ quan me’n vaig a dormir,/ si m’adòrmigo vetlleu-me,/ si em mòrigo perdoneu-me.
Matí meravellós.
Juan Luís Camps
Social Widgets powered by AB-WebLog.com.
